La trobada entre el president valencià, el popular Carlos Mazón, i el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, va provocar calfreds al PSPV. Encara que els conservadors i els valencianistes van mostrar la seua enorme distància quan s'hi van posar sobre la taula les retallades a l'educació o el paquet de legislacions ultres impulsades pels populars del bracet de l'extrema dreta Vox, Mazón i Baldoví van exhibir sintonia en la defensa d'una reforma del sistema de finançament que escriguera l'epíleg a l'actual maltractament que experimenta el territori valencià.
Compromís va acudir a la reunió, celebrada a finals de maig, amb la intenció de sumar suports a la seua proposta d'una llei de Tracte Just. En cas d'aprovar-se a la cambra valenciana i a l'hemicicle espanyol, aquesta legislació atorga sis mesos per negociar un sistema de finançament —caducat des del 2014— favorable als interessos valencians. Mentre es produeixen les negociacions, però, la normativa recull que l'executiu espanyol hauria d'impulsar un mecanisme d'anivellament per compensar els territoris que pateixen infrafinançament, com ara el País Valencià. Si quan passen sis mesos no hi ha fumata blanca, la llei és clara: s'hauria d'implementar un model basat en la població de fet.
«Hi ha grans possibilitats d'acord amb la llei de Tracte Just», va afirmar Baldoví. Mazón, en un comunicat emès per la Generalitat Valenciana, va subratllar «el consens amb el dirigent de Compromís per a instar al Govern central a revertir l'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana i sol·licitar un fons d'anivellament mentre no es reforme el sistema de finançament autonòmic». La complicitat entre ambdós per plantar cara contra l'infrafinançament deixava en una situació complicada al PSPV: havien de conjugar la defensa de l'agenda valenciana sense qüestionar l'acció del Govern espanyol presidit pel socialista Pedro Sánchez.
Mentre Madrid insonoritza el clam valencià per un finançament just, el PSOE rescatava la proposta d'ERC d'un finançament singular per a Catalunya. Abans d'engegar-se la cursa electoral catalana, de la qual va eixir-ne vencedor el socialista Salvador Illa, els republicans van plantejar un nou model de relació bilateral per aconseguir la plena sobirania fiscal del Principat. Arran de la necessitat dels vots d'ERC per investir a Illa, la formació del puny i la rosa va emetre senyals favorables a singularitzar el finançament per a Catalunya. «És el mínim exigible», va ressaltar Marta Rovira, secretària general d'ERC, per marcar les converses amb el PSC. «Volem les claus de la caixa», va expressar la republicana Raquel Sans per escampar qualsevol dubte.
L'emergència de la discussió sobre el finançament singular va provocar la reacció de Junts per Catalunya. Amb el propòsit de recuperar centralitat mediàtica i jugar les seues cartes de cara al procés d'investidura català, van convidar els republicans a demanar el finançament singular com a condició per aprovar els pressupostos generals de l'Estat i atorgar una vida extra a Sánchez en detriment de circumscriure-ho al diàleg perquè Illa accedisca al Palau de la Generalitat de Catalunya. Sánchez, conscient que precisa tant dels vots d'ERC com de la formació liderada per Carles Puigdemont, va deslligar la iniciativa de la votació d'Illa com a president.
El sandvitx del PSPV
Amb el president d'Astúries, el socialista Adrián Barbón, i el seu homòleg i correligionari de Castella la-Manxa, Emiliano García Page, aixecant-se en armes contra la proposta del finançament singular, la formació del puny i la rosa s'ha vist atrapada entre l'espasa i la paret al País Valencià. Si la llei de Tracte Just de Compromís i la sintonia entre valencianistes i populars deixava en un escenari complicat als socialistes valencians, la proposta llençada per Sánchez obliga a fer equilibrismes entre les reivindicacions valencianes i la lleialtat al Govern espanyol, del qual forma part com a ministra de Ciència i Universitats l'actual comandat de PSPV, Diana Morant.
La delicada posició dels socialdemòcrates valencians va reflectir-se en l'intercanvi de declaracions que han protagonitzat aquesta setmana Baldoví i el síndic a les Corts Valencianes del PSPV, José Muñoz. Mentre la força d'obediència valenciana assenyalava els socialistes per fer «seguidisme» de l'executiu de Sánchez, Muñoz replicava: «Mazón està enganyant a Baldoví. El PSPV sempre estarà al costat correcte de la història». «El PSPV no s'ha mogut de la seua posició de demanar un nou sistema de finançament just amb els valencians i una quitança del deute», va recordar.
Els valencianistes, amb la seua llei de Tracte Just com a bandera, van tocar el viu dels socialdemòcrates arran d'una afirmació del síndic del PSPV, qui va assegura que a través dels fons extraordinaris del Fons de Liquiditat Autonòmica, una mena de préstecs que concedeix l'administració espanyola a la valenciana per afrontar els seus pagaments quan la Generalitat Valenciana és víctima de l'infrafinançament, s'havia tingut en compte la «singularitat valenciana». «No s'ha atès la singularitat amb aquest mecanisme, sinó que s'ha atorgat una respiració artificial. No volem més préstecs que augmenten el nostre deute. Volem un finançament just», va reclamar Baldoví després d'admetre que encara no hi havia contactes per la llei de Tracte Just amb el PSPV.
Compromís, de fet, ha redoblat la seua ofensiva a Madrid. La diputada dels valencianistes, Àgueda Micó, va advertir al PSOE que no donaria suport al finançament singular de Catalunya si no es resol l'infrafinançament del País Valencià. Els seus companys de grup confederal de Sumar i germans de sobiranisme de llengua i cultura compartida, Més per Mallorca, també van reclamar a través de Vicenç Vidal una millora del finançament per a les Illes Balears, tot i que va especificar que no observava cap mena de problema amb l'aprovació d'un finançament singular per al Principat.
«Ací ens plantem. Si a Catalunya li atorguen un finançament singular i Aragó no veu cobertes les seues demandes i les seues necessitats, la Chunta Aragonesista no prestarà el seu suport parlamentari», va sumar-se Jorge Pueyo, diputat dels aragonesistes integrat al grup de la plataforma de la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz. El ministre de Cultura i portaveu de Sumar, el català Ernest Urtasun, sí que va mostrar-se a favor del finançament singular.
«Finançament incentivat»
A la seua condició de testimoni excepcional de la picabaralla entre el PSPV i Compromís per la defensa de l'agenda valenciana, el president Mazón ha entrat aquest dimecres com un canó al debat del finançament singular a través d'una fórmula alternativa i fonamentada en el teòric impacte multiplicador de les rebaixes fiscals. A un fòrum organitzat pel diari El Mundo, ha defensat «un finançament incentivat en benefici de tots». Es tractaria, segons ha exposat, d'un sistema que concedisca marge als territoris per actuar sobre els impostos indirectes, com ara per rebaixar l'IVA.
«Sempre que es cobrisquen els mínims, siga multilateral i afecte en positiu. Hi ha un mínim comú de recaptació que tots hem d'aportar i el qual ha de ser progressiu. A partir d'aquesta base, si som capaços de generar excedents, podem jugar a incentivar. Parle d'incentivar en beneficis de tots i d'acord amb tots; no en taules a banda», ha explicat mentre s'ha mostrat partidari «d'eixamplar la caixa comuna» amb aquest marge extra en la gestió dels impostos indirectes. «Hem d'obrir una reflexió perquè, entre tots, fer la manta [del finançament] més gran, per fer més gran el pastís», ha reivindicat com a déjà-vu del discurs de l'expresident valencià, el socialista Ximo Puig. «No podem ser aportadors nets quan som la comunitat pitjor finançada», ha reforçat el clam contra Madrid.
Abanderat del mannà de la reducció impositiva per a dinamitzar l'economia, crític amb el finançament singular per als principatins perquè «si tapes a Catalunya, destapes a la resta de comunitats» i assegurant que la Generalitat de Catalunya compta amb «un finançament singular de facto», s'ha trobat amb la rèplica del PSPV. «L'ocurrència de Mazón és il·legal i inviable perquè no sols les autonomies no poden tocar l'IVA, sinó que a escala estatal existeixen limitacions a l'hora de modificar-lo o d'establir exempcions. De fet, la normativa estatal que regula aquest tribut està harmonitzada per la Unió Europea», ha expressat Muñoz.
«Mazón sembla desconèixer, i segons sembla ningú l'ha assessorat sobre aquest tema, l'informe de la Comissió d'Experts per a la Revisió del Model de Finançament Autonòmic, elaborat en 2017», ha indicat el rostre dels socialdemòcrates a les Corts Valencianes, qui n'ha citat un fragment: «Donada la tradicional oposició de la Comissió Europea a l'existència de tipus impositius d'IVA diferenciats per regions, la capacitat normativa sobre aquest tribut només pot cedir-se de manera col·legiada al conjunt de les comunitats autònomes, incloent-hi les forals, que hauran d'exercir-la a través d'algun òrgan multilateral, mantenint tipus uniformes en tot el territori nacional».
Aquest plantejament del cap del Consell integrat pel PP i l'extrema dreta Vox, absolutament absent del debat pel seu centralisme irredempt, conviu amb el full de ruta per a una reforma del model dels experts valencians i amb el dilema d'acceptar la condonació del deute autonòmic que fixava l'acord d'investidura entre el PSOE i ERC. Els populars, juntament amb els seus socis d'ultradreta, hauran de decidir si acullen una mesura negociada per la força independentista catalana o la rebutgen quan és una de les exigències tradicionals de la Generalitat Valenciana per desempallegar-se de la llosa pesada del deute històric.
La discussió envers el finançament singular per a Catalunya coincideix, al seu torn, amb l'actualització de les dades que ofereix l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. Segons ha avançat La Vanguardia, els territoris que durant el passat any van rebre aportacions per sota de la mitjana estatal són el País Valencià, Andalusia, Múrcia, Castella la-Manxa, Catalunya i les Illes Balears, és a dir, pràcticament els territoris que confeccionen l'eix mediterrani.
En el cas català, són 43 euros menys per persona envers la mitjana quan la Comunitat de Madrid va excedir-se en 183 euros per persona. Si els habitants de les Illes Balears van rebre 144 euros per càpita per sota de la mitjana, els valencians van coronar-se amb 207 euros. Encara més, ho van fer quan la seua renda està per davall de la mitjana estatal. Tota una cartografia dels perjudicats pel sistema de finançament que exemplifica com l'obertura de la capsa de la reforma del model, ni que siga per establir una mena de concert a Catalunya, ha tingut un fort impacte polític al País Valencià.