Antirespressió

Radiografia parcial de les agressions policials de l’1-O a Barcelona

Un dels grans secrets de l’1 d’octubre és la manera com es va coordinar el dispositiu policial que va colpejar a cor què vols a les portes dels col·legis electorals. Sembla, però, que comença a arribar una mica de llum. Les darreres setmanes han declarat vint-i-quatre agents de la Policia Nacional que van actuar a la capital catalana. Són els primers, però no els únics que ho faran.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Roger Español perd un ull en rebre l’impacte d’una bala de goma mentre defensava les urnes de l’escola Ramon Llull de Barcelona. Un home de mitjana edat ha caigut al terra davant de l’escola Àgora i és colpejat amb una porra com un tió la nit de Nadal. A Marta Torrecillas l’arrosseguen escales avall, li retorcen els dits i li toquen els pits a l’escola Pau Claris. Alejandra Rayas rep fins a tres impactes del bastó policial al cap quan era a les portes de l’Escola Mediterrània. El darrer és especialment contundent.

Són només quatre dels múltiples exemples de violència policial que es van succeir el passat 1 d’octubre durant la celebració del referèndum d’autodeterminació celebrat al Principat. Només una mostra barcelonina del que
va passar arreu del territori. Els agents responsables d’aquestes actuacions han passat les darreres dues setmanes a declarar pel jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona en qualitat d’investigats. “Aquest fet fa que tinguin també el dret de fer el que estan fent: no confessar-se culpables, no contestar i no dir la veritat”. Qui parla és Marta Bolinches, encarregada de coordinar les causes en què és present Irídia, col·lectiu de defensa dels drets humans, els advocats del qual porten bona part de les acusacions.

En total han estat 24 els policies cridats pel magistrat Francisco Miralles, entre inspectors en cap, inspectors, subinspectors, oficials i agents rasos. Alguns d’ells com a presumptes autors directes de les agressions, d’altres com a responsables de l’operatiu. L’Ajuntament de Barcelona s’ha personat a totes les causes com a acusació popular. Bolinches considera que aquests darrers dies s’ha vist com “l’estratègia conjunta dels agents que estan declarant és l’encobriment. No només pel que fa a l’autoria concreta d’algunes situacions i les ordres que hi havia, sinó sobretot per la justificació de les actuacions que es veuen a les imatges”. L’advocat Xavi Muñoz, que coordina l’acusació popular de l’Ajuntament, argumenta que “responen molt ambiguament, si no ho resolen ara és possible que el jutge sol·liciti testimonis d’alts càrrecs, perquè no se li està donant la informació”.

Bolinches destaca, també, que una de les grans coses que s’han descobert aquests dies, tal com ja se sospitava, és que hi havia un comandament central, la Jefatura de la Unidad de Intervención. Malgrat tot, remarca que “encara no sabem la totalitat ni el funcionament del comandament i les ordres de l’operatiu de l’1-O”. L’objectiu d’Irídia, però, és trobar els responsables d’aquestes ordres, els agents que van causar les lesions “més enllà de si amb el curs de la investigació aconseguim provar que hi havia unes ordres superiors que anaven dirigides que passés el que va passar”.

Per aconseguir això, tal com explica el tercer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, s’ha optat per una diferència que va dels casos concrets cap amunt. Un aprenentatge, exposa, del 15M quan es va començar pels comandaments i després va ser molt complicat anar als casos concrets.

El Llop i la sang fictícia

Un dels grups policials més agressius a l’octubre va ser el Camel 1, que va actuar a les Escoles Pies de Sant Antoni, a l’IES Pau Claris i al CEIP Mediterrània, tots ells a Ciutat Vella. Entre els declarants d’aquest operatiu destaca el subinspector 4U21 de la unitat Lobo 20, presumpte autor de les agressions a Alejandra Rayas i Marta Torrecillas. Segons fonts judicials, en les declaracions va negar ser qui havia colpejat a Rayas —malgrat les imatges—. En el cas de Torrecillas, l’agent hauria dit que no l’havia fet caure ell, sinó que s’hauria tirat ella mateixa a terra. Hauria negat també haver-li retorçat els dits o haver-li fet tocaments als pits i justificat que va haver d’intervenir perquè qui ara l’acusa portava un objecte difícil d’identificar a la mà i el podia agredir. Segons les imatges, l’objecte seria un telèfon mòbil. Xavi Monge, advocat d’Alerta Solidària que porta el cas, creu que es tracta d’un delicte de vexacions “amb l’agreujant d’haver-se fet per motius d’odi ideològic i de gènere”.

Han declarat també l’agent 5U425, acusat de llançar una persona escales avall a Pau Claris, i l’inspector en cap de l’operatiu, UC01. Fonts presents a les declaracions destaquen que va declarar que “en ocasions, en funció de la situació, és normal que es colpegi [amb la porra] al cap” i va insinuar que la sang que es veu en unes imatges podria ser “pintura”.

Punys a la japonesa

A les escoles Infant Jesús i Dolors Montserdà, a Sarrià Sant Gervasi, s’hi va desplaçar l’operatiu Raya. Un dels agents denunciats, 8U50, ho és per la seva suposada actuació especialment violenta al segon dels centres, on hi va haver fins a 18 ferits. Allà, segons les imatges, va propinar un cop de puny a la cara d’una de les manifestants. Segons fonts presents a la declaració, l’agent s’hauria defensat argumentant que es tractava d’una tècnica japonesa per noquejar i deixar en xoc la persona que hi ha al davant.

Un altre punt interessant que es desprèn de les declaracions d’aquests agents és la contradicció respecte a l’ús de la porra o defensa policial. Així, l’inspector en cap 8U00 hauria dit reiteradament, segons fonts judicials, que l’ús de la porra per part dels policies s’havia de fer per ordre seva o bé en legítima defensa quan el policia fos atacat. Va posar com a exemple “si l’estan atacant amb un ganivet”. En canvi, un inspector del mateix grup hauria afirmat que per a l’ús de la porra no calia l’ordre d’un comandament, sinó que podia ser a criteri d’un agent.

Llibertat per colpejar caps

Una de les zones de la capital catalana que van patir més la repressió policial va ser Nou Barris, on els agents del CNP van actuar en fins a set centres. Tres dels policies de l’operatiu Gamo 1 han declarat per l’actuació a l’escola Àgora. Dos d’ells per participar, suposadament, de l’agressió a un home de mitjana edat que hauria estat atonyinat a cops de porra efectuats de dalt cap a baix i no horitzontalment, com recomanen els codis interns de la policia. Els agents 5U226 i 5U255, que és qui colpeja, haurien declarat, segons fonts judicials, que es reconeixien al vídeo, que la intervenció se’ls va fer eterna, que van ser rebuts amb “violència” i “odi”. Cap dels dos, però, no reconeix ser l’autor dels cops de porra. Al seu torn, l’inspector 5U01 hauria testimoniat que ell no va donar l’ordre expressa d’utilitzar la defensa, sinó que cada agent era lliure de fer-la servir.

Bales de goma amb suavitat

Les càrregues del primer d’octubre de 2017 serien especialment contundents a l’escola Ramon Llull, a l’Eixample. Allà, l’operatiu Camel va arribar a disparar pilotes de goma, prohibides per la legislació catalana, però no per l’estatal que regeix sobre el Cos Nacional de Policia. D’un d’aquests trets, Roger Español va perdre la visió d’un ull. Així ho ha confirmat un informe forense demanat pel jutge que es va fer públic la setmana passada. El tret, segons argumenta l’acusació, hauria estat fet a menys de 15 metres i sense fer rebotar la bala de goma al terra, tal com mana el protocol.

Aquest cas va monopolitzar la segona setmana de declaracions. Per davant del jutge han passat vuit escopeters, un inspector, un sotsinspector, un oficial i un agent. Segons fonts presents a la sala, tots els escopeters concorden que l’ordre de disparar la va donar l’inspector UC50 i que l’ordre s’ha d’anar reiterant a mesura que es va duent a terme l’operatiu. Manifesten també que van disparar per la situació “d’odi extrem” i que ho van fer emprant un tipus de bala de goma que és el menys lesiu i amb el reductor de potència activat.

Tanmateix, cap d’ells no s’ha reconegut, en veure el vídeo, com l’autor del tret que va treure l’ull a Roger Español. El dimarts 20 de novembre, a les portes del jutjat, lletrats de l’Advocacia de l’Estat —que han declinat parlar amb EL TEMPS— van posar en dubte que el motiu pel qual Español va perdre la visió fos una bala de goma, cosa que, fonts presents a les declaracions, neguen que diguessin els escopeters dins la sala.

El més rellevant pel que fa a l’escola Ramon Llull, però, són les declaracions de l’inspector UC50 i el sotsinspector UC51, responsables de la unitat Camel 50. Segons fonts presents a la sala, els dos càrrecs s’haurien contradit entre si sobre l’ús de les bales de goma. Així, UC50 hauria expressat que, un cop donada l’ordre de disparar les bales de goma, és el sotsinspector el que va tocant per darrere i indicant qui ha de disparar, amb el matís que exposa que, si no hi ha cap comandament amb qui contactar, com a mínim visualment, pot disparar lliurement. En canvi, el sotsinspector UC51 hauria declarat que els escopeters tenen llibertat per disparar quan creguin.

A més, aquest sotsinspector s’hauria ubicat just darrere dels escopeters dels costats on hi havia Roger Español. Des de l’acusació lamenten que el jutge no hagi demanat a UC51 el número de l’agent que tenia al davant i que seria el presumpte autor del tret. A més, preguntat pels cops de porra en vertical a manifestants asseguts, ha dit que no es poden fer “si són pacífics, però allà hi havia violència”. Preguntat per quina violència, fonts presents a la sala asseguren que hauria manifestat que “obstaculitzaven el pas i ens agredien verbalment”. L’inspector hauria declarat també que es veuen obligats a disparar perquè, un cop la unitat Camel 10 marxa amb les urnes, “ens quedem aïllats”. Així, un oficial relata que de no haver marxat “hagués estat una tragèdia”. D’aquesta manera es tancaven dues setmanes de declaracions que deixen més interrogants que certeses, encobriments entre agents i possibles pistes per on continuar estirant el fil que dugui als màxims responsables de l’operatiu.


Més responsables

Després de les 24 declaracions d’aquest novembre, tan des d’Irídia com des de l’Ajuntament de Barcelona plantegen la necessitat d’anar més enllà. L’objectiu, fer declarar més agents del CNP per tal de depurar les responsabilitats de les agressions de l’1 d’octubre passat.

Les dues primeres ja han estat confirmades aquesta darrera setmana. Es tracta d’un agent que ha estat identificat a l’Escola Pia de Sant Antoni donant una puntada de peu a una persona gran i d’un altre agent de l’Escola Prosperitat. Aquesta darrera causa havia estat arxivada i s’ha reobert després que la persona agredida, a qui van agafar de l’orella i tirar per terra, hagi identificat l’agent responsable.

El gruix de les peticions d’imputacions més immediates se centrarà a l’escola Pau Claris. Així, des del col·lectiu d’advocats han anunciat que demanaran que s’investigui l’agent 5U495. Aquest policia, que també va actuar a l’escola Mediterrània i a l’Escola Pia Sant Antoni, hauria estat identificat com el responsable de la coneguda com a “puntada de peu voladora”, realitzada a les escales de l’escola. Vilaweb, que ha fet públic el vídeo on s’identifica l’agent, recull també un fragment d’una interlocutòria en què el jutge Miralles exposa que “no s’entén per quin motiu un dels agents clava una puntada de peu ‘voladora’, que pot causar gravíssimes lesions a algun ciutadà”.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic que ha demanat que siguin citats a declarar com a investigats 24 agents més que van intervenir a l’escola Pau Claris. La majoria són agents que van participar en el desallotjament del centre, però que les imatges no permeten relacionar-los amb accions concretes de les quals no queda clar qui és l’autor. Tanmateix, segons les diligències prèvies que ha presentat l’acusació popular i a les quals ha tingut accés aquest setmanari, sí que es reclamen d’altres casos concrets. Es tracta, per exemple, del cas d’un oficial que, segons recull l’acusació, “va donar una forta puntada de peu al pit d’un senyor gran que era al pati de l’institut i no impedia el pas dels agents”. Dos agents més dels identificats haurien, l’un, estirat “del cap i dels cabells una senyora que no oferia cap tipus de resistència” i l’altre, donat “un cop de puny a la cara d’un senyor assegut a les escales i que no suposava cap obstacle”. Finalment, un quart policia hauria donat “una bufetada a la cara d’un senyor” assegut a les escales del centre i empès escales avall “una senyora que es disposava a baixar” i, també, “un senyor gran”.

A banda d’això, s’està a l’espera, també, de la imputació dels tres escopeters que van participar a l’escola Ramon Llull i que no han estat citats a declarar aquesta vegada. De la mateixa manera, Ajuntament i Irídia han demanat, cadascun, la imputació dels dos sotsinspectors de l’operatiu de l’Escola dels Horts.

Falta, també, saber si seran citats a declarar l’agent responsable d’una agressió sexual a l’escola Mediterrània. Segons fonts de la defensa, un agent hauria realitzat tocaments i fet referències verbals al cos i l’estètica d’una dona que era a la part de fora de l’escola. Fins al moment cerquen vídeos per tal de poder identificar el policia.

Probablement, no són la totalitat de les peticions que es faran, més encara tenint en compte que hi ha col·lectius treballant per presentar denúncies arreu del territori. Tanmateix, asseguren vies de futur per seguir dirimint responsabilitats de la violència policial de l’1 d’octubre.

 

[AMPLIACIÓ] Un cop publicat el reportatge, s'ha sabut que el jutge a citat a declarar tres escopeters més i un dels comandaments de l'escola Ramon Llull.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.