Memòria històrica

A qui molesta l'exhumació de Franco?

Repassem els principals crítics a l'exhumació del dictador aprovada pel Govern espanyol de Pedro Sánchez

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Franco es tornarà a moure més de 40 anys després. Aquest cop, però, només per sortir del Valle de los Caidos. El Govern de Pedro Sánchez va aprovar aquest divendres en Consell de Ministres el decret llei que permetrà exhumar les restes físiques del dictador Francisco Franco del mausoleu on també hi ha enterrat José Antonio Primo de Rivera. Una reivindicació històrica dels col·lectius de memòria històrica que finalment es veurà executada. Quan passi al Congrés, la proposta té assegurats els vots de PSOE, Podemos, ERC, el PDeCAT, Compromís i els partits bascos. Tanmateix, la noticia no ha caigut en gràcia a tothom i ha despertat nombroses crítiques per part de diferents sectors i famílies de la dreta espanyolista. En fem un repàs. Els primers detractors, com no podria ser d’altra manera, han estat els familiars de l’exdictador.

La família Franco ha alertat en tot moment que no donarà el seu consentiment a l’exhumació. Asseguren que no hi ha garanties que el cos no sigui profanat en un altre indret. Uns altres imprescindibles han estat els membres de la Fundación Francisco Franco. “Ens neguem a creure que l’església catòlica no protegeixi a qui va ser el seu salvador i protector”, afirmaven en una carta oberta adreçada a la jerarquia eclesial espanyola publicada al mitjà ultracatòlic Infovaticana. Aquest cop, però, la prelatura no s’oposarà a que el generalísimo sigui exhumat com sí que ho va fer en el 2011 el cardenal i aleshores president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio Maria Rouco Varela. El cardenal Osorio, que ara encapçala la institució, confirma així el tall més progressista del seu mandat, encara que tenint en compte els precedents tampoc era massa complicat adquirir aquest perfil.

Qui sí que ho ha ha estat crítica és la dreta espanyolista al Congrés dels Diputats. Així, el PP ha mantingut la seva habitual postura, tal com era previsible.

Tampoc Ciutadans, que en altres ocasions havia dit estar a favor de l’exhumació, no ha volgut recolzar la proposta del Govern Sánchez.

A la dreta d’aquests partits, les formacions ultradretanes també s’han oposat frontalment a l’exhumació. Preguntat per un usuari de Twitter, el líder de Vox va respondre el següent:

Els blavers de Defenem Valéncia (sic) tampoc semblaven gaire contents amb la decisió de Sánchez:

A l’oposició cal no descomptar-hi els sectors més desacomplexats i neonazis de l’ultradreta nostrada com Democracia Nacional. Diversos membres afins al partit com la militant de Sant Feliu de Llobregat coneguda com a Hannah Reitsch o un dels detinguts per l’agressió al Casal Tres Voltes Rebel de Nou Barris (Barcelona), Àlex Beneyto, van participar de les manifestacions que es van fer durant el juliol al Valle de los Caídos. També ben escorats a la dreta, un grup de militars -la majoria d’ells ja no estan en actiu- van fer públic aquest 31 de juliol un manifest a la web de l’associació militar conservadora AME (Asociación de Militares Españoles) amb el títol ‘Declaración de respeto y desagravio al General D.Francisco Franco Bahamonde. “Soldado de España”’. D’entre els 181 firmats hi destaquen Eduardo González-Gallarza, que va ser cap de l’exèrcit de l’aire, i el tinent general Luis Alejandre, excap de l’Estat Major de l’exèrcit.

Finalment, i com no podia ser d’una altra manera, la dreta mediàtica més radical també s’ha llançat a criticar l’exhumació de les restes de Franco a les xarxes socials, tal com es pot comprovar a les tres piulades que segueixen.

Tot plegat, una mostra més de la latent animadversió a la memòria històrica i al reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil que roman encara en no pocs àmbits de l’Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.