Tortures, presos i víctimes dels GAL: el mant de silenci al País Basc

Mentre ETA practicava l'estratègia de la por i els assassinats, al País Basc van produir-se vulneracions dels drets humans amb l'argument de la lluita antiterrorista. Tortures, dispersió dels presos contra els criteris europeus i la manca de reparació de les víctimes dels GAL i d'altres grups d'extrema dreta són assignatures pendents com assenyala el darrer informe d'Amnistia Internacional. Unes qüestions a la taula de la societat basca que viu la fi d'una organització armada que camina cap a la seua dissolució.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El gallet de la pistola d'ETA s'ha rovellat. L'estratègia de la por i els assassinats formen part de la història. L'organització armada va decidir frenar en sec, escoltar les veus del món abertzale que exigien deixar la violència davant una pressió policial asfixiant. I després de diverses jugades fallides de negociacions amb el Govern espanyol, ha anunciat una entrega unilateral del seu arsenal. Ha polsat el botó d'inici d'una dissolució controlada.

La lluita contra ETA, però, ha deixat un mant de silenci al País Basc. Queden per resoldre l'autoria de diversos atemptats de l'organització. Però, segons assenyala Amnistia Internacional a l'informe Afrontar el passat per a construir el futur: Veritat, justícia i reparació en el context del País Basc, hi ha oblits. Els episodis de tortures, la dispersió dels presos que afecta les famílies i la manca de reparació amb les víctimes de la guerra bruta de l'Estat i dels esquadrons de l'extrema dreta han estat soterrats. La impunitat s'ha imposat.

«A diferència del que succeïa en el franquisme, l'organització va considerar que la tortura ja no era sistemàtica, però sí molt freqüent en les detencions realitzades al País Basc, dintre de la lluita antiterrorista», apunta l'informe, que esclareix: «Amnistia Internacional ha recollit denúncies creïbles de persones que al·legaven haver estat sotmeses a tortura durant el període d'incomunicació».

Aquests escrits assenyalaven violacions flagrants dels drets humans. Xiques forçades a despullar-se, insults sexistes, humiliacions i intents d'agressions sexuals formen part de la llista. Com també les violacions. Unes accions que s'han quedat, de vegades, en res. «En no poques condemnes per tortura, la sentència no comportava una pena conseqüent a la gravetat del delicte. Fins i tot, s'han indultat els agents», censura l'organització en defensa dels drets humans. L'informe, de fet, indica el punt dèbil d'aquesta manca de càstig a les tortures policials. «El Codi Penal no tipifica el delicte de tortura amb la mateixa definició continguda en el dret internacional», adverteix.

Amb una legislació convertida en un formatge gruyère per a denunciar tortures, l'Estat s'ha oblidat de les víctimes d'aquestes pràctiques. No existeixen dades oficials de quantes persones van patir maltractaments per part de les forces de seguretat. Només hi ha xifres estimades. Segons l'Informe-Base de vulneracions dels drets humans en el cas basc 1960-2013, van comptabilitzar-se 10.000 casos. 5.500 van fer-se públics. L'Institut Basc de Criminologia va rebaixar la quantitat a 4.009. 3.577 dels casos complien amb els patrons que marca el protocol d'Istanbul, una mena de guia internacional que serveix per detectar els casos reals de tortura. «Aquestes dades indicarien que la tortura ha sigut una pràctica persistent de violació dels drets humans en Espanya en relació amb les persones detingudes en règim d'incomunicació», afirma Amnistia Internacional.

Si els mecanismes de denúncia de tortures han trontollat, les sentències han deixat una «situació preocupant». «A través de l'estudi de 450 sentències, hem constat com de les condemnes s'ha passat a absoldre els responsables per prescripció o no identificar-se els culpables directes», diu l'informe.

Amparo Arangoa Amparo Arangoa, víctima de tortures el 1976.

Tanmateix, les víctimes d'aquests maltractaments es topen amb un mur més alt a l'hora d'aconseguir una indemnització. «De les víctimes que n'havien obtingut, s'han quedat sense la compensació bé per la prescripció dels delictes a causa de la dilació del procés o per la impossibilitat d'identificar els autors», rebla el document, que afegeix: «Quan es concedeix una indemnització, no es reflecteix habitualment la gravetat del delicte». Amnistia Internacional, a més, recorda que «la Llei de l'Estatut de la Víctima aprovada l'any 2015 no abordara la resposta que s'ha de donar des de l'Estat a les víctimes de tortura o maltractament».

Casos soterrats

Els entrebancs de l'Estat, però, són pitjor per a les víctimes de la guerra bruta contra ETA. Segons l'Informe sobre la situació processal dels atemptats perpetrats per organitzacions terroristes amb el resultat de morts entre 1960 i 2014, de les 27 víctimes mortals comptabilitzades dels GAL només hi ha 12 sentències. El resultat d'aquestes deixa poc optimisme pels damnificats pel terrorisme d'Estat: nou arxivaments i un sobreseïment. El document assenyala, a més, que el 37% dels casos d'assassinats pels mercenaris dels GAL han quedat sense resoldre.

Dels crims realitzats pel Batalló Basc Espanyol o pels seus grups satèl·lits no s'ha obert cap investigació judicial. I tot, amb 24 víctimes mortals atribuïdes a aquests grupuscles d'extrema dreta. «Amnistia Internacional considera que posar als perpetradors a disposició judicial no és només un dret de la víctima. També transmet a la societat que aquest tipus d'actuacions no són amagades sota el mant de la impunitat, siguen comeses per autoritats del govern, grups paramilitars o extraoficials», critica l'organització en defensa dels drets humans.

L'informe, al seu torn, mostra les llums i ombres de les polítiques de reparació per aquestes víctimes. Segons les xifres del Ministeri d'Interior, un 61% dels afectats per la Triple A, el Batalló Basc Espanyol, els Grups Armats Espanyols i els Guerrillers de Cristo Rei han rebut algun tipus d'indemnització. Ara bé, una modificació legislativa de l'executiu de Mariano Rajoy va canviar les regles de joc. El resultat fou la denegació d'ajudes a diverses víctimes d'aquest tipus.

«La denegació estava basada en informes policials del Ministeri d'Interior. Va considerar-se que aquestes persones assassinades van ser-ho pels seus actes terroristes. Per tant, els seus familiars no reunien els requisits per ser beneficiaris de la indemnització sol·licitada», explica el document de l'organització pro-drets humans, que carrega contra la decisió: «Amnistia Internacional mostra la seua preocupació perquè algunes víctimes d'abusos i violacions de drets humans se'ls denegue la seua compensació en funció de la seua participació en el crim organitzat o per formar part d'una organització violenta. Espanya té l'obligació, segons el dret internacional, a realitzar una efectiva i plena reparació amb independència de la seua possible vinculació a grups armats».

Contra els drets humans

Amnistia Internacional fa una tirada d'orelles a la legislació antiterrorista espanyol. No només recorda que les primeres normes en aquesta matèria -anys 1980 i 1984- foren qüestionades pel Tribunal Constitucional. L'organització censura que «les modificacions del Codi Penal i de la Llei d'Enjudiciament Criminal s'hagen traduït en una degradació de la garantia dels drets humans». «S'ha primat una legislació d'emergència com a resposta de l'Estat contra ETA», denuncia, per a rematar: «Els darrers pronunciaments d'alguns organismes internacionals sobre aquests canvis legals són una mostra de com les autoritats espanyoles segueixen vulnerant les seues obligacions amb els drets humans en relació a les mesures adoptades en la lluita antiterrorista».

Amnistia Internacional va presentar aquest informe fa unes setmanes a Bilbao.

A l'informe, s'adverteix que «el Codi Penal tipifica una sèrie de conductes considerades de col·laboració, que converteixen aquest delicte en un caixó de sastre». Una ambigüitat legal que «preocupa davant la possibilitat que la tipificació continguda en el Codi Penal de delicte de provocació puga castigar l'expressió pacífica d'opinions».

La detenció en règim d'incomunicació és altre aspecte que posa en dubte Amnistia Internacional. Segons la Llei d'Enjudiciament Criminal, les autoritats poden tenir incomunicada una persona sospitosa de terrorisme detinguda un màxim de 13 dies. «Aquest règim d'incomunicació facilita la tortura i els maltractaments a persones detingudes, i pot constituir en si mateixa un tracte cruel, inhumà i degradant», censura l'organització.

Tot i que l'última reforma d'aquesta mesura ha corregit algunes qüestions polèmiques amb la prohibició d'aplicar-se a menors de 16 anys, no s'han inclòs les mesures suggerides pels organismes internacionals. És a dir, no es pot escollir l'advocat, o consultar, en el seu defecte, un lletrat d'ofici; no es pot accedir a un metge escollit pel detingut, i tampoc fer cap notificació als familiars. També es posa al focus amb el règim d'internament tancat. No debades, l'organització considera que «pot afectar negativament a la presumpció d'innocència».

L'informe reconeix com a positiu que Rajoy haja mantingut el programa de reinserció de presos que va instaurar l'anterior govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, i que va ser batejar com Via Nanclares. Amb tot, adverteix sobre els nous requisits per adherir-se. La gran qüestió penitenciaria, però, és la dispersió dels empresonats. Amnistia Internacional indica que hi ha 380 persones en garjoles a més de 400 quilòmetres de distàncies del seu nucli afectiu i familiar, i que 189 estan a més de 800. «Açò obliga als familiars dels presos a realitzar viatges massa llargs i costosos. I que, com ha dit el Tribunal Europeu de Drets Humans, podrien suposar una ingerència en el dret a la vida familiar», critica.

Amb aquestes qüestions allunyades del debat al parlament basc, Amnistia Internacional ha volgut posar sobre la taula els elements del mant de silenci a Euskadi. L'objectiu és fer soroll per evitar que les vulneracions dels drets humans de l'Estat en la lluita contra el terrorisme d'ETA queden soterrades en el caixó de la desmemòria.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.