Política i tribunals

Otegi després de la sentència d’Estrasburg

El dirigent de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, rep la sentència favorable del Tribunal Europeu de Drets Humans. Una sentència, però, amb efectes declaratius i no executius, per la qual cosa, en principi, el líder de Sortu, partit integrat en EH Bildu, continuarà sense poder presentar-se a les eleccions. Analitzem els efectes polítics d’aquesta decisió.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’any 2009, deu membres de l’esquerra abertzale van ser detinguts, acusats d’intentar reconstruir Batasuna, partit polític ilegal·litzat pocs anys abans a través de la Llei de Partits. Fou arran d’això que es va iniciar un judici que va acabar amb la condemna i empresonament d’Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usabiaga, acusats de pertànyer a ETA. Tots dos van ser, també, inhabilitats políticament. Amb ells foren encarcerats Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez i Jacinto García. Tots van complir condemna i van abandonar les presons entre 2015 i 2017.

La repercussió política d’aquella decisió va ser àmplia. I va impedir, entre més coses, que Arnaldo Otegi es poguera presentar com a candidat d’EH Bildu, encapçalant la llista de Guipúscoa a les eleccions del 25 de setembre de 2016, les darreres que es van celebrar al País Basc. Pot canviar aquesta situació després de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans?

Concretament, des d’Estrasburg s’ha conclòs que l’Audiència espanyola va vulnerar els drets fonamentals d’Otegi i dels altres condemnats. La jutgessa Ángela Murillo no va ser imparcial i el tribunal espanyol va violar l’article 6.1 del Conveni Europeu en matèria de Drets Humans, que fa referència al dret a un procés equitatiu. La sentència dona la raó als condemnats, que van denunciar Murillo per la seua resposta davant una negativa d’Otegi a contestar una pregunta. Concretament, qüestionat per si condemnava el terrorisme d’ETA, el dirigent abertzale va callar, i Murillo va observar que «ja sabia que no em contestaria aquesta pregunta». Una intervenció que segons els denunciats, i ara també segons el TEDH, evidencia la manca d’imparcialitat de la jutgessa. Part de l’equip judicial el formaven, també, Francisco Pérez de los Cobos, militant del Partit Popular; i Antonio Narváez, fiscal promotor de la il·legalització de Batasuna l’any 2002. Elements que han estat fonamentals en la determinació d’Estrasburg.

Una determinació que no era inesperada. Joseba Santamaría és director del Diario de Noticias de Navarra, periòdic de tendència progressista amb seu a Pamplona. Segons ell, tot i que els condemnats pel cas Bateragune eren acusats de formar part de la direcció d’ETA, «no hi havia cap prova objectiva en la sentència: era un conjunt d’opinions». Santamaría explica que el treball polític dels condemnats estava adreçat a arribar a la pau i a la f d’ETA, «un propòsit que era totalment públic i que s’ha aconseguit». Considera, a més, que «l’article 6.1 esmentat pel TEDH té moltes connotacions judicials similars a les que estan patint els dirigents catalanistes, pel que és fàcil pensar que abans o després el resultat serà el mateix».

Txema Montero, europarlamentari amb Herri Batasuna entre 1987 i 1990 i advocat en actiu, també esperava aquesta resolució. «La intervenció de la magistrada en una vista oral mostrant a les clares els prejudicis que tenia provoca la seua inhabilitació per dictar una sentència basada en prejudicis. Els advocats intentem traure del cap tots els prejudicis als jutges. I si no se’ls trauen, deixen d’actuar com a jutges».

Atesa la resolució, cal preguntar-se si Arnaldo Otegi podria presentar-se a les eleccions basques previstes per al 2020. Txema Montero explica que la sentència d’Estrasburg no anul·la la del judici. «Simplement diu que no hi va haver un judici just, però manté els efectes de la sentència. El que em crida l’atenció», afegeix, «és que no imposen cap sanció a l’Estat espanyol ni cobreixen les despeses de defensa d’Otegi i els seus companys, que van ser importants».

Malgrat això, per al politòleg i consultor electoral Mikel Gómez, la sentència hauria de quedar anul·lada «en la mesura que el procés ha estat declarat injust». «Ara la pilota està a la teulada de la justícia espanyola. Com ho resoldran? Poden repetir el judici, que tindria un desgast molt gran de legitimitat per a la justícia espanyola; o poden anul·lar la sentència, que seria l’eixida més lògica», diu, tot admetent que ell no entén de jurisprudència i, per tant, desconeix quina serà la reacció de la justícia espanyola.

Segons Montero, com que la sentència d’Estrasburg no anul·la la de l’Audiència Nacional, «els advocats d’Otegi farien bé si demanaren que es revise aquest punt de la sentència que l’inhabilita per ser candidat electoral».

 

L’esquerra abertzale, amb o sense Otegi

Els tres entrevistats són preguntats per si el dirigent de Sortu modificaria l’escenari polític a Euskal Herria en cas que es poguera presentar. Santamaría no creu que Otegi puga tindre molta influència en els resultats d’unes hipotètiques eleccions. «Ni en l’esquerra abertzale ni en el mapa polític d’Euskadi i Navarra. És un bon candidat, respectat, un actiu amb una motxilla que carrega coses millors i coses pitjors. Supose que és un valor per a l’esquerra abertzale en política, però crec que el seu efecte pot no ser el mateix que el que va tindre en altres temps». El director del Diario de Noticias de Navarra, malgrat això, pensa que Otegi «possiblement és el millor valor polític que pot tindre l’esquerra abertzale, però això no vol dir que tinga un efecte extraordinari en les urnes en un escenari en què el Partit Nacionalista Basc domina clarament i Geroa Bai està per davant de l’esquerra abertzale a Navarra». Santamaría matisa, però, que a Navarra, els votants de Geroa Bai -coalició dominada pel PNB- i els de l’esquerra abertzale «són molt més pròxims».

Mikel Gómez es pregunta, en tot cas, què hauria passat si el 2016 s’haguera pogut presentar Arnaldo Otegi. «És cert que va tindre una presència central dins de la campanya d’EH Bildu i el paper principal es jugava en el terreny de la seua pròpia base electoral». Segons el politòleg, «hi ha molta distància entre el PNB i EH Bildu», però el nombre d’escons de la formació abertzale podria millorar amb Otegi com a candidat. Tot sense que aquest possible augment siga decisiu, segons ell. «Com a molt, podria dificultar la governabilitat del PNB, que a hores d’ara s’alia amb el Partit Socialista d’Euskadi i va fent pactes amb les distintes formacions polítiques, també amb EH Bildu, partit líder de l’oposició i actiu en la negociació política». Gómez destaca que Otegi participa directament, per exemple, en les negociacions pels pressupostos. «Ell duu la veu cantant, acompanyat per les que foren candidates d’EH Bildu el 2016: Maddalen Iriarte, Miren Larrion i Jasone Agirre». El paper de totes tres, segons Gómez, «va ser molt positiu i va contrarestar l’absència d’Otegi» durant la campanya de 2016.

Txema Montero s’expressa en el mateix sentit. «Jo crec que els resultats electorals no dependran massa de la presència d’Otegi». El que no significa que el seu espai no puga fer bons pronòstics. «El pragmatisme polític està conduint l’esquerra abertzale a anar més enllà de la seua base de vots, que de per si és del tot ferma, i està arribant a altres sectors que s’identifiquen amb les propostes» d’EH Bildu. «L’esquerra abertzale ja no viu del victimisme, sinó del pragmatisme».

Otegi, però, continua sent percebut com el líder d’una tendència política a Euskal Herria. Segons Gómez, «és el polític millor valorat dins la seua base de votants des de fa molts anys», si bé «també té una valoració molt negativa entre els qui no el voten», fet que baixa molt la seua mitjana de valoració. «Otegi hauria de convertir-se en un interlocutor vàlid per a la resta de partits. Fins ara, només el PNB el té com a tal, però el PP i el PSE el deslegitimen, tot i que cada vegada amb menys arguments». Arguments desmuntats per sentències com la d’Estrasburg, que segons Txema Montero, no faran rectificar els partits constitucionalistes. Més aviat al contrari, atès que «cada vegada atenen menys les raons dels tribunals».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.