Madrid és una ciutat repleta d'edificis històrics i decimonònics que mostren als seus vianants la seua condició de capital espanyola. Al bell mig de la Vila i la Cort, a tocar del Banc d'Espanya i escassos kilòmetres de la Porta del Sol, s'imposa a la mirada de qualsevol turista la façana del Reial Casino, una institució aixecada durant el segon terç del segle XIX per acollir els debats entre les altes classes dirigents, entre aquells que atresoraven el poder polític i la capacitat de pressió mitjançant la seua influència econòmica.
A pesar del pas del temps, aquest recinte continua complint la seua funció d'exercir com a escenari dels debats de les elits, de cimeres que són representatives del poder empresarial i governamental. El Reial Casino de Madrid ha estat aquest dimarts l'espai de trobada entre la Comunitat de Madrid i el País Valencià, d'una reunió bilateral de caràcter econòmic que estava apadrinada pel lobby Conexus i beneïda políticament amb entusiasme pel president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, i la seua homòloga madrilenya, la trumpista Isabel Díaz Ayuso.
Mazón, no debades, busca estrènyer lligams amb l'estrella mediàtica del PP, amb l'encarregada de facto de marcar el compàs de l'oposició dels conservadors al socialista Pedro Sánchez, especialment quan el líder dels populars i expresident gallec, Alberto Núñez Feijóo, està desubicat després de la patacada a les urnes del 23J. L'altra meta del cap del Consell és trenar aliances amb altres territoris en mans de dirigents de la formació de la gavina. La Comunitat de Madrid ha estat el tret de sortida d'una gira del president valencià per assolir acords amb altres autonomies.
El baró valencià batalla per obtenir més visibilitat estatal dintre del partit i, al mateix temps, maniobra per reconfigurar el mapa de les enteses valencianes, expressant la seua germanor especial a la comunitat madrilenya. Com si es tractara d'un déjà-vu dels vells temps de l'eix de la prosperitat protagonitzat pel valencià Francisco Camps, la madrilenya Esperanza Aguirre i el balear Jaume Matas. Tota una evidència, ni que siga indirecta, de l'al·lèrgia de Mazón a relacionar-se amb les autoritats governamentals de Catalunya, quan es tracta d'un territori germà del País Valencià per raons d'història, llengua i cultura, i el principal soci comercial dels valencians.
València, el port de Madrid
Entre les mirades d'una llarga llista d'empresaris valencians i també d'altres madrilenys, l'alcalde de la capital espanyola, el conservador José Luis Martínez Almeida, ha estat l'encarregat d'obrir la jornada amb una reivindicació de les retallades fiscals de Mazón i María José Català, la batllessa de València, i una invectiva contra les veus que assenyalen els beneficis de Madrid, convertida en una aspiradora econòmica de recursos, gràcies a l'efecte capitalitat: «En els anys vuitanta, érem la quarta comunitat en PIB. Ara som la primera. Això no ha estat gràcies a l'efecte capitalitat, ja que des de fa segles que som la capital d'Espanya».
La contraargumentació d'Almeida ha estat succeïda d'intervencions de responsables de les patronals i les cambres de comerç madrilenyes que han exigit menys impostos i menys burocràcia. «Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat Valenciana», ha pronunciat per error un dels dirigents empresarials madrilenys, mentre José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València, ressaltava «els nexes comuns familiars, culturals i econòmics» entre la Comunitat de Madrid i el País Valencià. «Estem per treballar conjuntament ambdues autonomies, però no per nosaltres, sinó per fer que cada vegada Espanya siga més gran», ha exclamat.
«Vivim en una societat en la qual l'Estat cada vegada està envaint més l'activitat de les empreses. Es necessita una societat empresarial organitzada que defense el nostre paper», ha agafat el testimoni Ángel Asensio, de la Cambra de Comerç de Madrid, qui ha repetit un dels missatges de la jornada, reiterat per defensar l'ampliació nord: «El port natural de Madrid és el de València. El ministre [en referència al socialista Óscar Puente] ha d'evitar el col·lapse de l'activitat econòmica». «València és el port natural de Madrid. És una infraestructura clau», ha incidit Salvador Navarro, president de la patronal valenciana.
El patró dels empresaris del País Valencià s'ha apartat dels discursos de tarannà marcadament neoliberals dels seus homòlegs madrilenys per centrar-se a reivindicar l'agenda valenciana: «Cal una reforma del sistema de finançament i la condonació del deute, la qual ha estat motivada per l'infrafinançament». «Som una autonomia pobra que aporta per damunt de la mitjana. S'ha de revisar un model que duu caducat des de l'any 2014. Hem de reivindicar units les infraestructures necessàries per a la Comunitat Valenciana, com ara l'ampliació del Port de València, i el finançament que ens correspon», ha remarcat.
«L'ampliació nord del Port de València és una infraestructura crítica per seguir sense competitius», ha recalcat el missatge la presidenta de l'Autoritat Portuària de València, Mar Chao, qui ha estat introduïda en un debat sobre transport marítim i logística per part de Josep Vicent Boira, comissionat del Govern espanyol per al Corredor Mediterrani. «El port de València és un projecte estratègic de país», ha reafirmat per deixar clar un dels leitmotivs de la cimera empresarial: la necessitat d'ampliar el port de València per als interessos de diferents grups econòmics, entre els quals es troba la naviliera MSC. El seu president, Francisco Lorente, ha clamat els peatges que paga a València en comparació a la llibertat econòmica de Tànger, al Marroc.
Sense deixar passar l'oportunitat per assenyalar que «Europa no pot ser l'única que aplique regulacions ambientals perquè, al final, només s'estarà castigant la competitivitat de les empreses europees en comparació a la resta del món», el president de Baleària, Adolfo Utor, ha recordat que «el transport marítim és el més sostenible, fins i tot per damunt del ferrocarril». «No generem ni el 3% de les emissions quan movem el 90% de les mercaderies», ha esgrimit, paral·lelament a la seua visió que «Madrid necessita a València, i viceversa». «Madrid no té port, ni té platja, però és la capital del regne», ha especificat.
«L'eix Madrid-València s'hauria de projectar a les Illes Balears. Les Illes Balears necessiten València», ha plantejat, per defensar la compatibilitat de la configuració «radial i transversal de les infraestructures» a l'Estat espanyol. «Els madrilenys ens han de tirar una mà perquè es resolga el deute històric amb la Comunitat Valenciana i el conjunt de la ribera mediterrània de la construcció i articulació del Corredor Mediterrani», ha assenyalat.
La reflexió de mirada oberta ha estat substituïda per una defensa del funcionament centralista «perquè Madrid és el centre de la península» per part de Juan Pablo Lázaro Montero de Espinosa, president de la firma logística madrilenya Sending. El directiu ha fet les delícies de qualsevol amant dels manuals d'economia de Friedrich Hayek i Milton Friedman: ha defensat la qüestionada corba de Laffer, ha proposat «eliminar els passos de vianants de davant de les escoles els diumenges perquè no hi ha classes lectives» i ha criticat «els models de regulació propis del trotskisme». «M'encanta Lanzadera», ha tancat per lloar la iniciativa empresarial de Juan Roig.
L'extensió del programa ha retallat el debat moderat per José López-Tafall, director general de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions entre multinacionals energètiques i companyies d'automoció. «Sempre es pensa que el sector elèctric som el més contaminant quan som el tercer», ha destacat José Bogas, conseller delegat d'Endesa, qui ha demanat: «S'ha d'electrificar els consums finals. És important per sectors com el taulell». «No podem ignorar l'eix polític per a la transició energètica que representa la Comunitat de Madrid i València», ha apuntat Javier Guevara, president de BP.
«Som un projecte de país, la punta de llança per transformar una indústria que suposa el 10% del PIB espanyol», ha precisat Javier Rivera, conseller delegat de la firma PowerCo, impulsora de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt (Camp de Morvedre). «No hi ha pla B a l'electrificació», ha advertit. Jesús Alonso, president de Ford Espanya, s'ha expressat en la mateixa línia, però sense detallar si el futur de la fàbrica automobilística d'Almussafes (Horta) està assegurada: «Cal accelerar l'electrificació. En 2030, tots els turismes que vendrem seran elèctrics».
Germanor valenciana-madrilenya
Els minuts abans de cada intervenció d'Ayuso mostraven la seua capacitat d'atracció mediàtica. Les seues paraules eren esperades al Reial Casino de Madrid amb ànsia, especialment per part de les televisions estatals ubicades a la capital espanyola. La veu trumpista del PP no deixava passar l'ocasió per atiar contra Sánchez per la llei d'amnistia, però també s'expressava sobre el segell d'aquesta entesa entre les elits madrilenyes i valencianes: «Açò va d'Espanya, de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, però sobretot d'aquesta nació que necessita que les comunitats autònomes continuem estrenyent els nostres vincles territorials i afectius, els quals són fonamentals per a l'economia espanyola. El port marítim de Madrid és el de València».
«Un dels nostres objectius és convertir la nostra regió en el node logístic del sud d'Europa. I per aconseguir-ho cal unir forces entre el principal port sec d'Espanya, a Madrid, i el Port de València», ha afirmat la dirigent madrilenya sobre les raons per les quals li interessa mantenir l'estratègia d'aliança amb el País Valencià, així com les reiterades defenses durant la jornada d'ampliar la infraestructura portuària del cap i casal valencià. «Madrid compta amb una posició geogràfica estratègica: som l'epicentre de la península i capital de la nació, que és tant europea com hispanoamericana, i que compta amb enormes vincles amb el nord d'Àfrica», ha recordat.
Apologista durant el seu discurs «d'un model econòmic liberal d'impostos baixos i mínima burocràcia», ha mostrat un cert suport a les necessitats financeres del País Valencià. «El Govern d'Espanya no dividirà a les autonomies, encara que és cert que hi ha peculiaritats a les autonomies, com ara la dispersió geogràfica de Castella la-Manxa, o l'alta densitat demogràfica de la Comunitat de Madrid o la Comunitat Valenciana. Una reforma [del finançament autonòmic] ha de tenir en compte aquestes peculiaritats. L'última només va servir per a acontentar els nacionalistes», ha sostingut.
Entre invectives als nacionalismes perifèrics, sense contemplar el seu discurs com a dintre del nacionalisme espanyol, ha criticat Catalunya per «crear un deute inassumible amb l'objectiu de construir una nació paral·lela». L'objectiu: posicionar-se a favor de la condonació del deute valencià. «És evident que el nou govern ha heretat un deute inassumible, i està clar que necessita una ajuda per cobrir les seues necessitats», ha proclamat, abans de celebrar que «Mazón haja recobrat l'aliança amb Madrid» i no aposte per «sentiments identitaris paral·lels que entreguen la Comunitat Valenciana a uns altres interessos».
«La Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana som terres germanes, de prosperitat», ha esgrimit Mazón, per llençar missatges contra l'expresident valencià, el socialista Ximo Puig: «No veiem Madrid amb ulls de dúmping fiscal. No veien Madrid com un focus d'arrossegament turístic. No plorem, sinó que competim i cooperem». «És sostenible, compatible i necessària», s'ha sumat a la defensa de l'ampliació nord del Port de València. «No contemple cap altra opció que no siga una telefonada del ministre Óscar Puente perquè en diga que la seua visita a l'Autoritat Portuària de València d'aquest dijous és per anunciar l'aprovació de l'ampliació del Port de València»,
El president valencià ha intercalat anuncis judicials, com ara que l'Advocacia de la Generalitat Valenciana ja està estudiant un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei d'amnistia, amb el subratllat de les «importants relacions socials, comercials i econòmiques que connecten Madrid amb la Comunitat Valenciana, i la Comunitat Valenciana amb Madrid». «No necessitem relators, ni auriculars per entendre's», ha agregat per llençar l'últim atac contra l'independentisme català. «Durant vuit anys van alimentar-se uns recels envers la Comunitat de Madrid que no estaven al carrer, que no coincidien amb l'opinió dels ciutadans, ni tampoc amb la de les empreses», ha insistit.
«Espanya ens espera, tant a Madrid com a la Comunitat Valenciana. Madrid és la nostra capital», ha remarcat, per reiterar que «no fem més del que sempre s'ha hagut de fer entre dues societats dinàmiques i emprenedores». «Ningú està al servei de ningú», ha precisat, per assegurar que el seu discurs estava «absent d'egoisme». «El museu del Prado no és solament de Madrid. És de tota Espanya, i nosaltres ho sentim nostre. Com també ocorre amb l'Aeroport de Barajas. Exigim l'ampliació del Port de València perquè és un port de tots i beneficia a tota Espanya», ha retornat a l'ampliació portuària. «Si planegem el Corredor Mediterrani, el qual ha d'estar connectat a Madrid, és perquè ens beneficia a tots, a tota Espanya», ha afegit dintre les mateixes coordinades.
L'enumeració dels vincles entre madrilenys i valencians del cap del Consell s'ha combinat amb una reivindicació del seu canvi conservador al territori valencià, sempre sota l'atenta mirada de la consellera d'Hisenda, Ruth Merino; la vicepresidenta segona, Susana Camarero; el vicepresident primer, l'ultradretà Vicente Barrera, o l'alcaldessa de València, María José Català. «La Comunitat Valenciana està movent les seues fitxes fiscals i està avançant cap a la senda de la simplificació administrativa. No diem als empresaris despiadats, sinó que avancem junt amb la Comunitat de Madrid perquè Espanya avance», ha preconitzat, abans de mostrar-se taxatiu sobre si modificaria els pressupostos després de la diferència entre les seues estimacions i les aportacions del Govern espanyol: «Ni puc fer-ho, ni ho vull fer».
«No ens estem inventant res. La relació i la connexió entre Madrid i la Comunitat Valenciana és una realitat econòmica i social», ha apuntat Manuel Broseta, advocat a l'òrbita del PP i president de la Fundació Conexus. «Són dues regions d'Espanya que volen parlar de sumar i multiplicar, i ho volen fer sense exclusions. Són dos espais de llibertat econòmica, representen dos models socials i econòmics exemplars», ha situat com a paradigmes de les bones pràctiques segons el seu prisma, així com ha defensat la necessitat d'un pacte entre els grans partits, «entre les majories».
El rostre visible del lobby valencià-madrileny ha glossat les bondats de la Vila i la Cort: «Madrid és la capital d'Espanya, la qual suma aspectes positius com ara el sentiment de sentir-se espanyol». «El nostre sentiment com a valencians és compatible amb l'espanyol. Els valencians ens sentim majoritàriament espanyols, que és el sentiment de tots», ha sostingut, per emetre una frase que podria haver clausurat, i també resumit, l'esperit de la cimera: «Cal apropar el kilòmetre zero de la Porta del Sol a la primera milla nàutica que banya la costa de la Comunitat Valenciana».