“Érem molt fràgils, teníem empresa naviliera però no teníem vaixells”, deia, somrient, Adolfo Utor, dijous de la setmana passada, a Palma, quan rememorava els inicis de l'aventura, el 1998. Han passat 24 anys i quan s'albira el primer quart de segle d'existència de Baleària, l'empresa naviliera és la líder a l'Estat espanyol en tràfic de passatgers i mercaderies en ferris. I el futur immediat, a pesar de les incerteses —“no m'atreveixo a fer pronòstics perquè entre la pujada dels carburants, la guerra... seria massa agosarat”—, mereix l'absoluta confiança del president de la societat marítima: “No diversifiquem, no busquem rendibilitats en altres àmbits, som una companyia naviliera; la nostra mar, que ens uneix, és l'aposta exclusiva”, reafirmava Utor. L'obertura del mercat marroquí omple d'esperança la companyia, malgrat els increments del preu del combustible.
El 2021, la naviliera ha tornat a tenir beneficis —49 milions— gràcies a un fort increment d'ingressos —396 milions— que, tot i així, encara no ha arribat a la xifra de 2019, que confia en assolir aquest 2022.
Resultats i sostenibilitat. Utor i la plana major de la seva companyia —és l'accionista únic des de l'octubre passat, quan la família d'Abel Matutes li va vendre el 42,5% dels títols de propietat que tenia— es traslladaren el passat dia 24 a Palma per presentar en societat el compte de resultats de 2021 i, sobretot, la Memòria de sostenibilitat de l'empresa: “Per a nosaltres aquesta aposta és una convicció i una autoobligació”, asseverà.
Els resultats comercials de Baleària deixen palès que l'any passat l'empresa va deixar enrere la vall econòmica de 2020 provocada per la pandèmia. Així, s'han superat les xifres en vermell d'aleshores —15 milions de pèrdues— per tornar als beneficis. Una fita que, segons la Memòria de l'entitat, es basa en el “liderat en el transport marítim, l'eficient gestió dels equips, els alts nivells de productivitat i el comportament del preu del combustible en els tres primers mesos de 2020”. Al respecte, el president Utor va dir que. “a pesar de ser un sector colpejat per la pandèmia i les restriccions de mobilitat, hem gestionat la crisi essent una naviliera cada dia més ecoeficient, compromesa amb el territori i amb vocació de servi públic”.
Les xifres —2021: 2,9 milions de passatgers; 765.00 vehicles— mostren un important increment de negoci respecte a l'any anterior, si bé, com ja s'ha fet menció, encara estan per sota de les de l'exercici previ a la pandèmia. La recuperació del mercat del Marroc després de l'obertura de les seves fronteres —per mor de la recent recuperació de relacions entre aquest país i Espanya— fa pensar a Utor que enguany es podrien superar el 500 milions en facturació. No debades, el país nord-africà és una zona d'interès força important per a la companyia, opera amb els ports marroquins de Nador i Tànger des d'Algesires, Màlaga, Motril i Almeria. Val a dir que també manté una altra línia entre els dos continents que uneix València i la ciutat algeriana de Mostaganem. “Sempre soc optimista, i a pesar de l'augment (del preu) del combustible i de les incerteses que provoca la guerra” d'Ucraïna —tingué un record especial per al personal d'aquell país que fa feina a Balèaria, cosa que motivà un fort aplaudiment de solidaritat per part dels dos centenars d'assistents—, “crec que l'obertura de Marroc ens permetrà incrementar” la facturació fins a superar enguany els 500 milions, assegurà.
Les fredes dades —a banda de les citades: l'empresa ocupa 1.600 persones, disposa de 29 vaixells que operen 24 rutes a 6 països diferents— mostren una part, només, de l'essència d'aquesta companyia que si té clara una aposta és la de “la sostenibilitat; és una obligació que ens imposàrem i de la qual ens sentim molt orgullosos”. Un vaixell totalment elèctric que operarà entre Eivissa i Formentera és només un exemple d'aquest compromís. “El nostre horitzó són les emissions neutres a l'any 2050. Estem involucrats en projectes vinculats a l'hidrogen verd o el biometà d'origen renovable, i apostem pel gas com a combustible de transició”, explicà Utor. Al respecte d'aquesta opció estratègica, Baleària ja disposa de nou vaixells amb motors duals, en el desenvolupament dels quals ha invertit 380 milions. L'aposta pel gas, però, ha rebut l'inconvenient del gran increment del seu preu en els darrers mesos que ha obligat a restringir-ne l'ús: “És una mesura temporal per preservar la viabilitat” de l'empresa”, digué el president; cosa que no desdiu per res “la ferma voluntat de la naviliera d'invertir en projectes vinculats a les energies més netes”.
La companyia marítima és una empresa, és clar, però amb una ànima i un cor que li dona un inequívoc sentit de servei públic en el territori que uneix i per a la societat a la qual serveix. A tal efecte, recordà Utor, durant els mesos més durs de la pandèmia l'empresa en cap moment defallí i complí amb la seva obligació de mantenir obertes les línies. El president de la naviliera cità literats, artistes... que uneixen Catalunya, ePaís Valencia i Balears igual que ho fa Baleària a través de “la nostra mar”.
La Fundació Baleària —“no és un apèndix; és part substancial” de l'entitat— és l'encarregada de retornar a la societat una part del que aquesta li dona —“a través de la confiança dels nostres usuaris, que ens tenen una fidelitat del 98%”—. Així, durant el 2021, 280 activitats diferents hi trobaren aixopluc. “Estem compromesos amb tots els territoris en els quals operem i tenim la certesa que, per mantenir el nostre sòlid liderat, hem de seguir essent una naviliera local amb ànima i valors”, sentencià Utor.
L'acte, celebrat al Museu d'Art Contemporani Es Baluard, comptà amb la presència d'uns dos centenars de persones —empresaris relacionats amb la naviliera, proveïdors, etc.—, entre les quals també hi hagué una nodrida representació política; entre d'altres: la presidenta del Govern balear, Francina Armengol —al capdavant d'un grapat dels seus consellers i alts càrrecs—; la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto; la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera; el batlle de Palma, José Hila... Amb la voluntat de no ser una mera freda exposició de dades, Balèaria organitzà l'esdeveniment amb les actuacions musicals de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, així com convidà a una degustació gastronòmica creada per cincs xefs de Balears.