Quan vostè va ser nomenat cap visible de la CEV, la Generalitat quasi havia estat intervinguda; hi havia problemes seriosos per pagar els proveïdors; Bankia havia deixat caure el Banc de València, i Francisco Camps havia estat substituït de la nit al dia per Fabra. Vostè va haver de gestionar un expedient de regulació d’ocupació dins la patronal. Podríem dir que la situació actual és més estable?
Vam haver de fer dos expedients de regulació! Sí, clar, la situació actual és més estable. Hem viscut situacions molt inestables, però en tot cas hem demostrat la capacitat que els éssers humans i les institucions tenim per adaptar-nos a les situacions complicades. Però quan eres capaç d’eixir endavant, això vol dir que eres fort.
En desembre de 2011 va fer 10 anys com a president de CEV. Des de 2018 és president de l’autonòmica. Quin termini es dona per estar en la vida pública?
Bé, tinc dies i dies. Perquè en aquest temps he tingut dos nets i m’agrada molt compartir temps amb ells. Són moments que et donen molta satisfacció personal. Clar, algun dia aparcaré la vida pública per dedicar-me a la vida privada. El que sí que et puc dir segur és que mai passaré a l’esfera política.
Jo no li havia preguntat per l’esfera política!
A voltes m’ho han preguntat i la resposta és rotundament no. Crec que, com a empresaris, hem sabut treballar amb la mirada posada en la vertebració de la comunitat. Cal que Castelló, València i Alacant, i dins d’aquests, les empreses i els sectors estiguen vertebrades per poder-nos posicionar a Madrid i a Europa. Aquesta societat civil en moltes ocasions ha depés de l’opinió de Madrid. Els ministres venien a València a plaça guanyada.
I els empresaris tampoc no estàvem fent correctament la nostra feina. Ara l’opinió dels representants valencians en la CEOE és tinguda en compte. Per exemple, nosaltres hem fet una aposta per la reforma laboral. Sabem que no acompleix del tot les nostres expectatives i que hi ha aspectes, com la temporalitat en el món agrícola, que haurem de millorar. Però no podem oblidar que Europa ens marcava dues línies molt clares sobre les quals calia actuar: la temporalitat i l’ocupació juvenil. Per responsabilitat, vam ser el primer territori a posicionar-nos a favor de la reforma, que altres territorials han rebutjat.
En l’àmbit estrictament valencià, hem estat al costat d’AVE (Associació Valenciana d’Empresaris) en totes les accions que han fet pel corredor mediterrani. Hem treballat colze a colze amb les cambres de comerç. Crec, en definitiva, que hem sabut concitar consensos, vertebrar i treballar pels interessos generals. I per això ha estat també fonamental deixar de dependre de les subvencions públiques.
Vostè va començar com a president de la patronal provincial de València, però arran de la desaparició de Cierval, des de 2018 és president de la patronal autonòmica, on estan integrats València, Castelló i Alacant. Estan tancades les ferides amb UEPAL (Unión Empresarial de la Provincia de Alicante)?
Ara mateixa UEPAL està integrada en la CEV. La proposta amb la nova presidència de Joaquín Pérez és que UEPAL assumisca una vicepresidència. UEPAL té el recorregut que té i no més que això. Temps al temps. El mateix president de UEPAL s’ha de guanyar la confiança del president de la CEV. Això és fonamental per continuar avançant. Pròximament s’integraran físicament en l’edifici de la CEV. El que espero és que acabe havent-hi una integració al 100% amb la CEV. No té sentit quedar-se tancat en la teua Gàl·lia. Els empresaris alacantins saben que. quan han necessitat parlar amb Madrid, ho han pogut fer a través nostre amb total naturalitat. Crec que hi havia reticències que ja han estat superades.
Hi ha canvis de cares en les vicepresidències de Castelló i Alacant. Què poden aportar aquests nous responsables provincials?
A Castelló, Sebastián Pla va decidir no repetir i el substitueix Luis Martí, el qual en aquest curt termini de temps ha aconseguit que se signara el conveni d’hostaleria, que portava 10 anys estancat. Tant a Castelló com a Alacant el nostre objectiu és continuar incorporant empreses, com ja hem fet a València. El que volem és ser capaços de conjuminar les diverses visions, tant des de les províncies com des de les comarques. I des d’aquesta diversitat, hem de ser capaços de tenir una sola veu
Diria que el provincianisme ha estat la gran xacra d’aquest autonomia?
Diria que la política amb visió provinciana genera interessos en el curt termini. Aquest ha estat un gran problema de la Comunitat Valenciana. Un problema que, per altra banda, el centralisme de València, no ha ajudat a mitigar. Durant massa temps València s’ha oblidat de la resta de les províncies i comarques.
Per exemple, jo valoro molt positivament que Carlos Mazón, en la seua pressa de possessió, invitara el president de la Generalitat i a mi mateix com a president de la CEV. Potser ell ja es veia amb la projecció que ara té, però em sembla que aquest model de vertebració és l’encertat. Alacant no és res sense València i la Comunitat Valenciana no és res sense Alacant.
A aquestes altures, creu que la reforma del model de finançament es farà efectiva aquesta legislatura?
No, no hi confio gens. Això no significa que deixem de treballar perquè s’acabe aprovant. El panorama electoral, amb comicis a Castella i Lleó, primer, i Andalusia, després, ho complica tot. I hem escoltat Pablo Casado dir a Castella i Lleó el que volia que allí s’escoltara. I Pedro Sánchez, en el congrés de Benidorm, es va oblidar completament de l’assumpte. Per això, davant d’aquest panorama, és essencial que la societat civil continue pressionant Madrid i donem suport a la Generalitat.
La setmana passada vam tenir la reunió de la Plataforma pel Finançament, i crec que s’ha de posar molt en valor la unanimitat entre sindicats, patronals i agents socials en aquesta matèria. Gràcies a aquesta unanimitat, crec s’han neutralitzat interessos polítics que res tenien a veure amb els interessos valencians. Que el PP s’haja incorporat a la Plataforma, per exemple, és molt important.
Nosaltres continuarem pressionant. Cal recordar que la ministra María Jesús Montero es va comprometre que hi hauria reforma del finançament encara que no hi haguera unanimitat al Congrés. Si el PP no hi dona suport, el PSOE podria tirar mà dels aliats que ha tingut fins ara en el parlament. Resoldre el finançament és urgent, però encara ho és més abordar el tema del deute. La condonació del deute és irrenunciable.
Vostès s’han posat al capdavant de manifestacions, han anat a Madrid, s’han reunit amb responsables polítics… Què ens queda fer als valencians perquè la nostra reivindicació obtinga una resposta?
Hem fet tot el que podíem fer. Espero que no ens obliguen a fer accions més contundents. Òbviament, nosaltres no anem a trencar aparadors, com en algun moment s’ha insinuat, però si cal fer accions més contundents, les farem.
Quina hauria de ser la reacció de la Generalitat si d’ací a 2023 no s’aprova el nou model de finançament?
La Generalitat sap que té al seu costat a la societat civil i això és fonamental. El que ha de continuar fent és pedagogia. Cal continuar treballant en documents i donant i compartint arguments per fer veure a la resta que aquesta situació és perjudicial i injusta.
I la societat civil hem de continuar fent el que hem fet fins ara. Nosaltres hem celebrat cimeres a l’Aragó amb Balears, Catalunya i Aragó, i vam aconseguir que aquesta reivindicació estiguera en les conclusions. Ho plantejarem pròximament també en una altra cimera a Múrcia i en una altra que tindrà lloc a Alacant. on també participarà Andalusia. I també ho posarem de manifest en una trobada que pròximament tenim a Madrid. Hem de continuar treballant-hi.
Noten ja les empreses l’arribada dels fons Next Generation?
No, en absolut. Recentment a la CEOE vam fer un informe sobre aquesta qüestió i el que ens hem trobat és que només el 2% d’aquests fons estan arribant a les empreses. Això ens preocupa molt. De fet, els ajuntaments ja han advertit que, amb la càrrega administrativa exigida, ells no tenen capacitat per desenvolupar projectes. La burocràcia no pot ser un mur amb el qual topen els projectes d’inversió. Un projecte paralitzat significa una inversió paralitzada i llocs de treball que no es creen.
La Generalitat Valenciana s’ha queixat en diverses ocasions que la gestió dels fons europeus no deixa marge de maniobra als governs autonòmics per adaptar l’arribada de fons a la seua realitat econòmica. Comparteix aquestes critiques?
Sí, absolutament. Aquesta és una qüestió sobre la qual fa temps que advertim. La Comunitat Valenciana és un territori amb molts clústers territorialitzats: la ceràmica, el plàstic, el marbre... Per posar un exemple, no té les mateixes necessitats el sector ceràmic en l’aplicació de l’hidrogen verd que les que té la indústria automobilística.
Tem que s’hagen creat massa expectatives sobre el potencial dels fons europeus?
És un risc, sí. Dels fons tradicionals que arriben des d’Europa s’executen habitualment el 33%. No podem permetre que, a causa de la legislació o la manca de projectes, passe el mateix.
Li preocupa un escenari hipotètic sense Ford?
Clar. Ford és una empresa que ha aportat capacitat d’innovació i que ha tingut una repercussió molt positiva sobre totes les xicotetes i mitjanes empreses que orbiten al seu voltant. No oblidem, a més, que aquestes xicotetes i mitjanes empreses van començar amb Ford. però han aconseguit diversificar la seua clientela. L’efecte tractor és inqüestionable. Estic convençut que la proposta que s’ha fet arribar a Ford Europa és seriosa. A més, Ford compta amb actius com el corredor mediterrani i el port de València. Ara bé, la decisió s’acabarà prenent als Estats Units i el que em preocupa és que es prenga no amb criteris de competitivitat empresarial sinó amb criteris geopolítics. A hores d’ara no hi ha res garantit, perquè la decisió no es prendrà ací.
En una dècada, Ford ha rebut de la Generalitat Valenciana quasi 150 milions d’ajudes públiques. Algunes veus consideren que aquests diners podrien haver-se destinat a altres sectors amb arrelament i capacitat de decisió en el territori. Què n’opina?
Ford és una empresa tractora en la Comunitat Valenciana. Cada euro d’inversió pública que s’ha destinat ha retornat a l’economia. Hi ha un efecte multiplicador que no podem negligir. Entenc que qüestionar aquestes ajudes és lícit, però crec que són subvencions que estan més que justificades.
Amb quina freqüència parla amb Ximo Puig? En els cercles conservadors consideren que la seua bona sintonia apuntala el Botànic.
Nosaltres sempre hem estat lleials a la institució, perquè la institució representa tots els valencians, independent de qui governe en cada moment. Vaig tindre i tinc una magnífica relació amb Alberto Fabra i la tinc també amb l’actual president. Ximo Puig és una persona que creu molt en el diàleg social. De fet, ja hi creia quan estava en l’oposició. Això és molt bo. Crec que és bo que hi haja enteniment entre el president de la patronal i el president de la Generalitat. Dit això, que ens entenguem i ens respectem en l’àmbit institucional i personal no significa que estiguem d’acord amb tot el que fan. A nosaltres, per exemple, no ens agrada gens la taxa turística ni la postura d’una part del govern pel que fa a l’ampliació del port.
Per què rebutgen amb tanta vehemència la taxa turística, si és una taxa que paguen els turistes?
Hi ha hagut molt poca sensibilitat a aquest respecte. El que no pot ser és que d’un dia per l’altre Mónica Oltra i Héctor Illueca presenten la taxa turística que ha d’estar destinada a polítiques d’habitatge per a la gent jove. El que l’experiència del cèntim sanitari del transport demostra és que els diners que es recapten van a la caixa comuna i no a finalitats sanitàries.
Ha mancat molta sensibilitat, perquè a hores d’ara hi ha encara molts treballadors en ERTO i hotels que no han pogut reobrir les seues portes. El 50% del sector ha registrat facturacions per sota de les de 2019. Aplicar una taxa turística no és una bona idea en aquest context, encara que l’aplicació es retarde fins 2023.
Si volien aplicar la taxa turística, hi havia altres formes de fer-ho, però no d’aquesta manera. No hi ha hagut diàleg ni s’han posat propostes a sobre de la taula. I a més, vull recordar que fins en dues ocasions el president de la Generalitat havia dit que durant aquesta legislatura no hi hauria taxa turística. Si volien fer passos endavant en aquesta matèria, han començat la casa per la teulada.
I la seua relació amb Compromís?
Amb el conseller Rafa Climent tinc una magnífica relació. Amb Mireia Mollà vaig estar fa uns mesos visitant una empresa. Però, clar, el que no em sembla bé és que la consellera vaja a Brussel·les a criticar el port de València. Nosaltres hem fet dos informes amb la Universitat Politècnica de València que evidencien que, a hores d’ara, és més perjudicial per al medi ambient eliminar l’obra del port que ja està feta que mantenir-ho.
Diuen que vostè es sent més a gust amb Carlos Mazón que amb Isabel Bonig. És així?
Jo em sento còmode amb tots els secretaris generals dels partits. Amb Isabel Bonig vam topar quan havíem de topar i no passa res, perquè això forma part de la dialèctica. Carlos Mazón té una altra visió. El primer que va fer va ser sumar-se a la Plataforma pel Finançament, una idea que Bonig ja tenia al cap.
Des de fa molts mesos, se senten especulacions sobre la possibilitat d’una harmonització fiscal entre autonomies. La Generalitat Valenciana sempre ha fet força en aquest sentit. Quina opinió té sobre aquest tema?
Jo crec que la competència, ja siga entre territoris o entre empreses, és bona. Crec que el que caldria fer és eliminar impostos, especialment els de patrimoni o successió. Em temo que harmonitzar signifique pujar a l’alça tots els impostos.
Però fins ara l’efecte capital ha permès a Madrid tenir una política fiscal que fa la competència a la resta dels territoris. El resultat és la concentració de rendes.
Però aquest no és un problema fiscal, sinó un problema molt més ampli. Espanya ha sigut i és un país radial. No s’explica que, a aquestes altures, Barcelona i València no estiguen unides per l’AVE. Està clar que això ha de canviar. Existeix un problema de concepció territorial, però no de política fiscal.
Crec que cal vertebrar adequadament els territoris i que tots els territoris tinguen les mateixes oportunitats. En aquest sentit, el que tinc clar és que la política actual no ho va aconseguir.
En aquest escenari per repensar Espanya i la seua organització, quin paper haurien de tenir els valencians?
Els valencians no som ni independentistes ni excessivament nacionalistes. En aquesta comunitat hi ha una estabilitat social que hauríem d’aprofitar per fer de pont i nexe entre Madrid i Catalunya. Territoris com la Comunitat Valenciana o Andalusia han de fer de contrapès a Madrid i Catalunya. Tenim els atributs per fer-ho i això passa per tenir pes a Madrid, que és el nostre gran dèficit. En aquesta Espanya que hem de repensar els valencians podem aportar molt en termes d’estabilitat i no ruptura. Hem de ser capaços de saber moure’ns.
Fa 10 anys el vam entrevistar i va dir que el gran problema dels valencians era que no sabíem fer ni pàtria ni equip. Diria que hem millorat en això?
Sí, crec que hem millorat. Treballem més en equip des de l’àmbit empresarial i des de l’àmbit polític. Hem d’estar a Madrid. Com a vicepresident de la CEOE faig tant com puc per posicionar la Comunitat on li correspon.