EXPOSICIÓ

L'Antoni Miró més insurgent irromp a la València més 'chic'

La Base, espai referencial de La Marina de València, acull fins al 30 de desembre una exposició d’Antoni Miró que ha estat durament criticada per la dreta local. El contingut eròtic d’algunes escultures i les pintures inspirades en el sobiranisme català o la repressió policial han profanat un entorn fins no fa gaire cirumscrit als VIP.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les ratlles que delimitaven la pista del circuit urbà encara es distingeixen sobre l’asfalt per què ara passegen els vianants. A tocar mateix, l’estructura de La Base —el nom que li han posat a l’edifici de 7.000 metres quadrats que durant més de tres anys va ocupar l’equip suís Alinghi— també es manté intacta. A diferència de les naus que acullen Marina d’Empreses —la incubadora i acceleradora de startups patrocinada per Juan Roig—, l’edifici del guanyador de la Copa de L’Amèrica que va escollir València com a seu de la 32a i 33a edicions a penes ha mutat respecte a l’any 2007.

La Base és avui un recinte completament diàfan. No queda rastre, això sí, dels catamarans d’última generació ni del xampany caríssim i el marisc que consumien els seus inquilins. Però tant Vicent Llorens com Ramon Marrades, director general i director estratègic del Consorci València 2007, volien que conservara el sabor original. La immensitat de la seu de l’equip de vela servirà ara per atreure instal·lacions multimèdia, realitzar espectacles de dansa i rebre estructures de gran format. No és una concepció estrictament museística, sinó clarament multidisciplinària. Amb poc més de 180.000 euros han tingut prou per rentar-li la cara i obrir-lo al públic. El poble ha pres un dels espais que abans només trepitjaven els VIP.

“A La Marina, el model socialdemòcrata dels 80 hi hauria aixecat tres seus universitàries i dues conselleries; el model neoliberal posterior hi hauria fet un centre comercial... Ara ens hem inclinat per un model de millora de l’espai públic, molt més participatiu i inclusiu”, explica Marrades. “No volem que La Base únicament siga un lloc d’exhibició, volem que també esdevinga un punt de recerca i creació obert a tothom”, afegeix. De fet, l’associació de veïns ha pogut dir la seua sobre els usos que li calia donar.

No reuneix les condicions pròpies d’un museu, però La Base acaba de culminar el trencament amb el passat gràcies a una exposició de l’artista Antoni Miró. Irreverent com pocs, l’exhibició de les obres d’aquest pintor i escultor constitueixen una mena d’exorcisme. El Miró més insurgent ha okupat la València més chic.

La sala principal de La Base acull una part significativa de l'obra de Miró centrada en els retrats i les manifestacions de tota mena. / EFE

En primer terme, van fer-ho les escultures instal·lades pels volts de La Base, algunes de les quals representen posats eròtics. Malgrat estar inspirades en la ceràmica quotidiana de fa 2.500 anys, les reaccions dels sectors més retrògrads no van fer-se esperar. “Són unes escultures inadequades per ocupar l’espai públic”, va considerar Vicente Morro, el delegat valencià del Fòrum de la Família. Segons ell, aquestes figures fins i tot podrien “vulnerar la Llei orgànica de protecció del menor”.

Tal com va explicar EL TEMPS en la seua edició digital, Morro oficia com a president de la Federació Catòlica de Pares d’Alumnes de València, càrrec des del qual ha estat un fuet implacable del conseller d’Educació, Vicent Marzà. A més, també exerceix com a portaveu de la Mesa per la Llibertat Educativa.

La polèmica generada per les escultures va arribar al paroxisme amb titulars de portada com aquests del diari Las Provincias: “Esculturas sexuales en el paseo de La Marina” (dilluns 17 de setembre); “Todos se desentienden de las esculturas sexuales de La Marina” (dimarts 18); “Familias piden retirar de La Marina las esculturas eróticas” (dimecres 19); “Las esculturas sexuales de La Marina dividen a los expertos sobre su impacto en los niños” (dijous 20); “Una falla cambia una visita a La Marina para evitar las esculturas sexuales” (dilluns 24, amb un subtítol encara més explicatiu: “La comisión Doctor Peset Aleixandre-Guillem Ferrer decide hacer la excursión al castillo de Sagunto”).

Les escultures de Miró inspirades en la cultura grega han aixecat força polseguera a València, atès que alguns col·lectius les consideren impròpies d'ocupar un espai on transiten infants. / EFE

Un in crescendo que encara no havia arribat al clímax. Perquè el clímax, en efecte, era el dia de la inauguració de la mostra. Dimarts 25 de setembre. Les portes de La Base s’obrien de bat a bat per oferir una retrospectiva de la fecunda obra pictòrica de Miró dels últims anys. Les sis sèries que conformen l’exposició —Manifesta, Nuus/Nues, Suite Havana, Costeres i Ponts, Suite eròtica i Personatges— condensen les línies d’inspiració de l’artista alcoià. En aquest cas, però, l’abundància de cossos sense roba ja no cridava l’atenció. No era allò més greu.

Ara, directament, els elements polèmics tenien a veure amb la vida quotidiana. Els quadres de manifestacions reprimides per la policia —amb l’anomenada primavera valenciana com a emblema—, i en favor de la independència de Catalunya van atiar una flama que la premsa conservadora encara no havia apagat.

Obrint el diari a cinc columnes, Las Provincias escrivia l’endemà de la inauguració: “El Consell gasta 110.000 euros en una muestra con esteladas y contra la policía”. I el dia següent, dijous 27, encara el mantenia com el tema més important de la jornada: “La Conselleria anima a los colegios a ir a la exposición independentista de Miró”, amb un subtítol ben sucós: “Educación envía un correo a los centros en el que invita a los alumnos a analizar las estrellas, los puños y las escenas sexuales”. De sobte, però, els pits i els penis tenien un efecte menys nociu que no les estelades o les imatges de la policia atonyinant xiquets de secundària. L’exposició ja no era tan sexual com independentista, per bé que la proporció de peces eròtiques —més de mig centenar— superava de llarg les úniques 10 pintures referides a la situació catalana.

Els quadres inspirats en l'anomenada 'primavera valenciana' també han sigut polèmics per la imatge que es transmet de la policia. / EFE

L’exposició “Antoni Miró a La Base” es pot visitar —excepte els dilluns— fins el dia 30 de desembre. A la inauguració van assistir el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, les conselleres Ana Barceló i Gabriela Bravo, secretaris autonòmics, directors generals, els regidors Vicent Sarrià i Maite Girau, nombrosos diputats del PSPV a les Corts valencianes i Toni Francés, Diana Morant i Tania Baños, alcaldes respectius d’Alcoi, Gandia i la Vall d’Uixó en representació d’aquesta formació. La presència nodrida socialista contrastava, i de quina manera, amb l’absència de membres de Compromís. Ni l’alcalde de València ni cap regidor de la ciutat ni el conseller Manuel Alcaraz —que havia inclòs l’acte a l’agenda oficial— no hi van acudir.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.