País Valencià

L'esprint botànic per impulsar estructures d'autogovern

La creació d'una empresa pública per unificar tots els bombers del País Valencià amb l'objectiu d'eliminar les fronteres provincials, tal com va avançar aquest setmanari, no és l'únic pas de les forces del botànic per impulsar estructures que reforcen l'autogovern valencià. A la intenció d'incorporar al debat parlamentari la creació d'uns Mossos d'Esquadra a la valenciana, s'hi suma el naixement de l'Agència Tributària Valenciana durant aquest mes de setembre.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tutelada pel retrat de Felip VI, la Generalitat Valenciana commemorava enguany el seu 600 aniversari. Ho feia a la caserna militar de València, des de la qual va dirigir-se el desplegament dels tancs a la capital valenciana durant el colp d'Estat del 23-F. L'escenari d'aquella celebració era tota una representació simbòlica del control de l'Estat espanyol a l'autogovern valencià. Però també de l'evolució de les institucions pròpies: de gaudir d'una plena autonomia a estar vigilats financerament pel Govern espanyol, especialment durant l'època del popular Cristóbal Montoro com a ministre d'Hisenda. Una situació, però, que el Consell sembla intentar canviar a poc a poc dintre dels marges que concedeix Madrid.

Mentre la reforma de l'estatut d'autonomia valencià espera la benedicció parlamentària del Congrés dels Diputats, les forces del Botànic s'han vestit amb roba esportiva per realitzar un esprint legislatiu que impulse noves estructures autonòmiques. O, almenys, perquè consolide les bases per posar-les en marxa a la legislatura següent. Això sí, sempre que els partits progressistes revaliden la seua majoria a les Corts Valencianes en la cita electoral del 2019.

Contemplada en la reforma de la carta magna valenciana pactada l'any 2006 entre socialistes i populars, el País Valencià comptarà amb una agència tributària pròpia abans que acabe la legislatura. Segons ha afirmat la secretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando (Compromís), en una entrevista a Valencia Plaza, aquest setembre està previst que el Consell aprove el decret de l'Agència Tributària Valenciana. D'aquesta manera, «es faria realitat un dels compromisos de l'Acord del Botànic, a banda de l'article 69 de l'Estatut d'Autonomia», ha reivindicat Ferrando. No debades, aquest punt de la norma suprema dels valencians recollia la potestat d'engegar un Servei Tributari Valencià.

El naixement d'un organisme fiscal propi, a banda de reforçar l'autogovern valencià, també comportarà un estalvi, segons la Generalitat Valenciana. La manca dels recursos necessaris per recaptar de manera executiva els ingressos tributaris que gestiona l'administració valenciana l'obliga a sol·licitar la col·laboració de l'Agència Tributària espanyola. Per la prestació d'aquesta ajuda, el fisc es queda aproximadament entre un 11% i un 12% dels diners recaptats per la Generalitat Valenciana. L'any 2016, per exemple, van aconseguir-se 29,19 milions d'euros dels quals 3,48 milions d'euros van acabar en l'erari de la hisenda espanyola. «L'objectiu és estalviar-nos aquests diners i efectuar nosaltres mateixos aquesta recaptació executiva i destinar aquests diners als mitjans materials, personal i informàtics propis», expressava l'any 2017 la número dos de la Conselleria d'Hisenda.

Ara bé, el Consell no s'ha esperat a l'aprovació del decret que valida la constitució d'aquest organisme per convertir de facto l'actual Institut Valencià d'Administració Tributària (IVAT) en una autèntica agència fiscal del País Valencià. S'han incorporat 300 funcionaris i en campanyes contra el frau l'IVAT s'està comportant com ho faria una agència tributària pròpia. Amb el naixement previst per aquest mes, Hisenda contempla que el desenvolupat complet de l'Agència Tributària Valenciana es duga a terme en el primer semestre del 2019, esgotant els terminis respecte de la cita a les urnes del Botànic. «Serà quan es convertisca en una figura amb personalitat jurídica i pressupostària pròpia», va afirmar l'alt càrrec valencianista.

De policies i bombers

Amb l'objectiu de cremar els límits provincials a l'hora d'apagar el foc, el Consell ha posat els fonaments per unificar els diferents cossos de bombers que existeixen al País Valencià i crear un estructura valenciana de treballadors contra el foc. Tal com va contar EL TEMPS, la Generalitat Valenciana té llest un decret amb el qual crearà la Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d'Emergència. Aquesta firma pública, que estarà controlada per l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències que dirigeix el socialista José Maria Ángel, serà l'instrument per integrar els bombers forestals a l'administració valenciana, actualment empleats de Tragsa, una mercantil estatal. És l'espurna per unificar a poc a poc tots els bombers valencians en un mateix cos.

El director de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Ángel, i el president valencià, Ximo Puig, amb la policia de la Generalitat Valenciana.

Tot i que la incorporació de la resta de treballadors contra les flames a la Generalitat Valenciana depèn de la voluntat de les diputacions i és una tasca que s'abordarà a la pròxima legislatura si l'esquerra revalida la seua majoria parlamentària, l'aprovació d'una moció de Podem comportarà una unificació quasi de facto dels diferents cossos de bombers que operen al País Valencià. El text contemplava la centralització i la planificació de la selecció de personal per part de l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències, així com una homogeneïtzació dels uniformes, les dotacions, les ferramentes, els vehicles i de la normativa que regula els diferents cossos.

També des de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències que dirigeix Ángel va elaborar-se una nova llei de coordinació de la policia local que obria la porta a la constitució d'una policia autonòmica valenciana, ja que actualment només es compta amb una unitat adscrita conformada per membres del Cos Nacional de Policia (CNP). Aprovada per les Corts Valencianes, la disposició addicional tercera de la normativa recull que «correspon a l'òrgan autonòmic que tinga atribuïda la titularitat de la competència en matèria de seguretat proposar el model d'un cos de policia autònoma valenciana, dependent del Consell, que contemple la incorporació, en una primera fase, de membres dels cossos de policia local de la Comunitat Valenciana en les seues diferents categories per mitjà de convocatòria pública, que garantirà els principis d'igualtat, mèrit i capacitat».

L'infrafinançament que pateix el territori valencià, la indefinició del model a escollir i l'esgotament de la legislatura ajornaven per a després de la cita electoral del 2019 la possible creació d'uns Mossos d'Esquadra a la valenciana. Amb tot, la intenció del Botànic era obrir el debat sobre quin sistema de policia autonòmica impulsar a les Corts Valencianes mitjançant la comissió de Justícia, Governació i Administració Local. «S'hauria d'impulsar alguna prova pilot aprofitant la llei de coordinació de policies locals», va apuntar a aquest setmanari el diputat no adscrit i exagent de la Guàrdia Civil, Alexis Marí, que era partidari d'un cos de policia autonòmica similar a l'Ertzaina.

Paco Garcia, diputat de Compromís a la cambra valenciana i policia local de professió, ha reclamat reiteradament la introducció d'aquest debat en la comissió de Justícia, Governació i Administració Local per «discutir sobre quina policia autonòmica cal instaurar al País Valencià». «De moment, però, la proposta està aturada. Estem esperant que l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències elabore l'informe que analitze els diferents sistemes. Sense aquest document, no es pot iniciar el debat a les Corts Valencianes per posar els fonaments d'una futura policia autonòmica», explica a EL TEMPS el parlamentari valencianista, que també destaca la més que probable aprovació de la Llei de demarcacions comarcals, que reconeix geogràficament la divisió del territori valencià en comarques i suposa l'avantsala d'una posterior comarcalització.

«Mentre esperem aquest informe sobre els diferents models de policia autonòmica, reclamem que el canvi de color al Govern espanyol servisca per aconseguir incrementar la plantilla de l'actual unitat adscrita de la policia autonòmica, tal com du reivindicant el Consell des del 2015», agrega Garcia. Una mesura que suposaria un xicotet augment en la capacitat de les estructures d'autogovern del País Valencià. Tal com pretén el botànic amb el seu esprint quan queden pocs mesos perquè la legislatura diga adéu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.