Annals de la llengua

El futur de la llengua catalana a debat

El ‘I Congrés de materials per a una visió sociolingüística de la societat valenciana’, presentat ahir a València, insisteix en la necessitat de fomentar la llengua des de tots els fronts, augmentar la consciència, per evitar el seu declivi.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Els valencians estem en el perill immediat de perdre l’idioma. La crisi actual no és comparable amb qualsevol altra que la nostra llengua ha sofert al llarg de la història”, ja ho presagiava Joan Fuster a la seua obra Ara o mai (1981). I és que, ara més que mai, cal que els valencians prenem consciència davant la greu situació en la qual es troba la nostra llengua.

El “I Congrés de materials per a una visió sociolingüística de la societat valenciana”, presentat ahir a la llibreria Fan Set del Centre Octubre de Cultura Contemporània, pretén llançar un crit d’alerta sobre la situació de la llengua. El coordinador del congrés, Eugeni Gregori-Climent, insisteix en què “el català podria desaparèixer en dues generacions” si els parlants no hi fem res. És per això que, el procés de declivi que pateix el català fa necessària la posada en marxa d’aquest congrés organitzat pel Grup de Sociolingüística de València i que tindrà lloc a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València el proper 17 d’octubre.

La desaparició, gairebé completa, de parlants unilingües en català i la preponderança de persones bilingües o castellanoparlants, ha fet que a les capitals del País Valencià l’ús de la nostra llengua siga molt limitat. El mateix ocorre a les grans ciutats com ara Gandia, Alzira, Alcoi o Elx. Ja sols queden els pobles els quals Gregori-Climent defineix com “un refugi”. En aquest sentit, al congrés es fa homenatge a Lluís Vicent Aracil, una de les figures més destacades a la sociolingüística catalana i una de les peces centrals de la sociolingüística al País Valencià. “Ara tenim un peu en el català i un en el castellà. Quant trigarem a aixecar el peu que tenim al català i posar els dos en el castellà?”, amb aquesta reflexió, Aracil es preguntava que passaria quan la majoria de la societat tinguera la sensació que el català no és una llengua “útil” al nostre context actual. Tal vegada, ja estem vivint aquest moment.

L’objectiu del Grup de Sociolingüística de València amb aquesta jornada és la conscienciació de la societat valenciana per construir una comunitat lingüística moderna i amb els recursos necessaris per a estar en condicions d’igualtat amb altres comunitats lingüístiques europees. Enfront d’aquesta idea sols queda “continuar amb aquest procés de minorització i d’extinció” que va en camí de liquidar, segons els organitzadors del congrés, la nostra essència com a poble. Per aconseguir-ho, des d’aquest grup posen sobre la taula el discurs de dignitat humana perquè pensen que “és el que més possibilitats té de fer-nos eixir de l’atzaruc en què estem ficats”.

Aquest congrés té altres objectius com ara la difusió de materials per aquelles persones que vulguen dedicar-se a la recerca de la sociolingüística valenciana, fomentar l’interés per aquesta disciplina que consideren “fonamental per construir una comunitat lingüística en igualtat de condicions amb altres comunitats europees”, i l’establiment d’unes bases per crear una estructura de recerca sociolingüística per tal de compartir coneixements al respecte.

El programa del congrés

El congrés presentat per Emili Casanova, director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i coordinat per Eugeni Gregori-Climent, comptarà amb la intervenció de Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la UV, i de Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La primera ponència, “De la lingüística lul·liana a la sociolingüística araciliana”,
anirà a càrrec de Josep Lluís Navarro i continuarà Anselm Bodoque, professor de Politologia a la UV, amb “Llengua, política lingüística i població”. A continuació, tindrà lloc el primer panel en el qual participarà l’historiador i antropòleg Joan Gregori que parlarà de “La patrimonialització de la llengua” i Manel Perucho, professor d’Astrofísica a la UV que presentarà “Model dinàmic de competència lingüística”. El catedràtic de Filosofia de la UV, Tobies Grimaltos, parlarà per la seua banda de: “Veritat i postveritat en el discurs”. Finalment, Eugeni Gregori-Climent centrarà la seua intervenció en el tema  “Jean Paul Satre i els valencianoparlants”.

Al següent panel participarà Juli Camarasa que parlarà de “Plurilingüisme”, i la professora de Dret Constitucional de la UV, Vicenta Tasa, amb “De la jerarquia lingüística a la igualtat lingüística”. Per últim, Vicent Berenguer i l’editor de LaVeu, Moisés Vizcaíno, seran els encarregats de presentar l’últim panel amb “El saber de lletra en valencià” i “El valencià als mitjans de comunicació”, respectivament.

Abans de finalitzar, tindrà lloc un homenatge a la figura de Lluís Vicent Aracil a càrrec d’Eugeni Gregori i una cloenda protagonitzada pel portaveu territorial de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch: “Una visió jurídica de l’ús del valencià”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.