La falta de vots en contra era una proesa en un temps de conflictivització permanent de la llengua per part de les opcions conservadores i reaccionàries. La Llei d'ús i ensenyament del valencià s'havia aprovat sense el rebuig de l'àmplia coalició de dretes que habitava a les Corts Valencianes, amb presència d'Aliança Popular i de la blavera Unió Valenciana. La normativa era una fita històrica perquè introduïa el valencià a les aules i despenalitzava el seu ús.
Aquesta legislació pionera, que enguany bufa les espelmes del seu quarantè aniversari, era menys agosarada que les lleis de normalització lingüística impulsades a Catalunya o a les Illes Balears. Al Principat, per exemple, s'acordava que els topònims de les ciutats i els pobles estigueren únicament en català mentre al País Valencià la decisió quedava a la voluntat dels plenaris municipals. Més tard, amb tot, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua assumiria la responsabilitat d'haver de validar qualsevol proposta de denominació onomàstica d'una vila.
L'autoritat lingüística valenciana, de fet, serà l'encarregada d'analitzar la pertinença del canvi que va aprovar aquest dijous l'Ajuntament de Castelló de la Plana a proposta del PP i la ultradreta Vox. El binomi integrat pels conservadors i els reaccionaris va acordar iniciar els tràmits perquè el topònim de l'urbs siga bilingüe. PSPV i Compromís van votar-hi en contra.
«Aquesta decisió forma part del compromís del nou govern per reinstaurar la forma bilingüe del nom de la ciutat. Garantim l'existència d'un bilingüisme real, ja que en els acords municipals del 2018 va suprimir-se la denominació en castellà, fonamentant-ho en explicacions discutibles i amb arguments escorats cap a un nacionalisme excloent», esgrimia el regidor de la formació de la gavina, Vicent Sales. «Els 40.000 ciutadans que votaren pel PP i per Vox tenien clar que faríem, per la qual cosa no hem enganyat a ningú», recalcava.
L'extrema dreta Vox, en paraules del seu portaveu Antonio Ortolá, encara era més clara al plenari municipal: «Vostès van intentar marginar als castellanoparlants perquè, per tractar de dividir més als castellonencs, volen reduir el nom a un sol idioma en lloc de facilitar la convivència entre aquells que parlem diferents llengües». «Castelló de la Plana és l'única forma en la qual coincideixen historiadors i lingüistes. Per història, cultura i lògica, cal deixar el nom de la ciutat en valencià», responia José Segura, regidor del PSPV al consistori.
«Deixen que parlen els experts, ja que vostès es dediquen a fer demagògia i política per a uns pocs, i menyspreen la nostra llengua», incorporava. «El conflicte i la confrontació contra el nom de la ciutat es basa en una mentida, perquè asseguren que coarta la llibertat de la gent a denominar la ciutat en castellà, la qual cosa és falsa», expressava Ignasi Garcia, veu de Compromís al consistori castellonenc, qui recordava: «El fet que la ciutat es denomine en valencià no ha suposat cap patiment per a ningú, com vostès afirmen falsament». «El seu objectiu, amb aquest procediment, és fomentar un conflicte i invisibilitzar la nostra llengua», advertia.
L'AVL, per l'exclusivitat valenciana
Ambdues forces progressistes, PSPV i Compromís, junt amb la confluència Castelló en Moviment, van impulsar l'any 2019 el canvi de nom de la ciutat perquè fora exclusivament en la llengua pròpia del País Valencià. La petició va ser avalada per un informe vinculant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el qual estava elaborat pel catedràtic i llavors acadèmic Emili Casanova, un dels grans experts valencians en onomàstica.
L'anàlisi acadèmica que va elaborar l'autoritat lingüística valenciana afirmava de manera contundent que la denominació «Castellón no és una evolució històrica castellana, sinó l'adaptació morfològica posterior a partir del terme original Castelló». «L'estudi etimològic presenta pocs dubtes sobre l'evolució a partir de la forma castrum, a la qual s'afegeix el sufix diminutiu -ellum (castellum), i a aquesta paraula, el sufix –ione, procés que dona com a resultat castellione. Aquesta estructura, que està present en totes les llengües romàniques, en castellà va evolucionar a la forma castejón», comunicava l'AVL.
Des del punt de vista històric, l'informe assenyalava que el primer document original amb el nom de Castelló, en la forma llatina Castellione, és una carta de poblament de l'any 1239. «De 1244 a 1339 en els escrits de la Cancilleria Reial apareix ja el nom Castelló de Borriana. En el segle XV es troba la forma Vila de Castelló, sense complementació, i és en el XVI quan es fa habitual la denominació Castelló de la Plana. La forma castellanitzada apareix en un cens de l'any 1609», desgranava per avalar el topònim exclusivament en llengua pròpia del País Valencià.
«La legislació actual avala aquest procés de canvi dels topònims oficials per a adaptar-los a les formes històriques i tradicionals, atenent la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya, que cal respectar i protegir, tal com figura en la Constitució espanyola. Igualment, la Generalitat Valenciana, en el Decret 69/2017, de 2 de juny, dona prioritat a la forma endònima del topònim, amb l'objectiu de salvaguardar la toponímia tradicional com a element del patrimoni cultural del poble valencià», ressaltava l'autoritat idiomàtica del territori valencià.
Arran d'aquest dictamen favorable, la Generalitat Valenciana en mans de les forces botàniques va donar llum verd a la forma única de Castelló de la Plana sense desdoblament en castellà. De fet, el precedent d'aquest informe de l'AVL fa que les possibilitats d'èxit del tàndem conformat pel PP i Vox, encapçalat per l'alcaldesa popular Begoña Carrasco, en el seu intent de castellanitzar el topònim siguen força escasses. Seria sorprenent que l'autoritat lingüística valenciana modificara el criteri científic expressat l'any 2019.
El topònim en llengua pròpia va recuperar-se a Castelló de la Plana en juliol de 1982, però va combinar-se amb el manteniment de la forma castellanitzada, la qual, segons ha criticat reiteradament Plataforma per la Llengua, «va fer-se servir de manera oficial només a partir del Decret de Nova Planta al segle XVIII». Encara més, la conservació de la doble denominació bilingüe va comptar amb l'oposició del cronista oficial de la ciutat d'aleshores, Àngel Sánchez Gozalbo, defensor de la fórmula «Castelló» i «Grau de Castelló».
Contestació social i cívica
El propòsit de la dreta i la ultradreta que governen l'Ajuntament de Castelló de la Plana va provocar la protesta del teixit associatiu implicat en la normalització lingüística al País Valencià. Aixoplugats sota el paraigua de Castelló per la Llengua, forces progressistes i entitats civils van manifestar-se aquest dijous sota els lemes «El nom és Castelló» o «Som de Castelló». «Els usos del vocable "Castellón" no tenen per què ser motiu de reconeixement en una denominació oficial. L'Ajuntament de la capital de la Plana Alta ha de respectar l'oficialitat de la forma genuïna i originària, 'Castelló', com una mostra de l'obligació de les administracions públiques d'impulsar el valencià en la societat, ajudant a reviscolar-ne l'ús social, tal com marca la Llei d'ús i ensenyament del valencià i l'Estatut valencià», va criticar Plataforma per la Llengua.
L'ONG del català, a més, va instar el consistori dominat pels conservadors i els reaccionaris «a respectar l'article 3 de la Constitució espanyola, que fa referència al caràcter oficial de les llengües reconegudes als estatuts d'autonomia i el deure de protegir i tindre un especial respecte per les llengües oficials diferents del castellà». «Exigim, per tant, a l'Ajuntament de Castelló que retire la proposta d'ús oficial de la forma castellanitzada, i que continue treballant per garantir que la ciutadania puga viure plenament en valencià, tal com preveu el marc legal vigent», van demanar.
«L'ús oficial de 'Castellón' va nàixer com a fruit de la imposició del centralisme de l'administració borbònica castellanista, i no per cap decisió de l'ajuntament ni de cap altra institució valenciana», va recordar l'associació per la llengua. «Fem una crida a la ciutadania perquè continue utilitzant el topònim de la ciutat. Només mitjançant la defensa diària del nom de Castelló es podrà aconseguir la seua normalització en tots els àmbits de la vida urbana», va afegir Acció Cultural del País Valencià, qui va instar «a la població a preservar la riquesa lingüística i cultural del territori».
L'entitat per l'idioma i la cultura pròpia del País Valencià va recordar que «tota persona o lloc en l'àmbit lingüístic disposa d'un nom únic, i no es dobla». «D'aquesta manera no entenem com aquesta observació que ja s'ensenya a l'escola, la dreta castellana no l'ha entesa», van recriminar, per denunciar que «aquest sector de la política, el qual no vetlla pels interessos de la població valenciana, busca crear debats buits que la societat no demana, creant d'aquesta forma una conflictivitat innecessària», en referència al PP i Vox.
«La identitat és intrínseca al nom de les ciutats, i amb la participació activa de cadascú, es podrà mantenir viva aquesta herència per a les generacions futures», va remarcar Acció Cultural del País Valencià, en una mostra de la contestació social que ha generat la proposta de la dreta i la ultradreta a Castelló de la Plana. L'enèsim capítol de la batalla contra la foscor lingüística al País Valencià.
L'ofegament de la Càtedra de Drets Lingüístics
Paral·lelament a l'ofensiva municipal del PP i la ultradreta Vox per instaurar la denominació bilingüe a Castelló de la Plana, els conservadors i els reaccionaris han presentat una esmena als pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 2024 amb l'objectiu de reduir a zero l'assignació econòmica prevista per a la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València. Ambdues formacions plantegen una retallada total als 80.000 euros que consignava el Botànic per garantir aquest projecte, a la qual se suma a l'eliminació de l'Oficina de Drets Lingüístics.