La muntanya de les denúncies per discriminació lingüística dels catalanoparlants ha crescut en els últims anys com la carrera meteòrica dels futbolistes blaugranes Pedri i Gavi. Si fa uns anys les queixes registrades per vulneració dels drets lingüístics mai superaven el miler, amb l'entrada de la nova dècada s'han disparat. O, si més no, així ho assenyala l'últim informe publicat per Plataforma per la Llengua, qui va recollir durant el conjunt del 2022 fins a 2.145 protestes formals per catalanofòbia, per arraconament de la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears.
El recull de queixes lingüístiques de l'ONG del català, fet públic aquest divendres, permet constatar, d'entrada, aquest increment desmesurat. Si en 2016 l'entitat per la llengua catalana va reunir-ne 395, en 2021 havien augmentat fins a les 1.983. En set anys, la pujada ha estat del 443%. El creixement, segons l'anàlisi de la mateixa organització per la normalització lingüística, respon «a dues dinàmiques interrelacionades: l'augment de la coneixença pública de l'entitat i un increment notable en la percepció de la població respecte a la situació d'emergència en què es troba la llengua catalana».
L'existència d'una sensibilitat i una consciència lingüística més gran «dels perills» als quals s'enfronta el català fa, a parer de Plataforma per la Llengua, que «moltes persones adopten actituds de lleialtat i manteniment de la llengua, cosa que pot conduir a més vulneracions directes del dret d'expressar-s'hi». «Al mateix temps, aquesta actitud més militant també contribueix a ser més exigent quant al respecte a la llengua d'administracions i empreses, i a estar més alerta quan hi ha mancances. Que cada any es rebin més queixes també ve provocat pel fet que hi ha un problema subjacent que genera malestar i que no s'ha solucionat. En altres paraules: indica que el català està lluny de ser una llengua normalitzada», afirmen.
El virus lingüístic de la sanitat
L'administració és un dels orígens predilectes de les queixes recollides per l'ONG del català. Cada any entre un 30% i un 40% deriven del sector públic. En 2022, de fet, representaven el 38,8% del global de les protestes formals per vulneració dels drets lingüístics. «L'ordenament jurídic, inspirat pel nacionalisme espanyol, crea una jerarquia entre llengües i privilegia els parlants de castellà. Una de les derivades d'aquest ordenament és la inexistència pràcticament generalitzada del requisit de saber català en l'administració general de l'Estat i la incompletesa i les mancances en la implantació d'aquest requisit a les administracions autonòmiques», critiquen a la radiografia.
D'aquestes queixes pel tractament lingüístic de les diferents administracions, un 62,8% corresponen a situacions d'il·legalitat. L'actual sistema institucional, d'acord amb Plataforma per la Llengua, «permet certes mesures de foment i certs espais de quasi igualtat, és a dir, mesures pal·liatives dintre d'un marc general antiigualitari». «L'ideari supremacista, però, no es limita a condicionar les lleis, sinó que també afecta els comportaments dels treballadors públics del grup lingüístic privilegiat i els valors dels cossos funcionarials en general», censuren.
«Les queixes del sector públic no estan distribuïdes homogèniament entre institucions i organismes. Com cada any des de com a mínim el 2019, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és l'àrea del sector públic amb més queixes: el 13,0% el 2022, el 14,5% el 2021, el 10,7% el 2020, i el 12,3% el 2019», subratlla l'informe envers un escenari que es repeteix al País Valencià, on «el 17,4% de les queixes del sector públic valencià estaven relacionades amb els serveis dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública». «Aquestes xifres, en bona part, són conseqüència de la no exigència real en l'àmbit sanitari del requisit lingüístic per als treballadors públics autonòmics», expliquen. Els serveis sanitaris concentren, en el conjunt del domini lingüístic, el 44,8% de les queixes de l'administració autonòmica.
Les universitats també s'erigeixen en un focus de descontentament: el 24,2% de les queixes del sector públic, això és, una de quatre, eren universitàries. Aquesta situació, d'acord amb l'entitat per la llengua, s'explica per la posada d'una bústia específica per canalitzar les protestes formals als centres d'estudis superiors. «L'Ajuntament de Barcelona, el Departament d'Educació de Catalunya, Renfe/ADIF i el Cos Nacional de Policia són altres habituals dels rànquings de generació de queixes de les àrees del sector públic», agrega l'ONG del català en la seua anàlisi. Si es classifiquen les queixes per nivells administratius, l'autonòmic va reunir-ne un 33,5% i l'estatal un 22,3% del global.
En el cas del sector privat, l'hostaleria i la restauració són els sectors econòmics que han generat més queixes, amb un total de 249. El rànquing d'àmbits econòmics més assenyalats es complementa amb les empreses de servei, que n'acumulen 142; les grans superfícies, supermercats i franquícies amb 126; financeres, la banca i les assegurances amb 83; els instituts i els organismes privats amb 67, i les empreses de telefonia i informàtica amb 64. L'informe, però, també anomena empreses concretes com ara el conglomerat d'Endesa, amb 26 queixes, i el gegant de la sanitat privat Quirón, amb 22 protestes formals per vulneració dels drets lingüístics.
«La qüestió del Grup Quirón és especialment rellevant perquè la seva aparició al rànquing és recent: ho expliquen la seva expansió pel domini lingüístic amb l'adquisició de nous centres i la seva poca cura pels drets lingüístics en tota mena d'àmbits», especifica l'ONG del català, qui recorda que TripAdvisor, una habitual d'aquests reculls de queixes lingüístiques, s'ha quedat enguany en tercera posició amb 20. «Aquesta plataforma digital de reserva i valoració d'establiments ha rebutjat reiteradament d'incloure el català a la seva interfície i de tolerar els comentaris en aquest idioma, una actitud que genera queixes regulars», exposen a manera de denúncia pública.
La sobrerepresentació catalana
L'informe mostra la preponderància de Catalunya al conjunt de les queixes recollides. No debades, nou de cada deu tenen com a origen el Principat, quan el territori català solament suposa el 55,3% de la població del domini lingüístic. «Si Catalunya està molt sobrerepresentada en la generació de queixes, Barcelona també. Les queixes a l'antic Principat no estan distribuïdes proporcionalment per la població de cada zona. Barcelona acumulava el 2022 el 43,0% de les queixes catalanes, amb tan sols el 21,1% de la població del país. En bona part, aquesta sobrepresentació s'explica per l'efecte capitalitat i pel seu teixit associatiu ric i la seva tradició militant i activista, la qual incentiva la protesta contra la minorització de la llengua», desgrana.
Mentre a Catalunya les protestes formals per vulneracions dels drets lingüístics es concentren al sector privat, al País Valencià, en canvi, el sector públic ostenta el protagonisme majoritari, representant el 67,6% de les registrades al territori valencià. A banda de fer una classificació de les queixes per l'àmbit territorial, Plataforma per la Llengua també diferencia el canal mitjançant el qual s'han produït. De fet, assenyala que el 40,1% van donar-se a través de l'atenció oral i escrita. En 2021, van ser del 38,2% i del 33,8% pel que fa a l'any 2020.
El segon àmbit amb més queixes va ser el de la informació exposada al públic, la retolació i la megafonia, amb el 15,5% i el tercer va ser la llengua del producte, amb el 14,9%. «Al marge d'aquests tres àmbits, el 2022 es van classificar les queixes sota les següents etiquetes: webs i serveis en línia (9,6%), documentació oficial (4,3%), contractes, tiquets i factures (3,2%), cinema i mitjans de comunicació (2,1%), publicitat (1,4%), etiquetatge i instruccions de productes (1,1%), i altres (5,8%). A més, el 2,0% no es van poder computar», dissecciona Plataforma per la Llengua.
«Les dades presentades en aquest informe indiquen que el català és lluny de la normalitat i que aquesta situació genera malestar en els seus parlants. Un catalanoparlant a Catalunya, al País Valencià o a les Illes Balears no té els mateixos drets que un parlant d'eslovè a Eslovènia», critiquen com a reflexió arran d'aquestes xifres. «El català als seus territoris tradicionals no té la visibilitat i l'estatus que té l'alemany a la zona germanòfona de Suïssa», exemplifiquen per apuntar contra l'Estat espanyol per «la legislació i un poder polític que privilegia el castellà», el qual progressivament «ha arrabassat espais i funcions al català».
A diferència d'altres comunitats lingüístiques minoritzades, segons Plataforma per la Llengua, «els catalanoparlants, especialment a Catalunya, oposen resistència a l'esllanguiment de la llengua». «Les idees supremacistes castellanes del nacionalisme espanyol no han pogut aconseguir el grau d'acceptació virtualment absolut que han assolit les d'altres nacionalismes d'estat. Amb tot, la resistència a aquestes idees no sempre va acompanyada d'una consciència nítida del problema o d'una visió coherent de l'alternativa, ni suposa una immunitat absoluta a la influència de la ideologia hegemònica», lamenten des de l'ONG del català.
«És per aquest motiu que Plataforma per la Llengua elabora aquests informes. Cal elevar la consciència pública de la problemàtica lingüística, descriure i desactivar la influència del supremacisme lingüístic castellà, i portar el debat cap a plantejaments igualitaris, respectuosos amb tots els grups lingüístics als seus territoris respectius», tanquen a manera d'advertència, com a pensament final d'un informe on s'ha tornat a registrar un rècord de queixes per vulneració dels drets lingüístic dels catalanoparlants.