Fonamentalisme religiós

‘Kikos’, els soldats de l’integrisme

Al més pur estil d’un telepredicador nord-americà, el pintor Kiko Argüello s’ha erigit en el general del moviment ultracatòlic més nombrós del planeta. Beneït pels anteriors papats conservadors, la seua força numèrica ha propiciat la signatura d’un pacte de convivència amb el pontífex Francesc, especialment per evangelitzar Àsia. Bel·ligerància religiosa, opacitat financera i secretisme orgànic defineixen un exèrcit religiós que ha convertit el País Valencià en un dels seus bastions estatals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De negre rigorós, amb una vestimenta desproveïda de luxes i un carisma sense límits, Francisco José Gómez Argüello Witz, més conegut com a Kiko Argüello, engalipava amb cada paraula. El calendari marcava maig de 2018. I al campus de la universitat Tor Vergara de Roma, l’evangelista ultracatòlic era pràcticament l’únic protagonista per als 150.000 acòlits concentrats. Només el pontífex Francesc aconseguia fer-li ombra. “L’Esperit Sant és l’esperma de Déu”, predicava com als xous dels Estats Units sota la mirada atenta de la jerarquia eclesiàstica i abans de pregonar amb la seua guitarra la fe cristiana.

Argüello, amb un somriure d’orella a orella, celebrava el 50 aniversari del naixement del Camí Neocatecumenal. Conegut popularment com a kikos en referència al seu fundador, s’ha convertit en el moviment catòlic més nombrós del món, amb més d’un milió de seguidors, i l’únic amb capacitat de mobilització per omplir parròquies, places i manifestacions. Un exèrcit de soldats entregats a la doctrina ortodoxa que va néixer de l’experimentació mística d’Argüello durant el seu pas per la universitat franquista.

De família acomodada i xiquet de missa diària, va abjurar de Déu tot just accedir als estudis de Belles Arts. A imitació del traçat detallat per Dante Alighieri a la Divina Comèdia, Argüello va baixar als inferns en abraçar l’existencialisme marxista de Jean-Paul Sartre. El predicador, tanmateix, recuperaria la seua fe després d’assistir als Cursets de Cristiania, de caràcter conservador. I aconseguiria el seu ascens al paradís celestial durant la seua estada al poblat humil de Palomeras Altas, a Madrid. Seguint la filosofia mística del francès Charles de Focault, trobaria sentit a la seua existència: predicar la resurrecció del Salvador.

Aquella inspiració de burgès bohemi va complementar-se idealment amb les teories litúrgiques que defensava Carmen Hernández, mare filosòfica dels neocatecumenals i amiga d’una de les germanes de l’exministre franquista i fundador d’Aliança Popular, Manuel Fraga. Hernández i Argüello fundarien una organització catòlica que s’expandiria ràpidament gràcies a unes formes de predicament trencadores, les quals van cridar l’atenció de l’aleshores cardenal Joseph A. Ratzinger. El purpurat alemany va observar-hi un moviment destinat a un públic de classe mitjana-baixa amb capacitat per recristianitzar des d’una òptica marcadament ortodoxa i frenar l’auge de les sectes a l’Amèrica Llatina. L’anticomunista Joan Pau II beneiria l’operació. El mateix Ratzinger, com faria amb altres moviments integristes, reforçaria els kikos en convertir-se en representant del Santíssim a la terra.

La benedicció vaticana va coincidir amb el matrimoni rubricat amb la Conferència Episcopal Espanyola durant el mandat de l’ultraconservador Antonio María Rouco Varela. “Hi havia una coincidència política entre Rouco Varela, qui continua acudint a diverses activitats dels neocatecumenals, i aquest moviment, més que amb l’Opus Dei”, explica Jesús Bastante, periodista especialitzat en assumptes clericals i redactor en cap de Religión Digital. La comunió era absoluta: si Rouco Varela clamava a manifestar-se contra el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero per les lleis de l’avortament o el matrimoni homosexual, els kikos responien omplint els carrers. Amb el PP, conformaven la santíssima trinitat.

El moviment, no debades, encarna els valors fonamentalistes que abraçava la direcció de l’Església espanyola en aquell moment: antiavortistes, contraris als drets LGBTI i el feminisme, oposats als anticonceptius, defensors de la unió eterna del matrimoni i de la família tradicional i devots de tenir tants fills com Déu dictamine. També es mostraven, en paraules d’Argüello, bel·ligerants amb l’independentisme.

Amb unes soflames emmarcades en la ultradreta catòlica, el camí neocatecumenal és una travessia espiritual que compta amb cinc etapes [vegeu quadre adjunt]. Unes pràctiques que, segons el psicòleg especialista en sectes, Miguel Perlada, “compta amb elements d’aquests col·lectius”. “No solem associar els kikos a una secta perquè el nostre imaginari social de les sectes és diferent. Però gaudeixen de trets, com ara l’exclusivitat, el secretisme absolut i l’aïllament de molts dels seus participants dintre d’una comunitat tancada, que mostren una deriva sectària”, exposa. “A la pràctica, són comportaments molt coincidents amb les sectes”, remata. Una interpretació compartida en àmbits religiosos: la revista catòlica francesa Golias indicava que els kikos complien amb vuit de les deu condicions marcades pel Consell d’Europa per considerar-la secta perniciosa.

‘Pax romana’ i finances opaques

L’elecció del jesuïta Francesc I al capdavant de l’església catòlica l’any 2013 semblava condemnar progressivament els col·lectius fonamentalistes. “En els dos anteriors mandats, els moviments neoconservadors com ara els neocatecumenals van gaudir del suport explícit dels papes, així com de la jerarquia eclesiàstica espanyola. Amb l’arribada de Francesc, han perdut representativitat i influència”, analitza José Manuel Vidal, teòleg, sociòleg i director de Religión Digital.

“En el cas dels neocatecumenals, però, hi ha matisos. Tot i que aquest moviment no coincideix amb els postulats progressistes de Francesc, la seua obediència cega al papa i la seua massa de seguidors han propiciat unes relacions fluides”, matisa. I assenyala: “Com a gran estrateg, Francesc ha encomanat als kikos l’evangelització d’Àsia. És pura geopolítica vaticana: són la força de xoc ideal per difondre el catolicisme per aquests països, principalment a Corea del Sud, i també al nord d’Europa”.

El papa Francesc i Kiko Argüello han signat un pacte de no-agressió, amb els 'kikos' encarregant-se de l'evangelització d'Àsia| Europa Press

L’expansió del moviment que encapçala Argüello junt amb el sacerdot Mario Pezzi i la catequista Maria Ascensión Romero, en substitució de la difunta Hernández, ha tingut com a paradigma el projecte de construcció d’una llar de pelegrins amb biblioteca i capella a la sagrada muntanya de les Oliveres, a Jerusalem. La iniciativa, complementària al centre de formació Domus Galileae que tenen els neocatecumenals en una altra zona d’Israel, està promocionat pels prelats ultraconservadors Rouco Varela o el txec Christoph Schonborn. L’adquisició dels terrenys subhastats per la fundació Monte Tabor va produir-se a través de la fundació Domus Jerusalem, registrada en el territori offshore de Panamà i amb patrons com els mateixos Argüello i Pezzi. Una vegada desemborsats els cinc milions d’euros, la fundació va cedir les parcel·les al moviment.

“Els kikos es financen directament amb les aportacions dels seus seguidors, els quals paguen un 10% del seu salari al moviment. Les finances són gestionades en secret pels fundadors, tot i haver-hi diverses fundacions vinculades al col·lectiu ultraconservador”, explica Bastante. Auspiciada per l’aleshores cardenal Ángel Suquía, va impulsar-se l’any 1992 la Fundación Familia de Nazaret para la Evangelización Itinerante. “Va ser creada per organitzar i sostenir el moviment econòmicament”, explica Vidal, qui va calcular el 2002 uns ingressos anuals de 120 milions d’euros.

Segons apunta el periodista Ángel Munárriz enIglesia SA: dinero y poder de la multinacional vaticana en España, els integristes tenen vinculacions amb la Fundación San Pablo Siloé, la qual estava comandada per l’exdirector de diverses escoles i pedagog de la cristiana Unió Sindical Obrera, Javier Sesma. L’arquebisbat de Burgos va cedir dos col·legis diocesans a l’entitat, però l’experiència no va reeixir. Un fracàs que també va consumar-se a Palència, on les religioses del centre van apartar la fundació per impagaments i irregularitats en el contracte. A Galícia, fins i tot, va haver-hi protestes per evitar que es quedaren amb la direcció d’un col·legi.

Gestors de l’agència de notícies H20, l’any 2018 va crear-se la Fundació Obra Artística de Kiko Argüello. Amb un capital inicial de 30.000 euros, està presidida per Rafael Tomàs Gómez de Salazar, exconseller d’Airbus Helicopters España SA i secretari de la Fundación Família de Nazaret para la Evangelización Itinerante. “A conseqüència de la normativa que regula les fundacions, les aportacions que facen els fidels del moviment a l’entitat tindran descomptes fiscals en la declaració de la renda”, indica Bastante.

La caserna valenciana

La teranyina d’organitzacions afins al camí neocatecumenal arriba fins al País Valencià, un dels territoris predilectes del moviment. “Com a contrapunt a les illes Balears i Catalunya, on la presència dels neocatecumenals és reduïda, la Comunitat Valenciana és un feu dels ultraconservadors encapçalats per Argüello”, explica Vidal. A València, no debades, hi és present la Congregació dels Cooperadors de la Veritat, la qual va néixer el 2011 després de l’escissió de 22 docents escolapis que professaven majoritàriament les idees del telepredicador neocon. Els exprofessors van impulsar, al seu torn, la Fundación Pietas et Littarae, la qual va abaixar la persiana l’any 2018.

Tot i la fallida de la fundació, la Congregació dels Cooperadors de la Veritat ha aconseguit establir una mínima xarxa d’influència gràcies a la gestió del col·legi Santiago Apòstol, la parròquia del Temple, el monestir Corpus Christi de Carcaixent (Ribera Alta) i dues esglésies ubicades al Perú. Amb Gonzalo Carbó com a superior general, van ser beneïts per l’anterior arquebisbe de València, Carlos Osoro, el qual va ser traslladat a Madrid una vegada va arribar Francesc I a Roma. Tot i el seu tarannà moderat, diverses fonts consultades apunten que “va introduir amb més força els kikos a València”, amb l’excanceller-secretari i actualment canonge de la catedral de València, Jorge Miró, com a persona estretament lligada al moviment.

Ricardo Blázquez, arquebisbe de Valladolid i actual president de la Conferència Episcopal Espanyola, ostenta un perfil moderat, malgrat ser el teòleg dels neocatecumenals. S’hi pot compartir la filosofia doctrinal, però no el perfil polític”, explica Bastante. A Madrid, de fet, els kikos compten amb una altra persona propera: el president de la Cadena Cope, 13 TV i vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola, Fernando Giménez Barriocanal. “Amb l’actual arquebisbe de València, Antonio Cañizares, sí que hi ha més coincidències ideològiques. Ara bé, Cañizares sap repartir joc entre els diferents moviments”, apunta Vidal, qui assenyala que l’autoritat clerical valenciana “és més pròxima a l’Opus Dei que no al corrent neoconservador dels kikos”. Malgrat tot, ha adulat els neocatecumenals i ha firmat el pròleg de l’obra El kerigma, d’Argüello.

Amb un bon nombre de professors de la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir d’adscripció neocatecumenal, València ha acollit grans esdeveniments del moviment integrista. L’any 2014, 25.000 kikos van cobrir parcialment les graderies de Mestalla, en presència del numerari i exdirigent del PP valencià, Juan Cotino. Els neocatecumenals, al seu torn, celebraren una eucaristia durant la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006, amb un cost de 180.000 euros i esquitxada per la contractació d’una mercantil vinculada a la trama Gürtel. Els integristes tenen les esglésies de Sant Joan de Ribera, Sant Domènec el Savi i Sant Tomàs Apòstol a València, entre més, com a camps base.

A les comarques meridionals valencianes, tot i haver-hi una diòcesi centrada i, fins i tot, lleugerament progressista, el moviment ultraconservador s’ha instal·lat a l’Institut de Família i Educació, amb seus a Alacant, Elx (Baix Vinalopó), Torrevella (Baix Segura) i Benidorm (Marina Baixa) i vinculat amb l’estructura diocesana. El bisbe actual, Jesús Murgui, va fer gestos cap als neocatecumenals durant el seu pas per Mallorca. “Ara, però, sembla haver-se moderat”, analitza Vidal. Tot i ser més proper a l’Opus Dei, Casimiro López, el bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló i integrant de la vella guàrdia de Rouco Varela, ha establert complicitats amb el moviment neocatecumenal i ha mantingut el seminari que gestionen els kikos.

Aquesta escola de futurs sacerdots fou promocionada per l’actual autoritat religiosa d’Alcalá de Henares (Madrid), Juan Antonio Reig Pla. Natural de Cocentaina (Comtat), està estretament lligat als neocatecumenals. Pla, a més, va ser premiat per Hazte Oir, suposada plataforma de la secta El Yunque a l’Estat espanyol i amb connexions amb Vox. Aquesta formació compta com a referent andalús amb el jutge kiko, Francisco Serrano, investigat per un suposat frau en ajudes públiques. Com a primer bisbe espanyol que va sumar-se a la crida dels cardenals que volien desobeir Francesc, ha establert un altre seminari neocatecumenal a la població madrilenya, a tocar d’una de les seus del moviment a l’Estat espanyol: El Escorial.

Juan Antonio Reig Pla, premiat pels extremistes d'Hazte Oir, és un dels bisbes més afins als neocatecumenals| Hazte Oir 

“En una època de crisi de vocacions, els bisbes han considerat positivament impulsar els seminaris Redemptoris Mater. Es tracta de seminaris que estan dins de l’estructura diocesana, però estan absolutament controlats pels neocatecumenals”, analitza Vidal. “La força d’aquests centres és indubtable: quasi el 20% dels aspirants a sacerdot a Espanya provenen d’aquests seminaris. Malgrat tot, els neocatecumenals han experimentat una ruptura en el relleu generacional: abans els nombrosos fills de les famílies dels kikos engreixaven el moviment quan assolien la majoria d’edat, entre els quals n’hi havia que es feien monges o rectors. Aquesta cadena s’ha començat a trencar”, avisa.

Amb 123 seminaris arreu del món, els neocatecumenals han aconseguit teixir una xarxa de 14 centres de formació de futurs eclesiàstics. Lleó, Lugo, Ourense, Pamplona, Oviedo, Sevilla, Granada, Còrdova, Burgos, Cadis-Ceuta o Cartagena són algunes de les seus, les quals coincideixen amb diòcesis governades per bisbes marcadament conservadors. A Cartagena, per exemple, va impulsar-lo Reig Pla. Ho va fer en l’autèntic bastió espanyol dels kikos: Múrcia.

Múrcia, paradís neocatecumenal

Tot i el fracàs de projectes de seminaris que comptaven amb el beneplàcit de les institucions públiques, la regió de Múrcia s’han convertit en el paradís espanyol a la terra dels kikos. De fet, han instal·lat una de les seus estatals a San Pedro del Pinatar, a tocar del Baix Segura. L’altre focus d’influència dels neocatecumenals és la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia, la qual està vinculada al moviment a través del seu promotor i propietari, l’empresari José Luis Mendoza.

L’amic personal d’Argüello ha edificat un centre superior religiós gràcies a la benedicció pública dels successius governs autonòmics i locals del PP. El 2018, l’aleshores consellera d’Educació i exprofessora de la universitat catòlica, Adela Martínez-Cachá, va aprovar una subvenció pública de 100.000 euros per al projecte docent privat. Abans s’havia beneficiat de la cessió gratuïta d’uns terrenys públics valorats, d’acord amb els càlculs de la universitat, en 40 milions d’euros. En l’operació, hi va participar un regidor del PP que havia impartit classe a la universitat pròxima als kikos.

L'empresari kiko José Luis Mendoza és el promotor de la UCAM| Europa Press

Assetjada per la construcció irregular de set edificis docents en zona d’horta protegida, la universitat s’ha expandit a Màlaga, on tindrà presència docent gràcies a un acord amb una escola local i on espera construir un centre privat en una parcel·la pública. La universitat, al seu torn, va intentar instal·lar-se a les comarques meridionals valencianes gràcies a les facilitats de l’Ajuntament de Sant Joan d’Alacant (Alacantí), el qual atorgava gratuïtament terrenys públics de 50.000 metres quadrats. El consistori en mans dels populars va negociar, fins i tot, la compra d’un immoble per 4,5 milions d’euros a la Generalitat Valenciana per cedir-lo després a l’empresari kiko. La jugada va frustrar-se l’any 2015. Però va mostrar com la franja mediterrània s’ha convertit en una de les casernes generals dels sodats ultracatòlics del moviment neocatecumenal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.