L'ermita de Santa Anna, ubicada a la pedania il·licitana de Valverde, s'havia convertit de manera involuntària en el símbol de l'acord ultra entre el PP i l'extrema dreta Vox. Amb el temple religiós de fons, el popular Pablo Ruz i la reaccionària Aurora Rodil segellaven davant les càmeres el passat dimecres la seua entesa governamental a Elx, a la capital del Baix Vinalopó. El pacte s'assolia només un dia abans del configurat a escala valenciana entre el PP de Carlos Mazón i la ultradreta representada pel futur vicepresident i conseller de Cultura, el torero filofranquista Vicente Barrera.
Aquella aliança entre els populars i els radicals estava atapeïda de certs compromisos amb una càrrega ideològica escorada cap a posicions ben conservadores. O dit d'una altra manera: a pesar que el nounat alcalde d'Elx, el popular Pablo Ruz, buscava transmetre una imatge de moderació i centralitat, algunes de les reivindicacions assumides al pacte eren una victòria simbòlica per a una extrema dreta capficada en ocupar els espais de govern des dels quals lliurar la seua particular guerra cultural.
A l'entrega d'un xec de 1.000 euros per a fomentar la natalitat, una mesura si fa no fa de connotacions transversals, se sumaven altres de segell purament dretà. La defensa del districte únic educatiu, una qüestió de competència autonòmica; la reivindicació d'una doble xarxa d'ensenyament conformada per un sistema públic i un altre d'iniciativa social, «en llibertat», com a referència a una escola concertada amb més marge d'autonomia; o la promoció «d'aules lliures d'adoctrinament que vulnere la potestat dels pares», és a dir, la petició d'una mena de censura parental, eren una mostra dels eixos incorporats al seu matrimoni municipal.
Amb el número dos de l'extrema dreta Vox a Elx, Samuel Ruiz, acusat judicialment per un delicte de descobriment i revelació de secrets, l'entesa entre ambdues forces atorgava als reaccionaris tres regidories. Encara que les àrees més rellevants i el gruix de les competències queden en mans dels conservadors, la ultradreta ha aconseguit els departaments locals de Pedanies, Promoció Econòmica i, especialment, Família i Majors. Aquesta regidoria, a més, disposarà de capacitat d'acció en matèria d'Infància, una petició dels extremistes, segons van informar els ultradretans a través de la seua pàgina web, i de promoció de «polítiques a favor de la vida», això és, antiavortistes.
L'estructura de l'equip de govern il·licità, tanmateix, reserva l'àrea de Dones per al PP. Si bé els populars han cedit en l'eliminació de la regidoria d'Igualtat enfront del negacionisme de la violència masclista de Vox, una acció força simbòlica dintre de la batalla reaccionària contra la igualtat de gènere, les competències contra la violència de gènere seran responsabilitat de la formació de la gavina.
L'acord entre la dreta clàssica i els carpetovetònics ha despertat la preocupació de col·lectius que treballen per la igualtat de les dones, com ara per part de la Coordinadora Feminista d'Elx. «És un atemptat contra els drets de les dones que s'eliminen les polítiques públiques a favor de la igualtat entre dones i homes», van denunciar arran de la supressió de la regidora d'Igualtat, així com van denunciar per la creació d'una regidoria de Família amb missatge antiavortista: «Només reconeixen els drets de les dones quan estan en una situació d'embaràs». «Es redueixen les dones a simples gestants, i, a més, es criminalitza si decideixen interrompre el seu embaràs», van agregar.
«No hi ha polítiques públiques més a favor de la vida que les de defendre els drets de la meitat de la població mundial, és a dir, les dones, les quals han estat protagonistes al llarg de la història de les desigualtats i del masclisme que cada dia posa fi a la vida de moltes dones en el món», van afirmar, per lamentar la referència a la censura parental per vetar continguts de la promoció de la diversitat i la igualtat. «És absolutament imprescindible avançar en l'educació en igualtat i la prevenció de la violència masclista», van ressaltar.
Integrisme i una creu franquista
L'advertència del col·lectiu feminista responia al contingut de l'acord, però també al perfil ultraconservador que atresora la líder de l'extrema dreta Vox a Elx i regidora de Família al consistori de la capital de la comarca del Baix Vinalopó, Aurora Rodil. Filla d'emigrants asturians que van buscar-se la vida a l'Argentina i especialitzada en medicina interna, ha pregonat discursos xenòfobs contra les persones migrades, establint una diferenciació entre les procedents d'Amèrica Llatina i les oriündes d'altres indrets del planeta.
Rodil s'ha caracteritzat pel seu activisme ultracatòlic contra el dret a la interrupció de l'embaràs. Dintre de les dues ànimes de Vox al País Valencià, d'aquelles de tendència falangista i d'altres integristes, estaria a l'òrbita de les lectures fonamentalistes de la religió catòlica. La propera regidora de Família de la capital del Baix Segura va estar delegada a Elx de l'associació antiavortista Derecho a Vivir, on també va assumir càrrecs directius l'actual diputada a les Corts Valencianes per Vox i de perfil integrista, Llanos Massó. Derecho a Vivir ha estat una entitat a l'òrbita d'un dels principals actors del lobby ultracatòlic Hazte Oir, qui habitualment ha vehiculat les seues campanyes contra aquesta conquesta social mitjançant el mencionat col·lectiu.
Hazte Oir, com la resta de la seua galàxia associada, està esquitxada i assenyalada per les informacions de l'historiador Santiago Mata a l'obra El Yunque en España. La sociedad secreta que divide a los católicos, on denuncia que el grup de pressió ultraconservador està infiltrat per una secta castrense originària de Mèxic. L'activisme antivortista de Rodil no va limitar-se a Derecho a Vivir, sinó que va ser impulsora i presidenta de Provida Elx. «Déu ens il·lumine per tenir encerts i aconseguir les nostres finalitats, que són les de tot», va expressar al ple d'investidura il·licità.
Aquesta faceta ultraconservadora, la qual ha evidenciat Vox a Elx amb la seua negativa en la participació d'actes en reivindicació dels drets del col·lectiu LGTBI, s'ha combinat amb una crítica a l'Agenda 2030, un full de ruta de desenvolupament sostenible i de recerca de la igualtat compartit a diverses bandes de l'espectre polític, a excepció de les formacions d'extrema dreta. A partir d'aquestes creences, va observar la construcció dels carrils bici «com a una imposició».
L'altra missió que ha caracteritzat els seus darrers quatre anys com a regidora de l'oposició a Elx ha sigut la defensa acèrrima de la conservació de la creu franquista del Passeig de les Germanies, considerada d'aquesta índole al catàleg de vestigis d'exaltació de la dictadura elaborat per la Generalitat Valenciana, més concretament per la consellera actualment en funcions de Memòria Democràtica, Rosa Pérez, d'Esquerra Unida del País Valencià. «La creu és un símbol cristià de pau i concòrdia, a pesar que aquest govern socialcomunista vulga enfrontar-nos ocultant la realitat. Una creu mai tindrà ideologia», va expressar temps enrere Rodil.
«Seguirem al capdavant de la defensa d'aquesta creu i de qualsevol altre símbol religiós enfront d'aquells que pretenguen esborrar-los de la nostra memòria, de la nostra història i dels nostres valors», va completar. La seua lluita per mantenir aquest símbol franquista ha estat obstinada, fins al punt d'haver estat la promotora de la Plataforma en Defensa de la Creu del Passeig de Germanies i de presentar la llista municipal de Vox per als comicis municipals d'enguany amb la creu franquista com a estampa. Ara bé, no ha estat l'única en reclamar la permanència d'aquest vestigi dictatorial: també ho ha fet en el passat Ciutadans i l'actual batlle d'Elx, el popular Pablo Ruz.
Relacionat amb l'univers religiós de la capital del Baix Vinalopó i nascut a una família catòlica, ha exercit de docent a diferents centres propietat d'organitzacions cristianes, com ara a la universitat privada CEU Cardenal Herrera d'Elx i al col·legi Aitana, en mans d'una companya estretament lligada espiritualment a l'Opus Dei, segregadora per sexe i amb un tarannà elitista. Ruz va fer carrera a l'anomenat sector cristià del PPCV, amb el suport en diversos moments de la família popular il·licitana Martínez-Pujalte, la qual compta amb membres ubicats a les coordenades de l'Opus Dei. No debades, el seu cap de campanya ha estat Antonio Luis Martínez-Pujalte, qui va exercir de cap de gabinet de l'expresident valencià i processat per la trama Erial, Eduardo Zaplana, durant la seua etapa com a ministre de Treball.
Joc d'equilibris entre ultres
Mentre al ple municipal la dirigent de Vox defensava «la família com a base de la ciutat», «l'elecció dels pares de l'educació dels seus fills» i «els drets dels més innocents, dels xiquets nascuts i d'aquells no-nascuts», en una clara al·lusió antiavortista, Ruz va intentar rebaixar el to d'un ple d'investidura marcat per la intolerància dels seguidors de l'extrema dreta i de la formació de la gavina amb xiulits contra aquells que s'expressaven en la llengua pròpia del País Valencià. Al mateix temps, però, va anunciar la supressió de dues zones de carrils bici, tot i mostrar-se partidari de construir-ne al Camp d'Elx.
«Serem un govern responsable. No entrarem com un elefant en una botiga de plats-i-olles», va sostenir Ruz quan van interrogar-lo sobre el manteniment de la celebració del dia de l'Orgull LGBTI+ després de rubricar el pacte amb la ultradreta comandada a l'Estat espanyol per l'expopular i apadrinat polític d'Esperanza Aguirre, Santiago Abascal. La petjada teocon assetja el nounat govern municipal dels conservadors del PP amb els reaccionaris de Vox a Elx.