Veure una sèrie o una pel·lícula s'ha convertit en una de les rutines més habituals. Siga per desconnectar o per matar l'avorriment, emprem una part considerable del nostre temps lliure al consum de continguts audiovisuals. Una acció que des de fa un grapat d'anys està associada a les grans plataformes en línia, és a dir, a engegar Netflix, HBO, Amazon Prime o Disney+. És cert que hi ha altres portals, però aquestes quatre concentren bona part de l'oferta que es consumeix de manera massiva, tant pels joves com per aquells que no ho són tant. Si en les últimes dècades l'oci no s'entenia sense l'audiovisual, el boom de les grans plataformes online ha fet que l'audiovisual estiga intrínsecament lligat a empassar-se el catàleg d'aquestes gegants de l'entreteniment.
La preponderància d'aquests actors en les activitats d'esbarjo, especialment en les capes més joves, ha situat l'àmbit de l'audiovisual en línia com a un camp fonamental en la supervivència de les llengües. Sense presència en els principals espais d'oci i, en conseqüència, de socialització de les noves fornades, un idioma perd prestigi i potencial d'ús social. En una situació de contacte entre una llengua amb el suport de les institucions de poder i una altra minoritzada, l'existència de referents audiovisuals en la primera implica un cop a la pervivència de la segona.
El català, com a idioma minoritzat, afrontava aquest escenari quan va sorgir l'avantprojecte de la llei audiovisual dissenyada per la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño. L'esborrany de la representant de l'ala dretana de l'executiu espanyol arraconava la llengua pròpia en la transposició d'una directiva europea que atorgava als idiomes del vell continent la possibilitat d'adquirir potència a l'àmbit audiovisual, de garantir la seua presència en un espai fonamental per a la seua continuïtat. Conscients d'aquesta premissa, les entitats que treballen contra el monolingüe fàctic de l'Estat espanyol van iniciar una ofensiva per capgirar la llei, que va tenir el seu punt àlgid en el xoc entre el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem amb ERC per implementar quotes de continguts en català a Netflix, HBO o Amazon Prime.
Dos anys més tard d'aquell procés, visualitzat mediàticament amb l'esborrany de Calviño, el Congrés dels Diputats vota aquest dijous una llei audiovisual que continua sent «insuficient» per al conjunt de les entitats que donen veu a la pluralitat lingüística de l'Estat espanyol. La llei, segons la radiografia i els càlculs d'aquestes organitzacions d'acord amb la darrera versió legislativa, contempla per al conjunt de les llengües oficials diferents del castellà, és a dir, el basc, el gallec i el català, una quota d'emissió en línia del 3,825% a TVE, així com n'incorpora una altra del 15% en la televisió lineal, això és, els canals normals disponibles a la TDT. Malgrat aquesta darrera quota, la normativa no contempla cap mínim a complir.
«Amb aquesta disposició, quantes hores d'emissió en català guanyarien realment a TVE els habitants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears? No sabem si comptarien les reposicions, si l'emissió d'un contingut de manera simultània en dos canals es comptabilitzaria com a un o com a dos... Hi ha molts dubtes sobre com es pretenen assegurar aquests mínims. A més, la quota teòrica per a la TDT no té cap efecte, perquè no hi ha cap obligació amb el català», expressa Daniel Condeminas, assessor tècnic de la Federació d'Organitzacions en Llengua Catalana (FOLC). «TVE emet, en l'actualitat, 29 minuts en gallec en tots els seus canals, els quals corresponen als informatius de migdia i de la nit. Amb la llei, es passaria a 30 minuts diaris. Hi ha una millora? Sí, però és com totes les millores d'aquesta normativa: insuficients i anecdòtiques. En el cas de TVE, és encara més greu perquè els bascos, els catalans, els valencians o els gallecs també la paguem», assenyala Marcos Maceira, veu de A Mesa pola Normalitzación Lingüística.
La nounada legislació audiovisual deixa sense cap mena de responsabilitat lingüística a les grans plataformes com ara Amazon Prime, HBO o Netflix, ja que no incorpora cap quota perquè el seu catàleg gaudisca d'oferta assegurada en basc, gallec i català. «Les quotes que s'establiran amb el pretès objectiu de garantir la pluralitat lingüística són clarament insuficients i testimonials. En el cas de les multinacionals, el 5% dels seus ingressos s'han de dedicar a producció europea; d'aquesta part, un 70% ha de ser destinat a productores independents; dels quals un 15% en les llengües oficials de les comunitats autònomes, és a dir, minoritzades. En definitiva, vol dir dedicar al voltant d'un 0,5% dels seus ingressos a la producció en llengües minoritzades. Però, a més, totes les plataformes que operen en altres estats membres de la Unió Europea, poden quedar exempts de complir amb aquest requisit. És a dir, que Netflix, HBO o Amazon Prime, quedarien fora d'aquesta regulació», expliquen Maria Nebot i Andreu Carapuig, membres d'Escola Valenciana.
«Des del principi, el Govern espanyol ha confeccionat l'excusa perfecta per a les grans plataformes amb el seu argumentari que és impossible obligar-les a complir amb una quota d'oferta en català, gallec o basc. Aquesta premissa és jurídicament discutible. No debades, els valons, els belgues que parlen llengua francesa, ho han pogut fer», ressalta Condeminas. Paul Bilbao, portaveu de Kontseilua, coincideix: «S'ha intentat vendre la idea que és impossible quan no és cert. L'exemple francès ho demostra». «Si no es pot, els tribunals ja ho diran en un parell d'anys. No es pot minvar la capacitat reguladora d'entrada. Si partim des d'aquesta visió, els resultats sempre seran negatius», avisa.
La normativa, en canvi, sí que estableix quotes per als operadors de caràcter estatal, com ara Movistar+, Mi Tele, Atresplayer o Filmin, la qual compleix amb escreix els percentatges fixats a la futura legislació. La quota reservada sobre el total del catàleg per al basc, el català i el gallec serà d'un 6%. Cadascun d'aquests idiomes gaudirà d'un sòl de l'1,5% assegurat. Segons els càlculs de Pol Cruz, assessor de Plataforma per la Llengua, al català li correspondria entre un 2% i un 3% del catàleg. «Cal tenir present que, més enllà de repartir-ho segons el pes poblacional de cadascuna de les llengües oficials, s'exigeix que hi hagi un mínim del 10% d'aquesta quota per cadascuna d'aquestes llengües, fins i tot si el seu pes poblacional fes que quedi per sota. Així, caldrà veure com s'aplicarà la llei en relació amb l'occità en la seva variant aranesa, però, d'acord amb aquesta literalitat, el 0,6% del catàleg haurà de ser de produccions en aranès», apunta.
«Desconeixem com s'aplicarà aquest percentatge en unes plataformes que tenen el seu consum, però que no representen la gran oferta i les quals no han estat gaire presents al debat públic sobre la llei. Caldrà veure com introdueixen continguts en basc, gallec o català quan, en l'actualitat, la presència d'oferta en aquestes llengües és pràcticament inexistent», reflexiona Condeminas. «La presència de les llengües oficials diferents del castellà serà tan minsa que es perpetuarà la seua invisibilització», ressalta Toni Llabrés, dirigent de l'Obra Cultural Balear, qui augura: «No hi haurà cap incidència positiva per al català. Es manté la sobreoferta en castellà. La presència que reserva la llei per a les llengües diferents del castellà és absolutament indigna».
Aquests operadors hauran de finançar produccions en les llengües oficials de l'Estat espanyol. L'exigència, però, suposa destinat el 0,525% del total i el mínim per idioma està fixat en el 0,35%. En el cas de RTVE, la quota de les llengües cooficials s'eleva a l'esquifit 0,63%, on cada una d'elles gaudirà d'un sol del 0,42%. La proposta legislativa, com a norma audiovisual, inclou preceptes reguladors que afecten les productores independents, les quals han sostingut fins al moment gran part de l'obra creada en llengües diferents del castellà. «És agressiva amb les productores independents, el sector que, fins ara, garanteix l'existència de l'oferta mínima disponible en idiomes diferents del castellà», van expressar de manera conjunta Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, la FOLC, Escola Valenciana, Ciemen, Kontseilua, Nogara, Iniciativa pol Asturianu, A Mesa pola Normalización Lingüística, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i Plataforma per la Llengua.
«La definició de productor independent, segons l'article 110, queda de tal manera que hi encaixen les filials d'Atresmedia i de Mediaset. És per això que el comunicat de les entitats en defensa de les llengües minoritzades a l'Estat Espanyol consideren que la proposta és agressiva. Si ho comparem, el finançament és inferior a altres països de la Unió Europea. Seria força més beneficiós aconseguir que aquesta llei exigís a les plataformes que dediquen un percentatge major dels seus beneficis a la producció local i en la nostra llengua», amplien des d'Escola Valenciana. «Les mateixes associacions de productores, com ara la gallega, estan advertint que la llei és un atac a la viabilitat econòmica de les seues empreses. I, per tant, la llei és un atac a les llengües minoritzades, perquè aquestes productores han estat determinants perquè gaudim amb oferta, per exemple, en gallec», complementa Maceira.
Doblatge: una qüestió de voluntat
Les reivindicacions en matèria de subtítols o doblatge de les entitats, que van canalitzar les seues propostes a través de forces com ara Compromís, tampoc no han estat escoltades per part del Govern espanyol. «En relació amb els subtítols, l'audiodescripció i les interfícies, la proposta de llei que anirà al ple no contempla l'obligatorietat de donar l'opció d'escollir l'idioma a les persones usuàries, cosa que a la pràctica impedirà l'ús de qualsevol llengua que no siga l'espanyol per a visualitzar versions originals subtitulades de pel·lícules i sèries», critiquen de manera conjunta les associacions mencionades, que agreguen: «Quant a l'obra audiovisual doblada, malgrat que es done preeminència a un criteri de geolocalització dins del catàleg, no s'estableix una presència mínima de totes les llengües, sinó que es limita a assenyalar que cal afegir continguts en llengües diferents de l'espanyol».
La llei, segons desgrana Plataforma per la Llengua, «preveu l'establiment d'un fons que es dotarà amb recursos de l'Estat i de les autonomies per subvencionar doblatges en català per les plataformes». «No s'estableix a la llei la quantia d'aquest fons, per la qual cosa de moment depèn de les dotacions pressupostàries corresponents. Aquests doblatges, en cas que les distribuïdores acceptin fer-los, hauran de ser incorporats posteriorment als catàlegs de les plataformes amb seu a l'Estat; no a les estrangeres. No obstant això, des de Plataforma per la Llengua proposàvem eliminar l'incís que obliga que aquests doblatges no hagin de tenir cap mena de contraprestació econòmica per haver-se d'incorporar, ja que actualment les distribuïdores exigeixen un cost de gestió per cedir els seus doblatges a les plataformes», dissecciona. I puntualitza: «Si, en un futur, les distribuïdores exigissin un cost de gestió per aquests doblatges, les plataformes ja podrien argumentar que hi ha una contraprestació econòmica a canvi, i ja no estarien obligades a incloure'ls».
«Hi ha una obligació genèrica sobre que els prestadors de serveis de comunicació estatals hagin de "garantir" la presència de continguts doblats en llengües minoritzades pels seus serveis dirigits als infants. Ara bé, no es concreta com ha de ser aquesta "garantia"», completa, per apuntar: «La llei no inclou cap obligació en relació amb el doblatge i la subtitulació pel que fa a les plataformes amb seu a l'estranger. Aquesta qüestió, la del doblatge i la subtitulació en llengües minoritzades, és la que queda més coixa a la llei. Sí que diu la llei que en un termini de sis mesos caldrà signar un acord d'autoregulació amb les plataformes amb seu a l'estranger per garantir la presència de continguts doblats i subtitulats en llengües minoritzades al seu catàleg. Veurem com es concreta aquest acord».
«Oportunitat perduda»
Arran d'aquesta regulació esquifida, les entitats que treballen per la normalització lingüística dels idiomes diferents del castellà censuren que «ara per ara, la legislació general de l'audiovisual només ha establert percentatges obligatoris de continguts mínims i de finançament per al castellà, sense indicació ni reconeixement, fora de la retòrica buida de continguts, d'altres llengües existents a l'Estat espanyol». «Això impedeix que infants, joves i públic en general gaudisquen de l'ampli ventall de programes de televisió, sèries i pel·lícules disponibles en la seua llengua», retrauen.
«Si s'aprova aquest text, la discriminació lingüística sobre les llengües no castellanes a l'Estat espanyol es perllongarà i s'accentuarà. S'està subvertint de facto l'oficialitat de les llengües minoritzades», indica Toni Gisbert, d'Acció Cultural del País Valencià. L'organització valenciana, junt amb les seues germanes d'Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural, ha demanat el vot negatiu a la llei audiovisual. «L'executiu ha mantingut la línia immobilista, centralista i poc respectuosa amb la realitat plurilingüe de l'Estat pròpia de governs anteriors i la retòrica no s'ha traduït en cap canvi concret, ans al contrari: vol emmascarar la continuïtat en la discriminació de la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears», argumenten des de la Federació Llull, que aixopluga les tres entitats esmentades.
La proposta del Govern espanyol, d'acord amb les tres associacions de l'àmbit catalanoparlant, «significa una clara discriminació, subordinació i minorització de la llengua catalana». «L'Estat negligeix amb la seva responsabilitat de protegir la diversitat lingüística. No s'han tingut en compte cap de les esmenes que vam elaborar i traslladar als partits dels nostres territoris amb representació parlamentària a Madrid (Compromís, ERC, Junts, CUP, PDeCAT i ECP), i que van ser assumides com a pròpies. Esmenes de mínims orientades a la millora del text amb la intenció d'atorgar a la llengua catalana un tracte menys discriminatori, que no han estat incorporades», reproven. «L'objectiu d'aquesta llei és marginar i invisibilitzar el català», subratllen des d'Òmnium Cultural. «No s'ha actuat de manera estratègica des del món polític dels Països Catalans per garantir el pluralisme lingüístic a la llei», precisa Condominas.
«Vivim en l'era digital, en l'era de les pantalles, i aquesta llei era una oportunitat per impulsar les nostres llengües a l'àmbit audiovisual, per crear referents en aquests espais en basc, gallec i català. Amb aquest redactat, però, es perd aquesta oportunitat. Encara més, s'invisibilitzaran les nostres llengües a les plataformes digitals», lamenta Bilbao, qui afirma: «Cal ser realistes: les plataformes, per la seua pròpia voluntat, no aplicaran polítiques lingüístiques favorables als idiomes minoritzats a l'Estat espanyol. Era el moment per deixar-se de voluntarismes i regular». «Quan érem xicotets, com veiem sèries en castellà, al final acabàvem jugant en castellà. És transcendental tenir referents audiovisuals en el teu idioma, ja que, en cas contrari, hi ha una repercussió negativa en el prestigi i l'adhesió a la llengua. L'adhesió no pot ser només acadèmica, sinó que també ha de ser des de l'oci», incideix. «Aquesta invisibilització en l'audiovisual és com el xirimiri. Sembla que no afecta, però al cap d'una estona estàs completament mullat», descriu amb una metàfora molt basca.
La sensació d'oportunitat pèrdua, d'un cop negatiu dintre d'un camp crucial per preservar la llengua, és comuna al conjunt de les associacions implicades en la batalla. «Ens toca ser creatius, superar aquest entrebanc com siga. Tota llengua que aspire a ser normal ha de complir una sèrie de funcions sociolingüístiques, i està clar que una d'elles és l'oci i la cultura. És importantíssima la transmissió d'una llengua a través de la cultura i de l'oci. I, malauradament, aquesta llei audiovisual ho impedeix», es plany Gonçal Grau, de l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, qui anota: «La meua generació, la nascuda entre els setanta i els vuitanta, va créixer amb una televisió que oferia continguts en valencià, amb la qual cosa van tenir la gran oportunitat de normalitzar l'ús de la llengua. En l'actualitat, aquest rol l'ocupen, en bona part, les grans plataformes».
«Si la llei és completament insuficient per a les llengües amb rang d'oficialitat, en el cas d'idiomes, com ara l'asturià, és absolutament perniciosa, ja que no la té en compte malgrat la protecció recollida a l'Estatut d'Autonomia. Amb la invisibilització de l'asturià a l'audiovisual, es contribueix a la manca de dignificació de l'idioma, a entendre'l com a una cosa mancada de dignitat, un fet que incideix en la supervivència. No debades, s'entén que no té utilitat», narra Ivan Llera, portaveu d'Iniciativa pol Asturianu, que arredoneix: «Les llengües amb rang d'oficialitat gaudeixen d'una televisió en el seu idioma que contribueix a la transmissió generacional. L'asturià no ha fruït d'aquesta possibilitat».
Atès el reguitzell de greuges que genera la llei audiovisual del govern progressista del PSOE i Unides Podem, les entitats que lluiten contra el monolingüisme fàctic a l'Estat espanyol empenten per «actuar en un dels àmbits en què la situació d'exclusió de les nostres llengües és més evident i que, al mateix temps, és una de les ofertes d'oci més utilitzades tant pel públic en general com pel juvenil i infantil». I conclouen: «Aquests dos elements conflueixen en un sector estratègic per a qualsevol poble, com és l'audiovisual, amb gran capacitat per contribuir al desenvolupament lingüístic, cultural i econòmic dels nostres països».