Feia quasi un any que havia passat l'etapa més intensa del procés independentista català, aquella tardor calenta amb mobilitzacions, votacions i càrregues policials. Mentre a Catalunya i en altres territoris de l'Estat espanyol començaven els moviments per aixecar la intervenció espanyola sobre l'autogovern principatí, les Illes Balears experimentaven un nou govern de progrès. L'onada del canvi cap a l'esquerra viva moments si fa no fa dolços, amb la qual cosa l'oposició més espanyolista buscava activar-se, especialment contra qualsevol avanç en matèria de normalització lingüística. El calendari marcava finals de maig de l'any 2018.
A imatge i semblança de Societat Civil Catalana, d'una organització farcida de connexions ultres i representant durant un temps de l'espanyolisme civil més desfermat, va néixer Societat Civil Balear. «No volem que a les Illes Balears passe com a Catalunya», van afirmar en la seua presentació, on reivindicaven tesis contràries a la ciència filològica sobre el català, és a dir, a la unitat de la llengua. El rostre mediàtic d'aquesta entitat era Bartomeu Berga, qui havia acaparat popularitat als mitjans com a portaveu de Salvem Sa Feixina, una plataforma en defensa d'un monòlit feixista. La Fundació Denaes, una mena de laboratori d'idees de Vox, va formar-ne part.
La junta de Societat Civil Balear, una organització que va tenir mesos després una rèplica fantasmagòrica al País Valencià del bracet de personatges icònics del conservadorisme de la ciutat de València, estava conformada per, entre altres, l'advocat Gabriel Le Senne, amb responsabilitats de secretari. El lletrat ha estat escollit aquest dimarts com a president del parlament balear després d'un pacte entre el PP i l'extrema dreta Vox. Le Senne ocuparà aquest càrrec de gran importància institucional com a militant de la formació reaccionària que encapçala Santiago Abascal.
L'exdirigent de l'entitat contra la normalització lingüística del català i defensora del terraplanisme idiomàtic balear, batejat com a gonellisme, ha assolit la presidència de la cambra de les Illes Balears gràcies a la marxa de Jorge Campos, cap de llista de l'extrema dreta Vox als comicis al Govern balear, com a candidat al Congrés dels Diputats. La jugada del denunciat en l'any 2021 per violència masclista, furibundament anticatalanista i amb piulades d'exaltació al cop d'estat feixista de 1936 ha permès que la llista correguera i Le Senne tinga l'oportunitat de comandar l'hemicicle balear.
Antiavortista, homofòbia i negacionisme masclista
L'elecció per 34 vots favorables del representant polític ultraconservador ha estat marcada des del primer moment per la polèmica. Al seu historial digital, no debades, hi ha comentaris a Twitter que mostren la seua ideologia masclista i d'aversió cap als drets LGBTI+. «Les dones són més bel·ligerants perquè manquen de penis», és una de les frases més reaccionàries del nou president del parlament de les Illes Balears, així com atresora altres afirmacions de caràcter ultra i d'utilització de la llibertat per criminalitzar al col·lectiu LGTBI+: «La propaganda LGTBI és enginyeria social llibertícida imposada des de dalt i pagada, en gran part, amb els nostres impostos».
El dirigent ultradretà va compartir fa escassament tres dies un comentari a la xarxa de l'ocell blau que banalitzava la violència de gènere i quatre dies enrere un altre en el qual s'afirmava que «la violència de gènere és un constructe woke [terme que empren els moviments reaccionaris per a atacar als defensors dels drets dels col·lectius marginats socialment] que vos tragueu forçosament». L'autor de la piulada era el diputat de l'extrema dreta Vox per Andalusia, catedràtic de Filosofia del Dret per la Universitat de Sevilla i justificador de matances franquistes, Francisco José Contreras.
«El feminisme radical de tercera ona i la 'violència de gènere' discrimina la meitat de la població simplement pel seu sexe. Acaba amb la igualtat davant la llei i la presumpció d'innocència. Dissuadeix de formar matrimonis i contribueix a destruir famílies, reduint així els naixements», va escriure amb una visió contrària del consens democràtic contra el terrorisme masclista al periòdic Mallorcadiario.com en setembre de l'any 2022 per explicar la seua unió a Vox. «L'adoctrinament LGBTI està elevant els percentatges de xiquets homosexuals i trans», expressava amb menyspreu.
El seu to burlesc i ranci contra el moviment feminista queda palès en un article al mateix diari digital firmat en març de l'any 2021: «Ja ha passat una altra onada de la Pesta Morada (denominació encunyada per l'infectòmen de l'any passat, però que val la pena conservar ja per sempre, mentre continuen sotmetent-nos a aquest suplici alhora anual i constant de la queixa amb l'excusa feminista)», on escampava la falsa teoria que les mobilitzacions feministes del 8 de març del 2020 van propagar la COVID-19. Tot quan en aquells caps de setmana l'extrema dreta Vox va celebrar un acte amb gran concentració de persones.
L'integrista mostra, al seu torn, el seu tradicionalisme exacerbat, allunyat de la literatura científica pedagògica, en sostenir que s'està «hipersexualitzant als xiquets a través d'una educació sexual concebuda per a animar a la promiscuïtat prematura, i, en general, mitjançant un ambient cultural immoral». El seu radicalisme ultraconservador arriba fins al punt de preconitzar a Twitter que les dones que han exercit el seu dret a la interrupció de l'embaràs «haurien d'abstenir-se de mantenir relacions sexuals».
«L'avortament, per descomptat, és indispensable per a assegurar que aquesta frenètica activitat sexual banalitzada no tindrà conseqüències indesitjades. Per això, ho defensen amb fúria irracional, sense importar les vides destruïdes. Quant a l'eutanàsia, és una via que gradualment anirà guanyant força per a desfer-se d'ancians i malalts que no poden ser atesos, perquè no hi haurà joves per a això», vociferava per negar dos drets amb ampli consens a les societats modernes.
Franco, teories neonazis i conspiracions pandèmiques
A les seues xarxes socials, l'exdirectiu de Societat Civil Balear i nounat president de la cambra balear gràcies als vots del PP de les Illes Balears va escriure en una entrada de Facebook, datada de maig de 2018 un missatge de reivindicació de la figura del dictador Francisco Franco. «Franco ens va salvar del comunisme. Tal vegada va prolongar massa la dictadura, però considerant allò que va ocórrer en 1931-1939, i com ens estem comportant d'ençà que hi ha democràcia, jo no puc culpar-lo», va redactar per evidenciar un pensament allunyat dels cànons del sistema de llibertats democràtics mentre, paradoxalment, demanava el vot per a Ciutadans com a mal menor polític.
La defensa de la dictadura de Le Senne s'ha combinat amb l'agitació de teories conspiradores, desacreditades i promocionades històricament pels circuits neonazis, com ara aquella que sosté que la ciutadania occidental serà reemplaçada per habitants d'altres indrets del planeta als seus territoris. «Els europeus en general estem sent reemplaçats pels africans. Als Estats Units d'Amèrica, abans de res reben hispanoamericans, de manera que potser en unes dècades tota Amèrica acaba per ser hispana, miren per on. A Espanya, entre hispans i africans no és clar on acabarà la cosa, però sí que els nadius estem cada vegada més en perill d'extinció», llança amb un rerefons clarament racista.
«El catastrofisme ecologista, exagerant les conseqüències d'un canvi climàtic que sempre ha existit, i que s'atribueix arbitràriament a l'home i a un gas no contaminant, ens aboca a costos enormes que podrien dedicar-se a problemes reals», escriu en la seua columna per argumentar l'entrada a Vox, on deixa clar el seu negacionisme de l'emergència climàtica, el qual està alimentat de certa de dosi de conspiració: «Entre altres coses, implica l'encariment brutal de l'energia i dels aliments, i inclou propaganda per a no tindre fills amb la condició de 'salvar el planeta'. Com si estiguera en perill».
Amb una visió preocupant de l'actual sistema de llibertats democràtiques, amb publicacions a Facebook exaltant a l'expresident estatunidenc Donald Trump i a la seua imitadora madrilenya Isabel Díaz Ayuso, ha llençat pel seu canal de Telegram mentides envers la pandèmia de la COVID-19. «Ara falta reconèixer que el virus estava en el laboratori xinès per una investigació finançada amb fons públics nord-americans... i tallar aquestes investigacions, i processar als responsables», va compartir al seu canal de difusió per Telegram el passat 27 de febrer.
Simpatitzant del centre de pensament teocon Diego de Covarubias, Le Senne va ser candidat l'any 2015 a l'alcaldia de Palma pel Partit Llibertari, una formació contrària a la construcció moderna de l'estat del benestar i als fonaments europeus de l'economia social de mercat. Com a cap de cartell d'una formació extremista i fonamentada en el campe qui puga més absolut, va mostrar la seua vehemència enfront de les polítiques de normalització lingüística del català a les Illes Balears i, en conseqüència, a les ajudes dirigides al foment d'una llengua pròpia minoritzada al seu territori.
«Aquesta qüestió pertany a l'àmbit privat de la persona i l'administració no està per intentar canviar hàbits o rescatar llengües en presumpte perill d'extinció», va indicar aleshores sobre la promoció del català a les Illes Balears. Tota una mostra del pensament d'un dels fundadors de Societat Civil Balear, d'aquella entitat que va néixer, segons els seus impulsors, «per recollir la preocupació de la gent que vol allunyar-se dels extrems». Le Senne és des d'aquest dimarts president del parlament balear per l'extrema dreta Vox i amb un currículum ben farcit de taques purament radicals.