Santiago Abascal ha ordenat endurir les negociacions a Balears fins al límit. Res no serà com Marga Prohens esperava. Les converses entre PP i Vox a Balears no han estat ni seran fàcils ni ràpides. Ningú es planteja seriosament que no hi hagi acord i que, per tant, s’hagi d’anar a unes noves eleccions. Però si més no és una opció de la qual aquests últims dies se n’ha parlat, quan abans ni tan sols s’esmentava.
Tensió. Que està passant? Doncs que el sorprenent i rapidíssim principi d’acord al País Valencià ha trastocat les previsions del PP illenc. Si abans Abascal ja havia enviat a Palma una delegada personal perquè ordenés a la delegació illenca que endurís la negociació -l’emissària sempre és present a les reunions amb els populars- des de l’acord a València la postura del partit d’ultradreta a les Illes és ben clara: exigeix tenir conselleries del Govern.
El dimecres passat Prohens va dir a la cara dels negociadors de Vox que la possibilitat «valenciana» no és possible, que de cap manera acceptarà consellers d’aquesta formació i que això és «innegociable».
El dijous passat es va desplaçar a Palma Alberto Núñez Feijóo per fer costat a Prohens en les negociacions i presidir la reunió de la direcció del PP balear : «seràs una magnífica presidenta, lliure i valenta», li va dir. Ella es mostrà segura que assolirà el seu objectiu i demanà als companys «confiança i paciència». Fa la sensació que el líder conservador ha optat per una mena de geometria variable a l’hora de relacionar-se amb els ultres, per intentar així desfer la campanya del PSOE i de Sumar contra ell per mor del pacte valencià entre PP i Vox. Aquest relació significaria pactar governs compartits allà on es necessita el vot afirmatiu però no allà on només es requereix de l'abstenció. És el que passa a Múrcia i també a Balears. Si més no fins avui.
La direcció del PP balear assegura que durà fin a les últimes conseqüències la seva aposta de no acceptar consellers de Vox. Al mateix temps, també és ben cert que els ultres han endurit els últims dies -seguint les ordres d’Abascal- la seva posició fins al límit. De fet, no només volen conselleries sinó seguretats per a un pacte contra el català, que per a ells és essencial, com és ara la derogació de la Llei de Normalització Lingüística. El PP s’hi resisteix. Més fàcil serà acordar la reforma o derogació de la Llei d’Educació que tot dos han criticat i que inclou el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a les Illes.
En el que no hi ha problemes és en la política econòmica i turística, on les tesis de les dues formacions poden convergir sense gaires dificultats.
Vox també ha exigit la derogació de tot el relacionat amb la política de genere, incloent-hi la Llei LGTBI, així com la supressió del que anomena «xiringuitos» com l’Institut Balear de la Dona. Unes exigències que el PP no accepta, almenys inicialment.
Tampoc serà bo de fer arribar a un acord entre els dos partits en matèria de Memòria Democràtica. Per ventura serà, amb el català, l’àmbit on resultarà més complicat que PP i Vox acostin les posicions respectives. Només serà possible si qualcun del dos fa anques enrere, cosa que seria humiliant i que a ben segur li costaria retrets entreles pròpies files. Per part ultra perquè, com és obvi, ha fet part de la seva identitat política i ideològica la lluita contra la Memòria, per exemple defensant i impulsant manifestacions a favor de la preservació del monument franquista de Sa Feixina, davant del qual va presentar les seves candidatures a les eleccions del passat 28 de maig. Per al PP perquè Prohens era la portaveu parlamentària quan va acceptar la major part de l’articulat de la llei de Memòria i ara torçar el coll i donar als ultres el que volen situaria la líder en una posició si més no delicada.
Les dificultats de la negociació van fer que els conservadors demanassin que s’ajornàs uns dies la sessió de formació del nou Parlament, prevista per aquest dimarts dia 20. Però finalment han decidit que es faci el dia previst. Per tant, es podria constituïr sense acord, cosa que podria suposar, com ha passat a Múrcia, un xoc entre el PP i Vox per la composició de la Mesa.