El president de Vox a les Balears, diputat al Parlament illenc i portaveu, Jorge Campos, va publicar a Twitter el dissabte passat, dia 18 de juliol, aquestes paraules: «18 de juliol: Probablement l'efemèride més important de la història contemporània d'Espanya». La provocació va tenir efecte tot d'una. Les xarxes socials s'ompliren de crítiques, defenses, insults...
18 de julio: Probablemente la efeméride más importante de la historia contemporánea de España https://t.co/gu9PAPXgBo#MemoriaHistóricapic.twitter.com/s12KFiPzeE
— Jorge Campos Asensi (@jcamposasensi) July 18, 2020
L'assumpte va adquirir entitat política més seriosa quan el dilluns següent, durant una entrevista que li feien en el programa Al Dia d'IB3 Ràdio, la consellera d'Administracions Públiques, Isabel Castro, assegurà que el Govern estudiarà si les paraules escrites per Campos poden «tenir conseqüències jurídiques». Acte seguit el lider neofeixista illenc explicà que «el meu tuit no elogia res; el que vaig fer va ser una referència a una data que des del punt de vista històric és important. En el tuit no vaig valorar els fets, només vaig enllaçar amb un article de Stanley G. Payne».
Val a dir que aquest historiador nord-americà, nascut a Texas el 1934, és un hispanista que s’ha especialitzat en l’estudi de la Guerra Civil, el franquisme i la figura de Francisco Franco i que manté la tesi que «el 1936 no hi hagué un cop d’Estat» sinó una reacció contrària a una revolució de tall comunista, tal i com analitza en el seu llibre La revolución española 1936-1939. Payne sol ser usat per la ultradreta espanyola com a excusa per justificar el revisionisme històric sobre els fets de 1936 i els anys posteriors a Espanya.
Jorge Campos. La contra reacció de Campos davant de les paraules de la consellera Castro fou presentar-se com una víctima d’una pretesa persecució del Govern: «Això (les paraules de la consellera) mostra el sectarisme i la persecució que ocasionen les lleis de memòria històrica», digué. No és la primera vegada que usa la mateixa tàctica. De fet és marca de la casa. Res li agrada més que provocar una reacció en contra seva per llavor dir que se’l persegueix perquè no hi ha vertadera llibertat d’expressió. En certa ocasió, enmig de la polèmica per la llei de toros a la balear que aprovà el Parlament balear el 2017, confessava a un company de tertúlia radiofònica, quan ja havien sortit de l’estudi, que li agradaria que el Govern li posés una denúncia per anar als toros amb els seus fills – menors d’edat – perquè així se iban a enterar, del renou que pensava fer. No li posaren.
Qui és aquest Campos? Com és conegut, és el líder de Vox a les Illes. Més enllà d’això se sol ignorar gairebé tot, al respecte d’ell. Va néixer a Palma el 1975. Estudià al col·legi privat concertat de La Salle i es graduà en Dret per la Universitat de les Illes Balears el 1998. A la facultat conegué qui seria la seva esposa, Montse Amat (Palma, 1973), amb qui tindria posteriorment dos fills. Des de ben jove tant ell com Amat freqüentaren ambients d’ultradreta. Juntament amb un grapat d’amics fundaren i posaren en marxa el Círculo Balear el 1999, quan Campos només comptava amb 24 anys. Aquesta organització anà a poc a poc desplaçant les altres que existien des dels temps de la Transició dins del mateix espai ultradretà i ferotgement anticatalanista. Mentrestant, Campos, quan acabà la carrera, es convertí en advocat, treballant des de 2001 com a auditor i analista de riscos a MAPFRE.
L’activisme ultra l’acostà al cap del sector més anticatalanista del PP, Carlos Delgado, batlle de Calvià entre 2003 i 2011. Delgado el nomenà el 2007 responsable de l’Oficina Canvi Climàtic del consistori, càrrec en el que es va mantenir fins el 2011. En aquest últim any el PP va obtenir la victòria per majoria absoluta. José Ramón Bauzá es convertí en president i nomenà Delgado com a nou conseller de Turisme, el qual posà Campos al front de la Fundació per al Desenvolupament Sostenible de Balears.
Abandonà el Govern al cap d’un any per tornar al lloc de feina de MAPFRE. A partir d’aquest moment va ser quan el Círculo Balear anà adquirint més impacte mediàtic i la figura de Campos es va fer més coneguda. Participava en tertúlies d’actualitat a IB3, sortia per la premsa... i és l’època en que el seu nom fa el salt fins a l’univers ultra de Madrid, participant en actes de les fundacions de referència d’aquest món com FAES i DENAES sobre «el moviment cívic espanyol, el constitucionalisme i els drets i llibertats ciutadanes».
Amb el transcórrer del temps i la progressiva desaparició de les sigles tradicionals de l’ultradretanisme i l’anticatalanisme balear –com, entre d’altres, la Unió d’es Pobble Baléà [sic]- el Círculo esdevingué l’única referència de tot aquest àmbit. Quan el 2017 i 2018 aparegueren altres organitzacions -Mos Movem, Fundació Jaume III (fundada el 2013 però que adquirí més protagonisme aquests anys)... - que podrien haver-li disputat espai i protagonisme, Campos se sabé moure per evitar els perills i no perdre protagonisme. El febrer de 2018 convertí el seu Círculo en Actúa un partit polític ultra d’àmbit balear. Això sí, no canviava l’essència ideològica ni, tampoc, el control ferri que tenia Campos de l’organització, no debades tant ell com la seva esposa i el reduït grup d’amics eren els que feien i desfeien a voluntat.Acte seguit Campos signà una aliança amb Vox per presentar-se a les eleccions junts. S’anuncià que Actúa seria la marca de Vox a les Illes, però en realitat no s’usa i les úniques sigles que es fan servir són les del partit liderat per Santiago Abascal.
La forma d’actuar de Campos al front del partit ultra li ha reportat alguns problemes interns. El més conegut fou quan el 2019 la diputada al Congrés per Balears de Vox -electe a les eleccions d’abril d’aquell any – Malena Contestí anuncià que «després de llegir les informacions sobre les presumptes irregularitats comeses (per part dels dirigents a Balears en relació a uns cobraments) i no haver rebut explicacions satisfactòries» al respecte, presentava la dimissió. No és l’únic problema intern que ha tingut Campos. El passat mes de febrer un grup de militants de Vox a Balears, que no feien part d’Actúa, segons deien en un manifest adreçat a alguns mitjans de comunicació, denunciaren davant la direcció a Madrid del partit ultra que Campos i la resta d’amics seus d’Actúa controlen la formació «sense comptar per res amb la militància».
Fins ara Campos se n’ha sortit de totes aquestes rebel·lions internes. Abascal i la resta de la cúpula a Madrid sempre li han donat suport. Per això se sent segur. I va fent: per una banda intenta, sense gaire èxit, introduir la crispació al Parlament i, per l’altra, manté un alt perfil públic a través de xarxes socials per així intentar provocar sempre que té oportunitat. Com ha fet ara amb el 18 de juliol.