La caiguda de València és el símbol d'un mapa municipal tenyit de blau popular i verd ultradretà. L'era d'un roig socialista brillant, lluent i força hegemònic s'ha esgotat al País Valencià. La dreta ha recuperat la musculatura electoral i s'ha comportat a les votacions municipals del 28 de maig com a una autèntica màquina piconadora, assolint l'alcaldia de les grans ciutats del territori. L'esquerra s'ha quedat reduïda als seus feus més consolidats, a unes urbs convertides en gàl·lies dintre d'una gran taca blava barrejada amb un verd de tonalitat reaccionària.
Si la capital valenciana era conquerida per les forces conservadores i ultradretanes, Castelló de la Plana, on l'alcaldessa socialista Amparo Marco comptava amb els vents demoscòpics de cara per revalidar el seu mandat, repetia la mateixa lògica. El PP experimentava un creixement notable, en passar dels set als 11 regidors, i l'extrema dreta Vox augmentava en idèntica proporció la seua representació, en passar d'un seient a disposar-ne de quatre. Els 15 regidors de la suma entre PP i Vox empenten la popular Begoña Carrasco com a nova alcaldessa.
La victòria de les dretes a Castelló de la Plana contrasta amb el retrocés de l'esquerra. Marco ha perdut un regidor en passar de 10 a 9, Compromís ha mantingut els tres amb una lleugera pujada dels sufragis i la confluència d'Unides Podem-EUPV s'ha quedat fora del consistori seguint la tendència al conjunt del territori valencià. L'increment de la participació en cinc punts percentuals i la descomposició de Ciutadans, que no ha obtingut representació a la corporació local, han propulsat un tomb que ha enviat a la paperera de la història l'acord progressista del Fadrell.
El pacte d'esquerres d'Elx (Baix Vinalopó) entre PSPV i Compromís també ha saltat pels aires. En un escenari d'igualtat màxima entre ambdós blocs, s'ha imposat l'aliança fàctica entre un PP profundament neoconservador, qui ha passat dels 9 als 11 regidors, i Vox, el qual ha guanyat un representant local en comparació als dos obtinguts l'any 2019. La majoria absoluta que es desprèn de la suma entre ambdues forces encimbella el popular Pablo Ruz, representant de l'ala devotament religiosa del PP, a l'alcaldia de la tercera ciutat més poblada del País Valencià.
És cert que els socialistes han conservat els 12 regidors assolits l'any 2019 i s'han mantingut amb un percentatge de vot similar a l'obtingut en l'anterior convocatòria electoral, però la davallada de Compromís ha condemnat les opcions d'una reedició progressista. La coalició valencianista, que passa de dos regidors a només un, ha estat víctima de les seues baralles internes i d'uns conflictes territorials a la comarca que han desgastat la seua marca. Ni Ciutadans ni tampoc la confluència d'Unides Podem i EUPV han aconseguit presència a la corporació municipal.
L'única gran ciutat on els morats i els esquerrans han obtingut representació ha estat a Alacant, amb un regidor pels dos assolits en 2019. Compromís ha conservat el parell de regidors de l'anterior cita electoral amb una davallada de mig punt percentual dels vots i els socialistes han retrocedit un altre representant, passant dels 9 als 8. L'extrema dreta Vox ha estat l'altra cara de la moneda: al caliu de l’influx estatal, ha multiplicat per dos la seua presència al consistori alacantí, ja que passa de 2 a 4 seients al ple municipal.
L'augment dels reaccionaris no impedirà, però, que l'actual alcalde d'Alacant, el popular Luis Barcala, complisca el seu anhel polític de governar en solitari. Arran de la desfeta absoluta de Ciutadans, que ha perdut els cinc regidors que va obtenir l'any 2019, el PP ha evolucionat de 9 a 14 regidors. Els conservadors compten amb una representació que supera de llarg la suma de les tres forces progressistes. La formació de la gavina ha demostrat la seua primacia a la segona ciutat més rellevant del País Valencià.
Tsunami conservador
Els populars, de fet, han exhibit musculatura electoral a ciutats que s'havien convertit durat la legislatura passada en bastions de resistència enfront del domini dels partits del Botànic. A Benidorm (Marina Baixa), l'alcalde Toni Pérez ha engreixat la majoria absoluta de la qual disposava: ha passat dels 13 regidors que atorgaven de manera exacta l'hegemonia aclaparadora del ple municipal als 16. La catàstrofe sense pal·liatius de Ciutadans ha estat aprofitada pels conservadors, així com per una extrema dreta Vox que irromp amb un regidor al consistori.
Torrevella, a la comarca del Baix Segura, ha estat una de les places que ha reforçat el PP. L'alcalde Eduardo Dolón ha incrementat en dos regidors, dels 14 del 2019 als 16 dels comicis d'aquest diumenge, la seua majoria absoluta. A escassos kilòmetres, els dretans han recuperat un altre dels seus feus, el qual havia estat arrabassat per l'esquerra en abril de 2022 a través d'una moció de censura. Es tracta d'Oriola, on la suma entre PP i Vox impedeix qualsevol aliança entre el PSPV, Ciutadans i la confluència esquerrana. L'auge dels ultradretans amb una evolució de 2 a 4 regidors, i el lleuger augment dels dretans, que passen de 9 a 10, és suficient per a governar la capital comarcal.
Sense eixir de les contrades meridionals valencianes, el PP ha atestat un cop duríssim a Compromís amb la tornada al poder a Crevillent, una ciutat del Baix Vinalopó que havia estat símbol de la creixent penetració dels valencianistes al sud valencià. Els populars han assolit l'alcaldia gràcies a sumar 11 regidors junt amb Vox. L'esquerra s'ha quedat a un representant de conservar la vara de comandament municipal.
Aquest escenari ajustat s'ha produït a Torrent (Horta), un bastió socialista que ha tornat a caure del costat del PP, tal com ocorreguera entre 2007 i 2015, és a dir, durant els anys d'hegemonia incontestable a les urnes dels populars. Amparo Folgado s'erigirà en alcaldessa amb el suport de l'extrema dreta Vox, que ha duplicat la seua representació anterior amb quatre regidors. El PSPV es queda amb 10 en perdre'n un i la confluència d'esquerres repeteix els dos regidors que ja va assolir Compromís per separat. La descomposició de Ciutadans ha permès al PP passar de vuit a nou regidors.
L'altra conquesta urbana del PP ha estat Borriana (Plana Baixa), on una coalició entre el PP i Vox suma per desallotjar l'esquerra de la comandància de l'Ajuntament. Amb Sogorb (Alt Palància) com a feu inexpugnable, el PP ha recuperat ciutats demogràficament significatives com ara Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) gràcies a un pacte dels populars amb Vox. La Vila Joiosa (Marina Baixa), anteriorment en mans del PSPV, ha estat una altra de les conquestes municipals dels dretans.
En Alzira (Ribera Alta), però, hi ha dubtes sobre el color de l'alcaldia: si Compromís i PSPV sumen 10, PP i Vox n'aixopluguen 8. La clau de volta seran els dos regidors d'una escissió del PP amb rebotats de Vox i el representant local de Ciutadans. La incertesa regna a Vinaròs (Baix Maestrat), on la formació local del Partit de Vinaròs haurà de decidir si preserva l'actual progressista o vira la comandància de la corporació municipal cap a una entesa entre PP i Vox. Idèntica situació hi ha a Benicarló (Baix Maestrat), on la formació local Benigazlum, encapçalada per un exregidor popular, haurà de decidir si l'alcaldia continua en mans dels socialistes o canvia cap als seus antics companys de militància.
Resistència esquerrana
A pesar que el PP governarà 8 de les 12 ciutats valencianes amb una població de més 60.000 habitants, l'esquerra ha conservat diversos feus des dels quals construir l'alternativa d'oposició a una Generalitat Valenciana governada per la dreta i la ultradreta reaccionària. El socialista Juan Antonio Sagredo ha augmentat en un regidor la seua majoria absoluta a Paterna (Horta), una de les ciutats més poblades del País Valencià, així com Dario Moreno, batlle de Sagunt (Camp de Morvedre) pel PSPV, s'ha quedat a només un regidor de dominar aclaparadorament un consistori tradicionalment fragmentat. Moreno ha capitalitzat l'arribada de la gigafactoria de Volkswagen a la ciutat i només necessitarà pactar o bé amb la confluència Podem-EUPV o bé amb Compromís.
Amb bastions inexpugnables com ara Mislata (Horta) o Cullera (Ribera Baixa), els socialistes han retingut places com ara Vila-real (Plana Baixa) o la Vall d'Uixó (Plana Baixa), on necessitaran un pacte amb Compromís. El PSPV haurà de buscar socis per conservar l'alcaldia de Dénia (Marina Alta), on han perdut la majoria absoluta i requeriran una entesa amb la coalició valencianista, o de Xàtiva (Costera), en la qual s'espera una dura negociació amb Xàtiva Unida, qui ha practicat una oposició frontal al batlle socialista Roger Cerdà.
Els pactes progressistes tornaran a ser la norma a Gandia (Safor), on el PSPV comandant per José Manuel Prieto ha guanyat un regidor i s'ha situat a només un representant de la majoria absoluta. La confluència esquerrana Més Gandia, que ha involucionat de quatre a dos regidors, compta amb la clau d'un dels consistoris més importants que conservarà l'esquerra. L'altre serà Alcoi, en la qual es dibuixa una aliança entre el PSPV, Compromís i Guanyar Alcoi, la marca local d'EUPV, després del retorcés de l'alcalde socialista, Toni Francès, a les urnes, que ha passat de 12 a nou regidors.
Mentre Ontinyent (Vall d'Albaida) continua sent un territori vedat de l'exsocialista Jorge Rodríguez, malgrat assolir una majoria absoluta menys espectacular envers l'any 2019, Sueca (Ribera Baixa) estarà en mans del socialista rehabilitat Dimas Vázquez, que s'ha imposat a Compromís i només requerirà el suport d'un partit local per repetir mandat.
Si Sueca fa temps que és una plaça sense opcions de govern per a Compromís, Altea (Marina Baixa) s'ha convertit en l'autèntica joia municipal dels valencianistes, on podran revalidar l'alcaldia a través d'una entesa amb el PSPV. A Manises (Horta) o Paiporta (Horta), tanmateix, la coalició d'estricta obediència valenciana ha perdut força en comparació als comicis municipals del 2019 i s'haurà de conformar amb el paper de soci menor dels socialistes. Són alguns dels reductes pintats amb roig i taronja d'un mapa tenyit absolutament de blau i verd.
Tot al blau, menys València
El vendaval conservador a les urnes municipals ha provocat que el PP augmente el seu poder al País Valencià amb la tornada a institucions provincials com ara la Diputació de Castelló. Com si es tractara d'un retorn a l'estat natural de la corporació, els populars recuperen un instrument que va convertir-se en un tot un símbol del nepotisme i de les sospites de corrupció durant els mandats de Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal. La formació de la gavina s'imposa per majoria absoluta en obtenir 14 diputats provincials pels 10 dels socialistes i els dos de Compromís. Marta Barrachina, líder del PP de Castelló, es perfila com a presidenta.
Els conservadors, després d'aquesta demostració de força electoral arreu del territori valencià i, particularment, a les contrades més meridionals, continuaran dirigint la Diputació d'Alacant. El dubte serà la persona que substituïsca al nou president de la Generalitat Valenciana, el neozaplanista Carlos Mazón. Un dels principals favorits per ocupar aquest càrrec és Toni Pérez, autèntic baró municipal de Benidorm i president del PP d'Alacant.
La incògnita estarà a la Diputació de València. Malgrat que la dreta ha recuperat ciutats com ara València i Torrent del bracet de l'extrema dreta reaccionària, l'esquerra atresora possibilitats de conservar la institució provincial. No debades, ambdós blocs han quedat empatats: si el PP ha obtingut 13 diputats provincials i la ultradreta Vox 2, el PSPV n'ha aconseguit 12 i Compromís 3.
La clau de la institució estarà en mans del diputat provincial del partit Ens Uneix, impulsat per l'expresident de la Diputació de València i alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, quan va ser expulsat del PSPV per la seua involucració en l'anomenat com a cas Alqueria. Rodríguez té a les seues mans revalidar el mandat progressista a la corporació provincial o aplicar una venjança contra les forces botàniques i atorgar a la coalició PP-Vox un dels pocs bastions de poder que l'esquerra pot conservar després del 28M.