Als voltants de la seu del PP, a tocar del Palau del Marquès de Dos Aigües de València, tot està llest. L'escenari amb els micròfons, les pancartes amb el lema «Ganes» i l'equip de música per celebrar la tornada a la Generalitat Valenciana després d'una travessia de vuit anys a l'oposició. Perquè, en efecte, els populars estan immersos en un escrutini amb regust de déjà-vu d'aquell 1995 que va inaugurar dues dècades d'executius conservadors al País Valencià.
El PP retornaria al palau de la Generalitat Valenciana a través del neozaplanistaCarlos Mazón, qui aconseguiria imitar al seu pare polític, l'expresident valencià i presumpte capitost de la trama de suborns de l'Operació Erial, Eduardo Zaplana. Si l'exministre de Treball va desnonar l'any 1995 el socialista Joan Lerma, Mazón repeteix la jugada amb el tripartit botànic encapçalat per Ximo Puig, el principal baró de la formació del puny i la rosa fins aquestes eleccions a l'Estat espanyol.
Els populars fonamenten el canvi polític gràcies a l'absorció dels sufragis que l'any 2019 va disparar Ciutadans cap a un resultat històric. Tot i la bona actuació de la seua candidata, Mamen Peris, als debats, els taronges s'enfonsarien víctimes d'una dinàmica estatal que augura la desaparició de la formació política d'arrel i motivació espanyolista. El PP, no debades, es dispara als 40 diputats, que augmenta en 21 escons la seua representació.
El partit de la gavina, amb tot, necessitaria el suport de l'extrema dreta Vox per a accedir a la Generalitat Valenciana. Mazón hauria de signar una entesa, siga parlamentària o governamental, amb una força política encapçalada al País Valencià per Carlos Flores, candidat de Fuerza Nueva als temps de plom de la transició valenciana i condemnat per violència psíquica contra la seua exdona. Els ultradretans obtenen 13 seients a les Corts Valencianes, tres més envers els passats comicis.
L'esquerra, amb uns resultats que a escala municipal suposaren una bufetada a dues mans per caure a les quatre grans urbs valencianes, perd de manera estrepitosa la Generalitat Valenciana, a pesar que el PSPV capitalitzaria la presidència. Tot i que les enquestes apuntaven a un estancament dels socialistes, hi hauria un cert efecte Puig, ja que sumarien 5 diputats més i ascendirien als 32 escons.
Amb unes previsions demoscòpiques que semblaven consolidar l'espai electoral de Compromís, el recompte està sent una gerra d'aigua freda per als valencianistes, qui acusarien la baixa de Mónica Oltra com a candidata i perdrien atractiu a les urnes amb Joan Baldoví, antiga veu de la coalició d'estricta obediència valenciana al Congrés dels Diputats. Compromís obté 14 diputats, és a dir, tres menys envers l'any 2019.
El cataclisme de la coalició d'Unides Podem-Esquerra Unida del País Valencià deixa sense opcions a l'esquerra valenciana de revalidar la Generalitat Valenciana. Ni amb el desembarcament dels dirigents estatals, ni amb el suport a un míting a Alacant en els darrers moments, l'espai de confluència entre els morats i els esquerrans aconseguirien superar la fatídica tanca electoral del 5%, un mur que l'esquerra ha estat incapaç d'enderrocar durant les dues legislatures botàniques. La desfeta és total amb un 3,6% de les paperetes.
Mentre a la seu electoral dels esquerrans impera la sensació de soterrar, els militants i els apoderats comencen a apropar-se a la festa popular. Hi ha velles cares dels governs anteriors del PP, alegria, crits a favor de la nova alcaldessa de València, María José Català, i l'himne dels populars ressona a una seu on tot son somriure, abraçades i celebracions.