El 28 de maig de 2023 passarà als annals com el dia en què les urnes van posar fi al mandat del segon alcalde valencianista de la història de la ciutat de València. Abans que ell ho havia estat Vicente Marco Miranda, per bé que la seua presència al capdavant del consistori València, l'any 1931, fou efímera: al primer alcalde republicà i valencianista el nomenaren governador civil de Còrdova al cap de poques setmanes de prendre possessió.
Vuit anys i tres dies serà el període de temps en què Joan Ribó haurà estat alcalde de València, quan el pròxim 17 de juny cedisca la vara de manament a María José CatalàVerdet, exalcaldessa de Torrent entre 2007 i 2012 i exconsellera d’Educació entre 2012 i 2015. Així ho va decidir aquest diumenge 28 de maig la ciutadania de València, en atorgar una aclaparadora majoria a les forces de la dreta.
L’alcalde que va obrir el balcó de l’Ajuntament a la ciutadania; el que va incrementar en 80 els quilòmetres de carril bici a la ciutat; va situar València com a Capital Verda Europea; va vedar la proliferació d’apartaments turístics al centre antic de la ciutat, i va situar-se radicalment en contra de l’ampliació del port, ja és història. Els seus vuit anys de govern apareixeran en els futurs llibres d’història com un miratge, una mena de parèntesi en una ciutat obstinadament de dretes.
Una gavina que s'enlaira
La patacada de l’esquerra és enorme, no tant per la seua incapacitat per retindre el vot, sinó per haver d’assumir que no podrà consolidar la transformació del model de ciutat que havia estat bastint els darrers vuit anys. El tsunami de la dreta, senzillament, li ha passat per sobre. La seua victòria resulta incontestable, sobretot tenint en compte que el Partit Popular havia obtingut el 2015 el seu pitjor resultat en dècades.
PP i Vox s'han beneficiat de l'increment de la participació i la desintegració de Ciutadans.
Fa quatre anys, els de la gavina aconseguiren una mica més de 84.000 vots. Aquest 28M, en canvi, 150.484 ciutadans els han fet confiança (el 36,6% dels votants). És un 78% més. Encara està lluny dels 208.000 vots que va obtenir Rita Barberà el 2011, però, sense dubte, és una xifra excel·lent. En regidors, el PP passa de 8 a 13 representants.
Igualment d’espectacular és l’increment que experimenta Vox, que passa d’un poc més de 28.000 vots el 2019 als 52.000 del passat diumenge: de 2 diputats passa a 4 i es converteix en la quarta força política, amb el 12,7% dels vots.
L’increment d’aquests dos partits s’explica per una doble raó: d’una banda, perquè han absorbit el vot que fa quatre anys va anar a parar a mans de Ciutadans. Els taronges passen d’un poc més de 68.000 vots a 9.500, circumstància que esborra del mapa els seus 6 regidors, amb Fernando Giner al capdavant.
D’altra banda, s’evidencia la forta mobilització de la dreta en aquestes eleccions. L’increment en la participació —de 5,7 punts— ha beneficiat sobretot aquestes formacions. Així, mentre Compromís i PSPV-PSOE sumen el 42% del vot, PP i Vox representen en el 49%.
“Governaré per a tothom. Açò no va de districtes ni de barris. Va de fer una ciutat líder, amb sentit comú, prosperitat i ocupació”, va manifestar diumenge a la nit Català, que va afegir que la seua aspiració és desbancar Barcelona com la segona ciutat d’Espanya en importància. Català té davant seu el repte d’arreplegar el testimoni de l’anterior alcaldessa popular, Rita Barberà, la qual va governar de forma ininterrompuda durant 24 anys i va convertir la ciutat en un fortí del Partit Popular.
El regidor decisiuLa derrota de l’esquerra és dura, especialment per a Compromís, que havia convertit la ciutat en el seu bastió. De fet, així com els socialistes han millorat els seus resultats (passen dels prop de 75.000 vots de fa quatre anys a un poc més de 78.000, per bé que això no es tradueix en nombre de regidors), els valencianistes han vist com s’erosionava el seu lideratge. La formació encapçalada per Ribó perd 1 dels 10 representants de què disposava, una circumstància que liquida l’esperança dels progressistes de continuar comandant el cap-i-casal. Les cares de pomes agres que des de les 19.45 h es podien veure al voltant de la seu del partit, tan bon punt han començat a transcendir les dades de l’enquesta de GAP3, han esdevingut més funestes a mesura que avançava la nit.
Compromís ha passat dels 106.000 vots de 2019 als quasi 99.000 d’aquest 28M. Es tracta, de fet, d’una xifra major que l’obtinguda el 2015, quan sorprenentment va aconseguir l’alcaldia, però insuficient davant l’embranzida dretana. De fet, Compromís, havia estat en les darreres eleccions la força més votada en 13 dels 19 districtes que conformen la ciutat. Aquest 28M ha estat incapaç de retenir aquesta majoria en cap d’ells.
Resulta significatiu, igualment, que als districtes de Ciutat Vella i Extramurs, fortament afectats per la turistització, el Partit Popular obté més del 40% dels vots, una circumstància que es podria llegir com un càstig cap a les polítiques de limitació de l’activitat turística i de la circulació de vehicles posades en marxa pel Pacte del Rialto.
Així mateix, de la forta mobilització de la dreta també parla l’alta xifra de participació en dos districtes tradicionalment votants de dretes. A l’Eixample i Pla del Reial, la participació ha estat del 79,1% i el 80,9%, respectivament, quan la mitjana a la ciutat ha estat del 72%.
Per a Joan Ribó, fins ara alcalde, els resultats del 28M a València són el fruit de l’“onada de color blau” que ha amarat tot l’Estat. Segons el líder de Compromís a la ciutat, “no hem superat els grans debats que han condicionat la campanya a escala estatal”, circumstància que, a parer seu, hauria precipitat la victòria de les forces de la dreta.
Els resultats d’aquest 28M a la ciutat de València, tot i la seua contundència, obren alguns interrogants. El primer té a veure amb la figura mateixa de Joan Ribó. La seua intenció, quan va arribar a l’alcaldia l’any 2015, era la de completar dos mandats i donar pas a alguna cara nova. Tanmateix, la dimissió de Mónica Oltra, principal baluard de la coalició, ara fa un any, unit al fet que la formació no haguera trobat ningú amb prou carisma per substituir-lo al capdavant de la llista municipal, van dur Ribó a fer un pas endavant.
La possibilitat que Joan Ribó abandone la primera línia està a sobre de la taula. Papi Robles esdevindria la cap de l'oposició.
La meta, és clar, era retenir l’alcaldia. Havent fracassat en aquest objectiu, resta per veure si Ribó pren l’acta de diputat o opta per fer un pas al costat, tot tenint en compte que el setembre vinent complirà 76 anys. En cas de retirar-se de l’esfera política, Papi Robles, fins ara síndica de Compromís a les Corts i número dos en la llista municipal, esdevindria la cara visible de la formació valencianista al cap-i-casal.
L’altra incògnita té a veure si Vox, amb els seus quatre regidors, entrarà o no a formar part del govern municipal. Fins ara, María José Català ha evitat manifestar-s’hi al respecte, però tot indica que la formació d’ultradreta no vendrà gratis el vot dels seus quatre regidors al consistori. El 17 de juny eixirem de dubtes, si és que María José Català, que eixirà de comptes durant aqueixos dies, no es posa de part. Molts companys li havien fet la broma durant la campanya: que el seu fill vindria, no amb una barra de pa sota el braç, sinó amb una vara de manament. I l’han encertada. La “Ribolució” ja és història.