26M

La dreta descarrila a València

Joan Ribó proporciona a Compromís la gran notícia d’aquest cicle electoral i reté València en mans de la coalició. La socialista Sandra Gómez millora el resultat del PSPV però queda lluny d’ell, mentre Unides Podem-EUPV no arriba al 5% necessari i desapareix del consistori. Per la dreta, María José Català manté el PP per davant d’un insípid Ciutadans i Vox s’hi estrena, però tot plegat no és suficient. L’esquerra no ha deixat escapar aquest contrapès clau de la Generalitat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ni el famós «carril Grezzi». Ni les anomenades «reines magues». Ni les ajudes a les entitats repetidament qualificades de «pancatalanistes». Ni les acusacions de ser un alcalde «a temps parcial», que no sentia «entusiasme» per la ciutat que governa. Res de tot això no ha erosionat Joan Ribó, que tornarà a ser investit alcalde de València el pròxim 15 de juny. Compromís conserva així la seua joia de la corona, el bé més preuat de què disposen, Generalitat al marge, i afermen un domini que passarà a estudiar-se a les facultats de Ciència Política, però també a les de Periodisme.

En primer lloc, perquè Compromís ha fet de València un fortí inexpugnable. Va imposar-se a les eleccions autonòmiques i ho ha tornat a fer a les eleccions municipals. La ciutat senyera del país continua pintada de color taronja. I no el de Ciutadans, precisament. Ho fa en un context extremadament advers, amb el PSOE en auge i els governs de les «ciutats del canvi» en caiguda lliure. Manuela Carmena ja és història a Madrid, igual com Ada Colau ho és a Barcelona, Pedro Santesteve a Saragossa, Xulio Ferreiro a la Corunya, Martiño Noriega a Santiago i Jorge Suárez al Ferrol. En canvi, Ribó és present a València. Present i futur. Caldrà estudiar a fons el fenomen Compromís al cap i casal i entendre la clau del seu èxit, encara més tenint en compte que la coalició, enguany, no ha obtingut uns resultats excelsos a escala local.

No és el cas de la ciutat de València, sens dubte. Malgrat el soroll mediàtic –i les converses de carrer – contra les polítiques dutes a terme per Compromís, la coalició incrementa el seu nombre de vots i de regidors. Això també cal estudiar-ho a les facultats de comunicació: ni l’opinió pública ni l’opinió publicada de vegades coincideixen amb l’opinió íntima de la gent. La que s’expressa cada quatre anys agafant una papereta i un sobre i introduint-los a una urna.

Perquè, en efecte, Compromís continuarà al capdavant de la tercera ciutat de l’Estat espanyol, la segona més important en mans de l’esquerra. Ho farà acompanyat del PSPV però ja no d’Unides Podem, a qui no ha salvat ni la coalició amb Esquerra Unida. Ofesos per les crítiques de la seua candidata –María Oliver– en campanya electoral, a la seu de Compromís hi trobaven explicació: va sobreactuat en excés, arribant a afirmar que se’n refiava més de la socialista Sandra Gómez que no de Ribó. Un intent de marcar territori que li ha eixit molt car i que tindrà conseqüències a l’hora de negociar el Botànic II. La posició negociadora dels podemites i d’EUPV no és tan còmoda com ho era la setmana passada. Potser els hauria convingut tancar el Consell de seguida en lloc de proposar una avaluació prèvia de la tasca de l’anterior.

La candidata del PSPV-PSOE a l'alcaldia de València, Sandra Gómez, saluda els militants socialistes. / EFE

El 4,3% dels vots de Podem a la ciutat de València, i els resultats tan irrisoris a tants pobles i ciutats, haurien compromès, i de quina manera, la presència d’Unides Podem-EUPV a les Corts en cas que els comicis valencians s’hagueren celebrat en la data inicialment prevista, el 26 de maig. L’avançament al 28 d’abril, per fer-los coincidir amb els estatals i garantir-ne una participació massiva, els ha aplanat el camí. Un Botànic sense Podem i Esquerra Unida potser s’hauria marcit ara.

I és que la victòria del bloc d’esquerres en nombre de regidors ha estat ajustadíssima: 17 a 16. Els 10 de Compromís, que en guanya un respecte 2015, i els 7 del PSPV, que en guanya dos, compensa els 3 que ha deixat de tenir València en Comú, la marca blanca de Podem. De l’altre costat, el PP baixa de 10 a 8, Ciutadans continua estàtic en 6 i Vox s’estrena al consistori local amb 2.

En 2015, la suma de les quatre principals candidatures d’esquerra (Compromís, PSPV, València en Comú i Esquerra Unida) va totalitzar 215.379 vots les eleccions, 35.000 més que els 180.773 que van reunir PP, Ciutadans, UPyD i Vox. Enguany, el trident d’esquerres n’ha atrets 197.150, i el trident de la dreta, 180.737. Tot plegat amb una baixada de la participació de vora sis punts –del 72,12% al 66,32%– que s’ha focalitzat especialment en barris perifèrics de la ciutat. En concret, als districtes de Rascanya, Benicalap, Olivereta, Poblats Marítims o els pobles de Benimàmet i Beniferri. En tots els casos, llocs en què el PSOE i Unides Podem-EUPV havien recollit bones xifres de vot el 28A.

En el cas de Compromís, fidelització absoluta dels 94.000 electors d’aquell dia a les autonòmiques i ampliació de la confiança provinent d’exvotants socialistes i de Podem. Coses de l’efecte alcalde i de l’adhesió sentimental a un projecte de ciutat vilipendiat des de diversos angles però que molts ciutadans ja consideren seu. La València amb mobilitat sostenible que preconitza Ribó i que té el regidor Giuseppe Grezzi com a principal estendard ha fet augmentar els vots a Compromís en una conjuntura global molt menys dolça que la de quatre anys enrere.

Eufòria a Compromís

«Xe que bo, alcalde Joan Ribó!, xe què bo, alcalde Joan Ribó!», escridassaven els militants i simpatitzants congregats junt la seu de Compromís. Escortat per una Mónica Oltra visiblement emocionada, Ribó i la resta de regidors electes van celebrar la victòria des de dalt de l’escenari ubicat a la plaça del Pilar, on cada any es planta un dels monuments fallers més imponents de la ciutat.

Amb el Govern de la Nau indultat per la ciutadania, Ribó pren la paraula i promet mantenir el seu estil, procliu al «diàleg» i la «participació». De fet, de bon començament matisa que l’èxit no ha estat seu, sinó fruit de la «tasca col·lectiva de moltíssimes persones», i assegura que el secret rau a «defensar les posicions de la majoria de la població». Té paraules de record per a Unides Podem i Esquerra Unida, formació que liderava ara fa dues dècades, però alhora no evita raonar-ne l’absència al nou Ajuntament: «Alguna cosa no han fet a la campanya». Ribó, per últim, assegura que continuarà defensant la gent «independentment del color de la seua pell, de la manera de pensar, de la seua religió, perquè per davant de tot hem de preservar els drets humans de totes i cadascuna de les persones». Un missatge a Vox, amb els quals haurà de conviure ara als plens municipals.

La batalla contemporània de València deixa un ferit de mort, Fernando Giner, que no veurà complert el seu somni de ser alcalde de València. A Déu gràcies. Insípid com és, pla com la meseta, no ha fet res més que repetir els 6 regidors que ja va obtenir en 2015. Suarà de valent per mantenir el càrrec de portaveu municipal. L’exfallera major Rocío Gil compta amb les simpaties de Toni Cantó per fer-se amb el comandament del grup, cosa que el posarà tens. Li agrada controlar-ho tot.

María José Català compareix davant la premsa després de l'escrutini dels comicis del 26 de maig. / EFE

L’altra aspirant conservadora, María José Català, salva els mobles i poca cosa més. En realitat, fa caure el PP dels 107.000 vots de 2015 als 84.000 d’ara. Les mateixes 84.000 paperetes, si fa no fa, que ja van obtenir Isabel Bonig i Belén Hoyo com a candidates a les Corts i el Congrés dels Diputats, el 28A. La seua collita no el col·loca en una posició indiscutible de cara a rellevar la presidenta del PPCV, si s’obre la cursa successòria. Per si de cas, va acceptar de liderar la llista sota la condició de seure també a l’hemicicle valencià, a fi d’estar-hi ben posicionada.

La socialista Sandra Gómez, que també somiava amb l’alcaldia, se’n queda sense però ben bé podria exigir la vicealcaldia. Els socialistes passen de la quarta posició a la tercera però es veuen incapaços de discutir-li la ciutat a Compromís. Amb tot, a cal PSPV la lectura és una altra: esperaven un efecte alcalde més fort, opinen que Ribó no ha rendibilitzat prou aquesta posició institucional i els vora 10 punts que han perdut, en conjunt, Podem i Esquerra Unida.

Siga com siga, la dreta ha descarrilat a València i Ribó continuarà anant cada dia en bicicleta a l’Ajuntament. Un escenari que a Compromís entenen com a idíl·lic i que els sectors més reaccionaris de la ciutat mai no acabaran de pair. La ciutat que fins fa poc controlava amb mà de ferro Rita Barberà continua en poder d’un català que gairebé sempre s’expressa en català, que no acudeix a les celebracions religioses, que vol protegir l’horta i que projecta una València amb menys privilegis per al vehicle privat. Si qualsevol Anticrist que es preue no ha de reunir totes aquestes característiques, deu faltar-li’n poc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.