Ni un terratrèmol terrestre de la pirotècnia de Vicente Caballer no provoca tant de soroll com la implosió patida per l’espai d’Unides Podem el 26 de maig de 2019. Aquell dia, els 60.000 vots que tots dos havien obtingut per separat en 2015 van quedar reduïts a cendres.
I és que les seues 16.176 paperetes no van arribar al 5% necessari per entrar en el repartiment dels 33 regidors. Compromís i PSPV-PSOE, amb 10 i 7 edils respectivament, van aconseguir retenir la majoria absoluta pels pèls, però van haver de contenir la respiració al llarg de tot el recompte.
Els resultats dels districtes parlaven amb nitidesa. Els de tots els districtes. A l’Olivereta, zona obrera, els 4.000 vots de la suma de València en Comú i Esquerra Unida en 2015 passaven a ser-ne 1.000, sota la marca Unides Podem. 3.000 de diferència que no es quedaven al sac de l’esquerra, ja que Compromís, amb prop de 500 vots més, i el PSPV, amb 800 més, únicament en guanyaven 1.300.
A Benimaclet, un barri més rejovenit, la desfeta d’Unides Podem —dels 2.700 vots de 2015 a 900 en 2019— tampoc no va ser compensada del tot per Compromís i el PSPV, cadascú dels quals va guanyar 500 vots.
Amb una dreta clarament més mobilitzada que aleshores, el risc de perdre l’alcaldia és ben real
Als Poblats Marítims, el drama fou encara pitjor. Unides Podem va passar de sumar 4.900 sufragis per separat a tenir-ne a penes 1.300 en conjunt, mentre Compromís es quedava com abans i els socialistes tan sols n’afegien 400.
A Patraix, un altre barri popular, idèntic esquema amb distint final: Unides Podem va baixar de 4.900 vots a 1.300, però Compromís i PSPV en guanyaven 1.400 i 1.500, respectivament.
En 2019 la participació va decaure en relació amb els comicis de quatre anys, els que van significar l’adeu de Rita Barberà —“qué hostia, qué hostia...”— a l’alcaldia. Del 72% al 66%. En total, s’hi van emetre 30.000 vots menys, amb una afecció especial sobre l’esquerra.
Perquè la dreta, pràcticament, va calcar el seu resultat de quatre anys abans. En 2015, la suma de PP, Ciutadans, UPyD i Vox havia totalitzat 180.773 vots, i en 2019, la suma de PP, Ciutadans i Vox va fer-ne 180.923. Tan sols 150 vots més.
Alerta roja
Amb una dreta clarament més mobilitzada que aleshores, el risc de perdre l’alcaldia és ben real. La majoria de Compromís i PSPV és massa ajustada, i així que l’un o l’altre perden un regidor, el govern progressista passarà al bagul de la història.
Per això mateix Compromís s’ha posat les piles. Fa mesos que explora un acord que li permeta atraure votants que en el passat van inclinar-se per les tres marques que van fer-li la competència per la seua esquerra: Unides Podem, València en Comú o Esquerra Unida.
Una jugada no exempta de riscos, perquè l’èxit de Compromís rau, precisament, en la transversalitat del seu votant. En aquest sentit, l’equip negociador de la coalició valencianista —format per Papi Robles, Pilar Soriano, Natxo Serra i Sara Moltó— té clar que no s’ha de malbaratar aquest factor.
Podem no veia receptivitat per part de Compromís a l’hora d’arribar a un acord. Així com Compromís sempre va desestimar la possibilitat d’anar acompanyat d’Unides Podem a les eleccions a les Corts, la formació morada considerava inacceptables les condicions que marcava Compromís per presentar-se conjuntament al cap i casal.
Bàsicament, en són dues: que la marca siga Compromís —amb una marca paraigua al costat que de cap manera no hauria d’incloure el nom d’un altre partit— i que el primer candidat o candidata de la confluència no aparega fins al número 11, és a dir, fins al número que significaria un creixement dels 10 regidors actuals. Al costat del seu nom sí que podria aparèixer, entre parèntesis, la formació a què pertany.
“És una bona oferta”, afirmen des de Compromís, on circumscriuen el possible acord a EUPV. Per part d’aquesta força actuen com a negociadors el coordinador local, Bernabé Aldeguer, que en seria candidat, Pau Díaz, Ventura Montalbán —germà de l’històric dirigent Antonio Montalbán— i Irene Sanroque. La cúpula del partit a la ciutat.
Una fórmula com ara Compromís-Estimem València, per posar un exemple, podria satisfer Esquerra Unida? Aldeguer destaca que tenen “experiència sobrada a fer conviure la nostra sigla amb una marca paraigua” i que “la presència de la nostra sigla permetrà que el nostre electorat es mobilitze al màxim”. “És prioritari sentir-nos còmodes amb el material de campanya i la visibilització de les persones de la nostra organització que puguen integrar la candidatura”, rebla.
Però, com ha quedat dit, Compromís no vol fer conviure el nom i logotip d’EUPV amb el seu, sinó limitar-se a indicar, entre parèntesis, la procedència dels membres de la llista adscrits a unes altres forces polítiques. En aquest cas, a Esquerra Unida del País Valencià.
“Hem de dotar-nos d’un instrument jurídic que preserve la nostra autonomia en la possible coalició”, afegeix Aldeguer. “Amb tot, prioritzarem la flexibilitat, explorarem totes les vies d’acord per arribar a una entesa”.
A Podem ja descarten anar-hi amb Compromís. La seua secretària local, Chelo Poveda, remarca que confien plenament en Pilar Lima, secretària general al País Valencià i síndica del grup parlamentari de les Corts. Una “candidata potent” a l’alcaldia que, segons ella, afavorirà el “retorn” de Podem a l’Ajuntament.
Si les enquestes ja situen la marca autonòmica Unides Podem en la corda fluixa, caminant sobre el 5% que dona accés a l’hemicicle o fa caure al buit, la possibilitat que no hi vagen junts no faria sinó complicar-ho encara més
La condició de “referent de l’esquerra” que atorguen a Lima i aquesta capacitat d’arribar al 5% abanderant en solitari la marca Podem no evita que les converses amb EUPV continuen obertes. I amb el desig que acaben bé. Perquè els números indiquen que Lima no ho té tan fàcil. El 4,2% d’Unides Podem en 2019 és una pista sobre com pot anar la cosa.
De fet, Poveda fins i tot parla d’un pack, o siga, que el pacte d’Unides Podem a escala autonòmica —que no s’ha tancat i en què preval la desconfiança mútua per la mala experiència dels darrers quatre anys— estiga subjugat al del cap i casal. “Si no, la gent es confondria a l’hora de votar”, assevera. “La intenció és aquesta, però veurem com evoluciona tot”, matisa.
Escenari de divisió
Així i tot, València no seria l’única població on es presenten dividits. A Alcoi, Podem i Esquerra Unida tornen a anar per separat, igual com a Asp (Vinalopó Mitjà), on EUPV ostenta l’alcaldia i Podem no va obtenir-hi ni un sol edil.
Aquest escenari complex s’ha agreujat per la relació tan dolenta que existeix entre els set membres del grup a les Corts. Un divorci a la ciutat de València, doncs, podria tenir conseqüències dramàtiques. Si les enquestes ja situen la marca autonòmica Unides Podem en la corda fluixa, caminant sobre el 5% que dona accés a l’hemicicle o fa caure al buit, la possibilitat que no hi vagen junts no faria sinó complicar-ho encara més. La supervivència de Podem i d’EUPV seria gairebé miraculosa.
A Compromís desitgen que un eventual acord amb Esquerra Unida a València no trenque les opcions de reeditar Unides Podem a les Corts. En qualsevol cas, subratllen que la formació morada “ha perdut el contacte amb els col·lectius socials i no ha tret el profit que podria de la Conselleria d’Habitatge”.
En canvi, estarien encantats de comptar a la seua llista, en l’11è lloc, amb Pau Díaz, un professor de dilatada trajectòria a CCOO, molt actiu als moviments cívics —sobretot, als Poblats Marítims— i que forma part de la Comissió Ciutat-Port, on també hi ha, per cert, Antonio Montiel, el primer secretari general que va tenir Podem al País Valencià, coprotagonista del primer Botànic.
“Esquerra Unida sempre ha buscat un pacte a tres a València, però Podem va desestimar-lo de seguida”, expressen des de Compromís. “Hem llegit declaracions de Compromís que no eren proclius a un acord, fins al punt de vetar la nostra candidata, Pilar Lima”, contraposa Poveda, que espera que les “reunions discretes” amb EUPV fructifiquen.
No obstant, a Esquerra Unida agrada més la via Compromís. “Vam tractar de convocar una reunió a tres bandes, però no va poder ser”, lamenta Aldeguer, el qual expressa que “els vots d’Esquerra Unida són clau per mantenir i enfortir el govern de progrés a la ciutat; no volem un retorn al PP, ara acompanyat de Vox”.
Aldeguer recorda que a Esquerra Unida els col·lectius locals gaudeixen d’autonomia plena a l’hora d’arribar a conformar coalicions preelectorals. “Les realitats municipals no sempre tenen a veure amb les de país”, assenyala. Descartat el “front ampli”, el líder local d’EUPV assegura que es decantaran per l’opció “capaç de mobilitzar més vots”.
La bona sintonia entre l’alcalde, Joan Ribó, i la coordinadora general d’EUPV, Rosa Pérez Garijo, és un altre element a tenir en compte. Quan ella va liderar la branca juvenil d’Esquerra Unida, on va rellevar Mónica Oltra, Ribó ja era un dels referents del partit.
Ell està esperançat en un retrobament que aferme les opcions de continuar a l’alcaldia. Per això Compromís s’ha proposat explotar el jaciment de petroli que hi ha a la seua esquerra.