El mercat d'hivern de fixatges del futbol està confeccionat per a les urgències, per a reforçar aquelles posicions que els clubs habitualment no han sabut cobrir en la finestra estiuenca. Si una esquadra, per exemple, està en descens i troba a faltar un davanter amb dinamita en les seues botes, buscarà desesperadament, amb l'angoixa de combinar necessitats i equilibri pressupostari, un jugador que puga aportar la punteria requerida per eixir del pou de la classificació.
A la política, instal·lada quasi en una campanya electoral permanent, on es busca el titular diari i el cop d'efecte pràcticament cada jornada, el mercat de fixatges no està sotmès a un període concret. No hi ha finestra d'hivern i d'estiu, ja que l'etapa per incorporar i sumar gent a les teues files està oberta els 365 dies de l'any. I més si aconsegueixes robar talent al teu contrincant.
En l'època propera als comicis, però, hi ha més moviments. El ritme és més frenètic. Tothom cerca confeccionar unes llistes atractives, amb persones que siguen reconegudes i que transmeten transversalitat i centralitat al projecte. El PPCV va efectuar aquest dijous la seua primera gran maniobra: va sumar al seu equip econòmic Ruth Merino, qui fins fa poques setmanes exercia de síndica de Ciutadans a les Corts Valencianes. Un fixatge que s'emmarca dintre de l'estratègia dels populars d'incorporar càrrecs del partit taronja ateses les perspectives de naufragi dels d'Inés Arrimadas en qualsevol convocatòria a les urnes.
«M'he adonat que el lloc des del qual puc seguir emprant la ferramenta de la política és ací», va expressar Merino en referència a l'antiga casa comuna del conservadorisme espanyol, mentre el president del PPCV, el neozaplanistaCarlos Mazón, com si es tractara del màxim representant d'un club esportiu, no tancava la porta a més fixatges per engreixar l'alineació electoral dels dretans: «Seguim amb la política de braços oberts al talent». María José Català, síndica de la formació de la gavina a les Corts Valencianes i portaveu dels populars a l'Ajuntament de València, tampoc renunciava als fixatges, ni que fora pagant la clàusula de rescissió in extremis.
Merino es convertia, per tant, en el rostre visible d'un equip econòmic conformat per habituals càrrecs del partit de la gavina, com ho són Rubén Ibañez, diputat a la cambra parlamentària valenciana; Juan Antonio Rovira, portaveu adjunt dels conservadors a l'hemicicle; Salomé Pradas, senadora i antiga directora general de Medi Ambient durant l'etapa d'Alberto Fabra al capdavant de la Generalitat Valenciana; i Eusebio Monzó, qui va ser veu dels populars al consistori de València. Als cinc, Mazón, qui també ostenta el càrrec de president de la Diputació d'Alacant, els ha encarregat una missió: actualitzar la proposta de reforma fiscal que va presentar temps enrere.
Atracció fiscal
El PPCV va fer d'aquell plantejament de reducció fiscal el seu principal argument, la seua bandera econòmica de cara als pròxims comicis valencians. Els conservadors valencians, autoreferenciats, de vegades, com a liberals a pesar de no fer males cares als pactes amb l'extrema dreta Vox, prometien una retallada tributària 1.530 milions, la qual beneficiaria, en paraules de Mazón expressades aquest dijous, «un poquet als que més tenen, i més als que menys posseeixen». Els experts, però, n'advertien de la regressivitat de la proposta.
L'atracció de la frase «baixar impostos» a la societat valenciana va provocar una rèplica del PSPV, els quals van arrossegar a la resta de forces botàniques. Al passat debat de política general del País Valencià, el president de la Generalitat Valenciana, el socialdemòcrata Ximo Puig, va anunciar una reforma fiscal que beneficiaria les rendes baixes i aquelles considerades com a mitjanes. La proposta xocava amb la línia argumental que fins aquell moment havia mantingut la Moncloa, la qual a poc a poc va adoptar una política amb una filosofia similar a la impulsada pel Govern valencià.
La voluntat de Compromís i d'Unides Podem d'aprofitar l'avinentesa per a augmentar la pressió fiscal als rics valencians va generar un estira-i-arronsa amb els socialistes, que havien comunicat aquella proposta al debat de política general si fa no fa de manera unilateral. A les acaballes d'octubre, finalment, va tancar-se per part del Botànic una modificació tributària amb un impacte de 149 milions d'euros.
La reforma tenia efectes positius sobre les butxaques de les rendes inferiors a 30.000 euros, que serien els principals guanyadors de la reducció fiscal. També se'n beneficiaven aquelles rendes entre els 30.000 i els 60.000 euros. Els morats aconseguien, fins i tot, incrementar la càrrega tributària als poderosos, però l'aplicació quedava postergada fins a l'any 2024. O dit d'una altra manera: quedava lligada la seua implementació a la reedició de la majoria botànica, i en cas d'haver-hi una correlació de forces a les Corts Valencianes similars al camp progressista.
El protagonisme d'aquesta reforma fiscal i la revitalització de la proposta tributària dels populars per part del seu presidenciable a la Generalitat Valenciana mostra l'aferrissada lluita pel relat econòmic que manté la principal força opositora i els actors partidistes implicats en l'Acord del Botànic. A imitació de la tàctica inicial del líder estatal, Alberto Núñez Feijóo, posteriorment modificada pel fracàs de les perspectives econòmiques més apocalíptiques, el PPCV ha fiat en els darrers mesos una part rellevant del seu discurs a l'economia. No debades, qualificaven el País Valencià com a un «infern fiscal», una argumentació que xocava amb la reforma fiscal progressista del Consell.
Inversions estrangeres, la carta botànica
Les forces botàniques i, de manera més insistent, el president Puig s'han acollit també a l'economia com a principal carta de presentació per intentar decantar l'escenari d'empat demoscòpic. Concretament, han reivindicat l'arribada d'inversions estrangeres de pes al País Valencià, així com el manteniment d'importants indústries per al teixit econòmic autòcton com ara la multinacional de l'automoció Ford, qui va guanyar la batalla per conservar la planta a la seua competidora alemanya. Estaven en joc fins a 30.000 llocs de treball directes i indirectes, i un percentatge rellevant del PIB valencià.
Al manteniment de Ford, però, s'ha sumat l'arribada d'una altra gran empresa del sector automobilístic com ho és Volkswagen. Tot i que els dubtes en les ajudes públiques de l'executiu de Sánchez van fer perillar el desembarcament de la gran companyia germànica, ja s'ha iniciat el compte enrere per a la construcció de la gigafactoria de bateries elèctriques. La inversió prevista és de 7.000 milions d'euros, així com es preveu que la planta instal·lada a Sagunt (Camp de Morvedre) genere 3.000 llocs de treball directes i fins a 12.000 d'indirectes.
L'aixecament d'aquesta gigafactoria no ha estat l'única gran inversió procedent de l'estranger. Al contrari, el País Valencià s'ha convertit en un territori força atractiu per a les empreses foranies, segons repeteix la conselleria d'Economia, encapçalada per Rafael Climent, de Compromís. Amb un creixement de la inversió estrangera del 14,2% si es compara l'any 2022 amb l'exercici anterior, València ha estat notícia per haver estat escollida com a una de les dues seus d'una filial de la tecnològica Hitachi al sud d'Europa. L'operació generarà 1.000 llocs de treball.
Abans de l'empresa japonesa, va instal·lar-se a la capital valenciana HP, la qual preveia donar feina en tres anys a 500 enginyers. La llista es complementa amb l'aterratge de grans companyies com ara Siemens Mobility, divisió de solucions de transport de la transnacional alemanya Siemens, que va obrir un centre tecnològic en el cap i casal valencià; i Lufthansa Technik, una firma que ha instal·lat a la ciutat mediterrània la seua nova plataforma digital de productes com ara el manteniment predictiu.
L'última a acomodar-se al territori valencià ha estat la multinacional tecnològica d'origen japonès Toshiba, qui ha desembarcat a València amb el lloguer d'unes oficines des de les quals pretén desenvolupar els seus nous productes, com ara diverses eines que empren intel·ligència artificial. Fora del perímetre de l'àrea d'influència de la capital del País Valencià, també s'han donat inversions de companyies transnacionals, com ara del gegant del comerç en línia Amazon, qui va inaugurar un nou centre logístic a Onda (Plana Baixa).
«Aquestes inversions al País Valencià estan motivades per diversos factors. La geopolítica, per exemple, té influència, ja que moltes empreses nord-americanes estan retirant-se d'Àsia perquè des dels Estats Units d'Amèrica ja s'ha assenyalat l'enemic a batre, que no és un altre que la Xina», analitza Elies Seguí, director de la Càtedra d'Economia Valenciana i professor de la Universitat Politècnica de València, qui agrega com a una altra causa «la descomposició de les cadenes de valor i de subministrament». «Tots aquests factors fan que moltes empreses estiguen relocalitzant-se, i Espanya i Itàlia estan sent els destins escollits», afirma.
La invasió russa d'Ucraïna també ha jugat a favor. No debades, la filial japonesa d'Hitachi instal·lada a València anteriorment estava en territori ucraïnès. «La guerra provoca que els països de l'entorn, com ara Polònia o la República Txeca, per citar dos exemples, no siguen observats amb les mateixes garanties que, per exemple, Espanya», sosté, per assenyalar que «el bon clima empresarial del País Valencià, l'existència de bones universitats i l'acció del govern botànic han provocat que el País Valencià siga un dels receptors d'aquestes inversions». «S'ha buscat per part del Consell. De fet, és una política de consens a l'esquerra valenciana», remarca.
En l'arribada d'aquestes inversions, segons explica Joan Ramon Sanchis, catedràtic d'Organització d'Empreses i director del departament de Direcció d'Empreses de la Universitat de València, «ha jugat un altre factor polític: la superació d'aquesta visió del País Valencià com a un territori amb un elevat grau de corrupció, al qual havia contribuït els anteriors governs del PP». «El Botànic ha fet un esforç de sanejament de la imatge del País Valencià, i això ha contribuït a la captació d'inversions de grans firmes estrangeres», arredoneix.
«La Generalitat Valenciana s'ha mogut per captar aquestes inversions exteriors. La política de la conselleria d'Economia ha anat en aquesta línia. Sense aquesta estratègia, no crec que s'haguera donat, ja que no observe massa factors econòmics, atès que el País Valencià continua sent un territori amb una renda per sota de la mitjana de l'Estat espanyol. Una altra cosa, però, és que aquest full de ruta econòmic siga el desitjat per al futur i la sostenibilitat de l'economia valenciana», desgrana. L'economia com a gran cavall de batalla entre el PPCV i les forces botàniques, en una lluita per imposar el relat de cara a unes eleccions que estan a tocar.