El passat 20 d’agost, una bomba adossada adherida al seu cotxe va acabar amb la vida de Darya Dugina, filla del filòsof polític Aleksandr Dugin, en una zona residencial als afores de Moscou. Dos dies després de l’atemptat, els serveis secrets russos (FSB) van acusar els serveis secrets ucraïnesos de ser els responsables de l’atac, perpetrat, segons ells, per la ciutadana ucraïnesa Natalia Vovk, la qual suposadament hauria fugit cap a Estònia hores després de cometre l’acció. Un dia abans d’aquest anunci fet pel FSB, però, el 21 d’agost una misteriosa organització no coneguda fins al moment va sortir a la llum, reivindicant-se com a autora de l’atemptat: l’Exèrcit Nacional Republicà (NRA per les seves sigles en rus)
El comunicat on es reivindicava l’autoria de l’acció va ser llegit per Ilya Ponomarev, exdiputat i opositor rus que des de 2016 viu exiliat a Kíiv, i que des de l’inici de l’ofensiva russa contra Ucraïna ha col·laborat amb les autoritats locals. El text va ser emès pel canal antiguerra rus "Matí de Febrer" (Утро Февраля en rus), que opera des de la capital ucraïnesa. Autoconsiderats com a partisans en lluita armada contra les autoritats russes, l’NRA reivindica també molts dels sabotatges i atacs contra infraestructures d’ús militar i edificis del Ministeri de Defensa rus que s’han produït durant els darrers mesos a la Federació Russa des de l’inici de la guerra.
Al comunicat del 21 d’agost l’Exèrcit Nacional Republicà denuncià l’ofensiva russa a Ucraïna com una “guerra fratricida entre pobles eslaus, enviant soldats russos a una mort segura i sense sentit”. Consideren Putin com un “usurpador del poder i criminal de guerra”, i reivindiquen el “dret a rebel·lar-se contra els tirans, per a deposar i destruir Putin, ja que se’ls ha privat del seu dret a vot” i “alliberar-se dels lladres que roben al poble”, anunciant la seva intenció de portar a terme accions també contra “empresaris i oficials corruptes” i càrrecs militars, amb l’objectiu de crear un segon front a la rereguarda. L’Exèrcit Nacional Republicà va fer també una crida als ciutadans russos a unir-se a les seves files, reivindicant la bandera blanca-blava-blanca com a símbol de la “nova Rússia”, un símbol nascut durant les protestes contra la guerra que van tenir lloc a diferents ciutats russes, especialment durant les primeres setmanes del conflicte a Ucraïna.
Fins ara ha estat difícil determinar la dimensió real de les seves forces, però el cert és que es tracta de la primera vegada en anys que una part de l’oposició a Putin s’organitza de forma armada. El seu canal de difusió per Telegram és Rospartizan, on hi ha publicats desenes de vídeos i imatges de molts dels sabotatges i atacs que s’han produït dins de Rússia des de llavors.
Discrepàncies amb part de l’oposició
La irrupció pública d’aquesta organització no ha estat ben rebuda per part de diversos dels líders històrics d’una part de la oposició liberal russa, com ara Mikhail Khodorkovsky, Gary Kasparov o Dmitry Gudkov, agrupats al conegut com a Comitè d’Acció Russa. Impulsors del conegut com a Congrés de la Rússia Lliure, que va tenir lloc a Vilnius, la capital lituana, entre el 31 d’agost i el 2 de setembre, aquests van considerar l’opositor rus Ponomarev com a persona non grata, i van rebutjar el que van considerar com a accions de “terrorisme”. Per la seva banda, Ponomarev va respondre a aquests posicionaments al seu canal de Telegram, considerant-los com a mostres de “gelosia, en tant que s’estan creant nous elements de legitimitat dins l’oposició russa, i de clandestinitat revolucionària russa, per als quals no estaven preparats”
Es fa, doncs, evident l’aliança que s’està produint entre, si més no, una part de l’oposició russa amb el govern ucraïnès. De fet, l’Exèrcit Nacional Republicà té una vinculació amb la unitat militar Llibertat de Rússia (Svoboda Rossii, en rus), formada per ciutadans russos, i enquadrada dins les forces armades ucraïneses. Creada poques setmanes després d’iniciar-se la guerra, segons Aleksei Arestovitx, exassessor del president ucraïnès Volodomir Zelenski, al juny aquesta unitat estava formada per unes 250 persones. Tot i així, segueixen existint moltes incògnites i dubtes en relació a les seves vertaderes dimensions.
Precisament, el passat 31 d’agost es va signar a Kíiv una declaració de cooperació entre la l’Exèrcit Nacional Republicà, Llibertat de Rússia i el Corpus de Voluntaris Russos (RDK per les seves sigles en rus), una de les darreres milícies formades per ciutadans de la Federació Russa a Ucraïna per contribuir a l’esforç militar contra la invasió russa. La declaració estableix un centre de coordinació política liderat pel mateix Ilya Ponomarev.
Connexió ultradretana del RDK
L’RDK, el Corpus de Voluntaris Russos, utilitza una versió adaptada del símbol del grup juvenil paramilitar Idea Blanca, fundat els anys trenta per un col·laboracionista rus del règim nacionalsocialista de Hitler, Viktor Larionov: una espasa invertida i encerclada. Es tracta d’una connexió històrica que reivindiquen de forma oberta al seu canal de Telegram.
De fet, RDK no són els primers en utilitzar aquesta icona. També és l’emblema del Centre Rus, paraigua dels exiliats russos a Ucraïna provinents de l’àmbit polític ultradretà del país veí, d’entre els quals destaca Alexei Levkin, cantant de la banda de black metal nacionalsocialista M8L8TH. Levkin és també la cara visible de Wotanjugend (WJ), un col·lectiu amb arrels en l’escena musical neonazi de principis dels 2000 a Rússia. Tant ell com un altre líder de WJ, Ivan Mikheev, ja van donar suport a les protestes de l’Euromaidan l’any 2014, que després d’una espiral de violència van acabar amb la caiguda de l’expresident ucraïnès Víktor Ianukòvitx.
WJ i Levkin tenen una relació estreta amb Andriy Biletsky, comandant d’Azov quan encara era un batalló abans que s’integrés a la Guàrdia Nacional com un regiment dependent del Ministeri de l’Interior ucraïnès, i ara líder del partit Corps Nacional. Se suposa que la creació d’un moviment polític i la integració d’Azov com a regiment de les forces armades regulars d’Ucraïna van implicar la independència orgànica de les dues parts, però l’any 2018, el regiment Azov va cedir part de les seves instal·lacions a Kharkiv a WJ per a organitzar el seminari Thule Signal, que oferia formació teòrica i militar als que en van participar. La seva inauguració va comptar amb la presència de Biletsky, el moviment del qual demanava que s’atorgués la nacionalitat ucraïnesa als russos neonazis exiliats.
Al compte de Tik Tok de RDK hom hi pot trobar també vídeos de l’empresari propietari de la marca de roba White Rex, Denis Nikitin, també promotor de combats d’arts marcials mixtes només per a persones blanques, qui a l’inici de la invasió va fer una crida als supremacistes blancs d’arreu a unir-se a les forces armades ucraïneses.
Nikitin està involucrat en l’organització ultradretana d’Ucraïna Tradició i Ordre, el canal de Telegram de la delegació alemanya de la qual, dirigida pel neonazi alemany d’origen ucraïnès Ivan Kormilitsyn, va ser un dels que va difondre a l’Europa occidental el naixement de la milícia de voluntaris russos. Kormilitsyn forma part de l’entorn del grup Aktionsblog, il·legalitzat l’any 2021 pel govern d’Alemanya i alguns dels membres del qual han participat de tornejos d’arts marcials que comptaven amb el suport de White Rex.
A preguntes d’EL TEMPS sobre les possibles raons per les quals hi ha ciutadans russos que s’uneixen a les seves files, un portaveu de la milícia RDK assegura via Telegram que disposen d’instructors “amb experiència en combat” i que poden oferir-los “programes d’entrenament, equipament i molt més”. En el moment de contactar-los, una setmana i mitja després d’anunciar-se, afirmaven tenir amb ells “unes dotzenes d’efectius”.
Diuen tenir bona relació amb les forces armades ucraïneses, i veuen l’atemptat contra la filla d’Alexander Dugin com un “resultat natural”, ja que la consideren ideòloga del “règim criminal de Putin” i “una pseudofilòsofa que cridava al genocidi del poble ucraïnès”. “Havia de respondre per tot això, i al final ha pagat el preu de la seva inhumanitat i la seva incitació”, conclouen.
Els russos no són els únics estrangers de l’àmbit post soviètic que s’han implicat de forma massiva en els combats contra les forces armades d’aquest país a Ucraïna. Segons l’informe Western Extremism and the Russian Invasion of Ukraine in 2022, la Legió Estrangera Georgiana aplega uns centenars de membres, el que inclou persones provinents de l’Estat espanyol, com Francisco Floro. També els bielorussos conformen un contingent prou important, tractant-se sobretot d’opositors al president Lukaixenko, que arran de la crisi política i l’onada repressiva que es va produir a Bielorrússia a partir de l’agost de 2020 van optar per exiliar-se a Ucraïna.