Quan el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, va pujar a la trona parlamentària de les Corts Valencianes, era conscient que l'anunci d'una reforma fiscal que rebaixara els impostos a les rendes inferiors als 60.000 euros tindria ressò més enllà de les fronteres del País Valencià. Comunicat durant el debat de política general del setembre passat i sense haver-la consultat abans amb els socis governamentals de Compromís i Unides Podem, la baixada tributària a les capes desfavorides i a bona part de les classes mitjanes tenia possibilitats de ser interpretada a la Moncloa com a una acció contrària al missatge emès per la coalició espanyola entre socialistes i morats. Encara que les diferències amb la política fiscal de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i del seu homòleg a la Junta d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, eren nítides i marcadament àmplies, la dreta podria emprar aquest paquet fiscal per a atacar el president espanyol Pedro Sánchez.
Puig, conscient que les eleccions valencianes es dirimiran en un escenari de certa igualtat entre el bloc conservador-reaccionari i el progressista, va idear una fórmula per intentar esmicolar el missatge atractiu del PP. Malgrat defensar una reforma tributària que tenia com a últims beneficiaris els grans patrimonis, el discurs de populisme fiscal dels conservadors podria ser convincent per a determinades classes mitjanes, les quals podrien tenir un dilema entre escollir la papereta del PSPV o l'encarnada pel president de la Diputació d'Alacant, el neozaplanista Carlos Mazón. Enfront d'aquesta tessitura, el cap del Consell va proposar una modificació fiscal que ha estat arredonida a proposta de valencianistes i morats amb increments a l'impost de patrimoni, l'impost de transmissions patrimonials i per a les rendes més elevades a través de l'IRPF.
El relat econòmic del president de la Generalitat Valenciana es complementava en la capacitat que havia tingut l'administració autonòmica d'atreure inversions en els darrers anys. Una política de seducció de capital d'altres indrets lluny del territori valencià que tenia com a màxim exponent l'arribada de la gigafactoria de bateries elèctriques de Volkswagen a Sagunt, una ciutat de la comarca del Camp de Morvedre que va ser víctima directa durant els anys vuitanta del segle passat d'un sagnant procés de desindustrialització. Sagunt, en aquell moment, va erigir-se en una mena de Detroit a escala valenciana. L'obtenció d'aquesta fàbrica revertia el greuge amb aquesta ciutat i permetia al Govern valencià del PSPV, Compromís i Unides Podem vendre un èxit econòmic aconseguit, fins i tot, contra el posicionament inicial d'un Govern espanyol que preferia la seua instal·lació a terres extremenyes. El Botànic havia picat pedra amb un resultat victoriós.
Amb una inversió milionària de 7.000 milions d'euros, la planta prevista per la multinacional teutona generaria fins a 3.000 llocs de treball directe i altres 12.000 d'indirectes. La instal·lació a Sagunt d'aquesta gigafactoria s'observava com a una oportunitat perquè la Generalitat Valenciana pressionara a les autoritats espanyoles per accelerar la construcció dels trams pendents del corredor mediterrani, s'obtingueren sinergies innovadores amb la resta del teixit productiu valencià i aportara un altre argument a la direcció de la companyia nord-americana Ford per quedar-se en Almussafes (Ribera Baixa), tal com, finalment, va ocórrer en detriment de la seua competidora localitzada a Saarlouis, una població quasi fronterera amb la veïna França.
El projecte d'economia verda de Volkswagen al País Valencià estava lligat, però, al finançament públic dels fons europeus, els quals són distribuïts pel Govern espanyol a través d'un mecanisme denominat com a Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, més coneguts per l'acrònim de PERTE. La multinacional germànica aspirava a captar 1.000 milions d'euros públics per a un projecte que, segons ha subratllat reiteradament la companyia, era la inversió més important d'aquesta indústria a l'Estat espanyol. De fet, l'aportació pública era fonamental per tirar endavant la construcció de la factoria: «Construirem la gigafactoria de bateries amb una inversió de més de 3.000 milions d'euros, però els fons del PERTE són essencials si volem fer realitat la nostra ambició de convertir Espanya en un centre europeu per a vehicles elèctrics», va expressar en la presentació Thomas Schmall, president de la Seat, integrada dintre del grup d'automoció de Volkswagen.
Tot i les xifres de vertigen en matèria d'ocupació que tenia aparellada la instal·lació de la planta a Sagunt, l'empresa automobilística, segons El Confidencial, contemplava una injecció pública propera als 700 milions d'euros. En el PERTE, tanmateix, només s'han programat desemborsar per part de l'executiu espanyol poc més de 167 milions d'euros. Lluny de les seues pretensions, la multinacional alemanya ha posat en guaret la inversió en cas que no es produïsca un augment del finançament públic. Ha amenaçat, fins i tot, de tirar marxa enrere el projecte ancorat en les activitats productives lligades a la transició ecològica de l'economia. Un avís que ha posat en alerta roja la Generalitat Valenciana i el mateix executiu de coalició presidit pel socialista Sánchez. La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha anunciat aquest divendres una ampliació del PERTE d'automoció de 880 milions d'euros amb l'objectiu de reduir l'empipament de Volkswagen.
«És possible que en un context de decisió complexa, obert, transparent, i per a totes aquelles firmes que volgueren participar en el PERTE, puga estar havent-hi qüestions de matís que cal repassar i revisar de fons. Ara bé, em consta que el compromís del grup alemany continua sent total amb el projecte de la gigafactoria de Sagunt», ha afirmat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, en una entrevista a la cadena privada estatal Antena 3. «Espere un resultat positiu per a la gigafactoria de Volkswagen, ja que hi ha voluntat conjunta tant del Govern [espanyol] com de l'empresa perquè tire endavant el projecte», ha afirmat el cap del Consell.
El Govern valencià necessita la confirmació d'aquesta inversió per mantenir el seu relat d'executiu amb capacitat per atreure empreses de rellevància. Es tracta, no debades, d'un argument de pes de cara a confrontar amb el model d'economia que ofereix el PP, el qual sempre s'ha intentat relacionar, fins i tot quan xoca amb els indicadors, amb la creació d'un ambient business-friendly. En cas que les negociacions entre el gabinet de Sánchez i la multinacional alemanya fallaren, aquest èxit es transformaria en un fracàs i suposaria un revès de gran dimensió per a una Generalitat Valenciana que ha de batallar a tocar dels comicis autonòmics contra la revolta empresarial en Alacant pel maltractament inversor de l'Estat espanyol en aquelles comarques, amb la crisi oberta en el sector del taulell per l'encariment del preu del gas i amb una situació econòmica força complicada per una inflació derivada de l'agressió russa a Ucraïna. La resolució del problema amb la planta a Sagunt s'ha convertit en una partida vital per a les perspectives a les urnes del Consell d'esquerres. Com fou la pugna per conservar Ford.