Les bengales eren l'expressió de la protesta. Les carreteres estaven col·lapsades, els clàxons emetien un soroll ensordidor i les pancartes de rebuig a la decisió de Ford Europa eren clares. Els rostres a la factoria, entre els treballadors de la multinacional automobilística, eren de desolació. En temps d'incertesa econòmica, de fortes turbulències energètiques per la guerra d'Ucraïna i de pujades de preus sense fre arreu de la Unió Europea, assabentar-se que l'inexorable pas del temps t'arrabassarà la manera de guanyar-se la vida, que el calendari ha posat data de defunció al teu lloc de treball, és sinònim, com a mínim, d'angoixa i desesperació.
La planta de producció de Ford a la població alemanya de Saarlouis s'ha impregnat aquest dimecres d'aquesta sensació de ràbia i desesperança, però aquesta estampa s'hauria pogut repetir a la factoria instal·lada a Almussafes (Ribera Baixa). Ambdues fàbriques competien a la baixa, en una mena de joc del calamar per als treballadors i les seues condicions laborals, per acollir els nous models elèctrics que vol implementar de manera definitiva la companyia automobilística l'any 2030. Ford va decidir obrir una pugna entre les factories d'Alemanya i del País Valencià pel redimensionament que exigeix la transició energètica i ecològica al sector de l'automoció: amb el foment d'altres models de transport de caràcter col·lectiu, la demanda de vehicles elèctrics serà menor en comparació a l'existent d'aquells alimentats mitjançant els combustibles fòssils.
El joc farcit de riscos de lligar una part de la sort econòmica d'un territori a les decisions d'inversió empresarials d'una companyia d'origen estranger ha estat favorable, de moment, per al País Valencià: la ministra d'Indústria, la socialista Reyes Maroto, comunicava aquest dimecres que la multinacional nord-americana es decantava per la planta d'Almussafes. L'elecció allunyava el fantasma de Detroit, qui va entrar en una època de decadència econòmica d'ençà de la pèrdua de la seua potent indústria automobilística. Ford, no debades, representa prop del 12% del PIB valencià i genera 30.000 llocs de treball, en cas de sumar els directes i els indirectes.
El pla d'ajustos salarials i de condicions laborals pactat entre la central obrera UGT, sindicat que ostenta pràcticament el monopoli a la planta, i els directius de la multinacional nord-americana ha estat una de les raons perquè Almussafes s'imposara a la seua competidora germànica. D'aquesta manera, la factoria valenciana disposarà de nous models elèctrics (encara no concretats) que substituïsquen la pèrdua dels Mondeo, S-MAX, Galaxy i la furgoneta Connect, els quals deixaran de fabricar-se a partir de l'any 2024. Almussafes, que només conservava el muntatge del Kuga a partir d'aleshores, requeria l'adjudicació d'aquests models sostenibles per garantir la viabilitat econòmica i operativa de la planta de producció.
«S'ha produït un enorme alleujament amb l'anunci de la companyia, el qual s'ha donat a conseqüència del pacte assolit amb la direcció i avalat posteriorment per la plantilla. Ara bé, no podem obviar que aquesta decisió i l'acord impliquen una adequació de la fàbrica a la nova realitat i que suposarà l'inici d'una llarga tasca que tenim al davant i que s'ha d'afrontar», ha expressat entre la felicitat i el realisme José Luis Parra, secretari del Comitè d'Empresa per UGT. No debades, ha puntualitzat que amb l'Acord d'Electrificació que van firmar, i que ha servit, a priori, com argument per decantar la balança cap al País Valencià, «s'haurà de negociar com i quan es du a terme aquesta transformació, quin volum d'ocupació es requerirà en el futur i de quina manera es redimensionarà la plantilla».
Tot i les retallades d'ocupació i de drets laborals que s'albiren a pesar d'haver-se imposat als rivals germànics, UGT ha recordat que estava en joc el futur de la planta: «Nosaltres, que hem estat en el procés de negociació des del primer minut, sabem perfectament que la direcció de la multinacional va afirmar que no hi havia vehicles per a les dues plantes, que ens ho jugàvem tot a una carta i que, per això, vam signar aquell acord a Colònia a finals de gener». «La por durant el procés ha variat per etapes», ha confessat el sindicalista, rememorant quan totes les factories d'Alemanya van unir-se per fer tisorades al conjunt de les seues plantes. Els sacrificis germànics i la proximitat de Saarlouis amb les seues plantes teutones no ha estat suficient per a derrotar Almussafes.
«Els treballadors són els grans responsables que s'haja garantit el futur de la fàbrica», ha assenyalat la secció sindical de Comissions Obreres, qui ha apuntat que «els nous vehicles elèctrics comportaran una càrrega de treball, la qual encara està per definir per part de l'empresa, que assegurarà l'estabilitat i el futur de milers de treballadors». «Hi haurà, tanmateix, una pèrdua de poder adquisitiu de caràcter brutal, així com una baixada salarial a partir del 2025 arran de l'Acord d'Electrificació, el qual era totalment innecessari», han criticat, com a retret evident cap a UGT, a qui han acusat de «penjar-se la medalla» d'aquesta decisió presa per la companyia nord-americana.
Les crítiques a l'Acord d'Electrificació negociat per la UGT han estat compartides pel STM-Intersindical Valenciana: «Sempre hem defensat que la plantilla ha demostrat, amb qualitat de producció i pels beneficis generats any rere any, que era mereixedora de l'adjudicació, i que les retallades no eren necessàries». «És una bona notícia, però hauria d'haver arribat sense una reducció de drets i retallades tan brutals. La planta era prou productiva i competitiva», han coincidit des de la Confederació Nacional del Treball (CGT), qui ha qualificat que l'Acord d'Electrificació «ha estat el pitjor pacte que s'ha produït a la factoria durant els últims quaranta anys».
Oxigen per al Botànic
En un moment d'alta tensió entre els socis governamentals de l'executiu valencià del canvi i després de l'adéu forçat de la líder de Compromís, Mónica Oltra, per la seua imputació, la decisió de la companyia nord-americana ha atorgat un baló d'oxigen al Govern valencià. L'arribada de la gigafactoria de bateries elèctriques de Volkswagen a Sagunt (Camp de Morvedre) i la conservació de la fàbrica automobilística d'Almussafes són dues fites importantíssimes que les forces botàniques poden vendre de cara a les eleccions valencianes del 2023, i més quan són dues qüestions que afecten directament als ciutadans per què es tracta, per una banda, de més oportunitats de treball i, d'una altra, de mantenir un dels motors laborals de l'economia valenciana.
«Aquesta decisió consolida un sector que dona ocupació a 25.000 famílies, així com impulsa a la planta d'Almussafes cap a la nova modernitat i garanteix el futur d'una indústria essencial per a l'economia valenciana», ha indicat el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, qui ha reivindicat com a un dels factors claus les sucoses ajudes públiques entregades per l'administració valenciana a la companyia nord-americana. «Qui ha guanyat ha estat l'excel·lència de la planta, la factoria més competitiva d'Europa. Ha guanyat la Comunitat Valenciana, perquè és un espai segur per a invertir, perquè és una terra d'oportunitats», ha subratllat.
El cap del Consell ha assenyalat que «ni Ford és una empresa qualsevol, ni l'automòbil és una indústria qualsevol»: «Es tracta d'un sector motor que ha promogut en la història algunes de les majors transformacions, i ho ha fet per tecnologia, per inversions i per creació de riquesa». «Avui, el motor representa en la Comunitat Valenciana 120 empreses, 24.500 ocupacions directes i l'11% del nostre PIB. Per tant, és una palanca que arriba més enllà del sector automobilístic», ha ressaltat, per indicar que «la suma de les bateries de Volkswagen i els cotxes elèctrics de Ford converteixen a la Comunitat Valenciana en una referència de la nova indústria de l'automoció, una aliança que ens consolida com a pol de sostenibilitat europeu».
«És el resultat del treball discret que fem des del Govern del Botànic per atraure inversions i per consolidar el teixit industrial existent», ha precisat Rafael Climent, conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Treball i Comerç, de Compromís, qui ha recordat que «al territori valencià tenim una xarxa industrial vinculada al vehicle molt potent, innovadora i que representa més de 24.500 llocs de treball directes». «Treballem amb llums llargues per a generar oportunitats per a les valencianes i els valencians», ha proclamat.
Amb les decisions de Ford i Volkswagen, segons el responsable del departament d'Economia, «convertim el País Valencià en un pol d'innovació i sostenibilitat per tindre una indústria de l'automoció de present i de futur». «Són projectes de prestigi que marquen generacions i que enceten etapes positives per al nostre país», ha afirmat per contextualitzar la importància d'una elecció, d'una selecció que dona força i múscul discursiu al Govern del Botànic, així com reforça el teixit industrial del País Valencià. Almussafes ja carrega les seues bateries elèctriques.