El pròxim 23 de març es complirà un any des que Volkswagen anuncià que instal·laria una de les seues plantes de bateries per a cotxes elèctrics a Sagunt. L'anunci arribava després d'unes negociacions d'infart en què la Generalitat Valenciana es va involucrar plenament, conscient de la transcendència que una decisió d'aquestes característiques tenia. L'opció de la capital del Camp de Morvedre, però, situada a mig camí entre València i Barcelona, ben connectada a la plataforma logística de Saragossa i amb eixida directa al mar, va ser l'opció guanyadora.
També va ser decisiva la disponibilitat de sòl industrial i les facilitats que la Generalitat va prometre per tal d'accelerar els procediments administratius i urbanístics escaients. Els números són gegantins: 4.500 milions d'inversió per part de Volkswagen, entre els anys 2023 i 2026 i la creació de 19.100 llocs de treball. Al Camp de Morvedre tothom es felicita per l'arribada d'una multinacional que està cridada a canviar el teixit econòmic i la fisonomia d'aquest enclavament.
Els sindicats critiquen que l'administració "dessagna i lleva al feble per a donar-li-ho al poderós"
L'entusiasme, tanmateix, s'ha tornat en frustració per a la majoria dels propietaris dels terrenys on s'ubicarà la gigafactoria, en el polígon Parc Sagunt II, en constatar que l'administració està pledejant per pagar un preu que consideren molt per sota del valor real del terreny i també inferior al preu pagat en anteriors expropiacions en zones pròximes. Senten, en definitiva, que mentre a Volkswagen li han posat una catifa roja per implantar-s'hi, a ells els escatimen diners per uns terrenys que són seus i que, abans, van ser dels seus avantpassats. O cosa que és el mateix: que són els perdedors d'una operació empresarial que mobilitzarà molts milers de milions d'euros.
"El que està passant és indignant i injust", assegura Salva Bosch, tècnic de la Unió Llauradora. "Es vol fer un gran negoci a costa de propietaris i agricultors", afegeix Francisco Campillo, que és responsable de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA) al Camp de Morvedre. AVA tenia previst celebrar ahir a la vesprada al Consell Agrari Municipal una reunió informativa amb els socis afectats.
Allò que més ha molestat propietaris i agricultors és constatar que és la mateixa administració qui està maniobrant per regatejar-los diners. Perquè va ser el mateix jurat d'expropiació, òrgan depenent de l'administració pública, qui va establir un preu a pagar per cada metre quadrat d'entre 18 i 25 euros, en funció de si es tractava de terra campa o de terra en producció, segons expliquen les organitzacions agràries. Descontent amb aquesta valoració, Espais Econòmics Empresarials (empresa pública participada al 50% per la Generalitat i el govern espanyol) ha decidit presentar un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia per tal de rebaixar encara més la compensació econòmica. Les associacions agrícoles estimen que d'aquesta manera vol estalviar-se pagar 25 milions d'euros entre els 800 propietaris afectats.
"La situació és ridícula: s'ha de tindre en compte que el jurat provincial d'expropiació és un òrgan oficial de la mateixa administració, el funcionament del qual es regeixen pels principis d'imparcialitat, veracitat i encert i on estan representats experts qualificats en la matèria -exposa Salva Bosch -. El que està fent Espais Econòmics i Empresarials és qüestionar la feina d'un òrgan administratiu". En el jurat provincial participen un magistrat, un advocat de l'Estat, un notari, un interventor d'Hisenda, un enginyer agrònom i un tècnic de la Conselleria de Política Territorial. Des de la Generalitat Valenciana defenen que recursos d'aquests tipus són habituals en els processos d'expropiació i que el de Parc Sagunt no és, en aquest sentit, diferent.
A preu d'enderroc
"Clar que soc favorable a la instal·lació de la gigafactoria de Volkswagen. Des del punt de vista econòmic i laboral, les repercussions seran positives per al municipi i per tota la zona del voltant. Ara bé, això no implica que els propietaris renunciem a cobrar un preu just per allò que és nostre", explica Francisco García, un dels propietaris afectats per l'expropiació, entre els camps de mandarines Nadorcott que van ser de la seua família fins a l'expropiació. Ell i la seua família eren propietaris d'entre 5.000 i 6.000 fanecades de cítrics situats just en el triangle de terreny agrícola on hi ha previst el desenvolupament del Parc Sagunt II.
Fins a l'any passat, colliren taronges i mandarines. Enguany els arbres han fet fruit, però ningú no els collirà perquè els terrenys són, oficialment, propietat d'Espais Econòmics i Empresarials. "Probablement, si vens l'estiu vinent, no queda ni un arbre dret", avisa. Els treballs d'acondicionament, de fet, van començar fa uns mesos per la part nord i avancen rapidíssimament dins la pastilla de 5,8 milions de metres quadrats que conformen Parc Sagunt II, què ha estat declarat Projecte Territorial Estratègic per la Generalitat Valenciana, una figura urbanística que permet agilitzar tràmits burocràtics i acurtar els terminis per a la instal·lació d'empreses d'alt valor afegit.
A García, com a la resta dels propietaris, l'expropiació no els ha pillat d'imprevist, ja que Parc Sagunt II estava dissenyat sobre el plànol de feia quasi dues dècades, però no s'havia executat. Abans que Parc Sagunt II, s'inaugurà, l'octubre de 2007, Parc Sagunt I. Situat en una planícia, a tocar del port i amb accés directes a les principals vies de comunicació del Mediterrani i l'autovia mudèjar, tots dos estaven cridats a convertir-se en el gran polígon industrial del sud d'Europa.
Promogut pel SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) i la Generalitat Valenciana, va suposar també l'expropiació de milers de metres quadrats. El prometedor futur que Francisco Camps va prometre a aquell espai el dia de la inauguració, allà pel 2007, es va veure estroncat, però, per la greu recessió econòmica esdevinguda a partir de 2008. En els primers anys, només tres empreses s'hi instal·laren. Parc Sagunt I va entrar en una mena de letargia de la qual només despertà a finals de 2016, quan Mercadona anuncià la compra de 400.000 metres quadrats de terrenys per instal·lar allí un dels seus principals centres logístics del corredor mediterrani. D'aleshores ençà, s'han succeït les vendes de parcel·les, fins al punt que en l'actualitat pràcticament han estat ja adjudicades.
I en la memòria col·lectiva dels saguntins hi ha els preus d'expropiació de Parc Sagunt I: entre 40 i 45 euros. "Aleshores, el càlcul de l'expropiació es va fer seguint uns altres criteris, perquè aquests han canviat amb el temps i amb l'aprovació de la Llei del Sòl, però, amb tot i amb això, la diferència respecte de la proposta actual és abismal i l'administració, a sobre d'això, la discuteix", es lamenta Salva Bosch, de la Unió de Llauradors. A només 400 metres d'on ara les màquines donen forma al que serà la superfície de Parc Sagunt I, de fet, hi ha polígons promoguts per la iniciativa privada. En aquests, s'han arribat a pagar 100 euros per metre quadrat de terra. "Ens sentim utilitzats", lamenta Francisco García, propietari, qui manté que aquesta zona tenia molt de dinamisme empresarial abans que Volkswagen fera pública la seua decisió d'ubicar-se a Sagunt.
Tant la Unió Llauradora com AVA consideren "demencial el tracte de la Generalitat Valenciana i el govern central cap als llauradors per a beneficiar Volkswagen". Segons les organitzacions agràries, "dessagnen i lleven al feble per a donar-li-ho al poderós. Per als nostres governants hi ha diners a mansalva per a Volkswagen, què no deixa de ser una empresa privada, regalats a costa de pagar engrunes als llauradors, els quals es veuran despullats de manera forçosa del seu patrimoni i del seu mitjà de vida". No s'ha de perdre de vista que la gigafactoria rebrà una injecció de 397 milions d'euros de diners públics en qualitat de PERTE (Projecte Estratègic de Recuperació i Transformació Econòmica)
El conflicte judicial obert per l'administració autonòmica i estatal també ha causat malestar en l'Ajuntament de Sagunt. "Si el jurat marca un preu, la Generalitat i l'Estat haurien d'acatar la decisió i no entrar a procediments judicials", lamenta Quico Hernández, qui és regidor d'urbanisme.
-------------------------------------------------------------------
ELS PARAL·LELISMES AMB LA FORD A ALMUSSAFES
La situació de tensió que es viu a Sagunt amb els propietaris recorda, en certa manera, al conflicte que es va donar a principis de la dècada dels setanta quan Ford va anunciar, després d'intenses negociacions, que obriria una planta de fabricació a Almussafes, a la Ribera Baixa. Aleshores, com ara, el govern franquista declarà la inversió com a "Indústria d'Interès Preferent", amb l'objectiu d'agilitzar el projecte. Tanmateix, la decisió de Ford d'ubicar-se en la partida de la Foia, una de les més productives del terme, va caure com una galleda d'aigua freda entre els agricultors. Molts propietaris, organitzats a través del Grup Sindical de Colonització 'La Foia' es negaren a vendre els terrenys. La companyia automobilística va arribar a insinuar que optaria per instal·lar-se a Sevilla. Finalment, el 1973, el governador civil de València va signar un edicte d'expropiació forçosa i Ford va acabar ubicant-se a la Ribera.