PPCV

María José Castellà

María José Català, la número 2 del PPCV, lidera l’oposició a les Corts i a l’Ajuntament de València, on reivindica la figura de Rita Barberà. En la cursa per l’alcaldia, ha arraconat la llengua materna en favor del castellà, l’idioma en què efectua més del 95% de les intervencions. Res a veure amb la seua etapa, entre els anys 2007 i 2011, com a alcaldessa de Torrent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan els pares de María José Català Verdet van nàixer, Torrent era un municipi que no arribava als 15.000 habitants. En nàixer ella, a començaments dels vuitanta, ja en tenia 50.000. I ara, n’ha trencat la barrera dels 80.000. Una evolució imparable afavorida per l’extensió del terme i la proximitat a València, que l’han convertida en la ciutat dormitori per excel·lència.

No obstant, els Català Verdet són “del poble”, la manera com els torrentins diferencien els que ho són de soca-rel de la resta. No hi ha aversió cap als forans. Només es tracta d’un tret distintiu. I ells, poden presumir-ne.

Tots els alcaldes i la gran majoria de regidors de Torrent n’han estat oriünds. És una pauta compartida amb d’altres poblacions populoses, com ara Benidorm, en què el fet de tenir vuit cognoms de la comarca suposa un plus. “Del poble, de tota la vida”, acostumen a dir.

I, en efecte, Català és “del poble, de tota la vida”. Per això, el dia de la seua investidura com a alcaldessa, el 16 de juny de 2007, va dedicar un agraïment especial “a les persones que m’han inculcat l’estima per les meues senyes, per la meua terra i pel meu municipi”. Fou un discurs emotiu, en què no va emprar el castellà en cap moment i en què va reconèixer “la tasca exercida per altres forces polítiques al capdavant d’aquest Ajuntament”, a les quals va donar ”l’enhorabona i les gràcies” per “lluitar dia a dia, any a any, minut a minut, per la nostra ciutat”.

Català era una jove advocada que acabava de complir 28 anys. La seua carrera ascendent s’iniciava aleshores i va continuar amb una segona victòria a Torrent, en 2011, i una etapa de tres anys i mig com a consellera d’Educació, un càrrec al qual incorporaria les competències de Cultura i la funció de portaveu del Consell.

Després que en 2015 el PP s’inclinara per Isabel Bonig, en lloc d’ella, per pilotar el partit en el seu pas a l’oposició, Català va aplicar la seua màxima predilecta. Aquella de Nicolau Primitiu que, amb només tres paraules, fa així: “Treballar, persistir, esperar”.

En primera instància, fou designada candidata a l’alcaldia de València per a les eleccions de 2019, i més endavant, quan Bonig va ser defenestrada de la direcció per part de Pablo Casado, va erigir-se en la nova secretària general del PPCV i en la síndica parlamentària a les Corts Valencianes. Català acumula més responsabilitats que el president del partit, l’alacantí Carlos Mazón.

La mutació de Català

A diferència del seu període a l’Ajuntament de Torrent i la Conselleria, en què parlava indistintament les dues llengües oficials, la segona vida política de María José Català està mostrant una portaveu monolingüe, que tan sols abandona el castellà de manera molt i molt esporàdica.

Una anàlisi de les seues intervencions com a portaveu municipal —a l’Ajuntament— i com a síndica parlamentària —a les Corts— demostra aquesta tendència. En conjunt, la seua utilització del castellà supera el 95%. Costa moltíssim sentir-la parlar en l’idioma que indica el seu cognom.

 

El bandejament de la llengua materna contrasta amb la seua actitud en els plenaris de Torrent. “Si a la sala hi havia alguna associació en què el president o presidenta parlava en castellà, ella s’expressava en castellà, però, si no, ho feia majoritàriament en valencià”, explica una persona que coneix a fons el consistori torrentí. “De fet, les comunicacions internes de l’Ajuntament van continuar redactant-se en valencià”, prossegueix aquesta font. “No va modificar el reglament de normalització lingüística i va mantenir les dues tècniques que ja existien, més de les que ara tenim amb un alcalde socialista”.

Català únicament va dedicar 4.665 i 4.778 euros a l’àrea de política lingüística en els seus dos primers anys com a consellera

En tota aquesta història, però, hi ha un punt d’inflexió, i es remunta a l’1 de març de 2011, poc abans de la seua reelecció a l’alcaldia de Torrent. Aquell dia va haver-hi la presentació dels candidats del PPCV a les eleccions municipals. Fou un acte pompós, com els que els populars celebraven llavors, amb l’imputat Francisco Camps com a amfitrió. Al Palau de les Arts de València, la glamurosa òpera del cap i casal.

Durant la seua intervenció, Juan José Rubert, que era alcalde i candidat a la reelecció en Vila-real, va ser increpat mentre feia la seua al·locució. “¡Habla en castellano!”, va exclamar un assistent. Ell de seguida va canviar de llengua: “¡Hablo en castellano, como queráis, perfecto!”. I va beure un glop d’aigua.

Per això mateix, en arribar el seu torn, María José Català va fer un advertiment al personal:

—Buenas tardes a todos. En primer lugar, pediros disculpas por si en algún momento me paso al valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me perdonáis, ¿eh?

Català va dir defecto quan segurament volia dir costumbre, però el ben cert és que ja s’ha habituat a expressar-se de manera gairebé exclusiva en la llengua de Cervantes.

 

Com a consellera, entre 2012 i 2015, Català va tenir a les seues ordres una directora general de Política Lingüística ben particular: la castellonenca Beatriz Gascó Enríquez, actual diputada que el 7 de juny de 2017, a les Corts, va declarar-se insubmisa:

—Yo soy de familia valencianohablante. Mi padre y mis abuelos siempre me han hablado en valenciano, me han enseñado a quererlo, a defenderlo y a respetarlo, pero nunca me lo han impuesto. Y les puedo asegurar que nadie de Compromís ni de Podemos, y      muchísimo menos alguien de Cuenca, va a ser quien me imponga a mi en qué lengua tengo que hablar.

Gascó feia referència a Sandra Mínguez, diputada de Podem que li va respondre d’aquesta manera:

— Molt orgullosa de ser de Conca. Molt orgullosa de ser d’un poble molt xicotet. I molt orgullosa d’estar ací parlant valencià. Molt orgullosa de la vostra llengua, de la nostra llengua, que també és meua ara.

Amb una directora general com Gascó, no sembla estrany que la Conselleria comandada per María José Català únicament dedicara 4.665 i 4.778 euros a l’àrea de política lingüística en els seus dos primers anys com a consellera.

Una portaveu monolingüe

A les bancades de l’oposició, en la seua croada per recuperar el poder, s’està veient una María José Català monolingüe. Aquesta és la tònica habitual del PP tant a les Corts com a l’Ajuntament de València —també ho és entre els regidors socialistes del consistori, que només empren el castellà—, però sobta més en el cas d’una persona que té com a llengua materna la que l’Estatut reconeix com a “llengua pròpia dels valencians”, que ha estat consellera d’Educació i Cultura i que aspira a esdevenir-ne alcaldessa.

La popular María José Català intervé com a portaveu municipal a l’Ajuntament de València, una responsabilitat que va assumir en juny de 2019. / Europa Press

Potser per això, en el seu afany de seguir la petjada de Rita Barberà, Català ha optat per relegar la llengua dels valencians a la mínima expressió. Des de 2019 en circumscriu l’ús a les salutacions o els comiats protocol·laris —“bon dia”, “moltes gràcies”—, a les qüestions d’ordre —en adreçar-se al president de les Corts i l’alcalde— o bé a debats molt concrets, sobretot centrats en les Falles i la identitat valenciana.

El regidor italià Giuseppe Grezzi interacciona en català amb Català mentre ella li parla permanentment en castellà

Als plens es donen autèntiques paradoxes, com ara que Giuseppe Grezzi —regidor italià de Compromís, originari de Nàpols i radicat a València des de l’any 2000— interaccione amb Català en català mentre Català li parla permanentment en castellà. O que les úniques paraules no castellanes que pronuncie en molts plenaris siguen les que llegeix de manera literal a partir d’algun paper o fent esment a expressions made in Compromís“factures en els calaixos”, “que tornen els diners” o “educació pública i de qualitat”, per exemple— que tracta de ridiculitzar comparant-les amb l’acció de govern.

En la seua estrena a l’Ajuntament de València, en juny de 2019, tan sols va abandonar el castellà en dos paràgrafs fugaços. L’un: “I ho vull deixar ben clar, en la defensa de la nostra llengua, el valencià, de la nostra cultura i també de les nostres tradicions”. I l’altre: “El PP pot dir ben alt que té un alt compromís amb les nostres senyes d’identitat, amb orgull i sense complexos. I ho diem des de la convicció que l’autogovern, el municipalisme i la descentralització és el que va permetre, per part de la Constitució, la millor manera de progressar i aconseguir un millor dia a dia dels veïns de València. Per això, des d’aquest saló de plens, anem a defensar la Constitució i l’Estatut d’autonomia, la identitat de la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions. Per cert, gràcies, amic Enric Esteve”.

Enric Esteve, que figurava a la seua llista i va renunciar a l’acta de regidor, presideix Lo Rat Penat, una entitat marginal que defensa la segregació lingüística. A la llista, fora dels llocs d’eixida, hi havia també un fill de Vicente González Lizondo.

Català, escortada pels portaveus municipals de Ciutadans i Vox, Fernando Giner i José Gosálbez, en el Nou d’Octubre de 2019. / Europa Press

Català, des del seu escó de regidora, ha censurat l’“arrinconamiento del castellano” que, segons ella, promou Compromís des de la Generalitat. I el 25 de febrer de 2021 va aplaudir la intervenció, des de la llotja de l’hemicicle, d’un portaveu del sindicat policial ultra Jupol, afí a Vox: “Muchísimas gracias, Sebastián. Gracias a Jupol por esta intervención yo creo que tan significativa […]. Es estremecedor ver cómo estos grupos organizados, extremistas, radicales, una banda de niñatos que van con su estelada, acampan en nuestras calles y pretenden herir a los policías […] para poder vencer a la gente que todos los días nos protege a muchos de nosotros, especialmente al señor alcalde”.

Les crítiques de Ribó a l’actuació policial davant les protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél van ser objecte, aquell dia, de les invectives de Català: “Usted ha criticado a la policía, no condena la violencia y se ha puesto de lado de los que están defendiendo a un delincuente reincidente que está en prisión por desear que ETA nos dispare en la nuca a unos cuantos. ¡Ah, pero claro, es a los peperos! [...] La convocatoria era de sus amigos de Arran, aunque era una convocatoria no legalizada”.

Un altre dia, la negativa de Compromís a declarar Barberà alcaldessa honorària de València, coincidint amb el 30è aniversari de la seua arribada a l’alcaldia, va fer-li recordar els temps en què “organizaban escraches a la puerta de su casa”. “Ustedes no me aguantan a mí la mirada diciéndome eso porque ahora ustedes van de pijo-progres, pero todos sabemos quiénes son ustedes y hace unos años lo que hacían”, va retreure’ls, als regidors de Compromís.

I quan Ribó evita el xoc directe, ella el continua reptant: “Si és que vostè pareix un moderador: habla Pepito, habla Menganita”.

Enguany, el PP, a instàncies de Català, va votar en contra de la designació com a fills predilectes de l’erudit Joan Francesc Mira i de la professora —ja desapareguda— Carme Miquel. Sobre el primer va escriure un tuit especialment desafortunat:

Bon dia, i gràcies

A les Corts, des que ara fa un any i dos mesos va estrenar-se com a síndica, Català fa servir el mateix manual: monocultiu del castellà excepte les fórmules de salutació, de comiat i les qüestions de forma per les quals s’adreça de tant en tant al president de la Cambra, Enric Morera.

L’única vegada que va eixir-se del guió fou el 9 de març, quan Català va respondre en català al PSPV i Compromís en una proposició no de llei de suport a les Falles signada per ella.

Català puja a la trona de les Corts en una de les seues intervencions com a síndica parlamentària, càrrec que ocupa des de setembre de 2021 i que compatibilitza amb la funció de portaveu al consistori de València. / Europa Press

Ni tan sols en els debats de política general, en fa ús. En el de l’any passat, això sí, va dedicar a Ximo Puig unes paraules de Vicent Andrés Estellés: “Després de certes coses, és hora de tornar a casa”. En el d’enguany, va reservar la llengua pròpia per a un paràgraf sobre el 40è aniversari de l’Estatut: “Vostès el celebren ‘fent país’, nosaltres demanem autonomia fiscal, llibertat enfront de recentralització. Vostès són els de l’harmonització fiscal, nosaltres som els de l’autonomia fiscal per a mantindre i millorar l’estat del benestar”.

I és que, pocs mesos abans, com a conseqüència de l’acte institucional organitzat per la Generalitat al qual va negar-se a acudir el PPCV —pel lema “40 anys fent país”—, Català va acusar Puig de trencar el “consens històric” de referir-se al territori amb la denominació Comunitat Valenciana. “El seguidisme catalanista del seu Govern és insultant”, va considerar.

Atesa la literalitat de les seues paraules, fer “seguidisme catalanista” significaria imitar els comportaments de Català. Però, ben mirat, el president, els dos vicepresidents i la majoria de consellers —com també els regidors de Compromís al cap i casal— no sols no han deixat de costat la llengua pròpia, sinó que tracten de prestigiar-la des de les institucions. Simplement, fent-ne ús.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.