La màxima segons la qual els fills sempre viuen millor que els pares s’ha complert absolutament en el cas de Carlos Mazón.
En 1990, a l’edat de 33 anys, el seu pare polític, Eduardo Zaplana, va dir-li per telèfon a Salvador Palop allò de “tengo que ganar mucho dinero, me hace falta mucho dinero para vivir... Ahora me tengo que comprar un coche. ¿Te gusta el Vectra 16 válvulas?”. Un any i mig després vindria la tèrbola moció de censura que va fer-lo alcalde de Benidorm, i al cap de cinc, la presidència de la Generalitat.
En canvi, Mazón ja va poder assaborir amb 25 anys la mel del sou públic. Fou en 1999, quan va ser nomenat director de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) en un decret signat pel mateix Zaplana. En 2003 passaria a convertir-se en director general de Comerç, ara amb Francisco Camps a la presidència del Consell, i en 2007, diputat provincial d’Alacant, corporació de la qual arribaria a ser-ne vicepresident segon.
Amb 33 anys, Mazón ja cobrava més com a vicepresident segon de la Diputació que Zaplana en la presidència de la Generalitat
Eren els anys de vins i roses, quan el president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, va aconseguir un increment dels sous dels alts càrrecs superior al 30% al marge del ple de la corporació provincial, mitjançant la reforma de la relació de llocs de treball (RLT) de la Diputació. I Mazón, per descomptat, se’n va beneficiar. Tenia 33 anys i ja cobrava més del que Zaplana havia percebut entre 1995 i 2002 —via nòmina, si més no— com a president de la Generalitat.
Després vindria el seu “pas a la iniciativa privada”, tal com Carlos Mazón defineix els 10 anys que va ocupar —entre 2009 i 2019— la gerència de la Cambra de Comerç d’Alacant. Una definició tan pomposa com enganyosa.
D’una banda, perquè la seua missió era eminentment política: la Diputació, en mans del zaplanista Ripoll, i la Cambra, presidida fins aleshores per Antonio Fernández Valenzuela, s’havien erigit en els grans contrapesos de Camps. I Mazón, en la guerra fratricida del PPCV, estava alineat en el primer bàndol.
I de l’altra, perquè les cambres són corporacions de dret públic, sostingudes, en part, amb recursos econòmics de les administracions. La llei especifica que totes elles desenvolupen unes funcions publicoadministratives. De fet, les dues més agraciades són la d’Alacant i la d’Alcoi; segons es desprèn de l’informe de la Sindicatura de Comptes de 2021, la que va dirigir Mazón comptava amb més d’un 83% d’aportacions públiques. Des de 2015, a conseqüència dels canvis legislatius impulsats des del Govern espanyol, han de fer públiques les retribucions dels càrrecs principals i dipositar els comptes anuals en el registre mercantil.
Per davant de Fabra i Puig
Gràcies a aquest gest de transparència, podem saber que el sou brut de Mazón a la Cambra de Comerç d’Alacant ja se situava, en 2015, per damunt del que Alberto Fabra i Ximo Puig han tingut com a presidents de la Generalitat.
En concret, a l’exercici en qüestió, el gerent Mazón va percebre 79.533,39 euros bruts, mentre que el sou del president de la Generalitat estava fixat en 67.615 euros bruts. En 2016, l’any següent, el sou de Mazón va incrementar-se el 3%, fins als 82.030,68 euros, el triple que l’1% que va créixer el del cap del Consell, que va situar-se llavors en 68.292 euros.
El fet que Ximo Puig siga originari d’una província diferent de la de València —la de Castelló, com Alberto Fabra— li permet ingressar un complement del 14% del seu sou brut per tal de sufragar l’habitatge. Amb tot, una anàlisi de les remuneracions de tots dos deixa clar que Mazón sempre ha superat les de Puig des que aquest va accedir a la presidència de la Generalitat.
Malgrat que les cambres de comerç són entitats de dret públic, Mazón cobrava molt més com a gerent de la d’Alacant que no Alberto Fabra i Ximo Puig presidint la Generalitat
No sols perquè el sou base del president de la Diputació d’Alacant siga més elevat, sinó perquè, a més, Mazón ingressa uns plusos sucosos com a president d’una desena d’empreses públiques dependents de la corporació provincial. Una partida extraordinària —4.820 euros en el segon semestre de 2019, 11.500 euros en 2020, 12.600 euros en 2021 i 9.350 en els tres primers trimestres d’enguany— que no figuren en el total de retribucions que la Diputació facilita al Ministeri d’Hisenda i que tampoc no perceben els socialistes José Martí i Toni Gaspar, presidents respectius de les diputacions de Castelló i València. El sou dels seus homòlegs no té cap additiu.
Les dades aportades per la Diputació alacantina precisen que Mazón va rebre l’any passat —en 2021— 84.891 euros bruts. Una quantitat a la qual cal sumar els 12.600 euros que va ingressar per l’assistència a les diverses reunions dels organismes de la Diputació a què pertany. Aquesta xifra no està comptabilitzada en el seu sou anual i inclou la seua participació en reunions d’empreses tan diverses com els consorcis d’aigua de la Marina Alta i la Marina Baixa, l’Institut de Cultura Juan Gil Albert o la Caixa de Crèdit Provincial.
En l’últim cas, per exemple, les reunions a què acudeix Mazón són merament testimonials. Duren un quart d’hora. És una entitat sense personal propi i les decisions sempre s’adopten per unanimitat. Es tracta, exclusivament, de concedir els crèdits sol·licitats pels municipis interessats.
En total, doncs, Mazón va fregar en 2021 els 97.500 euros, ben lluny dels 75.283 euros de mitjana que perceben els 35 presidents de diputacions provincials amb dedicació exclusiva. Miquel Noguer, el de la de Girona, és l’únic que no en té i rep 34.812 euros anuals.
Prenent com a comparació 2021, tant els 84.891 euros bruts de Mazón com els 97.491 euros que va guanyar en total si hi afegim les percepcions de les empreses públiques depassen, de llarg, les instruccions de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Segons la FVMP, un president de diputació ha de cobrar el mateix que un conseller de la Generalitat Valenciana. I en 2021 els consellers valencians rebien un sou brut anual de 62.506 euros, molt inferior al de Mazón.
Tot plegat no ha evitat que Mazón, recentment, demanara que Puig es congelara el seu sou, tal com ell ha fet a la Diputació des de l’esclat de la pandèmia. No obstant, no ha renunciat a percebre els pagaments extraordinaris per les assistències a les juntes generals, els consells d’administració o els consells de govern de les empreses públiques. L’única renúncia expressa de Mazón és als 194 euros que podria cobrar per cada plenari de l’Ajuntament d’Alacant, on és regidor.
El sou que Mazón reconeix davant el Ministeri d’Hisenda no inclou els 12.600 euros per assistències als òrgans de les empreses públiques de la Diputació
La diferència de pressupost entre la Generalitat Valenciana i la Diputació d’Alacant —27.867 milions i 272 milions respectivament, en l’exercici d’enguany— no impedeix que els emoluments de Mazón siguen sensiblement més alts que no els de Puig, fins i tot amb la pujada del 4% que el Consell ha aprovat per a 2023. Així, l’any vinent Puig passarà a cobrar un salari anual 77.800 euros bruts. Aquesta quantitat es troba per sota dels 79.548,12 euros que cobrava Camps en 2008, xifra que ell mateix va reduir considerablement fins els 67.615 euros en 2011 per la crisi econòmica i financera. Tot i els augments que s’han produït des d’aleshores, el salari actual del president valencià queda a moltíssima distància dels 103.090 euros de la seua homòloga madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, dels 106.778 del basc Íñigo Urkullu i, sobretot, dels 130.250 euros de Pere Aragonès.
A més, l’agenda partidista de Mazón en qualitat de president del PPCV interfereix, des de fa prop d’un any i mig, amb la funció de president de la corporació provincial. En efecte, el president de Diputació alacantina acostuma a viatjar per les comarques de Castelló i de València. De fet, el seu despatx de president de la formació es troba al cap i casal.
Mazón, de “cuiner” a president
La informació aportada per la Cambra de Comerç d’Alacant especifica que Mazón és en excedència des que l’estiu de 2019 va emigrar a la Diputació. La seua baixa encara no ha estat coberta. En qualsevol cas, tampoc no ha de patir: l’actual president de l’entitat és Carlos Baño, la parella d’una altra zaplanista insigne: l’exconsellera i exregidora benidormera Gema Amor.
Curiosament, una de les institucions depenents de la Diputació, l’Institut Juan Gil Albert, li ha abonat recentment a Amor uns honoraris de 400 euros per una xarrada, duta a terme el 22 d’octubre passat, sobre un projecte solidari del certamen Alicante Gastronómica.
A la Cambra d’Alacant, que es nodreix de fons públics en un 83%, Mazón conserva la plaça en excedència i avui cobraria 97.000 euros
Un retorn hipotètic de Mazón a la Cambra no li suposaria un trasbals. Allà els sous continuen actualitzant-se, i a molt bon ritme. El secretari general de la institució, que en 2018 cobrava 79.391 euros, en 2022 cobra 90.633, el 12,4% més. Fent la mateixa regla de tres, Mazón, que en 2018 cobrava 86.629 euros de la institució cameral, enguany cobraria 97.730 euros. Si fa no fa, igual que el que ara cobra com a president de la Diputació.
El seu sou de la Cambra, això sí, dona bastant joc. Entre els justificants de les subvencions rebudes per a l’organització del segon certamen Alicante Gastronómica, per exemple, la Cambra va computar una part del sou de Mazón i de tres treballadors més, un dels quals el seu cap de gabinet, Santiago Lumbreras, que ara també ho és a la Diputació i que es va fer famós per ordenar, al seu dia, les llistes negres de Ràdio Nou.
El seu retorn a la política es va cuinar el 7 de gener de 2019 a la cafeteria d’El Corte Inglés d’Alacant. Qui era responsable estatal d’organització de Ciutadans —Fran Hervías— i un exregidor del PP d’Elda —Paco Sánchez—, que ja havia fet el salt al partit taronja, van proposar-li d’encapçalar la candidatura dels populars a l’alcaldia d’Alacant, amb una certa llibertat per confeccionar la resta de la candidatura. La missió era desplaçar el poc carismàtic Luis Barcala, que havia arribat a l’alcaldia de rebot.
Mazón veia l’oferta amb bons ulls, però Teodoro García Egea, secretari general del PP i amic personal seu, va fer-li’n una de més bona encara: president de la Diputació i del PP provincial, amb l’opció de descavalcar en un futur Isabel Bonig. La víctima propiciatòria va ser César Sánchez, l’èmul de Camps que presidia la Diputació en aquell moment i a qui van oferir liderar la llista al Congrés sense saber que no seria una responsabilitat afegida, sinó exclusiva.
Mazón percep de la Diputació 10.000 euros més que Pedro Sánchez de la presidència del Govern espanyol
A la corporació provincial, Mazón s’ha fet d’or. En els quatre anys de mandat, que conclouran l’estiu vinent, haurà guanyat pràcticament 400.000 euros, a banda de l’apartat de “dietes” i “despeses”, pels quals la Diputació li ha abonat 1.507 euros en 2019, 1.593 en 2020, 5.303 en 2021 i 749 en el que portem de 2022. Les percepcions dineràries totals de Mazón superen de llarg la nòmina anual de 86.542 euros del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per a l’any 2022.
Amb l’entrada de Mazón, el preu del quilometratge també va créixer de manera generosa: de 0,18 euros a 0,32. Amb ell, Julia Parra i Javier Gutiérrez —els dos diputats provincials de Ciutadans que li permeten governar— també tenen un sou més alt que el de Ximo Puig: 74.705 euros en 2021, als quals encara cal sumar 10.050 euros i 6.650 euros, respectivament, en concepte d’assistències als òrgans directius de les empreses públiques de la Diputació. I per si no n’hi havia prou, aquests dos diputats compten amb nou assessors de designació lliure.
El Vectra 16V per què sospirava Zaplana és poca cosa en comparació amb les possibilitats de Mazón, que guanya diners de sobra per comprar-se un Tesla cada any. Un vehicle més veloç, més còmode i menys contaminant.
Amb diners, torrons.