Camps i Matas, dues cares de la mateixa corrupció

Francisco Camps i Jaume Matas van començar una trajectòria similar al capdavant del govern valencià i balear, respectivament. Però després del pacte tripartit del 2007 que va desnonar a Matas del poder que la fortuna no ha estat igual d'amable amb els dos. Mentre Camps s'ha lliurat del banc dels acusats pel 'cas Urdangarín', Matas espera sentència. Aquest dilluns les dues cares s'han tornat a evidenciar. Anticorrupció demana presó per Matas per la trama d'Over Marketing. Camps, però, ha vist com la causa va arxivar-se a València sense cap mena de viacrucis judicial, tot i estar al centre de les sospites.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si el País Valencià i les Illes Balears són territoris germans, Francisco Camps i Jaume Matas van prendre-s'ho al peu de la lletra. Del mateix partit -el PP-, ambdós van arribar quasi en la mateixa data a la presidència de la seua autonomia: el primer va fer-ho el 20 de juny de 2003 i el segon només sis dies més tard. Amb un inici de mandat marcat pels tocs regionalistes, Camps i Matas van ser elevats com a exemples del que volia Rajoy «per a Espanya». Una trajectòria política paral·lela que va trencar-se l'any 2007. Mentre Camps aniquilava el somni de l'esquerra d'acabar amb l'hegemonia popular, Matas observava incrèdul com un pacte a tres entre socialistes, regionalistes i nacionalistes el desnonava del Consolat del Mar. Semblava que quan la deessa fortuna va repetir sort, el valencià va quedar-se-la tota.

Perquè, en efecte, no només Camps va aconseguir allargar el seu mandat fins que la pressió del cas Gürtel van obligar-lo a plegar. També s'ha lliurat de les mateixes trames a les quals ha acabat processat el seu homòleg balear. Aquest dilluns la Fiscalia Anticorrupció ha demanat cinc anys de presó i nou d'inhabilitació per a Matas. El motiu? Per participar de les suposades trampes electorals de les campanyes del PP dels anys 2003 i 2007 en finançar-se amb diners negres.

Segons l'escrit del Ministeri Públic, el conseller d'Interior, José María Rodríguez, va pagar a l'empresa Over Marketing per ordre de Matas 181.031 euros de forma opaca. Uns diners destinats a «sufragar les despeses per serveis de publicitat i comunicació» de la mercantil propietat de Daniel Mercado. Over Marketing havia firmat un contracte per valor de 20.000 euros amb la conselleria d'Interior. Els pagaments va realitzar-los l'ex-tresorer Fernando Areal, cunyat de Matas, en la seu del partit. Un edifici, al seu torn, que va estar sota sospita per suposadament pagar-se en negre. La justícia, però, no va trobar suficients proves per acreditar-ho.

Tot i que amb menys ressò mediàtic, Camps també va estar esquitxat per la derivada valenciana de la causa. La investigació va engegar-se quan Mercado va declarar al judici del cas Palma Arena que havia aconseguit «contractes manipulats» a l'administració valenciana. Unes afirmacions que no van passar desapercebudes per al diputat a les Corts Valencianes d'Esquerra Unida, Ignacio Blanco. La formació va denunciar que la Generalitat Valenciana havia atorgat contractes per valor de sis milions d'euros a aquesta empresa. I tot que els contractes van començar a signar-se l'any 2000, quan Serafín Castellano va aterrar a la conselleria de Sanitat, el focus va centrar-se en la campanya del 2003. Precisament, les eleccions que van obrir les portes del palau de la Generalitat Valenciana a Camps. Com també va ocórrer amb Matas a les Illes.

Amb l'ex-conseller Vicente Rambla també esquitxat, Esquerra Unida va apuntar a un possible finançament il·legal. Segons va afirmar Blanco, «no s'havien justificat» bona part dels diners dels contractes atorgat pel PP a Over Marketing per a realitzar la campanya del 2003. Com tampoc estaven acreditats els pagaments de Castellano a l'antecessora de la Gürtel. El jutge va arxivar temporalment la causa per manca de proves. Camps no va sorgir ni implicat. Una jugada que va repetir a la trama Gürtel, tot i les proves en la seua contra, i al cas Nóos.

A la causa que va fer tremolar els fonaments de la Casa Reial espanyola, els camins de Matas i Camps van tornar a creuar-se. Això sí, amb diferent final de trajecte per a cada un. Ambdós havien comés suposadament el mateix pecat: atorgar a dit diners públics a societats relacionades amb el gendre del rei emèrit, Iñaki Urdangarín. Si bé Matas va ser imputat de primer moment, Camps va gaudir d'un nou cop de sort. La negativa del Tribunal Superior de Justícia valencià a imputar-lo junt amb l'ex-alcaldessa Rita Barberá va estalviar-li el banc dels acusats. I tot, quan el mateix jutge José Castro, l'instructor primigeni de la causa, va afirmar que Camps hauria d'haver estat imputat.

Deu anys més tard d'aquella divisió de trajectòries, la fortuna segueix somrient a Camps i condemnant a Matas a l'infern de la garjola. Mentre el valencià somia en ser alcalde de València, tot i la seua herència i els problemes judicials als casos Valmor i Taula, el balear no veu eixida al viacrucis dels tribunals. Dues cares de la mateixa moneda de la corrupció

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.