-Pujada de la benzina, augment espectacular dels preus de l'electricitat, indústries que aturen la seua producció o plantegen escenaris de reducció temporal de la seua plantilla arran dels elevats costos de l'energia... Aquesta espiral energètica és exclusiva de la invasió russa a Ucraïna, tal com va afirmar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, aquesta setmana al congrés?
Està absolutament lligada a la guerra d'Ucraïna. El preu del gas, que està sent el detonant d'aquesta crisi energètica, inicia la seua escalada des de maig o juny de l'any passat, la qual cosa coincideix amb la retirada de Gazprom de les seues reserves dels magatzems que disposa a Europa. El buidatge dels seus magatzems europeus va restringir l'oferta de gas en Europa i va contribuir a l'augment dels preus. Aquesta pujada del preu del gas va traslladar-se al mercat elèctric pel sistema de fixació de preus que tenim, on les centrals de gas són les encarregades de marcar el preu del mercat elèctric. Tota una seqüència d'esdeveniments que suposa, al remat, un increment dels peus de l'energia i genera un augment de la inflació. No es pot descartar que el comportament estratègic que va tenir Gazprom l'any passat estiguera, precisament, destinar a incrementar el preu del gas i, en conseqüència, a finançar la guerra.
-Diguem-ne, per tant, que aquesta acció estava si fa no fa planificada.
Ara coneixem quines eren realment les intencions que tenia l'empresa energètica russa Gazprom. En el seu moment, al·legava que estava retirant les seues reserves dels magatzems europeus perquè tenia problemes tècnics amb les seues plantes, formava part del manteniment de les instal·lacions o havia de posar-les en marxa després del sotrac econòmic de la COVID-19. Es tractava, com s'ha evidenciat posteriorment, d'excuses per tapar les seues intencions reals: influir en el preu del gas, augmentar els seus ingressos per les exportacions de gas i, per tant, gaudir de més recursos per sufragar la invasió i el conflicte a Ucraïna. Amb aquesta estratègia, Rússia aconseguia, de retruc, debilitar Europa. Una Europa amb preus elevats de l'energia és força més fràgil perquè comporta un increment de la inflació, el tancament de fàbriques que no poden resistir els costos energètics, protestes socials... Rússia estava assolint dos objectius al mateix temps: reforçar-se amb l'obtenció de més recursos i debilitar l'enemic europeu.
-Aquest escenari d'escalada energètica es complementa amb algunes deficiències, segons diverses veus especialitzades, del sistema elèctric a Europa i, en conseqüència, a l'Estat espanyol, que pren com a referència el preu de l'energia més cara. En el context actual, seria el gas, quan la seua aportació al mix energètic espanyol és reduïda.
Efectivament. Si a cada central li pagarem un preu que reflectira el cost de cada una de les tecnologies i no el cost de la tecnologia més cara, els quals s'han vist disparats per la crisi del gas, no estaríem pagant 450 euros megawatts/hora al mercat majorista, sinó que estarien abonant al voltant d'uns 60 o 70 euros megawatts/hora. La responsabilitat que té l'actual sistema de conformació de preus en l'escalada dels costos energètics, per tant, és total. Aquest disseny està permetent que les empreses energètiques incrementen de manera exponencial els seus beneficis. Per posar-hi un exemple: en les centrals hidroelèctriques, la producció està sent retribuïda a 500 euros megawatts/hora quan els seus costos no superen els 10 euros megawatts/hora. Estem davant d'una inflació dels beneficis de les companyies elèctriques, que està provocant un encariment dels preus de l'energia i de la resta de béns i serveis de l'economia per l'efecte sistèmic que té l'energia.
-Per què, en el seu moment, va optar-se per aquest sistema elèctric de caràcter marginalista? No sembla que compte amb gaire aspectes positius...
Aquests efectes ja fa temps que algunes veus els hem denunciat, tot i que ara estan sent visibles per a l'opinió pública. Estem davant d'un error conceptual fonamentat en pagar a totes les tecnologies un mateix preu malgrat que els seus costos siguen diferents. L'error conceptual és el mateix quan el gas està a 20 euros per quilowatt/hora o quan està a 200 euros per quilowatt/hora; només que a l'opinió pública únicament transcendeix quan el gas està amb preus elevadíssims. Aquest disseny de mercat compta amb aspectes positius: permet aconseguir eficiència en la producció, ja que, en cada moment, les diferents centrals de producció elèctrica s'ordenen en funció dels seus costos variables i, per tant, s'aconsegueix que les centrals amb menor costos variables siguen les encarregades de produir. D'aquesta manera, ens assegurem que els costos del subministrament elèctric són els més baixos possibles. Tot i que aquesta part és important, també ho és l'equitat. O dit d'una altra manera: no volem únicament que es produesca al menor cost possible, sinó que aquest menor cost es trasllade al consumidor en forma de menors preus. Fallem en aquesta part perquè al consumidor li traslladem el preu de l'energia més cara i no el cost real del mix energètic. Cal mantenir aquest mercat, però corregir-lo amb mecanismes que ens permeten distribuir millor els beneficis entre les empreses energètiques i els consumidors.
-Quins mecanismes es podrien adoptar per corregir aquestes deficiències d'equitat? Arran de la crisi energètica pel conflicte bèl·lic a Ucraïna, s'estan plantejant mesures com ara desvincular la tarifa del gas del preu de l'electricitat. A escala europea, s'estan produint, de fet, reunions per reformar aquestes disfuncions.
En el curt termini, es pot introduir un mecanisme d'extracció dels beneficis excessius que siga similar a l'implementat per Espanya en setembre del 2021. La Comissió Europea, de fet, ha anunciat la introducció d'una ferramenta semblant, però amb una diferència important respecte a l'aplicat al nostre país. Si bé aquest element d'extracció de beneficis excessius va aprovar-se en Espanya en setembre del 2021, en octubre va modificar-se. En aquell moment, va introduir-se una exempció per a les companyies elèctriques amb contractes a preu fix, la qual cosa va provocar que les empreses elèctriques acabaren passant-se a tenir contractes d'aquesta modalitat. La diferència introduïda per la Comissió Europea és la seua aplicació de manera neutral al tipus de contractes, per la qual cosa els estats membres hi podran actuar en qualsevol de les empreses.
-Aquest mecanisme excepcional per la crisi energètica derivada de la invasió russa hauria de ser permanent?
Sí, un mecanisme similar s'hauria d'introduir de manera permanent, així com s'hauria de tendir cap a mercats amb energia contractada a llarg termini. Ara bé, no entre les parts privades, sinó per part del mateix sistema. Cite un exemple: quan el sistema elèctric subhasta les inversions en noves energies renovables, en realitat està subhastant contractes a llarg termini amb aquestes noves centrals. La competència a través de les subhastes per accedir al mercat fa que el preu de l'energia al qual es ven i es compra reflectisca el cost mitjà dels inversors, tenint en compte el cost de la inversió i de l'operació i el manteniment de les centrals. En el cas d'aquestes subhastes, van mostrar-se preus d'entre 25 a 30 euros megawatts/hora. Si adoptem aquests contractes a llarg termini, el preu de l'energia podria estar, com en l'actualitat, a 400 o 500 euros per megawatts/hora, però com tindries en el contracte un preu de 25 o 30 euros per megawatts/hora, es liquidaria la diferència i el consumidor s'estalviaria aquestes escalades de preus.
-Trobaríem un equilibri.
Exacte. S'aconseguiria compatibilitzar aquest mercat majorista a curt termini que és correcte per a l'eficiència amb un mecanisme que permet reequilibrar i redistribuir els beneficis entre les companyies i els consumidors. És una fórmula adequada per ambdues parts perquè els inversors quan entren en un mercat amb contractes a llarg termini, adquireixen la certesa de rebre un preu constant que permeta recuperar els seus costos. Al consumidor també li interessa perquè està obtenint contractar energia renovable a un preu estable i baix que realment reflecteix els costos. Es tracta de bona regulació.
-Els Estats Units d'Amèrica ha prohibit la importació de gas i petroli provinent de Rússia mentre que la Unió Europea no ha donat aquesta passa atesa la seua dependència energètica dels combustibles russos. Què hauria de fer la Unió Europea per reduir a mitjà i llarg termini aquesta dependència energètica del règim de Vladímir Putin?
Invertir en energies renovables, així com en la capacitat d'emmagatzemament. És l'única via que tenim per guanyar autonomia estratègica i disminuir la dependència energètica. Ara bé, això no s'aconsegueix d'avui a demà.
-Una de les alternatives que s'ha plantejat per superar l'actual situació de crisi energètica ha sigut la compra de gas natural liquat provinent dels Estats Units d'Amèrica. Seria una via adequada?
Sí i no. No, perquè el gas natural liquat ha d'aterrar en les plantes de regasificació, les quals estan majoritàriament localitzades en Espanya, que en disposa de sis. Espanya, de fet, compta amb una important capacitat de regasificació, que representa el 40% de la Unió Europea. Ara bé, el problema està en el fet que el gas ha de passar pels Pirineus, on ens trobem amb un coll d'ampolla. La nostra interconnexió amb Europa és molt estreta i, per tant, encara que puga arribar el gas nord-americà a Espanya, el coll d'ampolla pirenaic dificulta la distribució arreu d'Europa, qui compta amb més dependència del gas de Rússia.
-Seria una opció raonable la millora de la interconnexió del transport de gas d'Espanya a Europa, o seria una contradicció en la transició ecològica empresa per part de les institucions comunitàries?
No seria una contradicció en el desenvolupament de la transició energètica europea. S'ha de tenir en compte que tant Alemanya com Itàlia estan considerant posar en marxa les seues centrals de carbó per afrontar aquesta crisi energètica. Si en lloc de tornar a engegar les seues plantes de generació d'energia a través del carbó, empraren les seues centrals de gas substituint el combustible provinent de Rússia per un altre transportat des d'Espanya, la petjada ecològica no seria tan elevada.
-L'Estat espanyol compta, en conseqüència, amb l'oportunitat estratègica d'erigir-se en un territori fonamental per al transport de gas.
Espanya serà una potència energètica quan tinga també una interconnexió elèctrica de veritat, la qual permeta transportar i exportar l'energia renovable que podem arribar a produir per les nostres condicions arreu d'Europa.
-Quines mesures podria prendre el Govern espanyol per esmorteir la pujada de la benzina? Es tractara, no debades, d'una qüestió tangible i que sovint està abonada a provocar profunds malestar social.
És complicat perquè el Govern espanyol no té capacitat de control sobre el mercat internacional de petroli. Es poden buscar altres fonts d'aprovisionament, com està fent els Estats Units d'Amèrica amb Veneçuela, o pressionar a l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) perquè augmente la producció de barrils de petroli i, en conseqüència, es puga donar una baixada del preu. També es poden eliminar o reduir impostos, així com oferir ajudes, però el marge d'actuació és estret i, a més, tampoc tindrien massa incidència en mitigar l'actual escalada del preu del petroli.