Si ens fixem en la tria de les paraules, Occident ha tancat files sense fissures. Un atac rus contra Ucraïna –diuen a l’uníson des de Washington i Brussel·les– tindria “conseqüències polítiques” i “uns elevats costos”. I el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha afirmat que preparen “tota una bateria de sancions”.
L’únic problema és que les conseqüències per a l’economia russa no sempre són calculables i que els perjudicis per a l’economia dels països occidentals sovint són notables. Occident ha de deixar de comprar petroli i gas russos? De què serveix boicotejar el sector tecnològic o desconnectar els bancs russos del sistema internacional de pagaments? Amb què es pot castigar Putin sense fer-se mal a un mateix? En aquests aspectes, hi ha diverses opinions a Europa i els EUA, que es plantegen quina resposta cal donar a les amenaces de Putin.
El que no té discussió és que a l’economia russa a la llarga l’afectaria el fet que en el cas d’un atac Occident subministrés menys microxips al país. Això podria perjudicar la construcció d’avions i la indústria armamentística, que no són només sectors importants d’exportació, sinó també indústries de prestigi per a Vladímir Putin. A més a més, una altra opció que hi ha sobre la taula és limitar l’exportació de components per a avions de combat i míssils.
Com a mitjà per fer pressió serviria inclús un element tan simple com els semiconductors, que costen pocs euros la unitat: al cap i a la fi, la indústria mundial dels xips està dominada en bona mesura per empreses dels EUA i els seus aliats. Les fàbriques més modernes són als EUA, Europa, Taiwan i Corea del Sud.
Amb les sancions contra Huawei, els EUA ja han demostrat que poden utilitzar de manera eficaç el subministrament de xips com una arma contra països rivals. D’ençà que el govern de Donald Trump va restringir l’exportació de processadors per a mòbils a Huawei, el volum de vendes de la tecnològica xinesa s’ha desplomat.
Rússia té poques fàbriques, majoritàriament antiquades, i depèn de les patents de companyies occidentals. L’empresa d’ordinadors IRU, per exemple, que treballa en un ordinador de sobretaula que estigui produït a Rússia de dalt a baix, fabrica els seus processadors a Taiwan. I el fabricant de xips Angstrem-T va fer fallida el 2019 després que l’empresa hagués de prescindir del seu soci nord-americà de resultes de les sancions per l’annexió de Crimea.
Això no obstant, un boicot als xips no tindria efectes fins d’aquí a uns quants mesos. En canvi, el que seria perceptible ja des d’ara seria desconnectar Rússia del sistema SWIFT, la columna vertebral del món financer. Prop d’11.000 bancs de més de 200 països utilitzen aquesta xarxa per processar pagaments transfronterers. “Per les enormes conseqüències que tindria, amenaçar de manera creïble amb desconnectar Rússia del SWIFT seria extremadament efectiu”, diu Gabriel Felbermayr, director de l’Institut Austríac d’Investigació Econòmica de Viena. Els danys col·laterals, tanmateix, serien immensos.
Si Rússia quedés fora del sistema, les empreses podrien fer els seus pagaments a l’estranger, però a tot estirar per vies indirectes. Ara: els fluxos de pagaments i mercaderies transfronterers es reduirien gairebé del tot. Tanmateix, el boicot també provocaria molts perjudicis a Occident: tampoc no es podrien pagar les exportacions de les empreses europees ni els subministraments de gas de Rússia. A més a més, també estarien en perill els crèdits russos de les entitats bancàries europees. El flamant líder de la CDU, Friedrich Merz, ha alertat, doncs, que seria una “bomba atòmica per als mercats financers”.
Els càlculs serien semblants si Occident aturés la importació de petroli i gas de Rússia. Això, diu Felbermayr, també seria “una sanció que a Moscou s’entendria clarament”. Però tindria unes greus conseqüències per a Occident.
Alemanya compra prop del 55% del seu gas natural de Rússia. Teòricament, Alemanya podria importar més combustible d’altres països. Però hi ha massa poques terminals de gas liquat a Europa. I a Alemanya no n’hi ha cap.
Paral·lelament, el preu del gas liquat es dispararia. Els dipòsits alemanys estan buits com feia temps que no estaven i, com que els mercats estan liberalitzats, el govern té pocs instruments per posar-hi remei. El ministre d’Economia alemany, Robert Habeck, ha promès que el govern controlarà més el mercat del gas. “Per fer-ho, hem de tenir millors opcions per estar previnguts de cara a l’hivern vinent, per aconseguir que els dipòsits de gas estiguin ben plens”, ha dit el polític dels Verds en una entrevista amb Der Spiegel. I ha declarat que vol canviar el disseny del mercat gasístic. Però enmig de l’actual conflicte la seva promesa no ajuda gaire, per tant és improbable que s’interrompin les importacions, acció que s’assemblaria a una desconnexió del SWIFT. Trobem una situació diferent en el cas del Nord Stream 2. El gasoducte no es necessita amb urgència, si més no mentre Rússia enviï gas per les canalitzacions actuals.
Els EUA i Alemanya tenen pactat que en cas de guerra no es concedeixi l’autorització a la canalització. El pacte va ser fruit d’un acord entre l’excancellera, Angela Merkel, i el president nord-americà, Joe Biden. Ara tot dependrà dels plans reals Rússia i de si aquests plans acaben considerant-se una guerra o no. O de si Rússia intenta desestabilitzar Ucraïna sense arribar a envair el país en tota regla. “Occident”, assegura un alt diplomàtic de la UE, “hi donarà una resposta mesurada i consensuada”.
Traducció d'Arnau Figueras