Independència energètica

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El fiord de Cromarty, a l’est d’Escòcia, atresora un paisatge d’una riquesa excepcional. Frondoses fagedes davallen fins a la mar, quasi tocant els camps de cereals i les platges de sorra blanca en un territori anomenat Black Isle per la fertilitat de les seues terres. Des de l’elevat mirador de South Sutors, la riquesa en biodiversitat marina es percep amb la presència habitual de bandades de dofins. Aquest territori dels Highlands, d’una bellesa tan impressionant, al nord de la ciutat d’Inverness, presenta, però, una cara més fosca. Quan anem a agafar un xicotet ferri des de Nigg fins a Cromarty ens sobten les desenes de plataformes petrolíferes que, ja adormides, hi romanen, ancorades a les aigües gelades de la mar del Nord, testimonis d’un passat industrial, convivint amb l’arribada de creuers al port comercial d’Invergordon.

Tot i les seues reserves, el petroli no representa l’aposta energètica del Govern d’Escòcia, actualment comandat pel Partit Nacional Escocès (PNS) i la seua primera ministra Nicola Sturgeon. Ben al contrari, des que es va recuperar el Parlament a Edimburg —el passat maig va complir dues dècades— una de les seues prioritats va ser l’autosuficiència dels recursos energètics, tanmateix, molt especialment, basats en l’explotació de les fonts renovables. L’energia verda, juntament amb la sostenibilitat, és una de les banderes de la lluita independentista brandada pel PNE, en paral·lel amb altres fites de caire social i cultural, com ara l’eliminació de les taxes de matrícula a les universitats o la cura gratuïta a les persones majors. 

El petroli de la mar del Nord, però, sí que constitueix una qüestió estratègica en els debats sobre la independència d’Escòcia, ja que els beneficis d’aquesta explotació corresponen a les arques públiques de Londres. A més a més, el PNS ja ha anunciat la seua voluntat de seguir l’exemple de Noruega i, amb els guanys aportats pel petroli i també el gas, crear un fons per avançar cap a la transició energètica a un model basat en les fonts renovables. I d’aquesta manera, aconseguir una economia menys carbonitzada,  reduint les emissions d’efecte hivernacle responsables de l’escalfament global i el canvi climàtic. De fet, el model energètic promogut per les autoritats de les terres de William Wallace es veu afectat pel Brexit.

Escòcia va ser pionera en l’aprofitament del vent, precisament als Highlands, al segle XX. I aquest lideratge mostra un creixement ascendent. Disposa del 40% de potència instal·lada a Gran Bretanya, la sisena potència eòlica mundial, just per darrere de l’Estat espanyol. El passat setembre, per exemple, van començar a operar les turbines més grans del món al Centre Europeu de Desenvolupament Eòlic Marí, a la badia d’Aberdeen, on hi ha el European Offshore Wind Deployment Centre. Alhora, també és capdavantera en l’aprofitament de l’onatge marí.

La primera gran instal·lació d’aprofitament de l’energia dels corrents, MeyGen, es va posar en marxa el passat abril al fiord de Pentland, davant les costes d’Inverness. Per la seua banda, el European Marine Energy Centre a les illes Òrcades, amb el convertidor submarí més potent del món, ha registrat diversos màxims històrics en la generació d’electricitat amb la força dels corrents marins. Aquest arxipèlag, per cert, s’està fent servir com a laboratori energètic, ja que s’ha prohibit en l’àmbit domèstic l’ús de gas o fuel, en benefici de l’electricitat, i s’ha afavorit la instal·lació d’infraestructures d’autoconsum, no solament solars, sinó també eòliques.

L’eixida de Gran Bretanya de la Unió Europea afecta, entre altres, els interessos econòmics de les grans empreses elèctriques com ara Iberdrola i la seua filial ScottishPower des de 2007, quan l’espanyola va comprar el grup local per 17.200 milions d’euros. Per exemple, aquestes empreses i National Grid van construir la interconnexió Western Link. El projecte, finalitzat el 2018, va costar 1.200 milions d’euros i va fer possible la transmissió d’energia renovable des d’Escòcia a Gal·les i Anglaterra gràcies a 850 quilòmetres de cable d’alt voltatge, 770 dels quals fan un recorregut per sota de la mar.

A la Mediterrània no disposem de la reserva de petroli d’Escòcia, ni tampoc del seu potencial eòlic ni marí; tanmateix, s’hi troba a faltar una veritable voluntat, tant de l’àmbit polític com de l’empresarial, per convertir el nostre territori en un referent en la investigació europea i l’explotació dels recursos renovables al nostre abast, alhora que en l’impuls de l’autoconsum. D’aquesta manera, s’implicaria la ciutadania en el desafiament de la transició energètica cap a fonts més respectuoses amb la natura i que poden impulsar un model econòmic competitiu i sostenible.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.