Si les ciutats són reconegudes pels símbols, un dels que més representen Alacant és el cap de l’Horta. La seua presència és tan remota que fins i tot el seu nom més primigeni, l’Alcodre, procedeix de l’època àrab, quan els alacantins distingien l’accident geogràfic pel seu color verd enmig del mar. Des del sud i des del nord, més enllà de la comarca de l’Alacantí, la llum del far del cap de l’Horta es distingia cada nit fins que aquestes torres van començar a ser substituïdes per nous aparells tecnològics que garanteixen l’orientació marítima. L’ofici de faroner també quedava extingit i l’espai que envolta els fars, fins llavors reservat per als treballadors de la infraestructura i que encara depèn de les autoritats portuàries, haurà de trobar altres utilitats.
És exactament això, el buit que deixa el faroner, un nou element de disputa a Alacant. Una disputa política que interpel·la els col·lectius socials, que mobilitza els veïns i que afecta diverses institucions i partits polítics. El respecte pel medi ambient i el model turístic d’Alacant encara semblen ser qüestions antagòniques.
No tothom ho pensa així. Per exemple l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, del Partit Popular, que governa amb Ciutadans a l’Ajuntament. El passat 16 d’octubre, Barcala publicava un post a Instagram en què utilitzava el hashtag #ElFaroNoSeToca per defensar la construcció d’un restaurant de luxe als voltants de la infraestructura. Amb un vídeo de més de tres minuts, l’alcalde justificava que la concessió no afectaria el far. «No es farà res al far, sinó que es farà un nou ús dels edificis abandonats que hi ha al recinte –que corresponen a l’antiga casa del faroner–; també s’hi habilitarà el camí d’accés». Però no es tocarà, deia el primer edil, ni el far ni el seu entorn ambiental, que «continuarà sota tutela pública». Barcala assegurava que el restaurant no suposava «cap atemptat» contra el far, i presentava un projecte ecològic al voltant de la torre, pràcticament idèntic al que, segons l’alcalde, oferiria un centre d’interpretació, que és el que reclamen els moviments socials.
L’alcalde d’Alacant va publicar aquest vídeo després que els ecologistes de la ciutat hagueren fet pressió contra el projecte. El 5 d’agost, l’Autoritat Portuària d’Alacant, de qui depèn els terrenys que envolten el far, feia pública la concessió a Restaura Gestión Forty SL, una empresa alacantina de restauració. No era cap sorpresa, atès que mesos abans es va fer saber que s’obria una convocatòria d'un concurs de concessions públiques per cedir aquests terrenys. Això despertaria oposició a Alacant i els partits d’esquerra, enguany a l’oposició, expressarien públicament el seu rebuig al consistori.
La concessió entra en el context la iniciativa impulsada des de Ports de l’Estat, anomenada Fars d’Espanya, que pretén donar usos alternatius als fars que ja no compten amb personal de manteniment. Davant la manca de cap oferta, pública o privada, per convertir aquest terreny en un espai estrictament adreçat a ressaltar els valors naturals de la zona, l’Autoritat Portuària va aprovar la concessió a l’empresa esmentada. El tràmit encara no és definitiu, perquè es poden presentar recursos de reposició. És això, de fet, el que estan fent els moviments ecologistes.
Brots verds
Quan el PP ostenta l’alcaldia d’Alacant no només troba l’oposició a l’altra banda de la sala de plens de l'Ajuntament. Els moviments socials se n’han convertit, tradicionalment, en l’adversari més incòmode. Ja va passar a finals dels noranta amb el projecte del Palau de Congressos que l’alcalde d’aquell moment, Luis Díaz Alperi, volia construir al mont Benacantil, ubicat als peus del castell de Santa Bàrbara, un altre dels grans símbols de la ciutat. Aleshores, el PP gaudia de la primera majoria absoluta al consistori. Això va fer més necessària la intensitat de la lluita veïnal, que va desembocar en l’impediment judicial a aquella proposta. Ara, els grups ecologistes aspiren a repetir l’èxit.
Miguel Ángel Pavón torna a estar al capdavant d’una nova mobilització. És membre del col·lectiu Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA, per les sigles en castellà) des de fa 25 anys. Durant l’anterior legislatura va fer de vicealcalde amb el govern tripartit compartit per PSOE, Guanyar Alacant –coalició dominada per Esquerra Unida i que liderava l’esmentat Pavón– i Compromís. El seu període a la vicealcaldia, però, va ser ben curt. El tripartit va ser víctima de tensions, d’enemistats internes, del transfuguisme i de sospites de corrupció que esquitxaven l’alcalde socialista, Gabriel Echávarri, que es va veure forçat a dimitir. Aquell govern ni tan sols va aconseguir esgotar la legislatura.
Novament fora de l’àmbit institucional, Pavón ha redactat un model d’al·legacions que ha servit com a base per als 152 escrits que s’han presentat en contra del projecte aprovat per al far del cap de l’Horta. En resum, Pavón i els grups ecologistes exigeixen que l’Autoritat Portuària ho ature i que l’Ajuntament d’Alacant, amb la Generalitat Valenciana, promoga la creació d’un centre d’interpretació, adreçat a conservar i donar valor al patrimoni natural, cultural i paisatgístic de la zona. És el que s’ha fet, per exemple, al voltant del far de l’Albir, situat a l’Alfàs del Pi (Marina Baixa), on s’han habilitat rutes que han dotat la localitat d’un reclam turístic vinculat amb la natura. A Xàbia, a la Marina Alta, als voltants del far del cap de Sant Antoni s’ha generat un entorn similar. En tots dos casos, l’operació ecologista ha estat impulsada per sengles ajuntaments, governats pel PSPV. A Alacant, però, el govern local no està disposat a oferir una alternativa similar ni a escoltar cap demanda dels ecologistes.
És per això que Carlos Arribas, coordinador d’Ecologistes en Acció, recorda que hi ha altres administracions que també poden oferir projectes per als voltants del far del cap de l’Horta. Una seria la Generalitat Valenciana, en mans dels socialistes, de Compromís i d’Unides Podem. L’altra, el Govern de l’Estat, que controla Ports de l’Estat, entitat sotmesa al Ministeri de Transports i de la qual depèn l’Autoritat Portuària d’Alacant. Paradoxalment, fins ara, l’única institució que ha obert la porta a intervenir i proposar una solució alternativa és la Diputació d’Alacant, governada, com l’Ajuntament, pel PP i per Ciutadans. Ho ha fet a través de la diputada de Cultura, Julia Parra, que forma part del partit que lidera Inés Arrimadas. Tot i que alguns sospiten que la seua predisposició obeeix a una estratègia per marcar diferències amb els seus socis de govern, el seu interès és benvingut per l’ecologisme.
Alguns integrants dels moviments socials troben a faltar més presència de la Generalitat Valenciana. «No està ajudant Alacant», lamenta Ane Ferreiro, arquitecta i membre de l’entitat local Salvem el Nostre Patrimoni. «Si volen contribuir al canvi a la ciutat i generar noves oportunitats per tornar a governar, ho estan fent malament», explica, posant l’exemple que «la Generalitat Valenciana inverteix 16 milions d’euros anuals en la Ciutat de les Arts i les Ciències (ubicada a València) i per a la província d’Alacant només destina 600.000 euros anuals en cultura».
La discussió política
En aquest punt sorgeixen les discrepàncies entre els partits situats a l’esquerra del PSOE. Des d’Unides Podem, el regidor Xavier López recorda que «la mateixa Autoritat Portuària ha reconegut que la pilota està en l’Ajuntament d’Alacant, que és qui té més possibilitats d’oferir una alternativa al projecte de privatització. Nosaltres, per exemple, gràcies a les esmenes que va presentar el nostre grup municipal durant el tràmit de catàleg de proteccions, vam aconseguir paralitzar el projecte de Baraka», diu en referència a una empresa que pretén gestionar l’històric cinema Ideal d’Alacant, que les entitats veïnals pretenen recuperar. Xavier López justifica que Unides Podem és la coalició de govern amb menys conselleries a la Generalitat Valenciana, i que a més a més la formació no disposa de cap membre del partit al consell d’administració de l’Autoritat Portuària d’Alacant.
Sí que en disposa el PSOE, a través de Rafel Francisco Briet, subsecretari de la Conselleria de Política Territorial. Briet, però, no representa el seu partit, sinó que és vocal en representació de la Generalitat Valenciana. El consell d’administració de l’Autoritat Portuària d’Alacant va votar, amb unanimitat, a favor de la concessió dels terrenys on hi ha contemplat de fer el restaurant, cosa que ha generat malestar entre l’ecologisme.
Des del grup socialista alacantí, Francesc Sanguino, màxim representant local del partit, explica que la seua formació s’oposa al projecte. «Hem demanat una participació pública i el regidor d’Urbanisme –Adrián Santos, de Ciutadans– s’hi va comprometre, però no ha presentat cap projecte alternatiu», explica. «És just el contrari del que ha passat a l’Alfàs del Pi i a Xàbia, però a Alacant l’Ajuntament no ha fet el que havia de fer». Pel que fa al vot unànime favorable a la concessió, Sanguino justifica que «el consell d'administració de l'Autoritat Portuària aprova una cosa si és legal, i si ho és, no pot votar en contra. Hi havia un concurs amb unes opcions correctes en termes legals, totes relacionades amb projectes de restauració, i la junta no pot anar en contra de la resolució d’un concurs públic. No pot votar que no perquè no li agrada. Això, potser, seria prevaricar».
Al consell d’administració del Port d’Alacant també està, com a vocal en representació de la Generalitat, l’exregidora de Compromís Sònia Tirado. Ella mateixa defensa que va ser «l’única que va plantejar, al si del consell d'administració de l'Autoritat Portuària, que el concurs de la concessió s’obrira a altres projectes de caràcter cultural o mediambiental, seguint altres casos com els de l’Alfàs del Pi o Xàbia». I justifica, a més, que «va ser Compromís la primera força que va portar al ple una proposta perquè l’Ajuntament d’Alacant presentara un projecte públic alternatiu que refermara els valors patrimonials, històrics i mediambientals del far del cap de l’Horta i del seu entorn». La proposta va ser ignorada pel govern local.
Preguntada per si l’administració autonòmica té pensat d’intervenir per proposar una alternativa, especialment des de la Conselleria d’Educació i Cultura, en mans de Vicent Marzà (Compromís), Tirado explica que «no li correspon a la Generalitat promoure aquestes actuacions . Tant a Xàbia com a l’Alfàs del Pi la iniciativa va sorgir dels propis ajuntaments». Natxo Bellido, regidor local de la coalició valencianista, argumenta que Compromís vol preservar la zona i que proposaran, en el proper ple ordinari, la declaració de tota la zona del far, no només el terreny de la concessió, com a paratge natural municipal, i alhora recorda que qui trau a concurs la gestió d’aquests terrenys és l’administració de l’Estat a través de Puertos del Estado, «que en cap moment no ha reconfigurat els usos de la convocatòria». En tot cas, Bellido insisteix que «la pressió ha de caure sobre Luis Barcala», l’alcalde d'Alacant, «que ha de fer el que han de fer els alcaldes: lluitar pel patrimoni». Francesc Sanguino, del PSOE, també assenyala el govern local. «Si una altra administració es posa al davant d’això, s’hauria de responsabilitzar, també, de tots els fars. La Generalitat Valenciana no pot actuar de manera unilateral en casos concrets quan el resultat d’un concurs legal no li agrada», diu. I pel que fa a Ports de l’Estat, Sanguino argumenta que la seua responsabilitat es limita a la gestió dels ports, no de les infraestructures del voltant com ara museus o restaurants.
«Es conservarà l’entorn»
Des de l’Autoritat Portuària d’Alacant, en canvi, asseguren que el projecte aprovat compta amb la garantia de «conservar l’entorn» del far del cap de l’Horta, inclosos els búnquers de la guerra civil que hi ha en la zona. Fins i tot, fonts d’aquesta entitat que han atès el setmanari asseguren que si s’ha triat l’empresa Restaura Gestión Forty SL és «perquè hem valorat la proposta mediambiental» que han fet, atès que «la fauna i la flora de l’entorn, així com els fons marins, no es veuran afectats per la implantació del restaurant». A més a més, «vam donar temps perquè es presentaren més propostes alternatives, però finalment totes són d’empreses hostaleres».
Concretament, els terrenys que seran cedits a l’empresa no arriben a sumar 2.000 metres quadrats. La parcel·la que pertany a l’Autoritat Portuària d’Alacant en supera els 54.000. El far i la torre queden fora de la concessió i durant tots aquests anys, expliquen des d’aquesta institució, «no hem rebut cap sol·licitud ni mostra d’interès per donar algun ús» als terrenys. «A finals del 2019 vam rebre la sol·licitud d’una empresa hostalera per utilitzar els edificis annexos» que corresponen a l’antic habitatge del faroner «per fer un restaurant». «Com que no vam rebre més ofertes, vam convocar un concurs públic per obrir la porta a noves oportunitats i sol·licituds per fer-ne més diversa i transparent l’adjudicació», però totes les empreses eren d’hostaleria. «No vam rebre cap oferta d’institucions públiques o privades per donar-li un ús mediambiental». Expliquen, també, que de les 152 al·legacions plantejades pels grups ecologistes «només s’ha acceptat una», i que la més repetida és la demanda d’establiment d’un centre d’interpretació. «Per fer-lo possible és fonamental que qualsevol organisme, públic o privat, formule una proposta, cosa que no ha succeït».
La via judicial
Tot i la inexistència d’una oferta alternativa a la del restaurant, els moviments ecologistes destaquen que a la zona del cap de l’Horta no hi ha cap centre d’interpretació, mentre que de restaurants n’hi ha molts. A més a més, l’espai marí està catalogat com a LIC, Lloc d’Importància Comunitària, i si tot va com es preveu, el Ministeri de Transició Ecològica n’aprovarà la catalogació com a ZEC, Zona d’Especial Conservació, tal com contempla el pla Xarxa Natura 2000. «Al mateix temps que s’aproven les ZEC també s’aproven unes normes de gestió», explica Miguel Ángel Pavón, que recorda que en l’ordre ministerial «se’n parla de la divulgació», cosa que reforçaria la creació d’un centre d’interpretació i que, segons l’exvicealcalde, podria donar validesa als recursos de reposició. Carlos Arribas, d’Ecologistes en Acció, argumenta també que els 54.000 metres quadrats del terreny estan catalogats com a sòl no urbanitzable. «La creació d’un restaurant n'exigiria un canvi d’ús, i per a això caldria una declaració d’interès comunitari, que l’hauria de fer la Conselleria de Política Territorial» de la Generalitat Valenciana, en mans del socialista Arcadi España. Fonamentalment, els ecologistes pensen que els jutjats podrien acabar evidenciant la incompatibilitat de la creació d'un restaurant en els terrenys en què està previst que es construesca. De fet, i segons expliquen, no hi ha cap informe que demostre la compatibilitat del projecte amb les limitacions del PATIVEL, Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verd del Litoral.
Els moviments ecologistes alerten, també, que el restaurant afectaria el far del cap de l’Horta, que està distingit com a Bé d’Interès Cultural, i uns immobles i espais protegits pel Catàleg de Proteccions d’Alacant, segons es pot llegir al model d’al·legacions. Alhora, el restaurant Torre Mauro, també gestionat per l’empresa concessionària, Restaura Gestión Forty SL, està ubicat en una altra torre catalogada com a BIC i, segons els ecologistes, genera problemes amb els veïns. Llum Quiñonero, històricament vinculada als moviments socials d’Alacant i exdiputada de Podem a les Corts Valencianes –tot i que en les darreres eleccions generals es va integrar en la candidatura formada per Compromís i el partit d’Íñigo Errejón–, assegura a més a més que a la costa d’Alacant «només queda lliure de ciment el que queda al cap de l’Horta, on no s’ha construït, precisament, perquè el far estava allà». Ane Ferreiro, membre de Salvem el Nostre Patrimoni, exposa que, tot i el far i el seu entorn immediat, la zona dels voltants del cap de l’Horta «ja està urbanitzada» i la creació d’un restaurant implicaria «el trànsit massiu de persones, l’arribada de cotxes i la generació de brossa». «Els veïns», insisteix aquesta arquitecta, «són els primers interessants a evitar la construcció del restaurant, perquè aquesta és una de les poques zones que queden per caminar per la natura».
Carlos Arribas, d’Ecologistes en Acció, conclou que Alacant «no té cap infraestructura ambiental més enllà de Tabarca, i cal donar valor i nous usos al nostre patrimoni». Però insisteix, també, que el principal handicap és l’immobilisme de les administracions. «La gent, novament, és la que més s’està mobilitzant pel patrimoni compartit».