El moviment que dona suport a Donald Trump ha transcendit l’àmbit polític per convertir-se en una mena de secta pseudoreligiosa –desbaratada, ridícula però perillosa– trufada de racisme, ultra dretanisme, tradicionalisme i evangelisme radical.
L’última de les profecies d’aquesta moviment és que avui, 4 de març, es produirà un cataclisme polític al Estats Units de resultes del qual Trump, el seu messies, tornarà ser president. Es tractarà d’un retorn a la línia successòria tradicional presidencial que, segons asseguren, fou vilment interrompuda el 1933 quan el país es convertí en una pèrfida corporació d’interessos bastards que ha creat la super estructura política federal que –fins avui- ha tingut el poder, que ha fet la vida impossible a Trump durant el seu mandat i que, per suposat, ha alterat les eleccions perquè Joe Biden les guanyés.
La profecia va ser emesa per la bíblia del trumpisme, QAnon. Segons la CNN aquesta pàgina web que recull tot tipus de versions de conspiracions contra Donald Trump, en especial la teoria del robatori de les eleccions orquestrat per una combinació «demoníaca», porta setmanes difonent la idea que avui, 4 de març, el derrotat candidat republicà tornarà ser el president dels Estats Units. El motiu? Doncs que «USA corp.», tal i com anomenen a la super estructura política i empresarials d’interessos antipatriotes que governa el país, rebentarà -no es diu com - i emergiràn en el seu lloc els «vertaders EE.UU.» que van ser substituïts el 1933 pels «obscurs interessos».
El deliri s’incardina dins les teories que impulsa el moviment The Sovereign Citizen, o El ciutadà sobirà, segons el qual d’ençà que el 1933 Franklin D. Roosevelt posà fi al patró or els vertaders Estats Units entraren en una mena d’hibernació i que això, en el fons, no fou més que la culminació d’un procés que arrencà el 1866 amb la catorzena esmena a la Constitució que garantí el dret a la ciutadania –i per tant al vot - als negres ex esclaus. En síntesi, The Sovereign Citizen pregona que el poble blanc, anglosaxó i protestant està sent expulsat del govern del seu propi país per la confabulació de «demoníaques forces» entre les quals s’hi compten els demòcrates, les grans corporacions pro globalització i els que reneguen del vertader déu.
Religió Trump. Deia un investigador de les teories de la conspiració, Travis Wiew, en declaracions a VICE News -canal web de documentals i a través de YouTube –, que «és preocupant que QAnon assumeixi les idees de moviments extremistes més establerts», com el citat The Sovereign Citizen. Al seu entendre això suposa, «amb el creixement que ha tingut (aquest moviment) des de gener», des de l’assalt al Capitoli el 6 de gener, que ha començat un procés en el que tot l’univers de dreta extrema, supremacisme, racisme, feixisme, cristianisme radical.... que ha donat suport a Trump està cristal·litzant en una mena de sol cos ideològic que a partir d’avui dona per iniciada « la tempesta» que té per objectiu últim acabar «amb els pedòfils satànics» que «soscavaren la presidència» de Trump i que feren president de forma il·legítima a Joe Biden. Al capdavall, diu l’investigador, del que es tracta és que el moviment trumpista s’està convertint en una mena de secta religiosa, una nova fe que vindria a renovar el tradicional extremisme cristià supremacista.
En la mateixa línia, Dawn A. Dennis i Jorge Muñoz publicaven el passat febrer a la revista xilena CIPER -Centro de Investigación e Información Periodística– un reportatge sobre la conversió del trumpisme en un moviment amb totes les característiques d'una secta. Citen la periodista estatunidenca Sarah Poshner que va escriure que «per als partidaris evangèlics de Trump, defensar-lo és indistingible de la defensa de l’Amèrica blanca cristiana».
Seguint el treball publicat a CIPER, la fe trumpista s’arrela en la tradició supremacista nascuda del Compromís de 1877, quan els partits Demòcrata, majoritari en el sud esclavista vençut a la Guerra de Secessió (1861 -1865) i el Republicà, majoritari en el nord antiesclavista, pactaren que el president -després d’unes eleccions que no havien deixat gens clar el resultat – seria republicà a canvi que les últimes tropes nordistes d’ocupació que quedaven en el sud l’abandonessin, que hi hagués un representant demòcrata del sud -o sigui partidari de la Confederació – en el Govern del president republicà Rutherford Birchard Hayes, que es construís una línia de tren que uniria Texas amb Califòrnia i que s’impulsés la industrialització del sud. Aquest era el pacte oficial. Per sota, a la pràctica suposava que el Govern federal renunciava a imposar les lleis igualitàries que havia promès Abraham Lincoln. Per mor d’ aquesta retirada del nord, no només militar sinó legal, els estats de l’antiga Confederació pogueren teixir un entramat de noves normes, conegudes com les «Lleis de Jim Crow», de caràcter estatal i local, que foren promulgades des de 1877 fins el 1964. que a la pràctica feien legal la segregació dels negres. Es basaven en el principi «iguals però separats», que no era més que un subterfugi per perpetuar la discriminació. El nom prové d’una figura de vodevil de principis del segle XIX que representava un ballarí que era un negre discapacitat al que s’anomenava Jim Crown i que serví de títol a una cançó que es féu molt famosa en aquell temps.
Segons els autors referits, el trumpisme és exactament la recuperació de l’esperit d’aquell citat Compromís. És a dir, es tracta de la defensa de la «llibertat» dels blancs davant de les pèrfides forces totalitàries que persegueixen instaurar la dictadura de les ideologies «globalistes, feministes, etc.» i que té un alt component racista i de lluita contra les llibertats civils. El moviment transcendeix el fet merament polític per entrar dins de l’espai de la pseudoreligió. Conten els autors citats com ja hi ha un bon grapat de pastor religiosos, polítics, periodistes i líders socials -com Nikki Haley, Sarah Huckabee Sanders, Mike Pompeo, Franklin Graham, Paula White, Ralph Reed, Mike Evans, Lance Wallnau, Roberts Jeffres, Frank Amedia... - que en alguna ocasió s’han referit al fet que Trump ha estat «ungit per Déu». Alguns dels reverends, com el citat Graham, tenen molts milers de seguidors. Ell fou qui, entre d’altres, digué que la victòria de Trump el 2016 havia estat «un designi diví». Els autors consideren que «existeix un clar component messiànic» en el trumpisme, que el mateix protagonista ha alimentat com quan «el 21 d’agost de 2019 va dir que ell era ‘l’elegit’».
Amb aquesta base, cada cop més sòlida, la possibilitat que Trump tiri la tovallola es redueix. Segons informa la CNN, no té intenció de crear un nou partit sinó de controlar el Republicà. Si més no ara per ara, diu el mitjà estatunidenc, ja ha aconseguit “arraconar” els seus adversaris interns i “no descarta” tornar presentar-se a les primàries per elegir candidat presidencial republicà per als comicis de 2024.