La víctima, Teresa, era una menor que es trobada internada, sota tutela pública, al centre d’acollida privat Niño Jesús. Una residència de titularitat religiosa i més que centenària —funciona des de l’any 1892— ubicada a les immediacions de l’hospital Arnau de Vilanova de València.
Filla d’una família desestructurada, amb el pare a la presó i la mare drogoaddicta, Teresa va advertir als responsables del centre que un dels seus cuidadors abusava sexualment d’ella per les nits, mentre es trobava apartada de la resta d’interns pel seu mal comportament. Va donar el primer avís el 20 d’abril de 2017, però la direcció de la residència, després de conversar amb la presumpta víctima, no va considerar versemblant la seua versió.
La menor tenia aleshores a penes 14 anys i el professional directament assenyalat era Luis Eduardo Ramírez Icardi, exmarit de Mónica Oltra, vicepresidenta del Govern valencià i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. És a dir, l’exmarit de la màxima responsable institucional encarregada de la tutela de la jove. Ell treballava al centre des de 2010, cinc anys abans que Oltra assumira el comandament de la Conselleria.
El proppassat 17 de març, l’Audiència Provincial de València va dictar una sentència en primera instància –després que es repetira el judici– que condemna l’acusat a cinc anys de presó per haver abusat d’ella entre dos i deu ocasions. A continuació, Oltra va demanar de comparèixer, a petició pròpia, davant les Corts.
Ho ha fet aquest dimecres, en una sessió en què la vicepresidenta ha exposat els fets de manera cronològica i ha respost els grups de l’oposició, que els dies anteriors havien tingut accés a tota la documentació sobre el cas. Els tres grups opositors –PP, Ciutadans i Vox– han sol·licitat la seua dimissió o que siga destituïda pel president, a més recriminar-li que no haja demanat “perdó”. Oltra ha admès la mancança dels protocols oportuns i ha dit que avui no passaria una cosa així: “La principal errada va ser no disposar de la direcció general d’Infància i Adolescència en 2015”, ha assenyalat. La seua creació es remunta, precisament, a l’any 2017, després que es produïren els fets.
El reforçament del personal per extremar-ne els controls n’ha estat una de les conseqüències. Així, en el centre afectat, en 2015 hi havia 26 treballadors per a 42 xiquets i xiquetes, mentre que ara hi ha 37 treballadors per a 24 xiquets i xiquetes.
La cronologia dels fets
Mónica Oltra ha iniciat la seua intervenció a l’hemicicle amb una lectura dels fets provats de la sentència, que no fa esment a l’actuació de l’Administració. De fet, la Conselleria no era part del judici ni s’hi va personar. Tot seguit ha efectuat una cronologia dels esdeveniments, tot assegurant que no va tenir constància dels fets fins el 4 d’agost de 2017, de manera casual, en trobar a casa una citació judicial del seu exmarit. Feia tres mesos i mig de la primera denúncia per part de la jove. “Vaig conèixer el cas per les meues circumstàncies personals, no pel meu càrrec”, ha afirmat.
El 28 d’abril de 2017, vuit dies després que Teresa comunicara els abusos per primera vegada, una psicòloga del centre va redactar un informe en què explicava que no hi havia indicis suficients per atorgar-li credibilitat. No serà fins el mes de juny, concretament fins el dia 22, que el cas donarà un gir important.
Aquell dia, en un trasllat de la menor, la víctima informa dels abusos als agents de la policia que la custodien, els quals es posen en contacte amb la Fiscalia. No feia ni un mes del 24 de maig de 2017, quan Oltra, en una compareixença parlamentària que va aixecar molta polseguera, havia denunciat públicament l’existència de possibles abusos a menors als centres concertats de Sogorb i el barris valencians del Carme i Montolivet. “Posarem fi a la privatització del sistema”, va proclamar en aquella sessió parlamentària, en què va anunciar la implantació d’un nou model d’acolliment a menors que evitara els episodis d’abusos.
En paral·lel transitava el cas que afectava de manera directa la seua exparella. Al llarg de juliol, la Fiscalia va reunir nombrosa informació reclamada a la direcció territorial de la Conselleria, i en agost, així que ella va tenir-ne coneixement, va accelerar-se encara més tot el procés. “Malgrat ser un mes de molt poca activitat, van succeir-se les actuacions relacionades amb aquest cas”, ha afirmat. I és que el dia 8 la direcció general de la Infància i l’Adolescència ja va decretar l’obertura d’un expedient informatiu.
Més tard, l’11, la sotsecretaria de la Conselleria emet una resolució en què insta les tres direccions territorials a oferir, sempre, la màxima col·laboració amb la Fiscalia de menors. El dia 16, s’ordena els trasllat de la menor a un altre centre d’acollida seguint els requeriments de la mateixa Fiscalia. I el 21 d’agost se la deriva a l’Institut Espill, que avaluarà la menor durant tres mesos, al final dels quals, el 30 de novembre, emetrà un informe que tampoc no atorga credibilitat a la jove. L’informe s’adjunta a l’expedient informatiu obert per la direcció general de la Conselleria, que es tanca en aquell moment. A diferència d’aquest document, un informe alternatiu redactat per l’Institut de Medicina Legal sí que concediria credibilitat plena a la menor.
A ulls dels grups de l’oposició, va existir un intent deliberat d’amagar els fets. A més, els 79 fulls de la sentència —molt més extensa que la relativa al centres de menors de Sogorb, que en constava de només una desena— inclouen un seguit de “judicis de valor” i de “sospites” sobre la seua vicepresidència gens habituals en una resolució judicial d’aquestes característiques. “La meua relació amb la persona acusada no ha afectat les meues actuacions com a consellera; qüestionar això significa qüestionar el meu honor”, ha reblat Oltra, visiblement molesta amb segons quines “interpretacions insidioses” vessades en tot aquest temps. “He escoltat coses com que el meu exmarit era el director del centre o que jo l’havia endollat”, ha afegit Oltra. “El sistema de protecció dels menors ara sí que funciona”, ha subratllat amb la voluntat de traçar una línia divisòria entre l’abans i el després de la creació de la direcció general corresponent. O siga, entre l’any 2017 i els posteriors. Les dades dels menors tutelats, per exemple, no estaven informatitzades, sinó que estaven emmagatzemades en fitxers, escrites a mà.
Oltra ha remarcat la importància del canvi de protocol existent des d’aleshores, que incorpora la petició immediata d’un informe a la Fiscalia davant qualsevol sospita d’abusos sexuals als centres adscrits a la Generalitat. La vicepresidenta lamenta el trasllat de què va ser objecte la jove, perquè suposa una revictimització. La persona acusada, en canvi, va continuar treballant al centre, passant a desenvolupar, això sí, tasques administratives. El departament de Polítiques Inclusives, després d’haver adaptat la legislació valenciana al conveni d’Istanbul, sí que podrà personar-se ara judicialment en els casos d’aquest tipus amb la missió de defensar les víctimes d’abusos.
Tant en la seua intervenció inicial com en les rèpliques, la vicepresidenta ha emfasitzat en la insistència dels grups de l’oposició i de la pròpia sentència sobre la presumpta ocultació del nom de l’acusat durant tot el procediment. “Llama la atención cómo se ocultan los apellidos del acusado”, sosté la sentència en un moment determinat. La consellera, a través del seu equip, ha indicat que, a l’informe de l’Institut Espill, el nom i cognoms del seu exmarit apareixien complets set vegades de les 61 a què hi feia referència. “En comparació amb uns altres informes d’uns altres casos que hem seleccionat aleatòriament, aquesta és una pràctica habitual”, ha assenyalat Oltra.
“A ningú no li provoquen més repugnància aquells fets que a mi”, ha sentenciat la vicepresidenta, “ha sigut un colofó trist d’una xiqueta a qui tot li va fallar des de bon començament”. Perquè Teresa, que fa poc menys d’un any va assolir la majoria d’edat, amb prou feines compta amb el suport del pare empresonat i d’una iaia. La mare, que té cinc fills amb cinc pares diferents, encara prova de desintoxicar-se. I la jove, que l’any passat va fer la majoria d’edat i està embarassada, a punt de parir, no té una llar. La Conselleria va oferir-li’n una en complir els 18 anys, però va rebutjar-la. Qui assessora legalment la víctima és José Luis Roberto, propietari de l’empresa de seguretat Levantina de Seguridad i líder del partit ultradretà España 2000. Sent ja vicepresidenta, Roberto i alguns companys de partit van protagonitzar un escrache nocturn a la porta del domicili particular d’Oltra.
Dimissió en bloc
Els tres grups de l’oposició, cadascú amb el seu to, ha reclamat la dimissió de la vicepresidenta o la seua destitució per part del president, Ximo Puig. “Tant vostè com la seua Conselleria van fallar a la xiqueta”, li ha etzibat la popular Elena Bastidas, qui ha acusat Oltra de practicar un “victimisme insuportable”. “Vostè i la seua Conselleria van fallar a la xiqueta”, ha dit en un calc d’un dels fragments de la sentència que la número 2 del Consell considera valoratius i fora de context. Bastidas ha recordat que els grups del Botànic van rebutjar la creació d’una comissió d’investigació que esclarira les “responsabilitats polítiques” i ha retret a Oltra que mai no haja pronunciat la paraula “perdó”. “Vostè és un frau com a feminista i com a política”, li ha dit Bastidas; “mai no podrà girar full del que ha passat”, hi ha afegit.
La diputada Cristina Gabarda, en representació de Ciutadans, també ha manifestat que “ser feminista significava defensar la xiqueta víctima dels abusos”. “Allò més sensat seria que vostè presentara avui mateix la seua dimissió com a consellera”, ha observat. Al seu parer, la Conselleria no va aportar tota la informació de què disposava des del primer moment.
Entre els grups que donen suport al Consell, el suport entusiasta de Compromís, en la persona de Carles Esteve, i d’Unides Podem, per part d’Irene Gómez, ha contrastat amb la posició mès tèbia dels socialistes, que a través de Rosa Peris han dedicat el seu temps a parar atenció en els nombrosos abusos de què són víctimes les dones. “Només dues de cada onze víctimes que hi ha cada dia, denuncien el seu cas”, ha lamentat. La parlamentària socialista ha demanat “perdó” a la víctima.
Oltra s’ha planyit per les respostes de l’oposició —“duien les rèpliques escrites, vostès no escolten, no llegeixen, no s’interessen per la veritat”— tot i que ja fa dies que disposaven de tota la informació per consultar-la abans de la compareixença.
“Si vaig encobrir els fets, com insisteixen a dir, haurien de denunciar-me per haver comès un delicte”, ha conclòs Oltra. Bastidas no ha anunciat cap denúncia personal contra ella, però sí que ha advertit que el cas tindrà més derivades judicial. El PP vol que els tribunals investiguen si, en efecte, el comportament de la Conselleria va ser correcte.