Abans d'acostumar-nos de manera inexorable a la nova normalitat de la distància física, l'ús de la mascareta i el rentat de mans, d'endinsar-nos en uns mesos d'insuportables i encara inesgotables drames quotidians, la naturalesa havia brandat l'enèsim toc d'atenció sobre l'actual emergència climàtica. Glòria, una tempesta que va irrompre amb força en gener de 2020, va deixar un historial de destrosses aborronador: 13 morts, danys milionaris i espais emblemàtics arrabassats per la fúria de la borrasca. Bellreguard, una xicoteta població ubicada a la comarca de la Safor, va ser un dels innombrables indrets que van quedar tocats per la devastació, amb la platja i el seu passeig engolits per la irracionalitat del temporal.
Amb la previsió d'una repetició cada vegada més freqüent d'aquests fenòmens metrològics tan agressius i arran de la proposta del Col·legi de Geòlegs de desconstruir el litoral, el batlle de la població, Àlex Ruiz, de Compromís, va plantejar: «Una qüestió que la gent comença a demanar-nos el seu plantejament: que es donen solucions -si no definitives, sí amb trellat- de revertir els passeigs marítims, de tornar a la natura el que és seu i de no malbaratar milionades cíclicament engolides per la mar, com a Bellreguard. Glòria ens ha obert el debat: Què hi fem?». Per aquesta reflexió, l'alcalde va rebre pintades amenaçadores en la part del passeig que s'hi va salvar de la tempesta.
L'obertura de la discussió, així com la predisposició del batlle valencianista a explorar una fórmula per desconstruir el litoral, va provocar les queixes de veïns, els quals van integrar-se a la plataforma Salvem les Platges del Sud de Gandia. L'alcalde de Bellreguard va rebre escrits avalats per 601 persones que exigien una reforma del passeig marítim «en profunditat», la reposició de l'arena a la platja i la presa de mesures per part del consistori amb l'objectiu «de contrarestar un seguit d'informacions i declaracions que han deteriorat greument la imatge de la platja». Als escrits enviats en català, el regidor en cap de la corporació municipal va intentar respondre a través de diverses reunions. «A Bellreguard hi és costum, com en qualsevol municipi menut pel coneixement directe de les persones governants, donar-se respostes de forma oral, ja que d'altra manera impossibilitarien el normal funcionament de l'administració municipal donada la limitació de mitjans humans amb què comptem», va expressar Ruiz. La contestació, tanmateix, no va satisfer als veïns, els quals va presentar al·legacions a la Sindicatura de Greuges en un escrit en català.
La Sindicatura de Greuges, encapçalada per l'exalcalde socialista d'Alacant Àngel Luna, va respondre al batlle de Bellreguard fent una al·lusió extensa a l'obligació de l'Ajuntament de Bellreguard de respondre en castellà al ciutadà, malgrat que la queixa al consistori i les al·legacions presentades a l'organisme que actua com a defensor del poble va estar redactes en català. «Respecte de la llengua elegida per la persona en tramitació de la queixa, d'acord amb la nostra constitució, el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la», indicava el síndic de Greuges a tall de retret cap a l'alcalde de Compromís.
«Quan l'article 15.3 de la Llei 39/2015 (llengua dels procediments) ordena de manera específica a l'administració instructora la traducció dels documents adreçats a les persones interessades que així ho sol·liciten, s'ha de tenir present que l'administració instructora és precisament l'autora de l'acte qüestionat per la persona. El síndic no és administració instructora d'expedients administratius de la Llei 39/2015, correspon a l'administració instructora de l'expedient administratiu de què deriva l'actuació qüestionada, respondre davant la ciutadania tenint en compte el seu dret a exercir la seua opció lingüística», raonava jurídicament Luna per obligar Ruiz a respondre els veïns en castellà. No debades, va resoldre recomanar «l'Ajuntament de Bellreguart [sic] que done resposta a la petició de juny del 2020», així com a recordar-li «que el deure de col·laboració amb el síndic implica donar resposta als requeriments d'informació en els termes formulats, tant en el contingut, com en la llengua utilitzada, respectant l'opció declarada per les persones».
El retret de la institució valenciana va provocar l'empipament de l'alcalde de Bellreguard, qui va redactar un escrit en el qual qualificava la resposta lingüística del síndic de Greuges com a «una vulneració de les normes reguladores de l'ús del valencià per les institucions de la Generalitat Valenciana i una infracció dels drets lingüístics de l'Ajuntament de Bellreguard». «Cal considerar que la llengua usada per l'únic ciutadà que ha interposat aquesta queixa, i per la resta de ciutadans en els seus escrits inicials de data 09/06/2020, presentats en registre d'entrada de l'Ajuntament de Bellreguard és el valencià. [De fet], totes les contestacions que s'han fet per aquest ajuntament ha estat en valencià. L'inici de l'expedient administratiu davant de l'Ajuntament es va fer en valencià, i així, s'ha tramitat tot el procediment administratiu de l'Ajuntament, inclosos tots els escrits enviats al síndic de Greuges per part de l'Ajuntament, relacionats en l'esmentat procediment administratiu i relacionats en les actuacions de la queixa», assenyalava a la seua rèplica.
«El ciutadà va triar el castellà, en un primer moment, per a sol·licitar les actuacions de la queixa davant del síndic de Greuges, al qual també li ha remés altre escrit d'al·legacions en valencià. En conclusió: el ciutadà ha triat i usat tant el castellà com el valencià davant del síndic de Greuges, i el ciutadà ha triat i ha usat únicament el valencià davant de l'Ajuntament de Bellreguard. No són aplicables, per tant, les consideracions prèvies de la resolució del síndic de Greuges, amb relació a la llengua triada per la persona en la tramitació de la queixa, d'acord amb les quals es pretén que l'Ajuntament de Bellreguard remeta tots els seus escrits i comunicacions en castellà», argumentava. I complementava: «En els mateixos antecedents de la Resolució del síndic de Greuges de 03/02/20, consta de forma literal una reproducció en valencià d'una part de l'escrit d'al·legacions interposades pel ciutadà en les actuacions de la queixa, en concret. En la mateixa resolució del síndic de Greuges, li consta el fet que el ciutadà també ha presentat al·legacions en valencià dins de les mateixes actuacions de la queixa núm. 2002017, a banda de l'inici de la queixa en castellà».
Atès aquestes consideracions, l'alcalde ressaltava al seu escrit que «no hi ha cap argument jurídic per sol·licitar a l'Ajuntament de Bellreguard els seus escrits en castellà, sinó tot el contrari: està vulnerant els drets lingüístics de l'Ajuntament de Bellreguard a usar el valencià davant de les actuacions de l'esmentada queixa». «El síndic de Greuges vulnera les normes reguladores de l'ús del valencià per les institucions de la Generalitat Valenciana i infringeix els drets lingüístics de l'Ajuntament de Bellreguard, que consten en els següents preceptes de normes essencials del nostre ordenament jurídic municipal, autonòmic, estatal i europeu», criticava. I denúncia en declaracions a EL TEMPS: «Es tracta d'una imposició del castellà incomprensible. De cap manera se sosté l'explicació del síndic de Greuges». «Malgrat tots aquests entrebancs, no defallirem en la defensa dels drets lingüístics i en la lluita per poder viure en valencià en plena normalitat», afirma un batlle que va experimentar com la Delegació del Govern espanyol va exigir l'any 2018 la retolació dels senyals de la població en castellà.
La instrucció lingüística del síndic de Greuges s'ha topat amb l'oposició d'entitats civils valencianes que treballen per la normalització de l'idioma propi. «El síndic té dret a obligar a canviar la preferència que ha manifestat el ciutadà en dirigir-se a l'Ajuntament? El síndic de Greuges li fa un greuge a la llengua? La nostra llengua és una llengua parlada per una minoria lingüística dins de l'estat i l'Estat espanyol reconegué en la Constitució, en 1978, fa més de cinquanta anys, que la resta de llengües diferents de la castellana són una riquesa que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció i, a més, en 1992, fa quasi trenta anys, va signar la carta europea de llengües regionals o minoritàries. Malgrat això, observem que cada vegada que hi ha una interpretació de l'ús de les llengües cooficials que incorpora el nostre Estatut, es produeix una restricció a la llengua pròpia i, per tant, una limitació dels drets d'ús del valencià», va indignar-se la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià en una comunicació de solidaritat amb Ruiz.
«Un exemple clar de com el síndic de Greuges al País Valencià desconeix la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i el dret general d'expressar-se en valencià. Intolerable», va criticar Plataforma per la Llengua a les xarxes envers una institució que en els darrers anys ha redactat retrets controvertits en matèria lingüística, com ara quan va instar a la Universitat de València a traduir la seua pàgina web o va exigir a la conselleria d'Educació que les comunicacions dels col·legis de la xarxa pública s'emeteren en bilingüe. «La llengua ha estat bandera de confrontació política durant molt de temps. Des que sóc síndic, les queixes d'ofici es fan en bilingüe i cada vegada que iniciem un expedient posem un paràgraf en el qual diem la llengua que s'ha d'utilitzar a petició del ciutadà. Preguem que l'administració ens envie la documentació en la llengua amb la qual s'ha iniciat l'expedient», va exposar Luna, de fet, en una entrevista a Las Provincias sobre els seus posicionaments envers la defensa de la normalització lingüística del català.
La polèmica rèplica de l'actual síndic de Greuges, el qual no emprava la llengua pròpia a les seues intervencions en les Corts Valencianes durant la seua etapa de portaveu socialista i que acumula diverses ombres del seu mandat com a batlle d'Alacant, coincideix amb l'aprovació d'un projecte de llei que regula les funcions d'aquest organisme. En aquest text legal, tal com va informar La Vanguardia, no es contempla l'exigència d'una acreditació lingüística per a ocupar la presidència de la institució. Ha estat un dels preus a pagar, de moment, perquè la reforma puga comptar amb el beneplàcit de Ciutadans, la negociació de la qual s'ha donat enmig d'aquesta controvèrsia.