Les eleccions andaluses del 2018, en les quals el PSOE va perdre per primera vegada en democràcia la gestió de la Junta d'Andalusia, van obrir una bretxa a la política espanyola. L'extrema dreta Vox, una escissió ultradretana i tradicionalista del PP, va irrompre a la cambra autonòmica amb 12 diputats. Una emergència ultra que va consolidar-se en les successives votacions estatals, autonòmiques i municipals arreu de l'Estat espanyol, fins i arribar a obtenir 52 escons al Congrés dels Diputats. 3.656.979 persones havien escollit la papereta d'una formació ultranacionalista espanyola, obertament xenòfoba, nostàlgica de la dictadura franquista, defensora de privatitzar l'Estat del Benestar, escèptica envers el canvi climàtic, contrària a les polítiques igualitàries entre dones i homes, així com opositora als drets LGBTI.
La consolidació de Vox a l'escena parlamentària espanyola ha provocat que la seua cúpula dirigent aposte per rearmar-se ideològicament. La força ultradretana, no debades, ha impulsat la Fundació Disenso, la qual està presidida pel líder del partit, l'expopular i antic cabdell d'Esperanza Aguirre, Santiago Abascal. El patronat del laboratori d'idees està trufat de referents de Vox, com ara l'europarlamentari Herman Tertsch o la portaveu a l'Assemblea de Madrid, Rocio Monesterio, una de les connexions de la formació amb l'integrisme catòlic. L'altre pes pesant dels ultraconservadors present a Disenso, tot i que el seu paper es desenvolupa a l'ombra dels focus mediàtics, és Kiko Méndez-Monasterio. Exdirector de la publicació extremista La Gaceta, exerceix, a priori sense carnet de militant de Vox, com a assessor d'Abascal, així com factòtum ideològic dels ultradretans.
Méndez-Monasterio, provinent d'una nissaga connectada amb les esferes de la dictadura i condemnat l'any 1999 per agredir i amenaçar tres estudiants universitaris, com ara l'exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, forma part del claustre de professors de l'Institut Superior de Sociologia, Economia i Política. Aquest laboratori d'idees va desembarcar a l'Estat espanyol de la mà de la seua impulsora, Marion Maréchal, neboda de la líder neofeixista francesa Marine Le Pen i representant de l'ala ultraconservadora de l'extrema dreta francesa. Tot i que l'acadèmia ultra va negar els seus vincles amb Vox, en la seua implantació va participar el primer president dels ultradretans i exdirigent dels populars catalans, Alejo Vidal Quadras, així com va instal·lar-se en l'antiga seu a Madrid de la força d'extrema dreta.
La maniobra ha estat incorporada, fins i tot, per Aliança Cívica en la seua denúncia d'un presumpte finançament irregular de la formació encapçalada per Abascal. «Amb aquesta operació, Vox hauria sufragat de forma encoberta la reforma del local propietat de la societat administrada pel seu vicepresident primer, assumint els costos i revalorant l'immoble, a més de facilitar la posterior i immediat lloguer per una entitat afí, que, al seu torn, empraria a càrrecs de Vox en la seua activitat. Aquesta [...] pilotada constituiria un clar ús privatiu de la capital de la caixa de la formació, conformada no solament de les quotes dels afiliats, sinó de subvencions, concretament 9.937.942 euros en 2019, procedents dels diners públics, amb l'única finalitat presumptament d'enriquir als seus dirigents en les seues activitats particulars», relataven a l'escrit en mans de Fiscalia de Madrid.
El claustre de l'institut extremista de la neboda de Le Pen és una representació de l'escena ultra espanyola, amb el president de la Lliga Javier Tebas; l'exministre d'Interior del PP a l'etapa de José Maria Aznar i factòtum de la galàxia ultracatòlica espanyola, Jaime Mayor Oreja; l'advocat de la família Franco i nebot del colpista militar Jaime Milans del Bosch, Santiago Milans del Bosch; el pseudohistoriador neofranquista José Javier Esparza; o l'empresari ultradretà de la comunicació pròxim a l'Opus Dei i militant de Vox, Julio Ariza. Entre aquesta nòmina d'il·lustres referents de l'extrema dreta a l'Estat espanyol, ressalta com a docent de l'institut radical Luis del Rivero. Fundador i expresident de la constructora i gestora d'infraestructures Sacyr Vallermoso, és una de les figures empresarials més destacades de l'Espanya del boom immobiliari. Víctima de l'espionatge del tèrbol comissari José Manuel Villarejo, va protagonitzar diverses operacions corporatives que van copar les pàgines salmó durant la primera dècada del segle XXI, com ara l'ampliació del Canal de Panamà o l'intent frustrat de fusió entre Repsol i la mexicana Pemex.
La participació en diferents accions d'aquesta mena van ubicar-lo com a un empresari pròxim de la Moncloa durant el mandat del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. A la boda del seu fill, de fet, va assistir l'exministra de Foment del PSOE, Magdalena Álvarez. Tanmateix, ha mantingut una relació més propera amb el PP. En aquella jornada nupcial, van ser de la partida l'expresident del Govern espanyol, el neoconservador José María Aznar, i l'aleshores president de la Regió de Múrcia, Ramón Valcárcel. Com a murcià de naixement, Del Rivero va executar diverses obres durant l'etapa presidencial del popular Valcárcel, com ara la construcció d'un aeroport que va provocar més tard l'enfrontament entre el baró autonòmic del PP i Sacyr Vallehermoso. Jubilat de manera forçosa l'any 2011 i amb un patrimoni milionari, va assistir en abril de 2019 a un míting de Vox. Encara més, va presidir una trobada privada entre Abascal i la cúpula agrària murciana, la qual va celebrar-se fa mesos.
La trajectòria empresarial del constructor i professor de l'acadèmia ultra no només ha estat trufada de jugades corporatives i connexions polítiques. També ha estat adobada per ombres judicials, de les quals n'ha sortit absolt. El magistrat de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, durant les indagacions corresponents a la trama Gürtel, va detectar un compte de l'empresari a Suïssa, paradís fiscal per excel·lència. Segons van esbrinar el jutge instructor després d'una comissió rogatòria enviada al país helvètic, l'aleshores mandatari de Sacyr Vallehermoso va rebre 100.000 euros al seu compte suïs d'Amando Mayo, implicat en aquell moment en la rama de la trama Gürtel a la població d'Arganda del Rey, en la qual va bastir-se una de les pilotades urbanístiques més sucoses de la xarxa presumptament corrupta. Del Rivero va negar que la transferència tinguera cap relació amb els tripijocs de l'organització encapçalada per Francisco Correa i va atribuir-ho a una qüestió personal amb Mayo. Aquell descobriment no va comptar amb més transcendència judicial.
Exdirectiu del Reial Madrid i habitual de la llotja del Santiago Bernabeu, Del Rivero sí que va tenir un maldecap judicial amb l'aparició de la comptabilitat paral·lela de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, i les confessions realitzades per l'antic guardià de les finances de la formació de la gavina. El constructor va estar imputat per haver abonat suposadament 200.000 euros per a la campanya de Maria Dolores de Cospedal, posteriorment ministra de Defensa i secretària general dels populars, en les eleccions manxegues del 2007. A canvi d'aquell pagament, segons sostenia aleshores la investigació, una filial de Sacyr Vallehermoso hauria rebut un contracte per a la recollida de la brossa per part de l'Ajuntament de Toledo, en aquell moment en mans dels populars. L'adjudicació tenia una durada de 10 anys i un import de 6,1 milions d'euros.
Bárcenas va afirmar que l'aportació havia estat realitzada per Del Rivero, així com que havia actuat com a enllaç entre l'empresari immobiliari i la dirigent conservadora. L'agenda de l'extresorer recollia, precisament, 13 trobades amb Del Rivero, de les quals 11 van celebrar-se entre febrer de 2006 i gener de 2007, és a dir, en els suposats prolegòmens per sufragar la campanya de l'exdirigent del PP. En els apunts comptables de Bárcenas, consten, a més, dues entregues a la caixa B dels populars associats presumptament a l'exdirigent empresarial de l'àmbit de la construcció i la gestió d'infraestructures: un de 120.000 euros l'any 2004 i un segon de 260.000 euros en 2006.
A pesar d'aquestes proves indiciàries, l'Audiència Provincial de Toledo va tancar la causa judicial en juny de 2019 i va absoldre els diferents acusats. «La teoria especulativa que al·leguen els apel·lants per unir els suposats tractes del senyor Bárcenas i del senyor Canyes [exgerent del PP de Castella la-Manxa, el qual hauria rebut el suposat suborn desacreditat per la justícia] amb la millora del contracte de recollida de residus sòlids signat entre l'Ajuntament de Toledo i SUFI S.A [filial de Sacyr Vallehermoso] són meres conjectures aventurades a l'abric de la rivalitat política que manquen de cap veritat probatòria segons les diligències d'investigació practicades», van argumentar per tancar, definitivament, la peça separada dels Papers de Bárcenas tres togats de la secció segona de l'òrgan judicial de Toledo.
Abans d'aquests maldecaps judicials, els quals van provocar que Del Rivero compareguera en 2018 al Congrés dels Diputats negant cap relació de favor entre constructors i polítics a l'era de l'orgia del totxo, llevat de, justament, a Catalunya, va estar investigat per irregularitats en la fusió entre la companyia Ítinere, dominada per la constructora fundada per l'home de negocis murcià, i Europistas. El jutjat número 3 de Madrid va admetre en 2009 una querella pels delictes d'administració deslleial i maquinació per alterar el preu de les coses, els quals s'atribuïen per part dels denunciants a Del Rivero. En l'escrit traslladat als jutjats, interposat per 13 accionistes que comptaven amb 700.000 accions d'Europistas, acusaven Del Rivero «d'unflar artificiosament» la participació de Sacyr a la firma Itínere en detriment del valor dels seus títols. Una jugada que havia provocat suposadament que les accions d'aquests 13 xicotets inversors caigueren de valor. Van passar, no debades, de valdre en el seu conjunt 38,4 milions d'euros a 19,4 milions d'euros.
Aquesta causa judicial s'arxivaria l'any 2011 per manca de proves. En una interlocutòria contundent, el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Madrid va comprovar que «no es va falsejar, ni es va maquillar per a perjudicar els accionistes minoritaris», així com va raonar com la caiguda del valor de les accions va respondre «a les conseqüències del mercat». «En tot cas, va ser aliè a la voluntat de Sacyr», va remarcar, per assenyalar la «inconsistència» dels suposats elements probatoris entregats per aquests 13 accionistes. Va indicar que si les proves contra la constructora eren dèbils, els indicis contra el seu president encara no ho eren més.
Del Rivero, però, sí que va ser identificat com a responsable de promoure la presa accionarial de la companyia francesa Eiffage sense complir amb els preceptes marcats per la normativa gal·la, la qual determina que s'ha de declarar l'operació de manera obligatòria, cosa que no va efectuar el constructor. El regulador francès va sancionar l'any 2010 Del Rivero i Sacyr amb una multa de 300.000 euros. Dos anys abans havia estat processat a França per «difusió d'informacions falses» en l'operació de control d'aquesta mateixa companyia. De tot aquell procés, però, només va quedar aquella multa del regulador borsari francès.