El minibús negre del candidat deixa enrere prats lleugerament ondulats i camps de blauets que des de lluny semblen petits llacs. Finalment, l’autobús avança sorollós per un camí de terra i arriba a una masia del segle XII, el lloc de l’acte de campanya d’avui.
Jordan Bardella, de 25 anys, amb americana fosca, camisa blau cel i pantalons de vestir, baixa del cotxe d’un salt, deixa enrere els seus guardaespatlles i avança a pas lleuger fins a una sala d’actes. Bardella va de pressa en general. No ho sap fer de cap altra manera.
Des de fa dos anys és el vicepresident de Reagrupament Nacional (RN), el partit de dreta populista de Marine Le Pen. A les eleccions regionals es va presentar com a cap de llista per a l’Illa de França després que li ho demanés la presidenta del partit. Le Pen no veia ningú més capaç de superar el 10% en aquella regió.
A Le Pen, Bardella li serveix per a tot. Fa dos anys va ser el candidat a les eleccions europees. El jove polític ofereix al partit el relat perfecte: un fill d’immigrants italians que gràcies a l’esforç i l’empenta ha fet carrera. Un bon fill d’estrangers que defensa França contra els mals immigrants. I que ara vol ajudar a aplanar-li el camí cap a l’Elisi a Marine Le Pen, de 52 anys. Perquè aquest és el gran objectiu de l’any vinent: “Marine Le Pen, presidenta”, cridaven no fa gaire els seus seguidors en un acte electoral.
Aquests dies, Bardella està de bon humor. “Per fi cada cop més gent ens veu com el que som: francesos responsables”, diu de camí a l’acte, que té lloc en una gran nau de maquinària agrícola. Al seu voltant oneja un mar de banderes de França.
Aquest dissabte de juny, el vicepresident del partit és a la zona de França que el president Emmanuel Macron anomena la “terra feliç”. És la França dels poblets, que tenen al centre una església antiga i un monument als caiguts. Un país allunyat del soroll, dels lloguers alts i de les lletges banlieues de París. Un idil·li de pau en què, absurdament, els eslògans de l’RN sobre la incertesa de la República i la seva imminent decadència tenen molt d’èxit.
Certament, al cap d’una setmana de l’acte de Bardella els populistes de l’RN patiran una derrota a la primera volta de les eleccions regionals. Els Republicans, conservadors, que tradicionalment tenen una bona implantació a les regions, guanyaran de llarg en molts districtes electorals. Això no obstant, a tot el país l’RN obté el segon lloc amb més d’un 19% dels vots. El partit d’Emmanuel Macron queda en cinquena posició, amb menys d’un 11%.
La xifra més sorprenent, però, és la de l’abstenció: dos terços dels francesos no aniran a votar a la primera volta. Entre ells hi ha molts votants de l’RN, dirà posteriorment Marine Le Pen en una entrevista radiofònica: els votants joves i els de les classes socials més baixes. I afegirà també que en les eleccions regionals no es parla mai dels grans temes que ara mobilitzen el seu electorat: la immigració, la seguretat interior i l’islamisme.
Jordan Bardella fa anys que remena aquests temes i, tot i així, en la seva persona es percep fins a quin punt el partit s’ha transformat. Ara aconsegueix captar votants que fins fa poc votaven els Republicans. Bardella és l’encarnació perfecta d’un partit més net i desdemonitzat. Un rostre que, definitivament, ja no té res a veure amb els vells veterans de guerra dels temps de Jean-Marie Le Pen.
Aquest dissabte, en el seu discurs davant 500 seguidors a la nau de maquinària agrícola, Bardella uneix virtuosament els grans èxits de campanya de l’antic Front Nacional amb els del nou Reagrupament Nacional. Parla del govern actual, del qual cal impedir la reelecció sigui com sigui: “Si no, tindrem cinc anys més de caos i inseguretat”. Parla de rebaixes d’impostos: “En això estem d’acord amb els Republicans”. I parla contra els islamistes i les seves associacions, suposadament finançades per l’Estat. Però Bardella també alerta que “al nostre país els homosexuals han de patir constantment la por de ser apallissats”.
Els discursos del vicepresident del partit estan plens de xifres. Unes xifres que no sempre són correctes. Segons dades del Ministeri de l’Interior, proclama davant la multitud, el 90% dels robatoris al transport públic a la nostra regió són comesos per estrangers, així com un 63% de les agressions sexuals contra les dones. La primera xifra surt, efectivament, en un informe ministerial, però es refereix només als robatoris sense violència. La segona xifra no apareix enlloc.
En els programes en directe amb Bardella, els periodistes francesos s’han acostumat a comprovar prèviament totes les dades rellevants i a escriure-les en un full de paper per poder-lo contradir.
A la nau de maquinària s’hi ha congregat una barreja sorprenent de persones. Hi ha un seguidor de Trump vestit amb una camisa militar i amb una gorra que diu “Trump for 2024”. Hi ha una senyora gran amb sabates de taló i un pentinat ben col·locat. I hi ha un jove del servei de seguretat del partit (Départément Protection et Sécurité) que amb un detector de metalls ha escorcollat tots els assistents per comprovar si portaven objectes perillosos.
Aquest noi de 27 anys és lampista autònom, viu a la rodalia i ja va donar suport activament al partit a la campanya de les eleccions presidencials del 2017. Diu que el preocupa molt la seguretat al país.
També sent inseguretat a Mormant? “No directament aquí, però tinc amics que viuen a Tours i que ja no agafen cap mitjà de transport públic per por”.
“La inseguretat”, sentir-se amenaçat al propi país, és la primera qüestió que uneix tots els seguidors de l’RN. És més inofensiu que el racisme patent i menys polític que el rebuig a la Unió Europea. I qualsevol persona sempre sap alguna anècdota greu relacionada amb la inseguretat. Al poble del costat, no fa gaire una dona va ser assassinada a cops de martell a mans d’algú que li volia robar el mòbil, explica un home de 40 anys amb els cabells mig blancs.
Sí, diu l’home, hi ha encara una altra cosa que el molesta: “Per què el Premi de l’Arc de Triomf, la tradicional cursa de cavalls de París, ha de ser patrocinat per l’emirat de Qatar? Però si som a França!”. La seva dona, amb una faldilla estival de seda, un collaret de perles i perfectament maquillada, assenteix.
La clientela del partit s’ha transformat de manera òbvia: l’RN s’ha fet més jove, més burgès i més variat. També es podria dir que l’RN ha arribat al centre de la societat. Molts francesos ja no veuen Marine Le Pen com una amenaça per a la democràcia. El percentatge de ciutadans que en tenen una “opinió molt desfavorable” ha arribat al mínim històric d’un 34%. El 2019 era d’entorn d’un 50%. Segons les enquestes, en les persones d’entre 25 i 34 anys l’RN és el partit més popular.
Bardella diu que percep que la dinàmica està canviant. Ho fa en una entrevista posterior a l’acte, després de fer-se selfies amb els seus fans durant mitja hora. Entre aquests fans hi ha tres estudiants de 18 anys que no volen que els seus pares sàpiguen que són aquí. Tots tres estan decidits a votar l’RN l’any que ve perquè troben que Bardella és “guai”.
A les eleccions presidencials del 2017, diu Bardella, tothom sabia que seria extremadament difícil guanyar. Ara, però, deu mesos abans de les eleccions, el partit té més opcions que mai. “I això té repercussions en la moral dels seguidors”. Marine Le Pen, a més, no es presentarà únicament com a candidata de l’RN, sinó que encapçalarà una unió nacional que també aplegarà altres partits.
França va uns deu anys per darrere dels EUA, diu Bardella. “Vam votar Macron quan als EUA ja governava Trump. Els EUA de la perifèria, l’Anglaterra i la Itàlia de la perifèria es van decidir abans que nosaltres. Però crec que ara ha arribat el moment populista de França”.
La Fundació Jean Jaurès, un think tank pròxim als socialistes, té la seu al final d’un romàntic carreró empedrat del novè arrondissement de París. Al vestíbul hi ha penjats cartells electorals de l’època en què el panorama polític de França encara es podia dividir en “la gauche” i “la droite”, un sector d’esquerres i socialista i una dreta conservadora. En un d’aquests cartells hi apareix François Mitterrand amb una trenca i una bufanda vermella a la platja, i al damunt una única frase: “El socialisme, una idea que fa el seu camí”. Això era el març del 1977. Ara la idea socialista reporta, si hi ha sort, resultats de dues xifres.
A l’antic despatx de Mitterrand, al primer pis, hi trobem el politòleg Antoine Bristielle, que, juntament amb dos companys, ha publicat l’estudi més exhaustiu fet fins ara sobre una possible victòria de Marine Le Pen a les eleccions de l’any que ve. De fet, diu Bristielle, ells només volien investigar si el murmuri constant al voltant d’una victòria de Le Pen era producte de l’enorme enrenou mediàtic o no. Per això van començar l’estudi. I els resultats són força evidents.
“El 2017 una victòria de Marine Le Pen era impossible per diversos motius”, diu Bristielle. “El 2022 potser és improbable, però ja no es pot descartar, aquesta és la gran diferència”. I l’alta abstenció en les eleccions regionals, afegeix, no canviarà res. “Entre aquests dos terços d’abstencionistes hi ha molts votants de protesta i, per tant, un dipòsit més aviat gran de vots per a l’RN”.
Els investigadors van preguntar sobre tres temes. Van investigar la permeabilitat entre els votants conservadors clàssics i els seguidors del partit de dreta populista. Van analitzar l’èxit de l’estratègia de Marine Le Pen de desdemonitzar l’RN. I van voler saber quins sentiments manifesten els francesos envers el president actual.
La conducta dels votants conservadors clàssics a la segona volta de les eleccions presidencials del 24 d’abril del 2022 serà decisiva, sempre que es repeteixi un duel Macron-Le Pen, situació que actualment preveuen tots els ens demoscòpics. Més important encara era la pregunta de fins a quin punt s’han acostat els conservadors a l’RN. El resultat de l’estudi diu el següent: molt, sobretot en qüestions socials. Així, un 97% dels votants conservadors van declarar que el país “necessita un líder de veritat, que torni a posar ordre”, la mateixa xifra que entre els seguidors de l’RN.
El gir a la dreta que han fet els Republicans des de l’elecció de Macron també és rellevant des d’un altre punt de vista: el 71% dels seus seguidors estan a favor de la reintroducció de la pena de mort. En el cas dels populistes de dreta, la xifra és d’un 85%.
“En la segona volta de l’any que ve el risc podria ser, doncs, que els conservadors no anessin en contra de Marine Le Pen, sinó a favor seu”, diu Bristielle. “I així es desintegraria l’anomenat ‘front republicà’, que fins ara ha impedit una victòria de l’RN”.
Els índexs d’aprovació d’Emmanuel Macron –o l’enorme rebuig que genera entre els votants– tampoc no auguren res de bo. Tot i que Macron, en el seu cinquè any de mandat, obté uns valors de simpatia entre els votants sorprenentment alts (gairebé un 50%), també hi ha parts de l’electorat que li professen un odi accentuat.
En preguntar als enquestats pels sentiments que els genera el president, un 28% van respondre que Macron els provoca “ràbia”, un 21% va dir que “desesperació”, també un 21% sentien “repugnància” i un 18% sentien “vergonya”. Bristielle diu que encara creu que s’imposarà el seny dels francesos a l’últim moment, però conclou: “La situació s’ha tornat fràgil”.
El general André Coustou consideraria que aquesta frase és insuficient per descriure el panorama. Per a ell, França corre un greu perill i està al caire de la desintegració. Coustou va ser un dels sis signants d’una carta oberta que a l’abril uns quants militars d’alt rang van enviar a polítics i parlamentaris. Va generar enrenou a tot el país. “La situació és greu”, escrivien els generals. “Estem disposats a donar suport a aquells polítics que es plantegin salvar la nació”. Una frase que molts van interpretar com una crida a fer un cop d’Estat.
Finalment, la carta va ser signada per més de seixanta generals i gairebé 1.500 soldats. La missiva alimenta encara ara la preocupació que els adversaris de la República són dins l’exèrcit: un altre dipòsit enorme de votants de Marine Le Pen. L’escrit continua el relat de la dreta segons el qual França és una nació amenaçada que s’ha de salvar. És un relat habitual dels populistes d’arreu del món, també de l’RN. Un 58% dels francesos aproven a grans trets el contingut de la carta.
Coustou considera que les acusacions de cop d’Estat són xerrameca. “Quina ximpleria”, diu, “aquesta no ha sigut mai la nostra intenció. Un cop d’Estat es fa, no s’anuncia”.
L’exgeneral de brigada, pare de sis fills i avi de quinze nets, és un catòlic convençut i està “casat des de fa cinquanta anys –deixi’m que ho recalqui– amb la mateixa dona”. Viu en una mansió amb un gran jardí en un poblet de pel·lícula a prop de Saint-Malô, a la Bretanya. Ahir al vespre aquest home de 76 anys encara va bussejar per buscar eriçons de mar: “De tant en tant has de portar alguna cosa per menjar a la família”.
Ara el trobem al seu despatx, assegut amb l’esquena recta. A la paret de darrere seu hi ha penjades les banderes de totes les companyies en què ha servit. Davant seu, sobre la taula, hi ha una petita icona de la Verge Maria. Al costat una carta certificada de la ministra de Defensa, Florence Parly, que va rebre el 25 de maig.
En l’escrit, la ministra pregunta a Coustou si es distancia del contingut de la carta oberta o si manté aquella opinió. El general diu que es donarà temps per respondre. Ell no actua tan irreflexivament com molts polítics. El ministeri es planteja imposar sancions contra els signants; a París corre el rumor que preveuen prohibir-los portar uniforme en públic. També se’ls podria retirar la targeta de descompte per al tren.
El general Coustou només diu, lacònic: “Pfff...”. No es distancia ni un centímetre del que van escriure. Marine Le Pen va felicitar els generals per la seva valentia i els va proposar que s’unissin a l’RN.
“Jo no dono suport a una sola dona o a un sol home, jo lluito pel bé de França”, diu Coustou.
Es planteja votar Le Pen l’any vinent? “No faré cap comentari sobre això”. A més, no és segur que s’arribi a les eleccions, diu Coustou. I afegeix que creu fermament que a la tardor hi haurà revoltes.
Quins elements li fan constatar la desintegració de França? “No ho veu? Però si no passa cap dia sense que hi hagi almenys deu atacs amb arma blanca! Cada setmana el ministre de l’Interior ha de donar el condol a l’esposa d’un policia mort”. El 75% dels musulmans de menys de 25 anys, continua, prefereixen la xaria abans que els valors de la República. “I el president, què fa? Destrueix la cultura francesa. Pensi tan sols en la Festa de la Música celebrada al Palau de l’Elisi del 2018!”.
Per aquella celebració, Emmanuel Macron va convidar músics, discjòqueis i ballarins negres a l’Elisi i després es va fotografiar amb alguns d’ells. Va ser una vetllada molt alegre i divertida.
No és cap sorpresa, diu el general, al Titanic l’orquestra també va tocar fins a l’últim moment.
Traducció d'Arnau Figueras