Perdre no ha estat mai un punt fort del Bayern de Munic. L’any passat, quan es perfilava l’adeu de David Alaba, Uli Hoeneẞ va qualificar la marxa del jugador de “catàstrofe”. “Ho hem d’impedir sigui com sigui”, va dir l’aleshores president del club.
Per al Bayern, David Alaba, de 29 anys, era més que un futbolista. Amb 16 anys es va traslladar d’Àustria a la Säbener Straẞe (on té la ciutat esportiva el Bayern), i aquest defensa amb un gran talent va evolucionar fins a convertir-se en un personatge que va deixar petjada al club. En els seus tretze anys a l’entitat de Munic va guanyar 27 títols.
Ara ja és una realitat el traspàs de l’internacional austríac al Reial Madrid, una marxa dolorosa per als de Munic. El club ha hagut de deixar marxar Alaba, sense facturar res pel fitxatge, a un etern rival per l’hegemonia del futbol europeu. I ha estat víctima precisament del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, un dels tipus de més mala fama dins el negoci del futbol. Un megalòman, un tafur de la vella escola.
Pérez, empresari de la construcció de 74 anys, és considerat l’impulsor de l’intent de cop d’Estat iniciat per dotze clubs de primer nivell europeu que a l’abril van voler-se escindir de la Lliga de Campions per crear una Superlliga. Florentino Pérez sosté que, sense els milers de milions que obtindrien de més, la fallida dels clubs líders –fatigats, entre altres causes, per la pandèmia– és inevitable.
El traspàs d’Alaba, però, deixa claríssim per què passen dificultats els clubs amb uns alts ingressos i que alhora estan molt endeutats, com el Reial Madrid. Der Spiegel ha tingut accés a l’esborrany del contracte d’Alaba i als acords del club amb els agents. La moderació no hi fa acte de presència.
Florentino Pérez inverteix una suma enorme en un nou jugador tot i que no és gens segur que pugui continuar disposant dels ingressos desesperadament necessaris de la Lliga de Campions.
Segons l’esborrany del contracte per als pròxims cinc anys, el Reial Madrid garanteix a Alaba un avançament de 17,7 milions d’euros només pel fet d’haver signat. A més a més, el jugador ingressarà de mitjana un salari fix de 19,47 milions d’euros per temporada.
En els pròxims cinc anys, doncs, Alaba obtindria pel cap baix 115 milions d’euros, als quals cal sumar les previsibles primes per títols.
Segons els documents, en cas que rescindís unilateralment el contracte, Alaba hauria de pagar al Reial Madrid una indemnització de 850 milions d’euros.
Les quantitats són en brut. Cal comptar que a Madrid l’impost sobre la renda per als que guanyen més és d’un 43,5%. Però Alaba ha negociat un acord amb quantitats netes. En cas que s’apugi l’impost sobre la renda, el Reial Madrid haurà d’igualar els pagaments, segons l’esborrany de contracte. Per tant, té assegurats 10,5 milions d’euros nets anuals.
Dels documents també es desprèn que, en la seva última temporada a Munic, Alaba suposadament va cobrar un sou fix de deu milions d’euros, més les primes per resultats per valor de cinc milions d’euros (abans de deduir-ne els impostos).
En les negociacions “l’únic que importa són els diners”, havia vociferat Hoeneẞ mesos abans del traspàs al Madrid. Alaba té una “piranya avariciosa com a assessor”, va criticar el president d’honor del Bayern. Hoeneẞ es referia al representant israelià Pinhas “Pini” Zahavi, un intermediari molt influent en el negoci futbolístic mundial.
Zahavi obtindrà suposadament 5,2 milions d’euros per la seva participació en el fitxatge d’Alaba. En els documents consta com a agent oficial del Reial Madrid, si bé evidentment davant el Bayern de Munic representava els interessos del jugador.
Al darrere d’això hi ha la intenció d’evadir impostos. Més d’una vegada, el club ha fet passar agents de jugadors com a assessors del club per declarar les despeses com a costos i així reduir els guanys de l’entitat subjectes a impostos.
L’Agència Tributària espanyola ha prohibit aquesta pràctica. El club, doncs, explica com fer-ho en l’esborrany d’un acord complementari amb Zahavi i Alaba: el Reial Madrid primer pagarà els impostos com si els honoraris de l’agent fossin un pagament del salari al jugador. Segons l’acord complementari, el Reial Madrid després recuperarà aquestes quantitats de mans de les autoritats fiscals espanyoles, si més no en part.
L’assessor d’Alaba és, segons l’esborrany de contracte, George Alaba, pare del jugador. Ell i la seva esposa, Gina, són propietaris d’una empresa a Viena amb un nom ben clar: The Alabas GmbH. Pel que sembla, ara l’empresa familiar fa un bon negoci: amb el traspàs rep del Reial Madrid 6,3 milions d’euros.
Segons el reglament de la FIFA, les comissions del contracte no poden ser de més d’un 3% del salari fix brut acordat per a la durada total del contracte. Això, en el cas d’Alaba, serien uns 3,5 milions d’euros.
Els pagaments acordats a Zahavi i als Alaba superen de llarg aquest límit. El club, però, no ha de patir per les conseqüències. El reglament de la FIFA ho qualifica de “recomanació” i en general pel que fa a les multes es remet de manera vaga a les associacions de futbol.
Ni David Alaba, ni els seus pares ni l’agent Zahavi, com tampoc el Bayern de Munic ni el Reial Madrid, no s’han pronunciat sobre la qüestió en ser consultats per Der Spiegel.
El fet que en els negocis Pérez no tingui gairebé gens en compte les associacions de futbol no ve d’ara. Això es fa palès especialment en la seva precipitació en el cas de la Superlliga. A l’abril el president del Reial Madrid va justificar la seva creació com una mena de defensa d’emergència “per salvar el futbol”, com va dir en una entrevista per televisió. Sense la Superlliga, feia la seva terrible profecia, durant els anys següents molts clubs moririen.
Dotze dels clubs europeus de més renom volien seguir els seus plans: els clubs havien de renunciar a les competicions de la UEFA i pretenien jugar entre ells i contra uns clubs convidats anualment. Es preveia un crèdit multimilionari del banc nord-americà JP Morgan per crear la lliga.
Les reaccions al projecte van ser fulminants. El Bayern de Munic, el Borussia Dortmund i el París Saint-Germain, que havien de ser clubs fundadors de la Superlliga, se’n van distanciar immediatament. Arreu del món, clubs, jugadors i seguidors van protestar contra la divisió del futbol europeu.
Després de dos dies convulsos, la nova competició va implosionar; nou clubs, principalment d’Anglaterra, van girar l’esquena a la Superlliga. En realitat, però, sembla que a dia d’avui els clubs encara hi estan vinculats pel fet d’haver signat el contracte; no es pot abandonar tan fàcilment aquest grup exclusiu, diuen com a mínim els tres clubs que hi queden.
Des de l’abril, a més, Pérez està en disputa amb la UEFA. L’associació del futbol europeu vol expulsar de les seves competicions els clubs que mantenen l’heretgia –el Reial Madrid, el FC Barcelona i la Juventus de Torí–, cosa que significaria la sortida d’Alaba de la Lliga de Campions.
Preguntat per Der Spiegel, el president de la UEFA, Aleksander Čeferin, no s’ha volgut pronunciar sobre l’estat actual de les mesures disciplinàries. El litigi encara és als jutjats.
Els rebels al voltant de Pérez estaven ben preparats. Amb una rapidesa sorprenent van presentar un recurs d’urgència a un jutge de Madrid que prohibia a la UEFA imposar cap sanció contra els clubs de la Superlliga. Ho argumentaven així: infringeix el dret de competència de la UE que la UE prohibeixi a uns clubs la creació d’una lliga pròpia. Des de l’entorn dels clubs diuen que la UEFA ja ha interposat una apel·lació contra el recurs davant el tribunal madrileny.
Ara el futur del futbol europeu depèn també de si el dret de competència de la UE està més a favor de les associacions o dels clubs líders. El jutge de Madrid ha apel·lat al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i li ha sol·licitat una verificació ràpida. Es preveu que el tribunal obligui la UEFA a aixecar totes les sancions i procediments disciplinaris contra els clubs de la Superlliga.
Però fa dues setmanes, el TJUE va rebutjar un procediment d’urgència i va donar temps a les parts i als governs de la UE fins a mitjan octubre perquè es pronunciessin sobre el cas.
En els últims mesos Čeferin s’ha reunit amb polítics d’alt rang de la UE, entre ells la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Just després de la creació de la Superlliga, diversos polítics van fer costat a Čeferin i van criticar la iniciativa dels clubs. El president francès, Emmanuel Macron, va declarar que volia limitar la llibertat de competència de la UE en benefici de la UEFA.
Aquesta temporada hi ha el perill que es visqui una situació grotesca: poc després de la seva revolta, el Reial Madrid, el Barça i la Juventus es van inscriure a la competició a la qual volien girar l’esquena: la Lliga de Campions. La UEFA els pagarà primes milionàries de participació mentre que alhora s’esforçarà per excloure’ls de la competició per a la temporada 2022-23.
En el màrqueting la UE ja mostra una actitud clara. En un vídeo publicitari de la temporada actual de la Lliga de Campions hi apareixen estrelles del Bayern de Munic, el París Saint-Germain o l’Atlético de Madrid. No hi surt, en canvi, cap jugador ni del Reial Madrid, ni del Barça ni de la Juventus. Tampoc David Alaba.