El naixement d'un partit sovint és una aventura profundament agosarada i poques vegades abonada a l'èxit. Tot i que les xarxes socials són un bon instrument per difondre el teu missatge i arribar a capes de la població en les quals abans era força complicat penetrar, les formacions xicotetes es troben normalment amb problemes de finançament que acaben sent substituïts pel compromís i l'esforç dels militants més entusiastes. En el cas de l'extrema dreta Vox, tanmateix, els diners no van ser un maldecap per competir en les eleccions europees del 2014, quan encara no havia bufat les espelmes del seu primer aniversari. Segons va publicar El País i va admetre parcialment la cúpula ultradretana, l'organització ultraconservadora va beneficiar-se d'una injecció d'un milió d'euros procedent del Consell Nacional de Resistència de l'Iran, un col·lectiu considerat pels Estats Units durant dècades com a terrorista.
Aquells fons van servir per cobrir les despeses del lloguer, el mobiliari de la seu i l'estructura de la plantilla. Fins i tot, per atorgar un sou al secretari general, l'expopular Santiago Abascal. Un pecat original de captació d'ingressos durant els seus primers compassos al tauler polític espanyol que s'ha sumat durant aquest mes a les sospites llençades per Alianza Cívica, una formació de recent creació durant la pandèmia del coronavirus, sobre el presumpte finançament irregular de Vox. Tal com va avançar eldiario.es, la nounada organització va presentar a principis de maig una denúncia a la Fiscalia del Tribunal de Comptes per fets en els quals Vox hauria pogut incórrer en els suposats delictes d'administració deslleial, malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, pertinença a organització criminal i finançament il·legal. Unes acusacions que Alianza Cívica ha ampliat amb nova documentació que assenyala la possible existència d'una caixa B a l'estructura valenciana dels ultraconservadors.
Segons l'ampliació de la denúncia presentada a l'òrgan fiscalitzador espanyol, destapada per eldiario.es i a la qual ha tingut accés aquest setmanari, «el partit Vox, presumptament, estaria esquivant de forma sistemàtica i organitzada la llei de finançament de partits polítics mitjançant dues estratègies diferenciades, consistents, per un costat, a la recepció i posterior fraccionament de donacions de procedència opaca, preferiblement desgranant-les i ocultant-les a través de microdonacions, sent el sistema preferit el de les taules informatives, on la formació oferiria la seua merchandising». «El segon sistema detectat empraria a càrrecs orgànics i afiliats de base per carregar amb les despeses pròpies de l'activitat habitual del partit, establint un sistema clientelar similar a una estructura multinivell, mitjançant la qual Vox subministraria els materials necessaris, l'import del qual hauria de ser pagat i retornat amb la disfressa de donació», completen.
Un dels mecanismes utilitzats per trossejar aquestes donacions seria el clàssic de la loteria. «D'acord amb la informació procedent de qui va desenvolupar els càrrecs de coordinador del municipi de Benicàssim i vocal del Comitè Executiu Provincial (CEP) del partit a la província de Castelló, el sistema de fraccionament de donacions era habitual, emprant-se en tota classe d'esdeveniments sota l'epígraf d'activitats pròpies, com la ben documentada venda de loteria», afirmen. I desgranen: «Vox Castelló va obtenir en aquells anys uns beneficis per la venda de loteria de 1.725 euros, que com que no podein identificar ingressar d'una tacada per no identificar adequadament als donants, es depositaren dividits en sis ingressos en els comptes de BBVA a nom de la formació. Els albarans d'ingrés es remetien tan prompte s'elaboraven el depòsit en metàl·lic directament a la presidenta provincial Llanos Masó, qui supervisava personalment tota l'operativa».
A l'instrument de la loteria, se suma l'existència d'una presumpta comptabilitat paral·lela a Vox València, d'acord amb el testimoni de l'exvicesecretària de Recursos en la demarcació de València, la qual va exercir tasques de gerència i tresoreria. «L'afiliada descriu una organització econòmica de la formació altament irregular, la qual estava fonamentada en dues comptabilitats ben diferenciades: una comptabilitat A en la qual es registraven les entrades i sortides de diners declarats i una comptabilitat B en la qual s'anotaven les abundants entrades d'efectiu procedents de múltiples fonts, en moltes ocasions desconegudes o poc clares, i que, de vegades, requerien un llavat previ per poder ser ingressades a la caixa A», indiquen, per ampliar: «Segons relata aquest càrrec, era habitual que el president del partit [al País Valencià] José Maria Llanos, menjara o mantinguera reunions amb empresaris, després de les quals tornava amb la seu amb múltiples sobres que contenien elevades quantitats de diners en efectiu».
«Gran quantitat d'aquests diners s'emmagatzemava en la seu per sufragar les despeses personals dels seus dirigents, o les despeses no declarades de les campanyes electorals. Una altra part, però, havia de ser ingressada al partit. Els diners es blanquejaven mitjançant fraccionament, recorrent a persones interposades de màxima confiança dels líders, a qui es demanava que ingressaren en quantitats d'entre 1.000 i 2.000 euros al seu nom, en concepte de donacions de partit», descriuen. I complementen: «El document Excel corresponent a la caixa B, que la comptable de València aporta, mostra el sistema de fraccionament d'aquestes quantitats amb tot luxe de detalls. En la pestanya denominada 'CAIXA 2019', apareixen en altres conceptes els corresponents a les taules descrites amb l'epígraf 'donatius marxandatge M.Ortega' per valor de 858,70, 'donatius marxandatge M.Iván ', i, finalment, 'donatius marxandatge M.Abascal per valor de 1.329,65 euros».
L'acusació d'una teòrica caixa B a Vox del País Valencià es combina amb l'advertència d'irregularitats als comptes en A, els quals s'organitzen amb la pestanya Pagaments, relativa a les despeses, i la denominada com a Donatius, corresponent als ingressos procedents de les taules informatives de cada localitat i de la venda de marxandatge. «El compte de Pagaments registra un saldo negatiu per valor de 16.359,49 euros mentre la de Donatius reflecteix uns ingressos de 13.223,25 euros, per la qual cosa el balanç final suposaria unes pèrdues globals de 3.136,24 euros, que no es corresponen als 10.415,32 euros de saldo final per a l'exercici 2019, tal com reflecteix per a València els comptes nacionals d'aquell any», comparen, per agregar: «Els comptes de València, molt més detallats que els d'Alacant, reflecteixen altres anomalies com les freqüents i engreixades sortides de caixa sota el concepte 'A tresoreria' i 'JM'. D'acord [amb un testimoni del partit que ratllen per protecció de dades] corresponen als diners que el tresorer oficial del partit en València, Vicente Roglà [metge sancionat per Sanitat per assetjaments sexuals], extreia dels comptes actuant com a un simple home de palla al servei del vicesecretari de relacions institucionals, Joaquin Díaz Andrés [acusat d'una presumpta estafa i exmembre d'Unió Valenciana] quan aquest no podia fer-ho per si mateix». «Díaz Andrés emprava aquestes quantitats per a les seues despeses personals quan no quedava disponible en la caixa B», precisen.
«Les evidències aportades per la responsable de l'organització de la seu en la província descriuen un elaborat sistema de doble venda o doble recarregament dels productes de marxandatge que la formació repercutia majorment als coordinadors de les localitats, que l'adquirien aliens al seu preu real, per a la seua posterior revenda en taules informatives mitjançant un preu molt més alt el qual estava fixat per la provincial. Aquest preu comprenia el cost oficial dels productes, el qual havia de ser avançat al partit per part dels coordinadors que l'adquirien, així com una donació mínima també fixada per Vox que es carregaria al consumidor final, afegint-se al preu de la marxandatge oferida en les taules», expliquen. «Pot apreciar-se [en referència a una documentació incorporada a la denúncia] com una borsa de 100 polseres s'adquiria a la seu nacional en la seua tenda interna per escassos 16 euros en nom dels coordinadors de Paterna, revenent-la per 200 euros, els quals ingressaven per transferència al compte del BBVA en la seu provincial», exemplifiquen. Aquesta pràctica, segons assenyalen a l'escrit, estaria corroborada per un regidor de Torrevella (Baix Segura) i el coordinador municipal de Catral (Baix Segura).
L'escrit d'aquesta xicoteta formació contra Vox per presumptes tripijocs en el seu finançament incorpora, a més, «converses de WhatsApp mantingudes durant la campanya de les eleccions autonòmiques de 2019 amb José Pedro Martínez Carrión, secretari provincial del CEP de València, on es veu clarament com es camuflen despeses que quedarien fora del pressupost aprovat en la campanya per la junta electora central, pagant-se mitjançant diners de les donacions». «En aquesta sèrie de converses de WhatsApp, s'incideix en què ho han fet en 'anteriors ocasions', per la qual cosa evidència l'ús d'aquest sistema per a una operació puntual, com és, en aquest cas, el pagament amb diners dels afiliats de l'autocar de Santiago Abascal», disseccionen.
Negocis immobiliaris
El trasllat d'aquestes suposades irregularitats a la Fiscalia del Tribunal de Comptes va engegar-se amb una primera denúncia que recollia una operació immobiliària amb ombres vinculada a la seu de l'extrema dreta Vox a Madrid. «A principis de l'any 2019, Vox trasllada la seua seu de Nicasio Gallego número 9. L'immoble de 387 metres quadrats, segons la informació registral, és propietat de la societat mercantil Coravest SL, una empresa constituïda en octubre de 2016 amb un objecte social consistent en la venda i lloguer d'immobles, la qual va presentar els seus darrers comptes en 2017 i reflecteix una nul·la activitat en mancar d'un sol euro de xifra de negoci i cap treballador contractat. No obstant això, l'empresa va realitzar en 2018 una ampliació de capital de 160.000 euros. Corevest SL està directament vinculada a l'aleshores vicepresident primer de Vox, Víctor González Coello de Portugal, que d'acord amb el registre mercantil ocupa el càrrec d'apoderat mancomunat i que va escripturar el local objecte d'arrendament el 27 de setembre, menys d'un mes de llogar-lo a la formació política», relaten.
La formació ultradretana, segons la narració de la denúncia, «va comunicar en octubre que per la nova seu, situada en el districte de Chamberí, un dels més cars de Madrid, només pagaria al principi 3.500 euros mensuals més IVA, és a dir, 9,8 euros per metre quadrat». «El portal immobiliari Idealista.com va xifrar en les mateixes dates el valor del metre quadrat de lloguer dels locals d'oficines de la mateixa zona en 17,6 euros de mitjana», comparen. El dirigent de Vox, Enrique Cabanas, va afirmar aleshores, tal com recull l'escrit d'Alianza Cívica, que el preu baix del lloguer responia a un pacte amb el propietari arran de la reforma «molt costosa» a la qual s'havia d'afrontar l'immoble. Tanmateix, va indicar que «s'incrementaria amb 500 euros mensuals cada any fins a arribar als 6.500 euros més IVA, és a dir, a 16,7 euros per metre quadrat». «Els comptes de Vox del 2019 no reflecteixen de forma concreta en cap dels seus apunts la reforma, ni el seu preu, ni tampoc presenta factures de l'empresa que la realitza. Una vegada finalitzada, Vox es trasllada al carrer Bambú número 12», ressalten a l'escrit, on s'anota que marxen d'aquell immoble «sense completar els suposats sis anys d'arrendament pactats».
«Només uns mesos després, en gener de 2020, l'Institut Superior de Sociologia, Economia i Política, escola de formació de líders polítics gestionada per Marion Maréchal Le Pen, neboda de la política francesa Marine Le Pen, [qui exerceix de líder ] de la formació germana de Vox a França, obri les portes en la reformada seu de Nicasio Gallego 9. [...] Entre el professorat s'inclou a l'assessor de Santiago Abascal, Kiko Méndez-Monasterio, qui participa en l'operació d'implantació a Espanya de l'institut, els directors de comunicació del partit Gabriel Ariza i Julio Ariza Irigoyen, o el primer president de Vox, Alejo Vidal Quadras», segueixen la història de la jugada immobiliària, per expressar: «Amb aquesta operació, Vox hauria sufragat de forma encoberta la reforma del local propietat de la societat administrada pel seu vicepresident primer, assumint els costos i revalorant l'immoble, a més de facilitar la posterior i immediat lloguer per una entitat afí, que, al seu torn, empraria a càrrecs de Vox en la seua activitat. Aquesta [...] pilotada constituiria un clar ús privatiu de la capital de la caixa de la formació, conformada no solament de les quotes dels afiliats, sinó de subvencions, concretament 9.937.942 euros en 2019, procedents dels diners públics, amb l'única finalitat presumptament d'enriquir als seus dirigents en les seues activitats particulars».
Una maniobra sota sospita a la qual se suma els dubtes plantejats en la denúncia envers els ingressos declarats per la formació ultradretana. «Partint del fet que tant la xifra d'afiliats de setembre oferida durant les primàries, com la corresponent al final de l'exercici 2020 que apareix en el document comptable, són oficials i aportades per la formació, és difícil explicar com en un interval de quatre mesos, de setembre a gener, la militància augmenta com a mínim en 17.117 afiliats, més de 4.000 al mes, que suposarien per la formació més d'1.276.585,86 euros en quotes, si els nous militants haurien aportat les dotze mensualitats completes. El mateix partit reconeix en els seus comptes un augment en aquest concepte per valor de 762.932,02 euros respecte del 2019, que, en cap cas, es correspon a les pèrdues que hauria de suposar d'acord amb la fuga d'afiliats que s'albira de les xifres donades en setembre», raonen amb escepticisme, per tancar aquesta successió d'ombres al voltant de l'extrema dreta Vox: «Aquesta maniobra té, com hem vist, importants conseqüències comptables i podria obeir a una estratègia d'encobriment d'ingressos de procedència opaca o il·lícita dissimulada com a quotes d'inexistents afiliats i, en tot cas, exposa una comptabilitat presumptament falsejada que no reflecteix la situació jurídica o econòmica real de l'entitat».