A tocar del Teatre Principal d'Alacant, Carlos Mazón, president de la Diputació d'Alacant, va representar l'obra dels conservadors contra els indults als dirigents polítics i civils independentistes empresonats per la celebració del referèndum d'autodeterminació. Si la dreta i l'extrema dreta s'havien concentrat a Colón contra la mesura de l'executiu espanyol que encapçala el socialista Pedro Sánchez, el baró valencià dels populars havia preferit crear el seu propi escenari de protesta. Acompanyat de l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, i del batlle de Benidorm (Marina Baixa), Toni Pérez, va instal·lar el seu punt de contestació a la plaça Ruperto Chapí. Des d'aquell indret, va proclamar: «Si Sánchez cedeix al xantatge dels indults als presos del procés, s'estaria alimentant els somnis d'aquells que volen trencar Espanya». «Quan algú comet delictes tan greus, i no sols no es penedeix ni demana perdó, sinó que a més diu de manera pública i ostentosa que ho tornarà a fer, no pot estar pensant en la seua cadira, ha de pensar en Espanya», va criticar.
Investit de l'aura de futur presidenciable dels dretans a la Generalitat Valenciana, Mazón rescatava una altra vegada el desgastat manual del discurs anticatalanista, el qual sovint és sinònim d'antivalencianisme: «Em preocupa que no es defense a la Comunitat Valenciana sabent el que alguns volen fer des de Catalunya amb la nostra terra». Una posada en escena espanyolista que el baró provincial ha reforçat d'ençà que van engegar-se les primàries del PP valencià, a les quals va presentar-se ungit per Gènova, patrocinat pel seu amic i secretari general dels conservadors a l'Estat espanyol, Teodoro Garcia Egea, i amb el suport de l'aparell del PPCV. Enfrontat a les restes del campisme, va guanyar aquella competició quasi a la búlgara de manera aclaparadora, és a dir, amb el 95% dels suports. Aquest cap de setmana Mazón serà entronitzat de manera oficial com a president dels populars valencians al XV congrés del PPCV.
Exdirigent de la Cambra de Comerç d'Alacant, exdirector general de l'Institut Valencià de Joventut durant els primers anys de governs populars al País Valencià i posteriorment director general de Comerç i Consum de la Generalitat Valenciana, és considerat com un dels nombrosos fills polítics de l'expresident valencià i exministre de Treball, Edurado Zaplana, capitost de l'Operació Erial, en la qual s'investiga el cobrament de comissions milionàries a canvi suposadament d'atorgar contractes a la família política-empresarial Cotino. Mazón, com ho està actualment a la causa mencionada el seu progenitor polític, va estar imputat a la trama Brugal, tot i que més tard va restar absolt. Els seus problemes judicials, tanmateix, no s'han esfumat. Compromís l'ha denunciat per presumpta prevaricació i malversació per una suposada «treta il·legal» amb la qual pretenia amagar unes factures dels populars sota el radar de la Fiscalia Anticorrupció.
Com a tret característic del seu padrí al món de la política, Mazón ha practicat des de la seua irrupció, com a candidat per aclamació i escollit inicialment pel dit de la central madrilenya del PP, un missatge hipotèticament centrista. «Pretenc encapçalar un projecte amb liberals, conservadors i socialistes farts que defensen sense complexos aquesta terra», ha assegurat en diverses ocasions durant la seua campanya, intentant crear una imatge de dirigent polític ubicat al centre. En comparació a les constants cites neoconservadores i thatcherianes d'Isabel Bonig, l'antiga líder del PPCV defenestrada digitalment des de Gènova per imposar de facto a Mazón, el president de la Diputació d'Alacant ha venut moderació. «El PP ha de créixer pel centre i ser valencianista», va afirmar en una entrevista a El Mundo, en la qual anunciava la seua estratègia de confrontar amb l'executiu espanyol pels temes com ara el finançament i l'aigua. Una contestació sense cap cost polític atès l'existència a l'Estat espanyol d'un govern del PSOE i Unides Podem.
«Vull una terra on hi haja llibertat educativa, en la sanitat, per a l'activitat econòmica i en la butxaca dels ciutadans abaixant els impostos i que defense les seues senyes d'identitat sense complexos davant ningú, que no cedeix davant Catalunya ni odia a la Comunitat de Madrid», ha pronunciat en la seua campanya de les primàries populars combinant un discurs anticatalanista i d'adoració a un model ideològic allunyat de qualsevol etiqueta centrista: la Comunitat de Madrid de la trumpista i ultraespanyolista Isabel Díaz Ayuso. Fidel al projecte polític que encarna Ayuso, i amb la intenció d'importar aquest model al País Valencià, ha defensat amb passió una supressió dels impostos de successions i patrimonis, els quals només abonen el 0,9% dels valencians. «És un impost a la mort», ha qualificat en al·lusió a l'impost de successions amb un llenguatge propi del moviment neoconservador Tea Party.
Des de la corporació provincial alacantina i en consonància amb la batalla lliurada anteriorment per Bonig, el futur president del PPCV s'ha alineat descaradament del costat del gegant sanitari privat de capital nord-americà Ribera Salud contra la reversió de l'hospital de Torrevella, el qual ostenta en règim de concessió la mencionada companyia sanitària fins a octubre d'enguany, quan passarà a mans de la Generalitat Valenciana amb el mateix esquema emprat a Alzira (Ribera Alta) en 2018. «És un exemple d'èxit, tal com s'ha demostrat durant la pandèmia, que està oferint extraordinaris resultats, tant en l'àmbit d'excel·lència mèdica i de qualitat del servei, amb reducció en les llistes d'espera, com d'eficiència econòmica, gràcies a la disminució de despesa pública», va assenyalar del model concessional a Torrevella, el qual ha estat qüestionat per la polèmica de traslladar professionals sufragats amb diners públics a una altra autonomia per realitzar un test massiu en plena emergència sanitària de la COVID-19.
L'entronització de Mazón com a capitost del PPCV estarà acompanyada de la presència de Casado, així com d'una renovació de l'estructura dirigent del PPCV en la qual se situa com a número dos de la formació l'exalcaldessa de Torrent, exconsellera d'Educació amb una gestió neoconservadora, portaveu dels populars a l'Ajuntament de València i diputada a les Corts Valencianes, Maria José Català. La dirigent popular, considerada com a una de les veus més moderades dintre de l'espectre ideològic del PP, assumirà la secretaria general del PPCV. El president de la corporació provincial d'Alacant, a més, situarà dintre del comitè de direcció polític als dirigents provincials de Castelló, València i Alacant, és a dir, Marta Barrachina, Vicent Mompó i Toni Pérez.
Amb quasi tot el partit bolcat en la seua figura, l'exdirigent de la cambra de comerç d'Alacant compta amb un nucli de persones afí com ara Macarena Montesinos, diputada popular al Congrés; el parlamentari a les Corts Valencianes, José Antonio Rovira, així com el batlle de Finestrat (Marina Baixa), Juan Francisco Llorca, i els seus homòlegs de Benidorm i d'Alacant. La senadora Salomé Pradas també estaria dintre d'aquest cercle pròxim al baró valencià designat per la direcció estatal encapçalada per l'aznarista Casado. Segons va publicar Las Provincias, la regidora del PP a l'Ajuntament de València, María José San Segundo, ocuparà una vicesecretària de cultura valenciana, amb la qual Mazón pot estar temptat d'intentar fer apropaments als sectors anticientífics del blaverisme. En el seu desembarcament a València per presentar la seua candidatura mesos enrere, va estar envoltat d'Enric Esteve, president de l'entitat Lo Rat Penat, segrestada des de la Batalla de València pel terraplanisme lingüístic.
Vinculat estretament als sectors empresarials valencians arran del seu pas per la cambra de comerç d'Alacant, Mazón ha emprat aquests contactes per reforçar l'executiva alacantina, per a la qual ha fitxat a José Antonio Pastor, de l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets. «Es tracta d'una incorporació de primer nivell, i és un orgull poder integrar en el partit a un dels principals referents de l'economia nacional i europea», va expressar dintre de la seua campanya de facto com a presidenciable de la Generalitat Valenciana. El PP, no debades, coronarà en un congrés presidit per Alberto Fabra, de l'òrbita zaplanista i excap del Consell en la darrera legislatura dels populars al capdavant de l'executiu valencià, Mazón com a futur líder del PPCV i candidat. La basa de la dreta per reconquerir un palau controlat per les esquerres botàniques del PSPV, Compromís i Unides Podem.