Els nervis a la taula abans de començar una festa, tal com cantaria Xavi Sarrià, eren un element indestriable dels prolegòmens de les celebracions. No importava que foren quotidianes, com ara els sopars amb els amics, o extraordinàries, amb els retrobaments organitzats de lustre en lustre o les festes patronals, siguen Moros i Cristians, Fogueres o Falles. Aquest sentiment d'expectació, d'il·lusió i d'entusiasme sempre aflorava a tocar d'una jornada intensa de comboi. La pandèmia del coronavirus, tanmateix, va tallar de soca-arrel aquella sensació alliberadora, especialment durant el confinament domiciliari i les etapes de fortes restriccions a l'hostaleria i l'oci. Només hi va ressorgir durant l'estiu passat, quan les autoritats van relaxar les limitacions a la mobilitat. Amb la vacunació a ritme de creuer, aquesta sensació renaix amb prudència a la població. Sense convertir-se en la tònica de tots els camps de setmanes.
D'aquest clima intern, del preludi d'una festa farcida de balls i rialles, està impregnat Carrer, un dels quatre discs que impulsa a través d'un micromecenatge Acció Cultural del País Valencià per bufar les espelmes del seu mig segle de lluita per la llengua i la cultura pròpia del nostre territori. «L'artèria que circula pels nostres pobles i ciutats dona títol al disc dedicat a la música festiva, un gènere que en realitat és un cresol d'estils cosits per l'esperit alegre i combatiu. Parlem de sons vinculats al carrer, l'espai per a la joia, la música, la festa i la reivindicació», descrivien des de l'entitat per radiografiar un disc que pretén exercir d'homenatge a les bandes que van construir l'ecosistema de la música en català al País Valencià, però que fa anys van abaixar dels escenaris, van guardar les baquetes de la bateria i les guitarres a les seues fundes.
Carrer estarà conformat per una llista de dotze cançons, les quals estan pensades per alterar els cossos i injectar-los un virus que genera propensió sempiterna a gaudir, saltar i moure l'esquelet de manera endimoniada. Els temes seran interpretats per la banda de nova creació No Falla, integrada per Bàrbara López de Mafalda, Anna Millo de The Dance Crashers, Clara Calvo de Candela Roots, Pau Camps i Josep Bolufer d'Smoking Souls, Jota Terranegra de Funkiwis, Andreu Ferre i Joan Mayor del Diluvi, Lucía Bisquert de Sedajazz i Nina Dinamita i la Swing Milicia, i Tània Camacho de Freak Fandango Orchestra. A tota aquesta colla d'artistes, s'uniran Sam Ferrer, com a productor, i David Payà, com a responsables dels arranjaments.
Una producció amb esperit cooperatiu que comptarà amb nombroses col·laboracions de renom, com ara Maluks, Auxili, Herba Negra, la Fúmiga, Bacora o altres integrants de Mafalda, com puga ser la cantant Vera Carrión i Marcos de la Torre. També seran de la partida Lluis Romero i Óscar de la Torre, ambdós membres de Funkiwis. «Encara no estan tancades totes les col·laboracions, perquè estem treballant en la confecció melòdica del disc. No es descarten sorpreses d'última hora que arredonisquen un treball que pretén aixecar nostàlgia d'aquells grups amb els quals hem crescut i, especialment, ganes de passar-se d'allò més bé», explica Andreu Ferre, del grup El Diluvi i component de la nounada banda No Falla en declaracions a aquest setmanari. «Es tracta d'una recopilació que aspira a ser una modesta representació de la riquesa i la varietat de grups que van destacar dintre de l'escena en la nostra llengua al País Valencià i que, d'alguna manera, ens van obrir pas a totes nosaltres», completa.
Del grup Obrint Pas, precisament, d'aquella banda de nom profètic, s'ha escollit el mític tema «Del sud», el qual és una reivindicació de les comarques meridionals de casa nostra, de la complexitat nacional i sentimental d'un país sovint excessivament desvertebrat. «L'hem escollida, justament, perquè una part de la banda provenim del sud del País Valencià i ens identifiquem amb una cançó que cap persona dubta a catalogar com a himne dintre de l'escena», comenta Ferre, qui explica la nova mirada musical que pretenen implementar a una cançó qualificada de rock: «En els darrers anys, Obrint Pas feia incursions de rumba en aquest tema. Nosaltres volem potenciar aquest vessant per transformar un tema de contingut sentimental en una peça molt festiva, la qual podria incloure, fins i tot, cops d'ull cap a gèneres contemporanis, com ara el trap».
«La nostra sort», de La Gossa Sorda, una altra de les cançons incorporades a l'àlbum Carrer, experimenta una mutació estilística. Del rock pausat, existencial i edulcorat de vents encotillats s'aspira a evolucionar cap a un rock progressiu. O en paraules del portaveu de No Falla i membre del Diluvi: «Volem que tinga una petjada que recorde Extremoduro». Una metamorfosi que també afectarà «L'herència», de la banda de reggae-electrònicAspencat. De contundència sintètica amb incursions llatines, No Falla vol capgirar els rols que hi juga cada gènere. «Ens agradaria potenciar la seua part més llatina, amb l'objectiu d'atorgar-li més capacitat festiva, si cap», afirma Ferre, qui puntualitza: «Les cançons encara estan sotmeses a xicotets canvis, així com l'estil dependrà del responsable dels arranjaments».
L'aposta llatina tindrà continuïtat amb la versió preparada de «Coopera», un tema reivindicatiu dels enyorats, com tota la resta de grups dels quals se'n farà adaptacions, Orxata Sound Systema. «Hem escollit aquest tema perquè fa una defensa del cooperativisme, d'un valor que combrega amb el procés de confecció d'aquest grup», remarca l'integrant de No Falla, qui amplia: «La cançó, amb un evident caràcter electrònic, està marcada per la cúmbia. El nostre propòsit, de moment, és intensificar aquest tret, fins a fer-ne una adaptació relativament desfermada». Un caràcter caribeny que tindrà, al seu torn, el tema freak del disc: una versió del «Xisme Fallero», dels Pavesos. «Volem que siga una sorpresa, un tema eminentment divertit, el qual, fins i tot, comptarà amb possibles tocs de reggaeton».
L'altra incògnita que no s'atreveixen a desvelar des de No falla és l'estil de la seua particular interpretació de la icònica cançó «Lladres», del grup de folkAl Tall. «No sabem, de moment, quina orientació donar-li. És un repte complicat versionar un tema tan referencial, però també ens fa molta il·lusió», indica, així com afegeix la presència d'una segona cançó del folk nostrat: «Les parrandes», de Carraixet. «Aquest tema pretenem que siga molt viu, força alegre, amb una presència important d'instruments de vent que muten la melodia original», desgrana.
L'àlbum impulsat per Acció Cultural del País Valencià contindrà una versió de «Cor pur», de Rapsodes, la qual virarà, en principi, cap a unes sonoritats més dures amb l'acompanyament previst de guitarres, i de «Cop a cop», un tema de Voltor que persistirà en la seua idiosincràsia inequívocament punk. «Jamaican sun», de Ki sap, i «No vull», de Soul Atac, també han estat seleccionades. En el cas de la primera, una cançó d'indubtable ritme ska, buscara incorporar-li pinzellades de pop. «Reforçarem el ritme icònic de Ki sap, però volem jugar un poquet amb els gèneres», afirma. Un joc de conservació d'estil amb detalls de malifeta que seran l'essència del «No vull» de No falla.
La cirereta del pastís serà «Rumba d'amore», dels iconoclastes Sva-ters. «No volem perdre la seua autenticitat llatina, de rumba, de ska profundament festiu», assenyala sobre un tema del qual no avança cap detall més. «El disc encara no està gravat i el procés d'elaboració està obert. Preferisc ser prudent per evitar que després hi haja un gir en la concepció melòdica de cada peça», raona Ferre, qui observa «aquesta experiència de crear una banda del no-res com a profundament engrescadora». «Tot i que, evidentment, s'han de polir aspectes de compenetració, especialment quan interpretem el disc en directe, l'experiència a dalt dels escenaris de tots els components del grup agilitzarà, de ben segur, el treball de gravació de l'àlbum», complementa.
Amb dotze cançons només, No falla haurà de preparar en els seus concerts altres temes. «És possible que interpretem combinacions de cançons molt reconeixibles, o, fins i tot, que ens atrevim a versionar d'altres. Això encara està per veure. Serà una experiència il·lusionant», confessa. De moment, per allò que desvela en conversa amb aquest setmanari, Carrer serà un bon exercici de reconeixement a les bandes que han fet vibrar al País Valencià en la seua llengua, en un bon element per agitar els nervis d'abans de començar cada jornada inoblidable de festa.