Cròniques musicals

Candela Roots: "Al País Valencià, no s'observa l'efervescència reggae de Catalunya"

L'eclosió d'Obrint Pas a la música valenciana va sembrar de grups tot el territori. Influenciat per aquells ritmes d'ska va néixer Arròs Caldós, una formació musical que posteriorment s'ha transformat, sumant a més integrants, en un grup de reggae anomenat Candela Roots. En una edició del Festivern amb notable representació d'aquest estil, EL TEMPS parla amb Estel Navarro i Vero Forment Queen Smiley, dues de les integrants d'un grup amb bastant presència femenina.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Quan bona part dels que ara integreu Candela Roots formàveu part d'Arròs Caldós, practicàveu un ska, diguem-ne, prototípic. Ara, però, aposteu per un reggae més clàssic. Que us ha motivat aquest canvi d'estil?

-Navarro: Nosaltres feia molt de temps que provàvem de tocar rock, punk, reggae, ritmes llatins... i ens adonarem que el reggae era l'estil en el qual ens trobàvem més còmodes. És l'estil on, precisament, veiem una diferència de nivell. De fet, vam adonar-nos quan gravarem l'últim disc d'Arròs Caldós, que es deia, justament, Candela. En aquell treball, hi havia un parell de temes reggae que ressaltaven per la seua qualitat. Nosaltres fèiem el que es diu riggi, és a dir, el que fa qui no sap fer reggae. Al remat, Candela naix de la nostra intenció d'aprendre a tocar reggae, de posar-nos a escoltar bona música, de rodejar-nos de gent que fa molt de temps que està en aquesta escena valenciana i d'aprendre i ser fidels a les pautes d'aquest estil.

-Per què aposteu per un reggae més clàssic i no tant per barrejar-ho amb ritmes electrònics, com és tendència actualment?

-Navarro: Perquè apostem pels orígens. Quan algú vol aprendre sobre una música, sobre un estil, cal buscar la seua essència. I, precisament, els grups de fusió el que han fet sempre és copiar a gent que no estava en els orígens. I això desvirtua el resultat. Nosaltres decidirem mirar als orígens, endinsar-nos en les sonoritats dels anys 70 i 80. Ara bé, també vam prendre aquesta decisió perquè volíem fer alguna cosa orgànica, perquè veníem d'intentar dominar cinc estils distints. Per tant, vam agafar la bateria, la guitarra, el teclat i les veus, i amb això, hem buscat traure el major partit.

-Quines influències marquen les vostres cançons?

-Forment: La nostra influència és el reggae roots, el reggae dels 70, on realment es va consolidar la dualitat baix-bateria, que és el cor del reggae realment. Per tant, ens nodrim de tot el que es va fer als anys 70: Max Romeo, Heptones, Jonh Hold, tot el que ix d'Studio One... Després hi ha varietats o estils, com per exemple, el dancehall, el early dancehall, anteriorment al reggae estava l'ska... Però, realment, el cor del reggae és, com he dit, la dualitat baix-bateria.

-Navarro: Bevem d'aquestes influències i, especialment, d'estar amb gent com la meua companya Vero Forment o Bernardo Molina. Són persones que han crescut amb el reggae a València i que quan nosaltres estàvem escoltant Obrint Pas o Lluís Llach, ells ja escoltaven aquestes coses. Això ens ha ajudat molt a perfilar el nostre estil, perquè no ho hem d'aprendre tot nosaltres, sinó que ens hem rodejat de gent que ho té a la sang, que ho ha mamat des de sempre.

-Més enllà dels clàssics, teniu algun referent del panorama actual?

-Forment: Roberto Sanchez podria ser, que ha sigut una mica la capçalera del moviment reggae a Espanya. Però, realment, tots els grups mirem al reggae jamaicà dels 70.

-Navarro: Prestem atenció, especialment, a les produccions que s'estan fent a Catalunya. Per exemple, Sr. Wilson. Al seu torn, ara estan apareixent nous artistes com Adala o Alex Veis, que estan al segell de Panchita Records. També ha sorgit una discogràfica que ha tret el treball del Payo i que estan fent també coses interessants. A parer meu, hi ha una intenció d'impulsar estudis especialitzats de reggae. Al País Valencià, per contra, no ocorre aquesta efervescència que s'observa a Catalunya. Nosaltres treballem habitualment amb Dani Rayos, però ell no té un estudi específic de reggae. Això sí, té història en aquest estil.

El grup valencià Candela Roots. Al centre, Estel Navarro i a la dreta Vero Forment.

-Quina ha estat l'evolució del reggae al País Valencià?

-Navarro: Nosaltres fa molt pocs anys que coneixem l'escena reggae del País Valencià. L'any 2010 deixarem Arròs Caldos, i fins al 2013 no comencem amb Candela Roots. En aquell moment, vas a jam's de reggae, a concerts, coneixes gent... Es tracta d'una escena molt underground.

-Forment: Duc des de l'any 2000 i l'evolució ha tingut d'alts i baixos. Hi ha hagut temporades on l'escena ha estat millor, teníem més diners per fer projectes... En altres moments, però, hem tingut una baixada. Ara bé, encara no hem enlairat. Més enllà del mainstream del Rototom, hi ha hagut coses. Però, finalment, han desaparegut. No s'ha acabat mai de consolidat l'escena reggae.

-Navarro: En el moment de l'Aldaia Reggae Fest, semblava que agafava moltíssima importància. De fet, va venir gent de Jamaica i tot. Però allò va quedar-se en res.

-Tenint un festival tan rellevant al País Valencià com el Rototom, com és possible que no tinga un impacte positiu en favor de consolidar un espai valencià de reggae?

-Forment: El Rototom està pensat com una seu europea, no està pensat per al País Valencià. L'escena de reggae valenciana funciona de manera paral·lela al Rototom.

-I quines han estat les raons perquè, amb una ajuda com el Rototom, no s'haja consolidat mai?

-Forment: Té a veure amb els diners. Amb ells, es poden organitzar festivals, perquè músics amb talent hi ha. Manca que algú s'implique i observe un potencial comercial.

-Pel que heu comentat anteriorment, és Catalunya el territori més desenvolupat?

-Forment: En tots els sentits (rialles)

-Navarro: El País Basc també ha tingut molta importància. Actualment, però, el sud s'està reivindicat, està irrompent en l'escena reggae estatal.

-Quin nivell de professionalització té Candela Roots?

-Navarro: El que podem, el que ens permeten les nostres vides. És dur compaginar-ho, cadascú té la seua feina, ja no tenim 20 anys i tenim responsabilitats familiars. Aleshores, dins dels límits que tenim, som els més professionals possible.

-Està consolidada l'escena musical valenciana?

-Navarro: Per comprovar-ho, caldria veure de tots els grups que passen durant aquests tres dies pel Festivern, quants viuen d'aquest ofici. I, segurament, pocs no han de dedicar-se a una altra professió. Crec que aquestes carpes tan grans ens estan cegant.

Leyenda

-Canviem de terç. La presència de la dona continua sent minoritària als escenaris.

-Navarro: S'està començant a prendre consciència. Queda molt per fer i els ritmes és massa lent, anem molt a poc a poc. I, a més, hi ha problemes en definir-ho. Nosaltres som un grup de dones? Un grup mixt?

-Forment: La meua perspectiva tampoc és gaire optimista. Faríem mal en confiar-nos pels xicotets avanços que hi ha hagut fins ara. Es tracta, al capdavall, de treballar i treballar.

-Navarro: Posaré un exemple del treball que encara ens queda per fer com a societat, més enllà de la música. Ahir vam engegar la televisió i estaven fent un partit de futbol de xiquets. Està molt bé, però quan en veurem en obert un de xiques? Als xiquets, a través de la televisió, se'ls ensenya que els protagonistes han de ser sempre els homes i no pas les dones.

-La manca de referents també ajuda a mantenir aquesta concepció.

-Navarro: Exacte! Transmet la sensació que no és el lloc de les xiques.

-Forment: Necessitem dones que ens servisquen de miralls, de referents per poder creure que és possible. Òbviament, podràs fer-ho igualment. Però serà més complicat.

-Al reggae, però, hi ha bastants veus femenines. O, si més no, al panorama internacional.

-Forment: És cert, al reggae, hi ha bastant presència femenina. Per exemple, en les trobades que fem de grups d'aquests estils cada any en homenatge a les llegendes i els mites, hi havia més bandes de dones i cantants. Ara bé, això no ens pot cegar. Perquè és una situació encara massa fràgil.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.