-Vostè va publicar fa uns anys el llibre 'Les grans epidèmies modernes', on advertia de manera didàctica dels possibles escenaris als quals ens enfrontàvem. Pandèmies, com l'actual de la Covid-19, seran habituals en els pròxims anys?
Esperem que no. Però hem de ser conscients que és una possibilitat. Virus nous sempre n'apareixeran, i si tenim tan mala sort que en sorgeixi un d'especialment agressiu, la globalització pot fer que s'escampi ràpidament, com a passat ara. Crec que val la pena que ens preparem per a la següent, per si de cas.
-La crisi del coronavirus està causant milers i milers de morts al planeta. Amb tot, hi ha risc d'epidèmies encara més greus en un futur?
Sí. El SARS-CoV-2 no és un virus especialment letal. En coneixem de molt pitjors. L'Ebola o la grip aviar H5N1, per exemple, tenen una mortalitat del 50%, mentre que la pandèmia actual pot ser que estigui propera a l'1%. Hem vist epidèmies molt pitjors, darrerament, però esperem que cap d'aquests virus es torni més contagiós i acabi donant una pandèmia.
-L'Organització Mundial de la Salut (OMS) fa anys que adverteix de la creixent resistència dels bacteris als antibiòtics. En una de les seues comunicacions, n'alertava que en cas de no actuar, els èxits de la medicina moderna estaven en perill. S'està menyspreant aquest avís?
Sí, aquest és un altre camp perillós pel que fa a les malalties infeccioses. Ens hem relaxat amb el tema dels antibiòtics, i mentre els bacteris seguien tornant-s'hi resistents, no estàvem produint fàrmacs nous. Per sort, ens n'hem adonat i ara s'està invertint més en aquesta mena de recerca.
-Fa dos anys, precisament, l'OMS va assenyalar de la possibilitat d'una pandèmia de les característiques globals. Encara més, en febrer va advertir els diferents governs de l'impacte del coronavirus. Què ha fallat perquè els diferents executius de quasi tot el món no hi hagen ates a les recomanacions de l'autoritat mundial sanitària?
M'agradaria tenir la resposta a aquesta pregunta! Fa dècades que els experts alerten d'aquest perill. La pandèmia de grip A del 2009 va ser un avís, però en lloc d'aprofitar-ho per a preparar-nos per si de cas apareixia un virus pitjor, com finalment ha passat, ens vam relaxar. Als humans ens costa preparar-nos per coses que no podem predir quan passaran. Espero que aquest cop ho fem millor.
-La reacció freqüent dels diversos països, especialment a Europa, ha sigut la presa de mesures quan s'estava amb l'aigua al coll. Arran de l'escenari que vivia Itàlia, quines polítiques hauria pogut implementar l'Estat espanyol per contenir amb més eficàcia el virus?
En general a tota Europa s'ha reaccionat tard i malament. Malgrat que era una situació nova per a tothom, haguessin pogut estar més atents al que passava a Àsia i després a Itàlia. Els ha faltat rapidesa i energia per aïllar les zones més afectades i començar a fer tests massivament. Els països que ho han fet són els que han pogut controlar el brot millor.
-No confinar Madrid, tal com sí que va fer l'executiu italià amb Llombardia, va ser una errada?
Crec que sí. A Itàlia també es va actuar tard i els casos del nord es van escampar cap al sud. Espanya, veient això, hauria d'haver-hi tancat Madrid i, en canvi, va permetre que molta gent fugís de la ciutat cap a la costa i propagués així el virus. Això ha contribuït al fet que la corba de contagis pugés més ràpidament.
-Després de decretar el confinament a tot l'Estat espanyol, el govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem va tardar dues setmanes a aturar l'economia, llevat dels serveis essencials. En la pròrroga del confinament, de fet, planteja aixecar aquesta paralització. És una decisió imprudent?
És una decisió complicada, perquè parar un país té conseqüències importants, per tant fins a cert punt és lògic que els fes por prendre-la. Però si s'haguessin escoltat els científics, la majoria suggeria un tancament immediat de tot el que no era essencial. Estem parlant de vides humanes, no podem dubtar en moments així.
-El president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, va anunciar que a partir del 28 d'abril hi podria haver una tornada progressiva a la normalitat, tot i que l'executiu no ha descartat cap pròrroga de l'estat d'alarma. És massa aviat per aixecar el confinament? Wuhan ha restat onze setmanes tancada a pany i forrellat.
A mi em semblaria prematur. Encara hi ha molts casos, i si tornem a caure en situacions de risc, els contagis poden tornar a augmentar ràpidament. Al Regne Unit, quan va començar el confinament, ens van dir que ens preparéssim per almenys dotze setmanes, que té més lògica veient com han anat les coses a altres països. Les dades canvien dia a dia, per tant cal anar ajustant les decisions, però no crec que amb les dades d'avui sigui recomanable relaxar-nos.
-Com s'hauria de fer aquest procés?
Sens dubte d'una manera raonada i progressiva. La prioritat és continuar protegint la població més dèbil. Quan es pugui anar relaxant el confinament, el primer seria tornar a la feina a poc a poc, intentant evitar al màxim les aglomeracions. L'últim que hauríem de fer és organitzar actes multitudinaris, perquè mentre el virus encara rondi pel món, el risc d'una segona onada de contagis existirà.
-Una de les estratègies plantejades és fer test a la població que puga estar infectada i aïllar als positius en hotels medicalitzats, tinguen o no símptomes per evitar noves transmissions. A quina escala s'hauria de practicar aquesta actuació? El Ministeri de Sanitat estima que el 90% dels contagis per coronavirus estan amagats.
Sí, el diagnòstic és un problema. No hi ha tests per a tothom. Mentre duri el confinament, els tests diagnòstics no són tan importants, perquè tothom ja està aïllat. Però quan s'obrin les portes, caldrà fer el màxim nombre de tests possibles per detectar i aïllar ràpidament els casos nous.
-La majoria dels experts coincideixen en el fet que la Covid-19 ha vingut per quedar-s'hi. Quines probabilitats hi ha de sofrir una nova onada d'aquest virus? Una segona onada seria més agressiva?
Aquest virus ja no el podrem eliminar, seguirà rodant, com tants d'altres. Només hem aconseguit eliminar dos microbis en tota la història, la resta encara són amb nosaltres, i passarà el mateix amb aquest. Fins que no tinguem la vacuna o hàgim desenvolupat prou immunitat de grup (que prou gent hagi passat la infecció i ja sigui immune al virus), la possibilitat de nous contagis serà present. Això pot voler dir un any, si tot va bé. Després ja només podrà donar brots aïllats i deixarà de ser un perill important. Una segona onada de la pandèmia és possible, però esperem que es pugui evitar. No hauria de ser necessàriament més agressiva, però sens dubte podria causar moltes víctimes.
-Des del Govern espanyol, s'ha expressat que a poc a poc la població retornarà a la normalitat. Però sembla que el món post-coronavirus serà diferent. Quines mesures d'higiene i de prevenció s'han de prendre per evitar l'emergència de nous brots descontrolats?
No crec que les coses canviïn tant. Continuarem fent una vida força semblant. Amb una mica de sort, serem capaços d'invertir més a preparar-nos per la següent, sobretot en temes de coordinar respostes i tenir clar què cal fer en aquests casos. Una acció important per prevenir noves pandèmies seria minimitzar el contacte amb animals salvatges, com passa als mercats de la Xina.
-Aquestes mesures seran inevitables fins a l'arribada de la vacuna?
Segurament sí. Potser abans i tot ja hi haurà prou gent immune per a relaxar-nos una mica.
-A la premsa, surten diverses notícies que assenyalen l'èxit d'assaigs contra el coronavirus. Ara bé, quin és el temps estimat perquè podem comptar amb una vacuna?
No és tan sols quan es tarda a dissenyar-la, que és relativament poc, si no quant tarden les proves de laboratori i les proves clíniques i, després, quan es tarda a produir-ne prou quantitat. Per experiències anteriors, això pot ser entre un any i un any i mig, si no hi ha cap entrebanc inesperat.
-Hi ha risc que la vacuna no estiga disponible per a tota la població?
Caldran moltes dosis, i les capacitats de producció tenen un límit. No es podrà vacunar a tothom de cop, però al llarg dels mesos sí que l'abast hauria de ser universal. Com sempre, els països que més tardaran a tenir aquesta cobertura són els de l'Àfrica i altres zones en desenvolupament, on vacunar les persones és complicat.
-La crisi del coronavirus ha evidenciat la necessitat d'invertir tant en salut com en ciència. Aquesta setmana, amb tot, ha dimitit Mauro Ferrari, president del Consell Europeu d'Investigació, per la manca d'acord entre els diferents estats europeus per respondre a la Covid-19. No sembla ser un símptoma massa esperançador.
És un reconeixement que les coses no s'estan fent prou bé. Europa hauria d'haver coordinat millor la resposta. Els virus no saben què són les fronteres. Per exemple, és més urgent que Catalunya coordini l'acció amb França, que està al costat, que no amb Extremadura. No té sentit que cada estat vagi per lliure. És realment això: cal invertir més en ciència, en salut i en coordinació.
-Acabem. Mentre la majoria de les potències mundials han incrementat en la passada dècada els fons destinats a recerca i desenvolupament, l'Estat espanyol els ha reduït un 5,8%, un fet que s'evidencia en la precarietat dels investigadors. Quines reformes són necessàries per a capgirar-ho?
El més important, i és un problema que fa segles que dura, és que hi hagi un respecte per la ciència, que s'entengui que és important i com funciona. Cal pensar a llarg termini, cal tenir plans de finançament que no depenguin dels canvis de govern, cal que hi hagi més sensibilitat pel tema i no només pensem en la ciència quan cal solucionar un problema. Hi ha països que això ho entenen molt millor que Espanya.