Els carrers de València transmetien un clima d'anhel de festa. La gent ocupava les terrasses dels bars, s'hi descomptaven els dies del calendari per a l'adveniment de les Falles i els artistes ultimaven els seus monuments. Mentre la capital del País Valencià accelerava els preparatius per acollir diverses setmanes de diversió, pólvora i foc, la Xina feia setmanes que sofria l'abast d'una epidèmia que comptava diàriament els morts per milers. Un virus desconegut fins aleshores que dies més tard irrompria a Europa, amb una especial incidència a Itàlia i l'Estat espanyol.
Paral·lelament a l'expansió del coronavirus pel continent asiàtic i abans que colpejara dramàticament la vida de centenars i centenars de persones arreu del planeta, Sergi Maicas, microbiòleg de la Universitat de València, recorria diversos instituts del País Valencià amb l'objectiu d'apropar la ciència als més joves. En les seues xerrades, recomanava als alumnes accions bàsiques d'higiene per prevenir malalties com ara rentar-se freqüentment les mans i, especialment, dels riscos de noves pandèmies en futures dècades a causa de la creixent resistència dels bacteris als antibiòtics.
«Des de fa anys, i arran d'investigacions realitzades per científics de tot el món, s'ha comprovat com diversos bacteris s'han convertit en resistents als antibiòtics. No debades, en les últimes dècades s'han retirat alguns antibiòtics que han perdut part de la seua eficàcia davant els bacteris i ja no són útils per tractar algunes malalties. S'estima que per a l'any 2050, o és possible que abans, molts dels antibiòtics que hui coneixem seran inservibles per tractar les infeccions bacterianes», indica a EL TEMPS el mateix investigador científic, qui cita l'informe Antimicrobial resistence: tacling a crisis for health and wealth nationscom al fil a l'agulla per confirmar l'evidència. «Un escenari que, tot i afectar més als països subdesenvolupats que als membres de l'anomenat primer món, pot comportar pandèmies amb una taxa de letalitat més gran que l'actual del coronavirus. No debades, podria causar uns 10 milions de morts cada any», alerta.
Tal com va fer amb l'adveniment de pandèmies similars a les produïdes pel coronavirus, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) du advertint de les conseqüències d'aquest escenari des de fa un bon grapat d'anys. «La resistència als antibiòtics està posant en risc els èxits de la medicina moderna», assenyalava en una nota informativa de l'any 2018. «Si no disposem d'antibiòtics eficaços per prevenir i tractar les infeccions, els trasplantaments d'òrgans, la quimioteràpia i les intervencions quirúrgiques es tornaran més perilloses», ressaltava.
En aquella publicació sobre les dades i les xifres que ostentava l'OMS sobre aquesta problemàtica futura, l'autoritat sanitària global no solament alertava de les complicacions que s'hi podien donar en tractaments mèdics complexos. També assegurava que «un creixent nombre d'infeccions, com ara la pneumònia, la tuberculosi, la septicèmia, la gonorrea o les malalties de transmissió alimentària, són cada vegada més difícils —i a vegades impossibles— de tractar, a mesura que els antibiòtics van perdent eficàcia». «Si no es prenen mesures urgents, el món està abocat a una etapa postantibiòtics en la qual moltes infeccions comunes i lesions menors tornaran a ser potencialment mortals», pronosticava.
«Aquest procés es produeix quan un microorganisme bacterià aconsegueix resistir a un antibiòtic, el qual transmet la seua informació als seus congèneres d'una manera molt ràpida. D'aquesta manera, l'efectivitat d'aquest antibiòtic es redueix ràpidament», explica el microbiòleg de la Universitat de València, qui complementa: «El descobriment dels antibiòtics, junt amb una millora de la higiene i l'alimentació, han possibilitat l'augment de l'esperança de vida al primer món. A l'Estat espanyol, per exemple, s'ha passat d'una esperança de vida de 40 anys al començament del segle XX fins a romandre en els 80 anys a principis del segle XXI. Sense antibiòtics, qualsevol procés mèdic que avui considerem segur, com ara una cesària o una infecció bacteriana en la faringe, contemplaria una alta probabilitat de mortalitat».
A tall d'exemple d'una problemàtica causada, segons l'OMS, per «l'abús i l'ús indegut d'antibiòtics en animals i humans», l'investigador científic valencià apunta que «la normalització de les infeccions d'orina en dones que han complit els 50 anys n'és una conseqüència que comença a ser visible». «A l'Estat espanyol, moren actualment cada any 200 persones per tuberculosi. A tot el món, la xifra ascendeix fins als 2 milions de persones. Del total de les víctimes d'aquesta malaltia, mig milió moren per una soca multiresistent. Encara més, hi ha 30.000 persones que falten per un bacteri extraresistent. Es tracta de bacteris per als quals no tenim solució. És només una mostra del drama que pot suposar la manca d'efectivitat dels antibiòtics», reforça.
«En un primer moment, pots pensar: que facen més antibiòtics. És cert que cal investigar més, ja que darrerament les empreses han deixat d'engegar recerques en aquesta matèria per manca de rendibilitat. Ara bé, i assumint la necessitat imperiosa dels antibiòtics, també cal explicar que no són innocus. Els antibiòtics ataquen a les grans famílies de bacteris, tant als bons com als dolents», exposa. «Nosaltres, de fet, pesem entre 200 grams i dos kilograms de bacteris. O dit d'una altra manera: els bacteris representen entre el 10% i el 50% de les nostres cèl·lules depenent de la part del dia o d'allò que has fet durant el transcurs d'aquest. Amb aquestes dades, vull ressenyar la importància dels bacteris per al nostre cos i de la racionalitat necessària en l'ús dels antibiòtics», afirma.
Com a remei per aturar futures pandèmies arran de la mutació dels bacteris, l'OMS aposta per «canviar urgentment la manera de prescriure i utilitzar els antibiòtics». «Encara que es desenvolupen nous medicaments, si no es modifiquen els comportaments actuals, la resistència als antibiòtics continuarà representant una greu amenaça. Els canvis de comportament també han d'incloure mesures destinades a reduir la propagació de les infeccions, a través de la vacunació, la rentada de les mans, la seguretat de les relacions sexuals i una bona higiene alimentària», proposava en aquella publicació informativa, en la qual defensava, al seu torn, «una reducció de l'ús innecessari dels antibiòtics en les explotacions ramaderes».
«Rentar-se freqüentment les mans, només prendre els antibiòtics per prescripció mèdica i complir amb els períodes d'ingesta d'aquesta medicina són accions fonamentals, així com la disminució dels antibiòtics en la producció de carn. L'Estat espanyol té el dubtós honor a escala europea d'utilitzar amb més freqüència aquest mètode. També s'ha d'evitar les fumigacions contra bacteris amb antibiòtics, com s'ha permès recentment als Estats Units per un problema als cultius de Florida», crítica. I agrega: «Una altra possibilitat, tot i que més agosarada, és la utilització de virus que combaten els bacteris. I m'explique: els virus són per naturalesa específics, és a dir, n'hi ha que només ataquen un tipus de bacteri determinat, una característica que podria ser explorada». «A l'antiga Unió Soviètica, s'hi van desenvolupar assaigs», remarca.
Siga com siga, i llevat d'extremar les mesures d'higiene, l'únic tractament per frenar una pandèmia que arrabassara els fonaments de la medicina moderna és la inversió en ciència. O, si més no, així ho defensa: «La inversió en ciència és com una assegurança per a futurs problemes. Sense un programa pressupostàriament considerable en matèria de recerca i desenvolupament, aquesta assegurança enfront d'aquestes possibles pandèmies serà inexistent». I conclou: «Què preferim? Enfrontar-nos a una pandèmia amb armes o fer-ho a pit descobert. És l'elecció que hem de plantejar-se. La pandèmia del coronavirus ha de ser una lliçó».