En una conferència de premsa celebrada recentment a Ginebra, Tedros Adhanom Ghebreyesus va ser amable i es va mostrar tranquil. Acostuma a comparèixer públicament amb serenitat. El director de l’OMS va explicar quina era la seua missió humanitària i advertia que “no podem perdre el temps assenyalant-nos els uns als altres”. Llavors, de sobte, el seu comportament evidenciava incomoditat. Tot el que acabava de dir semblava haver-ho oblidat.
Tedros, el nom amb què és popularment conegut, va dir que podia controlar la situació personalment. “M’importen un rave”, deia sobre les amenaces de mort rebudes. Però no restaria en silenci quan el que rebia eren insults racistes. Hi ha una campanya de desprestigi contra ell, diu, i diu saber qui hi ha al darrere. “L’atac va vindre de Taiwan”, assegurava. Pensa que el Ministeri d’Exteriors d’aquest país havia estat al corrent d’aquesta campanya.
La ira de Tedros no és habitual entre els diplomàtics. Menys encara perquè les seues acusacions no estaven, ni de bon tros, corroborades. Però aquestes paraules evidenciaven la pressió amb què viu el director de l’OMS durant la crisi de la COVID-19.
“A l’OMS no fem política”. Aquest és un dels lemes de l’organització, amb seu central a Ginebra, que funciona com una mena de ministeri de salut de l’ONU i que dona treball a més de set milers de persones. En canvi, i tal com mostra el conflicte amb Taiwan, el paper de l’OMS és ara més difícil que mai.
A Taiwan li agradaria convertir-se en el membre número 195 de l’OMS i té com a aliat poderós el president dels Estats Units, Donald Trump. Però la Xina s’hi oposa. Pequín considera que aquesta illa, amb els seus 24 milions d’habitants, forma part de la República Popular de la Xina. El conflicte dura des de fa anys, però des de l’inici de la pandèmia ha pres una nova dimensió. El mateix ocorre amb l’OMS i el seu líder. Per comprendre millor la relació entre la pandèmia i el conflicte de Taiwan, cal girar la mirada enrere.
L’OMS és una de les organitzacions internacionals fundades després de la Segona Guerra Mundial. El seu objectiu és garantir una societat saludable arreu del món, implementar els criteris i estàndards mèdics i combatre malalties infeccioses en qualsevol país. El seu principal èxit fins avui ha estat l’erradicació de la verola, una fita única per a la humanitat en el context de la Guerra Freda.
Quan una epidèmia corre el risc d’esclatar de manera descontrolada en qualsevol lloc del món, l’OMS assumeix el lideratge global de la gestió. L’entitat s’ha enfrontat a l’erradicació de virus com ara el de la grip porcina, el de l’Ebola o el zika. I ara es troba enmig de la batalla contra la COVID-19, un desafiament sense precedents.
Blanc fàcil
Però a hores d’ara l’OMS es veu obligada a tractar amb un president nord-americà ben singular. Trump ha aconseguit que l’organització caiga en les seues trampes, en els seus jocs de poder dignes del perdonavides més violent d’una escola. També és cert que l’OMS és un objectiu fàcil, vulnerable, feble.
Els Estats Units garanteix el major suport financer a l’OMS amb 400 milions de dòlars -uns 360 milions d’euros- en impostos. Però Trump va anunciar recentment que volia tallar prompte aquestes contribucions i que el seu govern investigaria els errors que, segons ell, ha comès l’OMS en el seu combat contra el virus.
Trump ja havia arribat a la seua conclusió personal quan afirmava que l’OMS “havia fallat en el seu deure bàsic”. Era, deia, el resultat de ser una entitat massa dependent i massa pròxima a Pequín. Trump va afirmar que l’OMS havia difós la “desinformació” d’origen xines al principi de l’epidèmia, cosa que hauria contribuït a la propagació del virus.
Per donar suport a aquest argument, Trump feia servir les imatges del director general Tedros durant la seua visita a Pequín al gener. Tedros s’havia fotografiat amb el president xinès Xi Jinping, a qui va elogiar amb entusiasme. Va dir que la Xina estava establint “un nou estàndard per a la resposta contra el brot”. No hi va haver cap paraula de censura contra el seu govern tot just quan l’epidèmia afectava Wuhan de manera imparable.
Fins i tot després que es demostraren els nivells de contagi a Taiwan, l’OMS va enviar un missatge de calma al món: “les investigacions prèvies que han realitzat les autoritats xineses no troben cap evidència clara de transmissió entre les persones”.
Sembla que Trump volia generar una distracció dels seus propis errors en la lluita contra el coronavirus. I per això va atacar l’OMS. Però el president dels Estats Units no estava totalment equivocat. Austràlia immediatament va sumar-se a les crítiques contra l’OMS i va demanar més estudis sobre la pandèmia. El viceprimer ministre del Japó, fins i tot, va dir que l’OMS hauria de canviar les seues sigles: el seu nom havia de ser “Organització de Salut de la Xina”.
Tedros es va defensar a la seua manera. Va publicar un seguit de missatges per Twitter amb una sola paraula. “Solidaritat”. “Humanitat”. “Unitat”. “Amor”. Els funcionaris de Ginebra no trobaven cap motiu perquè el seu director es justificara.
Un context polític tens
El doctor alemany Bernhard Schwartländer, un dels companys més propers de Tedros, diu que el seu cap és un home “tenaç i ferm que actua en base a les seues idees i principis”. Ell pensa que el director de l’OMS no està disposat a acceptar “qualsevol tipus de tracte” i que la seua independència és el que li permet “sobreviure en un context polític tan tens”.
“Potser”, matisa Schwartländer, “podria haver expressat algunes coses de manera diferent”. El doctor alemany pensa que quan el coronavirus estiga sota control, l’OMS farà autocrítica de les seues pròpies actuacions. “Tedros va ser el primer a advertir-ho”, assegura.
Abans del seu nomenament el 2017, Schwartländer va dirigir l’oficina de l’OMS a Pequín durant quatre anys. Va ser una etapa “excel·lent i emocionant” per a ell, recorda, i explica que els xinesos l’escoltaven i el respectaven, fins i tot quan els deia el que no volien sentir.
Schwartländer, igual que Tedros, pensa que la Xina s’ha enfrontat a la pandèmia amb èxit. “En un termini de setmanes van reduir completament la corba”, diu. I afirma que altres països n’haurien d’aprendre molt.
Durant les primeres etapes de l’epidèmia, explica el doctor alemany, els alts càrrecs de l’OMS es trobaven a Ginebra dominats per la inquietud. “Quan vam veure les primeres imatges de Wuhan i les primeres dades, vam pensar que això seria una cosa així com un Moloc, com un Txernòbil: alguna cosa terrible estava succeint”. Però després d’un confinament estricte i de la velocitat vertiginosa amb què es van construir els hospitals, recorda el doctor, els líders xinesos van aconseguir evitar una desfeta mèdica total. Quan el company de Tedros parla de la Xina es nota que ho fa amb molt de respecte.
Tedros és el primer africà a liderar l’OMS. Biòleg i immuneòleg, va nàixer fa ara 55 anys a Etiòpia, on va treballar com a ministre de Salut del país i després com a ministre d’Exteriors entre 2005 i 2016. Eren els anys en què la Xina feia incursions a l’Àfrica enviant observadors i repartint milers de préstecs que servien per fer desenvolupar infraestructures bàsiques per al país.
La Xina havia estat particularment implicada a Etiòpia. Els xinesos van construir la seu de l’organització supranacional Unió Africada a la capital del país, Addis Abeba, i també lideraren l’establiment d’una xarxa ferroviària de rodalies a la ciutat.
Un consultor polític, destinat a Etiòpia com a diplomàtic europeu en aquella època, coneix bé el director de l’OMS. El descriu com una persona “reflexiva” i “equilibrada”. I afegeix que Tedros és una persona “realment agradable”. L’exdiplomàtic recorda que, malgrat la influència que la Xina va aconseguir exercir a Etiòpia, Tedros mai no havia tingut una reputació dolenta.
Kjetil Tronvoll, professor d’estudis de pau i conflictes a Noruega, ha seguit ben de prop la carrera del director de l’OMS. “El vaig conèixer per primera vegada fa vint anys i destacava per la seua experiència”, explica. “Però Tronvoll afirma que Tedros també va cometre errors. Almenys un: quan Etiòpia va ser colpejada pels brots de còlera a partir del 2006 amb Tedros com a ministre de Salut, l’actual director de l’OMS va minimitzar la situació. Tedros afirmava que no hi havia suficients proves com per determinar si el que patien era una epidèmia. Però Tronvoll argumenta que aquestes paraules, probablement, eren ordenades pel líder d’Etiòpia, que volia evitar ser transparent.
Tedros va demostrar la seua capacitat de lideratge en aquell moment. Pertanyia al Front d’Alliberament Popular de Tigray, el partit més poderós d’Etiòpia entre 1991 i 2019, d’ideologia marxista i amb el prestigi històric d’haver-se enfrontat al dictador Haile Selassie durant els anys setanta. Tedros sempre va treballar en l’àmbit civil i mai no va exercir la lluita armada. “Això el distingeix clarament”, diu Tronvoll. “Si haguera lluitat en plena adolescència, els sacrificis i les experiències horribles li haurien deixat una empremta inesborrable”. Tedros va formar part d’un sistema repressiu dirigit per líders amb entrenament militar. Però l’actual director de l’OMS també va transcendir com a ministre d’Afers Exteriors gràcies a les seues qualitats personals. Tenia un gran talent per encisar el públic.
En canvi, els seus anys al servei d’un govern poc favorable a la llibertat d’expressió i dels drets humans el poden haver fet insensible a aquestes preocupacions. Per què si no, durant la tardor de 2017, quan va ser triat director de l’OMS, va prendre la decisió de convertir un dels dictadors més sanguinaris d’Àfrica en un símbol per a la seua organització?
Segons Tedros, Robert Mugabe, de Zimbabwe, va ser nomenat ambaixador de l’OMS amb bona voluntat, atès que el seu país ofereix atenció mèdica universal. Tedros va rectificar quan les protestes van fer insostenible aquesta decisió.
Tedros es va convertir en director de l’OMS, en part, gràcies al suport dels estats africans, per als quals l’Organització Mundial de la Salut és especialment necessària. Les missions de l’OMS a Àfrica són supervisades des de la delegació de l’entitat al continent, ubicada a Brazzaville, la capital de la República del Congo. El coordinador d’emergències, Michael Yao, dirigeix un equip de treball.
Una visita al febrer i una sèrie de trucades van fer veure com el virus s’estava propagant arreu dels països i què feia l’OMS per combatre’l. El Centre Estratègic d’Operacions de Salut havia classificat 47 països en tres categories. Al mes de febrer, només vuit estaven preparats per lluitar contra el virus. En aquell moment, Yao va dir que “no podem enviar experts a tot arreu”. Vam fer el que van poder.
A finals de març, el coordinador d’emergències estava desesperat. Va dir que els equips s’havien reunit, però que no es podien traslladar als seus llocs de destí perquè la majoria de viatges aeris a l’Àfrica s’havien cancel·lat. En aquell moment, el virus havia arribat a quasi tots els estats del continent.
Després arribarien algunes bones notícies, tot i que no des de Brazzaville. L’avió d’emergència s’havia enlairat des d’Addis Abeba a mitjan abril, carregat de subministrament d’ajuda mèdica de l’ONU. Tedros va enviar un missatge a través de Twitter al cap del Programa Mundial d’Aliments. “Gràcies, germà”.
Una OMS nova i moderna
Segons pensa el cap de gabinet del doctor Schwartländer a l’OMS, la cooperació amb el Programa Mundial d’Aliments mostra la cara d’una OMS nova i moderna, tal com es va concebre a Ginerbra: un proveïdor d’ajuda ràpida i concreta que col·labora constantment amb molts socis. “Això inclou altres organitzacions de l’ONU, d’estats i de fundacions privades”, diu. I argumenta que es tracta de fomentar una xarxa logística que puga funcionar amb flexibilitat.
Això inclouria, per exemple, una col·laboració amb el multimilionari xinès Jack Ma, fundador de la plataforma d’internet Alibaba. “La seua fundació ens ha fet donacions generoses en més d’una ocasió. La més recent va ser de 100 milions de dòlars en màscares de protecció quirúrgica i una altra d’un milió en màscares de molt bona qualitat”, diu Schwartländer.
L’OMS ha estat treballant amb empresaris durant molts anys. Els crítics argumenten que això ha creat una dependència, atès que els donants poden determinar en què gasten els seus diners. Afirmen que aquests recursos no solen contribuir a millorar els serveis de salut a llarg termini. El tercer contribuent més important al pressupost de l’OMS és la Fundació Bill i Melinda Gates, que aporta, aproximadament, 341 milions de dòlars.
Les grans donacions més recents procedien d’un concert benèfic protagonitzat per Lady Gaga i altres celebritats musicals. L’escriptor actual amb més vendes, l’israelià Yuval Noah Harari, ha donat un milió de dòlars. El pressupost total de l’OMS és de 4.800 milions. Semblen molts diners, però és una quantitat limitada per a un gegant mundial de la salut. Mara Pillinger, que treballa en el departament de política internacional de la salut de la Universitat de Georgetown, a Washington DC, argumenta que “el pressupost de l’OMS és quasi tan gran com el pressupost d’un gran hospital dels Estats Units, i la major part està compromesa”.
Cobrirà la Xina el buit dels Estats Units?
Si Donald Trump deixa un gran buit financer en el pressupost de l’OMS, tal com ha anunciat que farà, podria motivar Xi Jinping a augmentar la participació del seu país en les contribucions. La Xina ja ha anunciat dos pagaments extraordinaris.
Els funcionaris de Ginebra podrien mirar d’assumir aquests diners com una donació desvinculada d’interessos polítics, cosa difícil de creure. Però per als taiwanesos, que fins ara han gestionat de manera admirable la crisi de la COVID-19, la cooperació amb l’OMS no serà senzilla si la influència de Pequín continua creixent.
Quan el Partit Popular Nacional de Taiwan, amb polítiques molt més pròximes cap a la Xina, va dirigir el país entre 2009 i 2016, se li va permetre tindre un estatus d’observador en l’Assemblea Mundial de la Salut, la cimera més important dels estats que integren l’OMS. Però després que canviara el govern a Taipei, la Xina va impedir-hi la presència de Taiwan.
Els líders de l’OMS acusen Taiwan de desenvolupar una lluita particular contra el coronavirus. Una acusació que desmenteixen els documents interns del ministeri d’Exteriors taiwanès. Aquest Ministeri afirma que l’OMS ha informat directament al servei de control de malalties de Taiwan només en dues ocasions des que va esclatar la crisi, entre el 6 de febrer i el 15 d’abril. I argumenta, a més, que l’entitat supranacional no està aprofitant l’experiència exitosa del país en la seua lluita contra la COVID-19. La Fundació de l’Aliança dels Professionals Mèdics, una ONG taiwanesa, lamenta que “fins i tot durant una crisi pandèmica tan greu, la interacció entre Taiwan i l’OMS continua sent molt limitada, molt menor que en un context normal”.
Només els estats membres de l’OMS podran canviar aquesta situació. Això requeriria desmentir l’argument de la Xina, que considera Taiwan una província separatista de la seua República Popular. Però és ben poc probable que els qui han restat fins ara en silenci canvien d’actitud.