El president dels Estats Units, Donald Trump, ordenà el passat dimarts la congelació dels fons que aporta el Govern federal a l’Organització Mundial de la Salut (OMS). «Avui he ordenat al meu Govern suspendre els fons a l’OMS mentre reviso la seva conducta (de l’entitat) per determinar el greu paper que ha tingut, el que ha fet i l’encobriment de l’expansió del coronavirus», va dir, durant una roda de premsa a la Casa Blanca.
Ha estat una decisió que d’alguna manera s’esperava, després de mesos d’atacs de Trump cap a l’OMS. Així almenys ho analitzen la majoria dels grans mitjans de comunicació internacional. Dos dels quals, un a cada banda de l’Atlàntic, donen algunes de les claus de la determinació del president nord-americà d’interrompre l’aportació econòmica a l’entitat que vetlla -amb serioses errades que ha deixat en evidència la pandèmia del coronavirus, sens dubte- per la salut al món.
Trump contra l’OMS. Es tracta d’un atac directe contra l’OMS que feia mesos que Trump preparava. La raó, segons explica The New York Times (NYT) cal cercar-la en la pressió que han fet en aquest sentit els mitjans conservadors, com Fox News, així com els congressistes i senadors del Partit Republicà «que han rebutjat durant setmanes (la postura de) l’Organització Mundial de la Salut per haver elogiat la gestió que ha fet la Xina de la crisi del coronavirus». Tota la dreta nord-americana ha convertit l’OMS en la seva diana preferida per la mateixa raó. Cita el diari novaiorquès que «l’ex-estrateg principal del president Trump, Stephen K. Bannon, va instar el seu antic cap a deixar de finançar l’OMS per mor dels seus vincles amb el Partit Comunista Xinès». Ja li ha anat bé, a Trump, la ràbia de la dreta més extremada contra la Xina perquè, raona el rotatiu, així desvia l’atenció «del seu propi fracàs en la forma d’afrontar la propagació del virus» als Estats Units. Contextualitza el NYT que el president nord-americà ataca l’OMS des del 14 de gener quan ja criticà, a través de Twitter, que acceptés la postura oficial de la Xina sobre l’epidèmia sense posar-la en qüestió. I recorda que l’administració de Washington s’irrità de mala manera quan el mes de febrer un alt càrrec de l’OMS digué que «ara mateix, l’enfocament estratègic i tàctic a la Xina és el correcte".
Les crítiques davant l’actitud del president no s’han fet esperar. NYT narraque la Cambra de Comerç dels Estats Units ha ditque retallar el finançament de l’OMS no va «en interès dels Estats Units». La dirigent demòcrata Nancy Pelosi, presidenta de la Cambra de Representants, ha considerat la decisió «perillosa» i «il.legal». I l'expresident Jimmy Carter va dir que estava «angoixat» per la decisió de Trump i definí l’OMS com «l'única organització internacional capaç de dirigir els esforços per controlar aquest virus».
En els darrers anys, assegura NYT,«els Estats Units han estat el principal contribuïdor a l’OMS, amb uns 500 milions de dòlars anuals, tot i que només es considera obligatori uns 115 milions de dòlars com a part de les quotes que el Congrés va acceptar pagar com a membre. La resta va ser una contribució voluntària per combatre reptes específics de salut com la malària o la sida».
A Europa la decisió de Trump ha deixat bocabadat gairebé tothom. Segons contextualitza el setmanari parisenc Le Nouvel Observateur, el president nord-americà «acusa l’agència de l’ONU d’un biaix ‘pro-xinès’» i que per això ja anuncià el gener que havia ordenat investiga r«la mala gestió» de l’entitat en relació a la propagació del coronavirus. Cita L’Obs -l’abreviatura per la que és coneguda el citat setmanari– que el secretari d’Estat, Mike Pompeo, «ha assenyalat en diverses ocasions que els Estats Units van aportar l'any passat 400 milions de dòlars, ‘deu vegades la quantitat xinesa’, al pressupost de l'OMS» i que a pesar d’això «ha comès molts ‘errors’ (l’OMS) en el coronavirus i ha estat massa a prop de (la postura de) la Xina». El Govern de Washington, diuL’Obs, ha posat en la seva diana el cap de l’OMS, «Tedros Adhanom Ghebreyesus, per la seva alineació sense anàlisi crítica (amb la Xina), en particular l'afirmació prematura de l'absència de proves d'una transmissió del coronavirus entre humans, el 16 de gener». Encara irrità mé s«la felicitació dirigida pel doctor Tedros a les autoritats xineses per la seva ‘transparència’, després de la seva visita a la Xina el 30 de gener. A la vista dels dubtes que han sorgit sobre la veracitat del registre oficial de la Covid-19 a la Xina des de la present declaració, l’OMS hauria d’haver sospitat».
Diu la revista francesa que més enllà de la postura de Trump, «diversos experts» són crítics amb l’OMS i cita «J. Stephen Morrison, del centre d’estudis del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals» que «creu que l’agència de salut de l’ONU mereix algunes crítiques per haver elogiat la reacció xinesa ‘de manera exagerada’ i per haver retardat la declaració d’emergència sanitària global». Recorda també L’Obs que Trump s'indignà quan els Estats Units anuncià el 3 de febrer el tancament de fronteres amb la Xina i Tedros digué que «no hi ha cap raó per prendre mesures innecessàries que interfereixin amb el comerç i el turisme internacional. Els estats han de prendre mesures coherents i contrastades».
Amb aquests antecedents, era qüestió de temps, diu L’Obs, que arribés la decisió anunciada dimarts passat. La revista recull també la gran quantitat de reaccions en contra de la decisió presidencial nord-americana. «El cap de l'ONU, Antonio Guterres, va criticar durament aquesta iniciativa, dient que aquest no és ‘el moment de retallar el finançament’ per a organitzacions que lluiten contra la pandèmia(...) ‘Hem de treballar estretament contra el Covid-19. Una de les millors inversions és reforçar les Nacions Unides, especialment l’OMS’, va dir el ministre d’Afers Exteriors alemany, Heiko Maas. Rússia ha denunciat el "enfocament molt egoista" de Washington, mentre que a la portaveu del govern francès, Sibeth Ndiaye, ha afirmat que ‘lamenta’ aquesta decisió...»